Eines

Si davant del tòpic en què hem de reconèixer que les tecnologies ens poden , fem un pas enrera i les deixem de banda , ens equivoquem del tot , i no hem de tenir prejudicis per l´ edat que a vegades les persones al·leguen per allunyar-se d´ elles . Jo intento caminar per aquest camí de les noves tecnologies com puc , i l´ únic que potser em falta és un mòbil de tecnologia 3G , acompanyat d´ un compte de twiter com cal per poder acompanyar aquest blog , però bé , tot arribarà .

Dintre d´aquests nous mecanismes que ens han de servir a la societat per generar més poder de discussió , consensuat per descomptat , existeixen els blogs , pàgines com aquesta , generades per donar informació més de primera mà a les persones , i des d´ un punt diferent a la uniformitat periodística actual , fora de l´ ala política a la què es professi , està clar que no és el mateix llegir El Mundo del Pedro J, , o La Razón , o El Periódico , o El País . Així doncs per què la nostra societat sigui més avançada i creativa , trobo que aquests apartats d´ opinió alternativa generen riquesa cultural partint de la diversitat ideològica , assimilant fonts i coneixements de tot arreu i que engrandeixen el llegat , moltes vegades dominat pel poder polític , econòmic i corporatiu , que la societat vol millorar i que a vegades no té fonts de propaganda per expandir .

Per què la societat també creixi i no es faci corporativista , no creï vincles ni mecanismes d´ absurditat per avorrir-se ella mateixa , i millori en el futur dels seus fills , l´ AMPA de l´ Escola bressol municipal Les Moixiaines , ha creat un blog per aportar una mica més d´ informació a tots els pares que tenen els seus fills a l´ escola , i per també poder aportar clarividència i com si no queixes , per si hi ha alguna cosa que està mal feta , es pot millorar . L´ adreça del blog és : http://ampamoixaines.blogspot.com/ , i està a la vostra disposició per si necessiteu qualsevol cosa . A la mateixa pàgina web també disposeu d´ un link a la dreta de la pàgina per si voleu enviar un correu electrònic per alguna consulta , queixa o demés problema possible .

Bés , crec que és una bona eina per a les persones que tenim algú a l´ escola . Ara mateix potser veureu que està una mica parada , primer per què potser no tothom la coneix , i segon per què des de l´ AMPA  estem proposant coses noves que potser no agradaran al claustre de professors , ja ho veurem .....

Adversitats

Dintre de les meves teories i elucubracions mentals a les quals una persona adquireix amb el pas del temps i afronta amb normalitat quan ja formen part de sí mateix , jo en tinc dues de particulars sobre l´ estat físic de la persona en sí  de les accions que succeeixen o que passaran .

Una , i és més què evident i no me l´ he inventada jo ,  és que amb el pas del temps et tornes més vulnerable , l´ altre i és una mica més rebuscada és què si expliques una cosa que faràs abans de què succeeixi , no acaba passant de la mateixa forma  , o si per contra acabes pensant una cosa que no vols que passi , a mí aquesta segona em fa trair l´ inconscient , i és habitual en els meus actes , a vegades em fa creure fins i tot en bruixes , acaba passant ,  però també hem de tenir clar que el destí i la casualitat ens embolcallen a cada pas .

Per això , la meva avidesa i ràpida redacció per explicar el què acabaria fent el cap de setmana llarg , ha acabat esgotant el meu físic , com marquen els cànons , i ha acabat succeint el contrari del què volia què passés com a segona opció a la realitat .
El dimecres passat mentre ja escrivia l´ article , ja era carn de llit malalta , havia anat a fer classe de pilates amb la Lídia al carrer Catalunya , al centre de fisioteràpia de la Sara , i com que ja arribava tard i acalorat vaig ser víctima durant una hora de l´ aire condicionat  . L´ endemà va ser pitjor , mal cos , pel pilates i l´ aire , més mal cos , febre fins a 38º a les sis de la tarda , i ficar-me al sobre a les onze i cinc . Em sembla que era el primer any que faltava a la revetlla .....
El 24 no va solucionar gaire res , el dinar potser celebrant el sant de l´ Ivan i del meu fill Joan , però al vespre encara pitjor . I el dinar de la Guàrdia del 25 al migdia va durar fins al segon plat , les supremes de salmó al cava ja no van ser poder ingerides amb actitud medieval .
El cap de setmana llarga ha estat per oblidar , i per això , és molt possible que no escrigui cap article més explicant-vos les meves intencions , i si deixant-les de dintre cap a mi més en dintre , i així no promoure la contrarietat dels meus pensaments , però tot i així , no sé si demà a les set de la tarda crec que em mirarien com un boig si em presento amb una mascareta 3M a la classe de pilates per què el maleït aire condicionat no em condicioni ....

Sant Joan

Cal mostrar-se impassible envers els fets què ens envolten ? . La veritat és que jo mateix no sóc de les persones que restin impassibles quan les coses del teu voltant t´ afecten directament . És més fàcil criticar al bar o des de casa veient la televisió , que anar a una manifestació a expressar el què realment penses , és més fàcil despotricar  a la carnisseria o al forn de pa dels fets què ens afecten que fer-ho en òrgans de reunió cívica social creats per fer-ho . Però de fet , i després del desgast d´ escoltar a aquella persona que prové d´ aquell lloc que està enganxat a la península Ibèrica , del desgast i avorriment de sentir la caverna mediàtica no reconeixent l´ evidència , de veure com les persones que s´ haurien d´ apropar a tu s´ allunyen amb helicòpter , després de veure que per llegir un blog d´ una persona propera al poble el teu permís ha estat denegat , https://www.blogger.com/blogin.g?blogspotURL=http%3A%2F%2Fwww.rogergenesca.blogspot.com%2F&zx=ngwxuaktq69z , veure com la propera tinent d´ alcalde es fa la simpàtica en llocs que no es freqüenten habitualment , o veure l´ impassibilitat  de competències abans de què s´ hagin executat , ja només em queda anar a nedar a la piscina tranquil·lament abans de que els nens del campus del Rafa Martínez s´ apropiïn d´ ella mateixa abans de què jo arribi , o anar a tirar cebetes amb el meu fill Joan davant de casa i gaudir de la revetlla en la mesura del què pugui .

Aquest és el desig d´aquest cap de setmana llarg , passar una bona revetlla amb la Lori i el Moño sopant a la nit al Punt , prèviament col·locant el Joan a casa de la iaia . No anar a dormir gaire tard i sense beure tampoc molt , cosa difícil , per mi i per la companya que arrossego , esperar que el Joan no es llevi gaire d´ hora , o sigui que a les set del matí ja m´ estarà dient : papa allà !! assenyalant el menjador i que vol el bibi .

Esperar al migdia i menjar canelons a casa de la Magdalena i en companyia del meu germà Ivan , la Mireia i la Rita , tornar a menjar canelons , veure cava i coca i quedar dissecat tota la tarda per anar a dormir i aixecar-te l´ any demà , això sí , marcant-te el ritme el Joan un altre cop , i esperar que sigui el migdia per anar a la Guàrdia a dinar i celebrar els 78 anys de la tieta iaia Maria , la dona que ha fet de mare pràcticament tota la vida a la Carme i la Paqui , tornar a quedar dissecat , agafar forma al sofà i quedar suspès en l´ aire fins al diumenge al matí dia 26 i vigília de dia laborable , la resta és incert , i per això gaudeix de la revetlla tant cop puguis , i amb moderació , la nostra moderació ....

Aigües Obertes II

L´ anterior article d´ aigües obertes també el vaig obrir amb el fastigueig adquirit a còpia de dies de parlar de política . Tant que m´ agrada i l´ acabes avorrint , odiant , abandonant , per tornar-hi a caure de peus i tornar-ne a opinar , baladrejar i discutir-te . Sí , arribes al juny , amb la pesada calor que ve de cop , amb l´ impàs d´ espera de veure com el poble ha passat d´ estar en ebullició i moviment constant per què la seva cara neta guanyés vots a la parsimònia subjacent del canvi de poder i veure que aquest moviment ha quedat esmorteït , on abans hi havia un de la brigada tapant un forat , ara queda al descobert , on hi havia el barret texà de Parcs i Jardins Catalunya ara hi ha la gespa alta , però bé , no avorrim més un altre vegada sobre el què no tenia intenció de parlar i anem cap al tema de l´ aigua .

És veritat , i ara més que mai , que amb la tradició que ja tenia d´ haver nedat de ben petit amb el CN Artés , i amb els problemes de genoll que arrossego últimament , només em queda el pastís sorpresa o ja conegut , de fer unes quantes proves del Circuit Català d´ Aigües Obertes , http://www.natacio.cat/cat/seccio/veure/343 , i com us vaig dir en l´ anterior article , hi ha un munt de llocs per nedar i perdre la por a l´ aigua . Jo ho vaig haver de fer , i no sé què faria ara si no anés a la Travessia de les Illes Medes , a la del Port de Barcelona , o a la del Pantà de la Baells . Hi ha curiositats sobre les travessies , de fet a mi em sembla que ja vaig passar el bateig de foc de ben petit , fent la travessia de Sitges , de l´ Hotel Terramar fins a la platja de l´ església , aquesta l´ he repetit de gran també vàries vegades , o al Pantà de Sau o al llac de Banyoles , aquestes no les he repetit de gran , però sí que amb el Triatló de Banyoles , tant l´Olímpic com el distància " B " he nedat a l´ aigua impol·luta del llac . Altra cosa és nedar al Port de Tarragona , per mí el pitjor on he nedat , on una vegada ens van canviar el recorregut per què hi havia marea vermella , i a on al recorregut normal i habitual s´ acompanya el gust d´ aigua salada amb el d´ oli i benzina . Per contra , al Port de Barcelona , des de que es va obrir la nova bocana , l´ aigua està molt bé , i el color àmbar amb el què et quedaven les parts blanques de l´ interior del banyador han perdut solera . Un altre dels llocs on ha canviat molt la sortida i l´ aigua és al Port de St. Feliu de Guíxols , abans la sortida és feia al port i també acompanyaves l´ estancament putrefacte de l´ aigua , oli i benzina fins que sorties fora de l´ espigó , ara amb la nova sortida a Cala Joncas i nedant per fora l´ espigó fins a l´ arribada a l´ alçada de l´ ajuntament . De fet la millor travessia per mi és la de les Illes Medes  , 1500 metres des de les illes fins a la platja de Caleta impressionants . Si voleu també podeu nedar en rius i pantans , de llocs no us en faltaran , i veureu com perdreu la por , i gaudireu el paisatge d´ altre forma , de veritat    

The thin red line

No ho sé si alguna vegada arribaré a anar a la feina amb helicòpter com el Noi de la Laca , i tots aquests encorbatats i apoltronats vividors , corruptes enquistats , rèmores i demés decrèpits desfets quirúrgics polítics vividors , o si hi hauré d´ anar per un túnel com el abans d´ ahir obert , tapiat després de la II Guerra Mundial ,  i arrel de les 200.000 persones que esperaven el primer ministre grec . El què si sé és que si he d´ anar a la feina per algun impediment de causa major , hauré de rascar-me la butxaca , no hi hauré d´ anar amb un helicòpter que paga un contribuent com jo i demés ....i tampoc em podré estalviar recórrer els 400 i miserables metres que em separen de casa a la feina per què la neu m´ impedeix accedir al treball . Són exemples potser més reals però aleshores diferenciadors  a la realitat , primer per què aquests què es van sentir agredits van ser els primers que van mostra-se complaents a l´ hora de repartir estopa a tort i a dret a la gent del 15- M  que fins al moment havien mostrat actituds discordants però respectuoses ; i segon per què encara i després del què s´ ha vist , encara no he vist cap índex d´ autocrítica per paret de cap polític preguntant-se per què amb la reacció de les persones que estaven fora del parc de la Ciutadella . El més rocambolesc  encara és llegir el blog de l´ Espanyolitu , i veure com els pares encara pronuncien que l´ actuació dels secretes disfressats d´ indignats és un muntatge , http://www.duranilleida.cat/ , la situació realment dels polítics que ens governen encara està a un pedestal per sobre del nostre , i l´ aproximació que en la meva pregunta li va fer a en Joan Carretero en el seu moment abans d´ entrar a formar part del Govern del seu moment , " Els polítics us sentiu al costat i propers a la gent ? " , en un acte de campanya d´ERC , aquí a Artés ,  al costat del què llavors seria el director general de consum , Enric Aloy , http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/159 , de si sobre els polítics es creien propers a la gent o distant a ells , el mateix Doctor que ara no sap què fer ni amagar-se amb Reagrupament.cat , em va dir davant de totes les persones que estàvem en aquell moment allà , que si respongués que sí , seria un il·lús i un mentider . La política enquistada d´ avui en dia a de canviar , aquesta llei d´Om , no la d´electricitat , si no l´ altre , ha de ser reformada per donar més pes específic a tercers partits més votats a nivell estatal i demés formacions que amb aquesta llei queden abandonats davant dels dos partits genèrics i generalistes .

La permissivitat de la corrupció enerva l´ indiferència , i la prima línia vermella no ha estat traspassada primer pels indignats ni pel moviment del 15-M , el cofoisme , mirant cap a l´ altre cantó dels nostres governants , denota certa animadversió envers una classe política dominant que no s´ acosta gens als problemes mundans i banals del món d´ avui en dia , la mateixa escenificació de l´ arribada al Parlament representatiu de la nostra societat Catalana , màxim exponent de les nostres llibertats , expressa la distància total i irreversible que els polítics tenen envers la gent profana .

Una altre exemple clar és els dels mitjans de comunicació , acostant l´ escarxofa als dipuindignats  , i apartant-la dels indignitats en la màxima expressió . Cal prendre exemple dels 4 milions de parats que té l´ estat Espanyol , dels casos de corrupció que  mantenen a alts càrrecs en el seu lloc , dels sous exagerats i benèvols de la majoria de presidents de Comunitats , Parlaments i demés senats d´ àmbit divers , mentre la població plana i treballadora , queda indefensa davant d´aquest quantitatiu atac cap als principis democràtics universals adquirits . Mai en el món i en aquesta societat moderna s´ havia injectat tanta quantitat de diners públic per salvar les entitats bancàries que ens perdonen amb les seves vaixelles de regal . 

I per tant , cal lluitar , i no desistir , dintre de la legalitat i ratllant el límit per recordar que jo et voto i jo t´ escullo , per això respecta´m .

JASP

Reconeixent que l´ aritmètica forma part de la matemàtica , podem començar a parlar de l´ elaboració i manufacturat final del consistori Artesenc ? . Realment i vista l´ arcaica i pobre fluïdesa per part dels partits convencionals i genèrics és difícil que per part seva en treguin alguna part d´ autocrítica per la millora d´ aquesta democràcia que el Noi de la Laca , prefereix amb aquests imperfectes defectes millor que el caos absolut . He parlat aquí moltes vegades , i he fet referència a que no m´ estranya gens que a Catalunya i per conseqüència i en menor mesura ,a la resta de la península , s´ intentés eliminar a tota costa els elements d´ anarquia i llibertaris que tornen a brotar i ara sense elements , encara , que els puguin aixafar sense cap tipus de contemplació . Aquesta nova saba que nodreix la política de nou , si es porta ben encaminada , trencarà dogmes i millorarà defectes d´ aquest sitema que genèricament beneficia sempre als mateixos .

El Roger Genescà , i aquí ja deixo d´ anomenar-lo Le Subtil , ja és una persona normal com jo ... , des del respecte més profund i acostant-me a ell , no s´ equivocava gens en el seu discurs , no es poden ignorar els 784 vots d´ una part de la població ... Sí , molta gent pensarà que l´ alcaldia s´ havia de canviar a tota costa , que les sigles feien mal , i que això si continuava seria pitjor . de fet no ho sabrem , però sí que sabem que el Roger va ser la primera llista més votada , i la CUP la segona . No hi ha cap excusa en què hi hagi dotze o tretze , catorze vots amb la tercera , la CUP tenia capacitat per proposar alcalde i per formar govern . Exculpo per això la part d´ inexperiència i no barallar tots els escenaris possibles , però a partir d´ aquí també prefereixo un mal conegut que un vell conegut . Un totxo per un mur que s´ enfonsa.... , per què amb Candàliga tenim l´ altra part de la moneda , un vell dinosaure , dominat sistèmicament per les cordes d´ una tramoia femenina d´ un altre partit , i que el diferencien clarament de la dreta nacionalista catalana , què mai s´ amaga i et diu el què farà : us donarem pel cul ! , i ho acaben fent .... Si no m´ equivoco en Josep Candàliga va ser el primer president del Consell Comarcal a ocupar aquest càrrec sense exercir les funcions d´ alcalde en el moment , no sé si va ser per obrir aquesta esquerda de democràcia plural o per pagar els favors del clientel·lisme , l´ amiguisme i demés defectes que els partits convencionals ens venen demostrant envers els poders dominants , amb exemples com els d´ ampliacions de polígons , vessaments de productes químics per part de grans empreses , etc ... . 

Per posar un exemple encara més explícit , veurem com es posicionarà el nou consistori amb temes estratègics , com la renovació del contracte per l´ explotació de l´ aigua o la renovació del contracte d´ explotació de la recollida d´ escombraries  el pròxim gener de 2012 . Si en el seu moment Josep Candàliga com a alcalde em va rebre per parlar de l´ aigua del Purgatori , va desestimar el seu ús , amb la ratificació d´ en Josep Mª Lladó de Sorea al seu costat , pel seu cost econòmic i pels problemes de legalització de canonada , com podem esperar que es posicionarà amb la nova renovació del contracte de l´ aigua , si des del consell comarcal s´ ha treballat a dojo per legalitzar la canonada que ens portarà l´ aigua del Bages Humit al Bages Sec ? .

L´ aritmètica a vegades acaba sent impossible , i a vegades es fa possible encara que no aritmèticament no ho sigui , per això preferia a un mal conegut , sense ignorar a l´ altre part del poble, governar en minoria , la CUP al mateix lloc a on està ara mateix , i als vells coneguts fent el què han fet fins ara . Fins i tot em sembla que enyoraré , si és veritat el què diuen , el barret de vaquer del de Jardineria Rubí .... 

44.904

Ja que la disponibilitat només queda acceptada per la gent que es pren seriosament les coses , i queda dit , que tota aquella que renunciï a la seva part de responsabilitat quedarà retratada , m´ agradaria recordar , avui , que hi ha gent que es permet estar un any fora deixant el seu número tres de la llista per què l´ agafi el número quatre , el quatre renunciar al seu lloc després de poder fer palès per què en el món d´ avui hi ha retallades , i així successivament fins al número onze , que encara hi ha gent compromesa fins al final i que no accepta que la política sigui un joc de l´ oca .

Avui , quan hi ha encara gent que habilita i exonera les frases i els discursos de P X C , presentant una querella primer per la seva propaganda però donant l´ alcaldia a El Vendrell amb els regidors d´ aquesta formació , hem de saber que hi ha hagut gent compromesa fins el dia d´ ahir en fer que el món d´ avui en dia fos millor .

Quan una persona que ha viscut l´ horror en primera persona , quan ha estat en un camp de concentració de la II guerra mundial ,  t´ arriba a explicar que el què és més important ,  greu i terrible és el  què no es pot explicar , i aquest no poder explicar és l´ olor a carn cremada ...

Jorge Semprún se´ n va anar ahir amb l´ edat de 89 anys , amb el domicili instaurat a París ,  el net per part de mare del polític conservador Antonio Maura , ens va deixar un llegat ple d´ inconformisme i d´ autosuficiència real amb la seva polifacètica vida . Instaurat en l´ exili permanent , detingut i torturat per llunitar contra el nazisme , alliberat , immers al PCE per després  lluitar per canviar-lo , expulsat del mateix , ministre de cultura amb Felipe González , escriptor , guionista de directors com Costa-Gravas , no dubto que des de la desconeixença del mateix Semprún pels nostres actes més propers   però , i , també des de l´ assimilació i el reconeixement de les seves idees , no m´ estranyaria que s´ hagués decebut totalment des del seu llit de l´ habitació 224 de l´ hospital Georges Pompidou , en les seves últimes meditacions per l´ actuació dels nostres actes més immediats de la vida política actual .

Potser una persona genial com Semprún no va poder explicar com realment era l´ olor cremada d´ un camp de concentració com el de Buchenwald , però jo que sóc una persona molt més inculta , que no ha viscut l´ horror com ell , i que l´ admira des de la distància , per dignificar-lo si que sabré , i explicaré i senyalaré com són els cadàvers polítics que no han sabut estar a l´ altura de les últimes eleccions municipals  .

Ell s´ avergonyiria en aquest moment si sabés la realitat , diria amb la frase de Baudelaire : " Tengo más recuerdos que si tuviera mil años " , hi ha d´ altres que en la curta vida i jove dels mortals , pels seus simples fets ja seran recordats per mil anys .

Disponibilitat

Durant aquests dos últims caps de setmana el cos ha seguit on ha manat el cap , i hem hagut d´ estar allà on s´ ha d´ estar , allà on la gent es mou i a allà on veus el veritable moviment social del nostre país . A diferència de 15 dies enrera he notat a faltar la presència de certes persones , que amb anterioritat de la data d´ eleccions no tenien el més mínim pudor de presentar-se aquí i allà , a totes hores i amb qualsevol excusa per ser a un acte social . da assistia a la festa de l´ escola bressol com a membre de l´ AMPA , l´ endemà a la festa de l´ escola pública com a tiet de la Martina i amb les seqüeles de la final de Champions , i aquest cap de setmana anàvem a l´ arròs del Club Bàsquet Artés , i el diumenge al Torneig d´ escoles de futbol del F.C. Artés .

Està clar que la vinculació de les persones amb les entitats , moviments veïnals o socials , venen donats per diferents circumstàncies , a vegades per la familiar , a vegades per l´ ideològica i d´ altres per l´ altruisme . 

Així doncs , i traspassat a la vida política , podríem dir que també hi ha diferents vides , formes i vincles d´ encadenar-se amb la societat . La disponibilitat dels polítics en aquest cas ha de ser plena , i no val treure´n rèdit individual com en moltes ocasions fins al dia d´ avui s´ ha fet palès .

La disponibilitat de les persones cap a la societat , efectuant els seus deures i obligacions denota certa inestabilitat últimament , la reciprocitat que s´ hauria d´ haver efectuat per la classe dirigent deixa molt que desitjar , i l´ enquistament de la política arcaica i megalítica proposa un nou canvi de rumb en la nostra futura i moderna societat .

La primera pedra passa pels nostres ajuntaments , els òrgans de poder més propers i locals a on a vegades les sigles amaguen la mateixa trampa de sempre , i a on d´ altres sigles acaben degenerant en el mateix . 

Cal abans d´ entrar en escena sempre plantejar tots els escenaris possibles , si no vols pols no vagis a l´ era , és més fàcil mirar-se l´ espectacle des del calaix de sastre , però si has avançat per canviar alguna cosa , has de continuar avançant per aconseguir-ho .

És increïble l´ infinitat de gent que em demana si sé alguna cosa del nou consistori Artesenc , a mi em passa igual que a qualsevol altre ciutadà del poble , parlo amb una immensa quantitat de gent , tothom explica el què vol que acabi passant , i les diferents idees acaben amb una amalgama de connotacions positives que aposten per un canvi . La particularitat de les conversacions es deuen a que les idees de l´ últim Artesenc acaben arribant   al primer escalafó de la transversalitat , per què per molt que es digui , l´ assemblea acaba sent piramidal , i el segon escalafó , el què té decidit la decisió de la disponibilitat , ha de tenir clar què és el què realment vol el poble . O això o no ser res més d´ aquí quatre anys .