dijous, 28 d’abril del 2011

Linfoma

De totes aquestes tensions acceptades , les que m´ afecten personalment tant a mi com a totes les persones en general ,  les més primàries , les secundàries i les que s´ han parlat amb anterioritat per què jo mateix n´ he estat precursor , intèrpret i actor , no n´ hi ha cap que preocupin més a una persona com la salut . L´ anterior article  parla de la tensió  i el nerviosisme creat per persones que fomenten l´ odi , i per persones que ens intenten desviar de les passions més mundanes i universals que ens porten a la felicitat . La complexitat de la persona recau en saber dominar-se a sí mateix , en moments difícils , en moments diaris i en els mateixos moments de l´ equilibri també costa saber portar-lo i fer-lo perdurar el màxim llarg possible .
No sé si jo em comporto com una persona equilibrada , la doctora Montserrat Permanyer a la qual anava abans de què marxés a viure a Sant Feliu de Codines , i amb la qual havíem practicat teràpies d´ acupuntura , homeopatia i Reiki , em deia que sí , que era una persona equilibrada . Per contra , la majoria de gent que conec sempre té l´ ultima paraula per esputar alguna cosa com boig , o qualsevol taco que moltes vegades es diuen i que comprenc que acaben sent fets amb afecte .
Amb l´ edat  et diuen i fins i tot sembla que acabes agafant l´ equilibri i el seny pertinent , però és evident que també amb l´ edat et comencen a aflorar o et venen de cop ombres i pors que abans no tenies . I és així com un estat de tensió o de no equilibri poden desembocar en un problema de salut , com així també i innegablement la salut t` equipara a la qualitat de vida que sense adonar-nos portem .
No sé en quin dels estats he estat aquests últims dies , en l´ estat d´ equilibri no crec , i sí més aviat  en un estat d´ excitació permanent , per culpa del futbol ? , o en un estat de tensió permanent ? , una altre vegada per culpa del futbol ?  , o en un  de por absoluta per culpa d´ un petit bony que em va sortir sota l´ última costella de la meva part toràcica dreta . Crec que més aviat ha estat això....
El passat dia 15 d´ abril , abans del primer clàssic , em vaig notar un dolor en aquesta part que us comentava i no li vaig donar importància , el dissabte dia 16 mentre sortia a mig matí del camp de futbol de jugar amb el meu fill i quan estaven parlant amb una amiga , a la qual vaig trencar-li la conversació per culpa de trobar-me aquest bony el qual el podia pinçar amb la meva grapa , i el qual es movia tranquil·lament amunt i avall . Les alarmes es van encendre , i el dilluns 18 visitava el Dr. Francesc Martí Ramon , que després d´ un primer diagnòstic em va donar una mica de tranquil·litat , li semblava que era un limfoma de greix , http://es.wikipedia.org/wiki/Linfoma . Per més seguretat el dimarts 19 em vaig fer una ecografia , i la Dra. Pey també corroborava el diagnòstic del Dr. Martí . La tranquil·litat acabava conquerint un altre tros del meu lòbul esquerra . I no va ser fins al final , aquest dimarts , després de passar la meva penitència íntima  i mai millor dita enquistada dintre de mi mateix durant la Setmana Santa , el Dr. Martí , em va donar definitivament l´ equilibri acceptant amb una rotunditat absoluta l´ anterior diagnòstic i el de la seva col·lega , per acabar dient-me que el deixés allà mateix a on estava , sense la mínima intencionalitat de fer cap intervenció quirúrgica , i acceptant-lo com a part del meu cos .
La veritat és que encara no sé molt bé com explicar-vos la sensació que es té quan descobreixes una cosa al teu cos que abans no la tenies , i que fins que no saps el què és , comences a fer eixalabrades conclusions que arriben a ser esperpèntiques . Si jo mateix he estat així durant 15 dies , com reaccionaré o reaccionaran les persones davant qualsevol altre tipus d´ adversitat molt més greu ? .
Em pensava que era més fort , invencible i immortal  .      

dimarts, 26 d’abril del 2011

Passions trencades , passions retrobades

És molt difícil per a les persones separar la visceralitat quan s´ ha creat un espai idoni per que aflori en el moment oportú . Nosaltres , les persones hem estat dominades i dirigides cap a les passions més profundes durant tres setmanes , vam començar el dia 16 d´ abril amb el primer clàssic , i s´ acabarà el pròxim  dimarts quan la tornada de la semi final de Champions es decideixi al Camp Nou . Sí , no sé si per casualitat o per altres coses que els profans no podem dominar , sembla que tot es decidirà en una petita fracció de temps , algú desitja que això passi ràpid , d´ altres que el temps resti impassible i inexorablement el seu camí condueixi lenta i pausadament a la victòria final . D´ altra forma i fent símils històrics , és més important veure com els lleons devoren als cristians , que intentar lluitar per què l´ imperi no caigui . I així , i jo el primer , i com no d´ altre forma , demà seré el primer de mossegar-me les ungles mirant l´ equip que portes al cor , intentant de no tirar cap petard dintre del bar , i esperant que la sort acompanyi als campions . 
Està clar que totes les persones es retroben amb els seus instints primaris , i obliden per complert el què realment importa en la nostra vida , Possiblement aquesta passió ens farà oblidar momentàniament d´ altres problemes que ens continuaran assetjant dia rera dia i als quals ningú , ni jo mateix podré aparcar a cap lloc .

dijous, 14 d’abril del 2011

Permissivitat Sibil·lina

És normal sempre veure els mateixos rètols , les mateixes cares i les mateixes persones a les obres públiques licitades a les nostres comarques ? . És possible veure aquí i allà , des de Monistrol de Montserrat , a banda i banda de la carretera , fins a Manresa , a on s´ ha creat polígons , les mateixes empreses , els mateixos rètols i les mateixes formes de urbanalitzar , Grup Mas , Grup Soler , Seubas Salvans , Vila Vilà , más de lo mismo , siempre lo mismo . Com és possible que encara que tinguis les qualificacions pertinents per fer obra pública , que encara que entreguis la paperassa burocràtica administrativa pertinent , o fins i tot intentis buscar solucions per a la petita i mitjana empresa local com les UTES municipals , sempre quedis fora de la pomada ? . Com és possible que la conxorxa de la no retallada només sigui per uns quants i no per als que intenten tirar les coses cap endavant . És igual tornar a viure un altre episodi dels Asfalteros , http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Suspendidas/obras/carreteras/caso/asfalteros/elpepuespcat/20110412elpcat_1/Tes , a la província de Girona ? , com podem permetre els ciutadans que parsimoniosament anem aguantant el temporal i veiem com els imposts ens collen però no tenim la capacitat de rebel·lar-nos per dir que  ja estem farts de veure sempre el mateix , l´ obra pública que continua la seva marxa per sobre de la què ha creat la bombolla immobiliària i que espera els gossos famolencs de licitacions rebaixant el preu , la seguretat i la qualitat al mínim per continuar obtenint-ne un rèdit que l´ acaba pagant una vegada i una altre el mateix de sempre . I ara que també hem d´ estalviar i ja no licitem , quan no volem i quan no podem , les obres menors i majors , també les poden fer les brigades municipals , això sí , sense complir les normatives que haurien de complir altres empreses per efectuar-ne la mateixa .
D´ aquests dos exemples tant clars en podeu copsar la vostra opinió visitant l´ última modificació del sentit i del gir a la benzinera , a l´ alçada del Restaurant la Sardana , de les obres de connexió entre carrers al polígon      entre carrers no asfaltats , en les obres d´ interconnexió i de canvi de clavegueram a l´ altura d´ Artés Motor i Indecasa fins a la cruïlla del transformador de FECSA , o ahir mateix en les obres d´ asfaltat del carrer Raval , Balmes i demés estropicis que la gent del gas va fer en el seu moment .
Dintre d´ aquest remolí d´ obres , suposo que no crec que siguin per aconseguir cap vot ... hem pogut veure com una simple obra menor es pot allargar moltes setmanes , un simple pas zebra , modificacions de gir amb molt poc funcionalitat , el de la cruïlla de La Sardana . Hem pogut veure com el pàrquing per a camions del polígon continua amb la seva sangria de treballadors i feina . Estem veient com les obres de canvi de clavegueram del Carrer Manresa des de l´ Artés Motor fins a la cruïlla principal del polígon no segueixen cap tipus de normativa de seguretat , no s´ ha avisat a cap veí ni a cap empresa , fins al punt de què en algun moment per descarregar un camió a l´ Indecasa va haver de trucar el propi empresari per demanar com podia arribar a l´ entrada de la fàbrica i que el camió s´ estava esperant . Com també , i com si no , i encara que sigui el carrer del de Cal Mireta , ningú sabia d´ un dia per l´ altre que s´ asfaltaria el Raval i el Balmes , ahir mateix a la tarda , mentre em treien la manta i els polls del cap , la meva perruquera em deia que no podria treure el cotxe per què no s´ havia assabentat de què asfaltarien el carrer , com ella alguna treballadora més del Llobet i la Puri del bar .
És increïble i gairebé sembla que estem en una pel·lícula de l´ Esteso i el Pajares , amb la boina i la pandereta , l´ encarregat de Paexba amb corbata  explicant amb un pobre immigrant , encarregat de la gran màquina , com havia de fer la càrrega d´ asfalt , els temps no han canviat tant , abans era el Cinto i tota la seva colla , ara són uns altres , i continuen sucant amb la nostra permissivitat , val tot dintre de l´ espiral d´ obres per guanyar vots miserables . L´altre rera fons polític per saber com van les licitacions , independenment del signe polític de cara consistori és més obscur , i més pesat d´ explicar , i al final ens passaria com a Garzón o en Luna , abans seríem , jutjats nosaltres que els propis infractors : país de boina , pandereta , Esteso i Pajares .  

divendres, 8 d’abril del 2011

Quan érem bons

Una de les coses que més em va costar cada una de les vegades que anava a veure el Joan Ramon Tarragó , http://www.teambasket.com/joan-ramon-tarrago-la-actitud-y-capacidad-de-trabajo-de-calderon-es-increible-por-jose-luis-gonzalez/#inscore_ifheight_xdc_1240 , quan em feia els entrenaments ell , era acceptar el nivell al qual jo  estava . Quan ell em parlava de què no tenia trajectòria esportiva , o d´ assimilació de l´ esforç , em sentia d´ allò més malament , no valia que hagués fet natació de petit , jugar a futbol pràcticament sempre , i acabar refugiant-me en la resistència pels motius que fossin . Amb el temps , les visites mensuals és van convertir en tertúlies , ja no em cobrava per entrenar-me , i més aviat parlàvem de tot , menys de si havia fet les pautes de treball que m´ havia marcat .  Era previsible , ell ja m´ ho deia , no tenia trajectòria esportiva .
Al pobre Xavi Not l´ ha operat un dels millors doctors de Catalunya , el Dr. Puigdellívol , el que estava al Barça de bàsquet , en el seu moment , al 95 , quan em vaig trencar el lligament creuat anterior per primera vegada , em va pujar a veure després de l´ operació gràcies a què l´ Antonio del Frankfurt el coneixia i li va dir que jo estava una mica espantat pel què m´  havia passat i el futur que m´ esperava , a mi em va donar tranquil·litat , al Xavi Not gairebé li desgracien la cama per culpa de l´ embenat compressiu que li van fer ...
El Xavi Not sempre ha estat d´ aquells que m´ ha dit que què feia jugant a futbol i per què no m´ havia dedicat a fer triatló molt més abans , quan l´ Amand Redondo començava , la veritat és que és de les coses que més em penedeixo , haver jugat tant de temps a un esport que només et serveix per crear-te enemistats i desgastar-te físicament fins arribar al col·lapse articular dintre de l´ esport amateur .
Amb aquests tres exemples vull enumerar la meva decepció actual en el sentit físic de la paraula . La mala tria d´ un esport per què tothom el practica i si tu et dediques a algun altre ets una rara avis , per conseqüència la pèrdua  palesa d´ haver obtingut una manifesta trajectòria esportiva gràcies a la pràctica de dit esport , no aclamat per les masses . I finalment , estalviar-te l´ indigesta visita als metges dia sí , dia també .
Una de les coses per les quals he deixat d´ escriure al blog des de dimarts passat ha estat per aquesta última causa , la visita indigesta al metge de confiança que et va destripar per última vegada . Després de què el dijous dia 31 de març fes la sessió de sèries que em tocava per saber si la lesió d´ isquiotibials de la cama esquerra evolucionava bé ,  vaig haver de parar a la sisena sèrie de 500 metres d´ un bloc de 10 , a ritme de 4'20" el Km. per culpa d´ un intens dolor a l´ exterior del genoll dret . Vaig arribar a casa corrents , i fins i tot vaig fer els estiraments pertinents , amb dolor però pensant en l´intensitat de l´ entrenament . Però el pitjor va ser el divendres 1 d´ abril quan em vaig llevar , la flexió de la cama ja era impossible , em vaig acollonir , i els mals i fantasmes del passat començaven a aflorar , la sortida amb bici recomanada per l´ actual trainer , el Marc Guitart , per alleugerir càrrega va ser una solució passatgera , i el dissabte a la tarda a l´ hort semblava en robocop . El doctor Fèlix Castillo no es va equivocar gaire aquest dilluns quan el vaig anar a visitar a la seva consulta de L´ Hospitalet  , i desestimava l´ inflamació de la fascia lata  com molts coneguts m´ havien dit que poder tenia . El diagnòstic no podia ser pitjor comparat amb la ressonància magnètica de l´ any passat  , banya exterior del menisc extern trencada , desgast de cartílags , i fins i tot em va anomenar la paraula artrosi , foten-me bronca i dient-me que com era possible que no li hagués fet cas l´ any passat quan em va dir que baixés l´ intensitat de l´entrenament , i com era possible que hagués esperat tant a portar un resultat d´ una prova com la ressonància magnètica que ell mateix m´ havia demanat . Futur : prohibit còrrer , puc fer natació , i una mica de bici però sense forçar ,nova ressonància magnètica per comparar el genoll esquerra d´ un any ençà  , plaques d´ RX per què a vegades es veu millor el desgast que amb una RM , i ens tornem a veure d´ aquí a tres setmanes .
Alguna pregunta més ?