Travessia Illes Medes

" A las 9:56 suena la sirena de salida .Todos comenzamos a nadar a crol al unísono . Es el instante de mayor presión. Yo también me zambullo en el agua de cabeza , bato las piernas y me impulso remando con los brazos . Ahuyento de mi cabeza las ideas que están de más y me concentro , más que tomar aire , en expulsarlo . El corazón me palpita .No consigo coger bien el ritmo . Mi cuerpo está algo tenso . Como ya es habitual , alguien me patea en la clavícula . Otro se me echa encima ; es como si una tortuga se colocara sobre el caparazón de otra . Debido a ello trago agua  , no mucha . me digo que no debo perder la calma . No me puede entrar el pánico . Respiro regularmente repetidas veces . Eso es lo más importante . Entonces noto cómo lentamente , rayita a rayita , la aguja indicadora del nerviosismo de mi cuerpo baja mientras éste se distiende . Sí , así parece que voy bien . Si puedo seguir nadando así voy bien . Una vez cogido el ritmo , sólo tengo que mantenerlo . ( ...) "

Quan el Kamatxin em va deixar el llibre al qual es refereix aquest fragment encara no havia ni obert el maleït " blíster " de l´ únic llibre que tenia del mateix autor i que encara reposa a les postades de l´ enorme llibreria de casa , encara no sé per què vaig comprar " Kafka en la Orilla " , potser va ser la meva germana Montse que em va parlar de Tokio Blues , o potser va ser l´ inèrcia de comprar llibres de moda del moment . Però de fet a Haruki Murakami , quan li van entregar el premi Internacional Catalunya aquest any , devia ser per alguna cosa . Avui aquesta tarda , quan havíem acabat de dinar , i el Joan i la Carme feien migdiada , he devorat un tros més del llibre " De qué hablo cuando hablo de correr " . ja feia dies que l´ autor explicava la seva vivència personal en el món del triatló , quan he vist escrit el fragment de la sortida d´ un no he pogut fer res més que reconèixer-me a mi mateix .

Demà al matí una vegada més , ens llevarem d´ hora , i anirem fins a l´ Estartit per fer  la meravellosa travessia nedant  de Les Illes Medes , i una vegada més , les sensacions descrites per Haruki Murakami seran més que  reals , 700 nedadors en un marc incomparable , de mar cap a terra , per efectuar 1500 metres nedant . El millor de tot és que la gent que no som bona i som coneguts com els populars , som els què ens apropiem amb més velocitat de la pressió i el nerviosisme de la competició , quan en qualsevol cap , n´ hauríem de tenir . Demà no seré el primer en arribar , ni sabré si vaig més a la dreta o a l´ esquerra i perdo l´ orientació per què em passi el segon , ni faré un esprint dels últims 100 metres nedant que em faran vomitar a la sortida , no , però faré moltes d´ aquestes coses  per intentar superar els meus límits . Per què ? a vegades ni se sap , d´ altres per instint de superació , d´ altres per sentir sensacions de llibertat ....

Quan arribi a la platjeta , i miri enrera com cada cop dels últims 5 anys , sabré el què he deixat pel camí ... o no ? . I si més no , tornaré a llegir el fragment del llibre o tan sols recordar-lo pensant en què hi ha més gent com jo .

Anar de bracet .

Les últimes eleccions nacionals al parlament de Catalunya van demostrar que la nostra societat volia un canvi i un gir radical de conducció política del nostre país . El Noi de la laca , en les seves primeres intervencions es va omplir la boca dient que havia llegit el missatge i que ho tindria en compte . D´ aquí al què està passant n´ hi ha un bon tros , i no és per menys . Els homes de goma , tal com els va anomenar Álvarez Cascos , són del què no hi ha , tan flexibles i tan interessats que són capaços d´ eliminar la sisena hora en educació , tancar més de 50 CAP a Barcelona , tancar un Hospital ( el 2 de Maig ) , re dirigir la gestió de no sé quants més , amb la conseqüent anulació d´ un de cada quatre llits fins a Octubre d´ aquest any , limitant l´ higiene ( canviant els llençols cada dos dies ) , el pagament d´ aigua i sucs a les dietes d´ hospital , http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cataluna/cierra/octubre/camas/hospitalarias/elpepusoc/20110727elpepisoc_4/Tes , etc ... la llista fa plora i tot  ! .  Però això no és tot , els homes de goma van de bracet d´ aquells que L´ Espanyolitu ha abraçat i acostat ara sí ara no , no poder ser ministre amb Aznar , però disposat a recolzar una moció de censura , per fer la pinça al govern de l´ estat i copar així part de poder al seu partit en un eventual avançament d´ eleccions , fins i tot el secretari d´ organització del PP , González Pons , es va atrevir a pressionar als nacionalistes Canaris i Bascos en el seu suport envers Zapatero .

Això no és tot i el govern estable de l´ ajuntament de Barcelona , o el xenòfob Garcia Albiol a Badalona , es sustenten recíprocament amb aliances a l´ ombra . És cansí , però em disgusta com a ciutadà , hem pogut veure atacs contra Catalunya abans de la democràcia , però dintre d´ aquests 30 anys , mai ningú en aquest petit marge de temps ha atacat tant a Catalunya com el PP : la llei de normalització lingüística , la llei d´educació , l´ estatut , tot ha valgut per treure´n rèdit polític arreu de la península . Aquest atac sistemàtic al nostre país  no ha valgut per què els càrrecs de la diputació de Barcelona pel què fa a cultura passin a mans d´ un partit que ens ha ultratjat i aixafat una darrera una altra vegada la nostra societat . Amb la consecució de cultura per part del PP a la diputació de Barcelona , la seva gestió del pressupost provincial passarà aproximadament  a uns 160 milions d´ €  , d´ un total de 660 milions d´ € . Què hem d´ esperar d´ aquest matrimoni promogut i augurat de fa temps ? . La perseverança per la lluita dels nostres valors aconseguits es veu atacada manifestament , de veritat podem pensar que el PP defensarà l´ entorn cultural comprès per biblioteques , arxius , museus locals i manteniment del patrimoni artístic local  . És evident que   l´ atac constant a l´ estat del benestar , amb deficiències , però millorable no gràcies a les seves solucions , i les demés coses abans esmentades ens aclareixen d´ una vegada per totes de què els nois de goma i el PP només els diferencia una bandereta .

Si ja entréssim a parlar del bo del Madí , principal col·laborador del Noi de la Laca fins al passat gener , llavors si que ja és per posar-se a plorar , el seu pas cap a la empresa privada és sospitós , el fitxatge per Endesa , que es farà efectiu aquest 1 de setembre , o per la consultoria Deloitte , fa previsible que l´ empresa privada i les seves grans deficiències no paguin per les errades comeses per les nevades del març del 2010 a la província de Girona , o per si els 775.000 € d´ IVA que el nostre govern pagarà a Deloitte per l´ auditoria de contes del Tripartit , són meres casualitats contractades amb anterioritat setmanes enrera  .

És molt trist , però aquests que normalment i sempre s´ apropien de l´ exclusivitat de la nostra cultura van de bracet dels què sempre ens han odiat , en l´ intimitat no per això .  

       

Rèmores

Jo he estat dels què sempre han defensat l´ aritmètica electoral , aquí mateix i parlant que des del punt de vista científic , i reconeixent que formava part de les matemàtiques , tot és possible . Una altre cosa és que no s´ aguanti per enlloc , i la relació proporcional de poder / votants no sigui repartida equitativament o vulgui ser administrada de forma no convencional . Les rèmores quan van nedant al costat del tauró ja ho saben per què ho fan . A voltes , i dintre dels anacronismes legislatius que es produeixen dintre dels ajuntaments de la península , comptant que el nostre en forma part d´ ells , podem veure l´ evolució del peix fins a convertir-se en una verdadera rèmora . Si des de les esquerres sempre hem atacat els tics , l´ amiguisme i el clientel·lisme , m´ agradaria posar en dubte l´ honarabil·litat del nostre actual alcalde , amb la seva pobre i baixa política d´ apoltronament sistemàtic , que va de la mà de la quarta i última força política votada , per col·locar i malgastar temps i diners del contribuent en un càrrec polític de confiança , que dinamita algunes partides d´ un pobre i petit poble de 5000 habitants . La rectificació , i la constant capacitat dubitativa d´ un totxo per una paret que s´ enfonsa , demostra que la seva evolució ha crescut de costat , i recolzada , pels mateixos als quals s´ ha criticat amb anterioritat . Així doncs , i veient que una persona , que ens regirà i governarà , no sabem quant , volia mantenir el mateix sostre de sou que l´ alcalde sortint , amb una dedicació , això sí del 75 % només , i cobrant també del Consell Comarcal , ens demostra que no ha estat de braços creuats tots aquests anys que s´ ha dedicat a la política , i ha après quin camí s´ ha de seguir , i a qui s´ ha d´ acompanyar per ser un cadira calent i acontentar   a qui s´ ha d´ acontentar .   

La associació natural cap a les direccions que semblen decisions preses al moment , ja venen també marcades per la deformitat del trist pastís a repartir , i les polítiques de directrius nacionals marcades per Barcelona .

Els moviments d´ indignats , o les propostes socials que sorgeixen a tort i a dret , els moviments polítics diferents , aquests que els grans partits s´ afanyen a dir que no són simptomàtics de gran onada , volen ,  faran  , i aconseguiran , que tots aquests tics dels què hem parlant perdin caràcter i capacitat de decisió , per crear així i d´ una forma definitiva una democràcia més transparent i més participativa . 

De moment per això haurem d´ aguantar les rebequeries i rabietes , amenaces i observacions , d´ un consistori que no s´ aguanta per enlloc . O potser amb el càrrec de confiança sí ...

Aniversaris

Ja suposo que ho deveu saber , i més després de les vegades que escric sobre el mateix i recurrent tema , el pas del temps i la irascibilitat que això em suposa . Sí , de veritat , i quan ets més jove no te n´ adones pas , del pas del temps , i així passa com si res , fins que veus una altre generació vinguda , que a poc a poc i sense fer massa fressa t´ aparta lentament de les teves actuacions profanes i dels vicis mundans , d´ a vegades aquestes generacions vingudes et passen per sobre sense saber què ha passat , a mi mateix m´ ho deien quan el Josep Martínez , el pare del Jordi de La Xicra ens veia entrar el Dani Isanta , el Benito i jo per la porta , se li estarrufava més la permanent del què la portava , ara mateix i amb el periple infatigable de la busca també hi ha coses que et fan sentir desplaçat i et fan entristir , d´ altres per contra et fan somriure i el seu pas inevitable però et recorden que com més gran seran ells més vells seràs tu . 

En mig any hem vist un Barça campió una altre vegada , però també hem vist com la Rita , la meva neboda feia 3 anys el passat 21 de maig , en època gloriosa , després hem vist com la Martina , la meva altre neboda feia 4 anys el dia 9 de juliol del present , el nostre fill Joan feia 22 mesos el dia 13 del mateix , i l´ Aida Roqueta Blanco feia 30 anys aquest dissabte 16 , mirar enrera , recordar la plenitud veient una parada de gelats , recórrer l´ efímer estat de l´ invencible sense adonar-te , i acabar sent pare en un tres i no res , el pas lent i ràpid és incert i confús , inapreciable en l´ immensitat .

Odio la busca i com ens acompanya , impassible i silenciosa , i renuncio als tòpics de la nostra societat : " es inevitable " , " cal reconèixer-ho " , " és aixins això " , i així , jo mateix sabent-ho ,  també lluito contra la pèrdua de temps , i busco fer les coses com si fos l´ última vegada que les fes , buscant tot el temps possible per les coses més importants , ara mateix .....

Per això us tornaré a recitar el poema d´ en Màrius Sampere i Passarell , una vegada més , i una altre , i totes les vegades que em sigui possible , sense cansar-me , del llibre Ens trobarem a fora , de l´ editorial Proa , que es titula Distàncies :

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi 

també tindrà principi .

D´ aquesta manera i tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi

i el principi , la fi del principi .

Perquè si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Els llibres de l´ Óssa menor  nº 283

Impunitat manifesta

Ahir , molts dels principals diaris de coneguda capçalera es feien ressò del 75è aniversari de l´ inici de la Guerra Civil a . Alguns com el diari el País , http://www.elpais.com/todo-sobre/tema/Recuperacion/Memoria/Historica/202/ , en dedicaven grans reportatges , d´ altres , passaven de puntetes per sobre de l´ aniversari com si no fos important un fet que va dividir i divideix encara , els pensaments    i el cor de moltes persones . De totes formes i mirant com la societat espanyola es mira i es manifesta parlant i manifestant-se envers de tal acte d´ important magnitud , obliga i dóna què pensar del mal pensament i de la poca digestió i auto crítica històrica que no s´ ha sabut efectuar . Només cal prendre exemple i donar una ullada al nou estrenat diccionari de la reial acadèmia d´ història , http://www.rah.es/cdeb.htm , per veure la distorsió històrica de la biografia dels personatges , i palpar d´ aquesta forma que 75 anys després la propaganda i el llegat del vella aparell dictatorial encara queda present en els òrgans de poder fàctics de l´ estat espanyol .

Els missatges de conciliació i de perdó , que normalment , i com si no , venen donats per els elements de la dreta recalcitrant , ben re introduïts dintre dels mitjans de comunicació , no valen per uns fets més què evidents i que per més que es vulgui maquillar , deixen darrera seu entre 45000 i 60000 víctimes , fins al final de la dictadura franquista , el varem de 15000 morts ja no significa res per la nostra vella i europea societat , que llavors ha hagut de suportar atrocitats pitjors , 6 milions de jueus morts a la II guerra mundial , o la mateixa matança de Srebrenica   al Juliol del 1995 , http://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_Srebrenica .

Hi ha societats que han sabut mirar enrera i fer auto crítica de les diferents dictadures que han patit , el cas d´ Argentina o l´ actual de Chile , nosaltres hem degollat el primer jutge que ho va intentar abans de fer res , ens vam haver d´ empassar una transició a cop de batedora i palmadetes , això sí aguantant abans la deforme història dels vencedors i el seu rastre que encara avui perdura .

Per això la pragmàtica i misericordiosa actitud d´ abnegació perdedora cal canviar-la pel reconeixement explícit del què realment era legal en el seu moment , i senyalar amb el dit i amb la veu ben alta les mentides que encara avui s´ acumulen d´un passat què és present , fins i tot en aquest mateix poble . 

Aigües Obertes III

Aquest cap de setmana i us ho comunico amb tardança però encara hi sou a temps , es celebrarà una travessia dintre d´ un marc incomparable com és el de la vila de Llançà , a prop de Port Bou . Si ja ho sé , és lluny per a nosaltres , si jo calculo que la setmana que ve tindré una hora i mitja de camí fins a L´ Estartit per anar a fer la Travessia de les Illes Medes , doncs fins a Llançà calculo que potser serà una estoneta més , hi ha la modalitat per a tots nosaltres que vivim al centre de Catalunya d´ anar fins a Vic , llavors direcció Ripoll i agafar el túnel de Bracons per estalviar temps i anar a sortir a la transpirenenca per enllaçar amb Figueres i amunt . Però potser esteu de vacances o per casualitat esteu molt a prop de de la bonica població i us podeu acostar  a fer aquesta curta travessia de 1200 metres .

La travessa començarà a les deu del matí el dia 17 del present , o sigui el diumenge , i al meu entendre és una travessa curteta en un marc incomparable , per més informació , http://www.diversport.es/page_13.html . 

Bé , nedar i gaudir , amb la family o amb els amics ....

Solidaritat i condescendència

Dintre dels blocs i aliances de grans partits polítics , no saps gaire cap a on anar , quan navegues a contra corrent o quan estàs en disposició de dir per no fer res . Solidaritat per l´ Independència , la setmana passada va promoure dues iniciatives legislatives de diferent caràcter però d´ interès comú i mutu per a tothom ja que ens tocava d´ esquitllada però sabent-ho ens feia emprenyar més del què ja moltes persones ho estem . Una de les propostes legislatives es basava en retallar la remuneració dels sous dels diputats del parlament , l´ altre iniciativa legislativa era l´ anulació de la dació en pagament per part de les persones que no podessin fer front a una hipoteca . En la primera , CiU , PP i PSC van votar en contra , ERC i ICV es van abstenir . En la segona CiU , PP i PSC van impedir que progressés l´ iniciativa legislativa , http://www.solidaritatcatalana.cat/parlament/noticies . D´ altra banda , a nivell estatal també hem pogut veure com per segons quines coses els grans partits no tenen tanta diferència entre ells , http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/2011/07/03/democracia-secuestrada-psoe-y-pp-a-traves-de-la-mesa-del-congreso-impiden-la-ilp-sobre-la-dacion-en-pago/  . Així doncs hem vist que partits que es diuen de dretes i d´ esquerres , eco-socialistes i demés patranyes es posicionen en funció una vegada més de l´ amiguisme , el clientel·lisme , i ratllant el límit de la legalitat , aquella línia tant vermella que al Noi de la Laca li agrada tant ... O d´ altres partits de nova creació es mostren receptius envers el neguit general de la gent , http://in.directe.cat/alfons-lopez-tena .
D´ altra forma , hem de creure i des de la població més propera o fins i tot diria que l´ onada profunda de gent adormiscada , que d´ a vegades reacciona per una bandereta o per una retallada del constitucional , véase 10-J , hauria de mostra-se més reaccionària envers atacs directes a l´ estat del benestar que uns es van afartar de proclamar , els nostres avis s´ havien afartat també de lluitar per ell , i que els grans monopolis i corporacions es cuiden de re conduir , això sí , a través dels nostres regents , per què no oblidem realment qui és qui mana .
El dijous , es va celebrar al consistori Artesenc un ple extraordinari per presentar el nou cartipàs municipal i per la presa de possessió dels càrrecs electes , dintre de la nova política municipal Artesenca , haurem d´ assimilar d´ un 9 o 10 % més d´ endeutament municipal per què el moment s´ ho mereix ? .
Si volem començar a canviar coses , hauríem de començar des dels fonaments , si no , so serveix de res , intentar un canvi , aconseguir-lo , i després continuar sent igual que els demés .

Companyies i animals

Dintre del camí que traces , normalment sempre vas acompanyat d´ algú , pot ser una amistat perdurable , una companyia efímera o qualsevol companyia perdurable que una amistat efímera et va fer trobar . Dintre del cúmul de possibilitats de no restar sols en l´ els moments que vols estar acompanyat  del temps , els animals ens han causat molta lleugeresa en aquest aspecte , animals de quatre potes i animals de dues potes ... La companyonia d´ alguns és gravada en foc en la memòria dels humans , i dintre de la ciència ficció he pogut veure best sellers portat a la pantalla com el de Jo , Robot d´ Asimov , http://es.wikipedia.org/wiki/Yo,_robot_(pel%C3%ADcula) , o la mateixa i esplèndida Blade Runner , http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner , per traduir similituds i aspectes de la nostra profana i avorrida vida , o de la nostra dependència de mecanismes d´ estimació per part d´ altres éssers , per tal de què el recorregut resulti més portador .

Aquest dimecres passat i mentre estàvem atònits veient el Joan com es despertava , la Magdalena va pujar a casa , no esperant com sempre i habitualment , que baixéssim el Joan , i ens va dir que el Món havia mort , el seu gos favorit , el que , com d´ altres animals amb d´ altres persones et fan passar les hores més curtes .

Sí , això és gairebé intrascendent i gairebé no perceptible per d´ altre gent , però com s´ ha demostrat i s´ ha vist , a vegades val més la companyonia de segons quin animal , que la lligada obligatòria d´ altres espècimens   que normalment i molt al nostre pesar en acompanyen , recordant-nos el què hem de fer , el què hem de pagar i el què hem de votar .

Si alguna cosa tenen aquests animals que normalment les persones ens fem acompanyar des de temps immemoriables , http://antrophistoria.blogspot.com/2011/07/hallan-la-tumba-de-un-perro-de-hace.html , és la noblesa que mai tindran d´ altres animals que igualment i amb dues potes ens voldran demostrar que tot el què diuen és encertat .

Des d´ aquí , i vist l´ impàs de temps per què la nostra felicitat canviï , no arriba , i d´ altra forma hi ha gent que s´ esforça en què no arribi mai , prefereixo pensar en la traçada comuna dels Món , Bobby , Nil , Canela o d´ altres , que en la forçada dels què tots ja coneixem .