16a Festa de la Verema del Bages

Hi ha coses que ens ancestralment ens han identificat de forma individual però què al final fent-ho de forma comuna , ha esdevingut una senyal d´ identitat del nostre territori . En aquest cas el cultiu de la vinya i la cultura del vi ens ha acompanyat socialment i econòmicament des de fa molt de temps i des de no fa tant . L´ economia productiva al voltant de la vinya ha marcat una època dintre de la nostre història com a poble , la decadència i la busca de la subvenció sense pensar en el futur també . Però no cal renunciar al passat ni als errors per saber que la vinya forma part de la nostra vida i que és molt difícil no associar la nostra comarca , el nostre poble al preuat caldo i tot el què l´ envolta .

El nostre poble , ni el nostre consistori , ni les persones que van tenir la brillant idea de crear una festa com la de la verema van haver de fer com a d´ altres pobles on l´ anacronisme identificant de la població queda en entredit i més aviat ratllant el ridícul . És normal que associem Navarcles a les fonts i al´ aigua o a la fira de la castanya que s´ hi celebra ? . És normal que associem St. Feliu de Codines a la carbassa , o al magnífic niu d´ àguiles que tenen o la seva proximitat immediata a St, Miquel del Fai ? .

El pergamí  de propaganda que moltes vegades s´ ha volgut buscar per donar sortida econòmica a les àrees d´ influència comarcal a través de la localització pròpia d´ un producte , degeneren el l´ invenció pròpia de les mateixes persones que promouen l´ instint de creació i de supervivència de l´ infesta quantitat de fires del nostre territori .

Per sort , Artés , i la comarca del Bages té una identitat pròpia molt marcada , ningú podrà discutir la seva tradició viti vinícola , ni el terme grogui estès mundialment i lligat a l´ aiguardent . Però , això no significa que la funesta subvenció de la festa , per la qual se ´n treu un bon rèdit econòmic per part de les caves i bodegues , encara que l´ indirecta participació de la gent creï  i generi riquesa ,  sigui ben vista per part de tots els components social que formen la nostra petita societat .

L´ Expobages es va suprimir com a fira l´ any passat  per part de l´ ajuntament de Manresa per què tenia un dèficit que ratllava els 18.000 € . La 14ª festa de la verema va ratllar els 17.000 € , la 15ª ni ho vull saber . Cal estar de peu dret i poder dir que no podem renunciar a aquest fira , l´ història ens ve lligada a ella , però hem d´ intentar buscar noves formes de finançament de la mateixa per no recaure en errors d´ altres consistoris que han fet la vista llarga en tot . I sobretot , cal recordar a la mateixa gent que fa un any darrera eren crítics en la gestió anterior , no han variat ni un punt en la celebració igual de la festa .

Les partides de despeses s´ han de re conduir , sobretot en la de l´ espectacle de Gog i Magog , més avorrit que el cagar , igual que cada any i pel qual paguem sumats al so +equips+activitats uns 14.000 € . Hi ha d´ altre partides que ja són per mirar amb lupa ,  i si realment la comissió de la festa ens oferís la contabilitat de la festa en sí en exercici de democràcia , se li pujarien els colors   .

De fet i per contra , arribarem una altre vegada a la celebració de la festa , hi haurà bodegues que saltant-se l´ esquema demanaran més tiquets de compte , les parades estaran subvencionades , l´ espectacle final serà el mateix , i la festa també la pagarà el contribuent una altre vegada .

La propaganda als mitjans de comunicació per justificar la retallada queda en entredit , quina és la veritat i a quan ens costa realment una festa local d´ àmbit comarcal ? , http://www.regio7.cat/bages/2011/09/27/festa-verema-pateix-tisorada-surt-intacta/167726.html . 

Jo si que ho sé , però no ho puc publicar . Si no m´ ho demaneu és clar ....

http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/09/15-festa-de-la-verema-del-bages.html

Modus Vivendi

El dijous passat , 22 de setembre , es va donar per closa les sessions al congrés dels diputats de Madrid , no sense abans haver fet les mil i una volteretes del trapecista , per aprovar de pressa i corrents les coses que interessen a uns , uns encara que s´ abstinguin o votin en contra , continuaran formant part de les comissions on han estat designats per quotes de poder , i al final el perjudicat en serà el mateix de sempre . Modificar la constitució al uníson del què ens marca la Merkel , amb el beneplàcit dels dos partits i els nois de goma enfadats per què no se´ls hi ha inclòs . Això sí , preparats per votar a favor de poder manipular els informatius de RTVE , o aprovar el paquet del què pot triar un diputat : 1 Ipad o un Iphone de 5ª generació + 1 targeta de taxi fins a 3.000 € + el corresponent despatx si s´ escau , http://www.abc.es/20110921/espana/abcp-ipad-para-nuevos-diputados-20110921.html .

Mentre sembla que la sindicatura de comptes no serveix de res , ja que casos com el de l´ ajuntament de Moià o el de Tàrrega , ja se´n sabia amb antelació per què de fet l´ ajuntament de Moià fa quatre anys ja tenia 3 milions d´ € de dèficit . I mentre el Mariano ja ens ha començat a dir que ens hem d´ apretar el cinturó i que s´ ha d´ aprimar l´ administració , això sí , acompanyat d´ importants elements d´ emmirallament , com Rita Barberà o Ana Mato .

D´ altra banda haurem de veure casos com els de l´ ajuntament de la Línia de la Concepción , on fa mes de 6 mesos que no cobren les nòmines , on els treballadors municipals han de fer 1 hora de vaga cada dia per què no en surtin perjudicats , o els policies municipals han de patrullar amb l´ autobús per què a les benzineres ja no els hi omplen els dipòsits , els estraperlistes de l´ Atunara o el Junquillo es deuen partir el cul d´ allò més ...

O com Valverde del Camino , el poble més endeutat d´ Espanya  , i molt més podrit que fins al moll de l´ os , com va dir un diari britànic referint-se a Moià , allà fins hi tot podríem dir que ni els regidors poden fregar-se el cul amb paper d´ estrassa , per què de fet és difícil que els hi subministrin , http://www.diariosur.es/videos/actualidad/espana/1041024071001-valverde-camino-municipio-endeudado.html   .

Ara ves , hem d´ esperar el 20 N , l´ absurda i coneguda pre campanya electoral , i escoltar que ens ho faran molt bé i les coses canviaran , posant-nos sobretot molta vaselina i enfilant un altre forat de la sivella del nostre vell cinturó , o escoltar que la vida del polític és molt dura i necessita ser re numerada d´ una manera especial  , sabent si més no  que alguns tindran privilegis , que nosaltres no els tindrem mai . La teranyina del gran poder també ens arribarà des del centre amb eslògans tendenciosos i sibil·lins , i la majoria de nosaltres admetrem amb el cap cot una altre vegada . Però potser ja és hora de què ens rebel·lem cap a l´ injustícia manifesta dels nostres polítics governants que en cap moment emeten cap frase d´ autocrítica . Per això seria important que l´ aprimament i el canvi de la política comencés des de dintre , des de la nostra casa , des del nostre ajuntament , cosa improbable ?    

Bolets

Els que hem estat criats entremig del medi salvatge o a pagès , com dirien els pixapins , que ja consideren l´ odiada Manresa com a muntanya , sempre tenim el neguit proper del canvi d´ estació que marca la benvolguda busca de bolets . El dia d´ avui  gairebé es marca al calendari com a canvi d´ estiu a tardor , l´ estació més odiada en la posteritat i a la qual els refranys sempre auguren males passades o traïcions . A mi tampoc m´ agrada el canvi d´ estació , i encara menys el canvi d´ hora , però al final el què ens queda aquests últims anys és la quasi invisible  percepció en la què les estacions passen d´ una a l´ altre amb una abrupta alteració de la temperatura no recordada per a molts . De fet , un pobre llumillu com jo , d´ aquells que s´ apunten totes les coses a l´ agenda d´ entrenament  , ha pogut veure com l´ allargada ombra de l´ estiu entra en els darrers últims anys fins a la segona setmana d´ octubre , d´ altres fins a la primera , la bonança és la tònica , i el canvi brusc de temperatures normalment ve acompanyat de pluges , boires , i demés impertinències meteorològiques , que fan que ens tornem una altre vegada com som sempre , no hi ha res del temps que ens agradi .

Aquest any per això , els que estimem de debò anar a buscar bolets ens esperem una temporada dolenta si la cosa no canvia . Ja feia temps que no ens en recordàvem de què hi havia anys que no trobàvem res ... Això , acompanyat de la connivència que tenen els mitjans de comunicació i els interessats rapinyaires amos de la restauració pre pirenàica i pirenàica , llençant afirmacions com la del telenotícies vespre del dissabte al migdia , on encara donaven als pixapins marge  de millora per la caça del miceli . En Carles Peris es va atrevir a dir dintre del telenotícies del migdia del cap de setmana passat , que de les 154.000 Tones recollides l´ any passat , aquest any encara era possible recollir-ne 84.000 Tones . Tot això acompanyat de les conseqüents imatges de les infames parades de Cal Rosal , això sí , aquest any la noia que va sortir parlant va dir la veritat que els periodistes no van poder dir : no hi ha bolet !!!! .
Si la setmana passada assistíem a la publicació del Patufet on es comentava el vallat i el pròxim pagament en un bosc de St. Llorenç de Morunys per part del propietari , i al cap de tres dies veiem la propaganda generada per la 25anysdecagadesaTV3  , ens hauríem de començar a fer segons quines preguntes per part de molts dels què ens interessaria preservar el medi ambient i la barbàrie humana gràcies a la propaganda interessada dels què en treuen rèdit econòmic sense pensar en el què queda realment al mig del bosc . La gestió dels boscos , quina quantitat de boscos pertanyen a mans públiques o privades , o anar més enllà  i fer-nos preguntes sobre les fórmules de pagament en boscos mancomunats o de propietat municipal que ja existeixen a d´ altres llocs , potser farien variar la també especulativa busca del preuat boletus edulis , i tot el què l´ envolta .
Això serà de difícil tasca , potser al final ens faran pagar per anar fins i tot a la platja , hem de comprendre que Catalunya és un excel·lent laboratori per la resta de l´ estat , i mentre esperaré les desitjades pluges per poder agafar la cistella , i acompanyat del Musta i el meu cunyat Manuel , tornar a gaudir de l´ indescriptible plaer de trobar el què trobes .http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/primera-i-segona-incursio-de-la.html

   

17è Triatló del Porró

Fa poc vaig parlar de declivis , com també de la mateixa forma el llibre d´ Haruki Murakami " De que hablo cuando hablo de córrer " , et posen al dia i et fan tocar de peus a terra  , jo no sé si estic en declivi : per l´ edat , les lesions , les càrregues de treball condicionades . O per altre banda el condicionament de la teva estructura , novament renovada , de la teva família o la rutina horària a la què ens veiem obligats a viure els profans , pobres i lleigs ,   diríem que sí . Però tampoc tant , per què si fem comparatives amb les dades de temps d´ execució de la cursa , mitges de velocitat en bicicleta i demés quantitats de números que per molts semblen secundaris , terciaris i invisibles ,  les coses continuen com si fa no fa l´ últim dia què vaig còrrer el diferent triatló del què us vull parlar , per allà al 2008 .

Ahir a 2/4 de vuit del matí em llevava per començar a preparar el material necessari per participar el el 17è Triatló del Porró , acte organitzat pel Bar el Porró de Manresa , i com a cloenda de la Festa Major alternativa de Manresa essent així l´ últim acte . Com a rutina i aprenent d´ un bon mestre com el Manel Samà , tant preventiu en l´ anticipació de la memòria , em vaig apuntar a l´ agenda les coses que necessitava , com la primera vegada que vaig debutar al Triatló Olímpic de Banyoles al 2002 , el mateix nerviosisme m` acompanyà mentre veia el Barça la nit anterior i la veu en off del Girbi dient-me que no podia veure cervesa si havia d´ anar  a competir l´ endemà .
Havent carregat el cotxe i repassat tot el material possible , abans de què l´ anés a buscar ja m´ estava trucant , el " Moño " , l´ assistència que necessitava en un Triatló tant diferent i pioner com aquest , es frisava . I és que aquest triatló es neda al Pantà de St. Ponç , agafes la bici des del pantà fins al Restaurant Cal Ramon de Santpedor , i un cop allà comences a còrrer fins a la Plaça de l´ Independència a la barriada de La Mion . La companyia del " Moño " i el seu cunyat Doru , van fer que l´ esmorzar a base de cafè amb llets i tallats  al Catalunya , amb tota la jet set que et pots trobar un diumenge a les 8 del  matí , es fes més avinguda i deixés escapar uns quants nervis , que aflorarien pujant cap al pantà i equivocant-nos una vegada a l´ hora de trencar cap a ell .
Al final vam arribar bé , a les nou i 10 minuts , i vam poder veure que no seríem els últims . Fins a sis persones residents a Artés o vinculades amb el poble participaven en el triatló , els dos germans Jorba : Ramon i Jordi . L´ Oscar Vilarasau ( Siana o Flo ) , el gendre del Canet , la parella de la filla de la perruquera Anna Maria , el fill del Tua de l´ Agromecànica Artés , i jo mateix .
En Maties Sala va fer d´ amfitrió de la cursa , i un cop carregats tots al camió , ens van transportar a l´ altre banda del pantà , allà quan van ser les deu van donar la sortida , i la veritat és què s´ estava més bé a dintre de l´ aigua que a fora , el pulsòmetre em va marcar 23º , mentre que el " Moño " i el Doru patien fumant amb els 15º de fora .
Vaig sortir tercer de l´aigua , no m´ ho esperava , aquest any porto 12.000 metres menys , i no sé si va ser la companyia del noi que vaig conèixer del meu mateix equip i que ni sabia de la seva existència , el Xavier Penya  , el què va fer que nedéssim de costat i ell sortís a una braçada meva . Al final va quedar segon de la general .
L´ ascens del camí del pantà fins agafar la carretera principal és dura , amb l´ experiència que tenia , ja m´ havia fet posar el plat petit , tot i saber que patiria per agafar algun grup del davant tot i sortir bé de l´ aigua , em va fer posar més a la realitat quan vaig veure el Jordi Jorba que em passava a plat gran abans d´ arribar a la cruïlla per agafar la carretera cap a Cardona i Súria i avall .
Les primeres rampes són vertiginoses , i al agafar més de 65 Km/h , la roda de darrera em feia anar de corcoll , vaig deixar el grup de tres parant al costat de la carretera per veure si havia collat malament la roda al muntar la bici , vaig veure què no era així , i que possiblement el meu sobre pes i el haver deixat la vàlvula oberta , influïen en l´ estabilitat de la roda quan hi havia la màxima rapidesa . Això també em va costar la bronca de dos ciclistes més quan m´ incorporava a la carretera sense mirar . Al final entre el davant i el darrera vam formar un grup de 5 on hi havia el germà del Jordi Jorba , el Ramon , vaig anar aguantant com podia els relleus , però les rampes de Valls de Torruella i la d´ abans d´ arribar a Súria em van acabar desenganxant del grup , per anar sol i amb el ganxo fins al Restaurant Cal Ramon de Santpedor .
Un cop allà , els ànims del " Moño " i el Doru em van fer agafar moral , però sabia que feia sis mesos i tres dies que no corria , i els 6 Km de carrera es farien eterns , si els feia a 6' el Km. , ja seria molt , i així va ser . La meva màxima de " Never look back " , es va convertir amb obsessió . Només mirava i esperava que ningú més em passés fins arribar a la Mion , però aquell " trote cochinero " feia presagiar el què sabia , l´ Oscar em va passar al Km. 2 de carrera , vam estar parlant un trosset , i com una fletxa va marxar , el fill del Tua em va passar abans de creuar el pont subterrani de l´ eix transversal , i algun desconegut que em va dir que ja s´ acabava , quan quedaven 200 metres . Veure el meu fill Joan i la meva neboda Martina , el " Moño " i el Doru , La Lori i l´ Elena , el meu cunyat Manuel  i la meva dona Carme ,a l´ arribada em va fer oblidar tot això , i el sofriment que portes quan efectues una prova d´ aquest tipus , encara que sigui popular i no gens convencional .
A l´ arribada , i parlant amb la gent que coneixia , la que no coneixia , i els meus amics , vaig concebre al final , que tan sols pel simple fet d´ acabar la prova , un ja no està en declivi , si no al contrari , en plenitud . La comparació amb d´ altres anys m´ ha fet corroborar de què : " quién tuvo retuvo " . I així saber que independentment de la classificació i la competitivitat que es marca un mateix , la lesió , i demés excuses que a vegades es busca un no sé sap encara per què , la busca de noves fites són possibles , amb les conseqüents agulletes d´avui , però són possibles .
   

2 anys

Una altre vegada el temps ràpidament s´ ha escolat per entremig de les escletxes que encara em queden de minuts lliures , per mostrar-me clarament que jo ja no importo tant , i que el principal actor a la pel·lícula ara és diu Joan . Una vegada més i després d´ anar a toc de pitu , començar com tots els mortals reconeixent que aquest dilluns dia 12 tot començava a ser com abans , el rol de l´ escola bressol , les rutines marcades i l´ adaptació ja no necessària , va acabar caient com una llossa sobre meu el dimarts , per tornar a anar a toc de pitu , reconèixer una altre vegada que la infantesa és efímera , la joventut és efímera i la vellesa és un càrrega . El dimarts va esdevenir alegre , per què el Joan complia dos anys , dos anys del què un s´ enorgulleix , però que denoten el pas del temps en la seva màxima crueltat , com més anys compleixi el Joan , més vell seré jo . Impassible , i des contant , no vull assimilar aquest pas del temps com si no passés res , i d´ altre banda vull veure com el Joan creix feliç en un món maleït i amb un futur incert . L´ any que ve o abans tornaré a parlar del miserable pas del temps i la meva lluita aferrissada per què s´ alenteixi el màxim possible , gaudint dels canvis inevitables d´ un sagal que es convertirà en bèstia parda , intentar modelar si es pot sàviament la no dominable   personalitat d´ un cigró què és una gota d´ aigua clavada a tu , per acabar sucumbint a la seva emmascarada i tàcita governabilitat del què abans creies que era teu . Esperant que la distància sigui compresa per mi sense crear-me cap més dilema , us tornaré a repetir el què ja sabeu :

DISTÀNCIES 

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi

també tindrà principi .

D´ aquest manera tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi .

Per què si jo 

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell 

Declivis

Dintre del xuclador resacós irritant de la Festa Major , sense acceptar totalment que has de començar a treballar , també pensant en què has d´ escriure i tenir alguna cosa a punt dintre del blog ,  per tenir , sobretot , una comparsa de crítics i aduladors compassius , fa que deambulis perillosament pel món actual . Quan aconseguit això ,  sense intentar parlar de les coses més comunes i de les que parlaríem ara mateix com l´ atac frontal del PP a la nostra llengua , les resolucions del TSJC , el patrimoni dels senadors i diputats  o la mateixa magnífica Festa Major d´ Artés , em declino per ja que farà una setmana demà mateix i amb l´ il·lusió amb la què anava a veure una primera competició , he de parlar del Club Natació Artés .

Veure una foto antiga , i no tant , per què quan parlem d´ antiguitat hem de parlar de més de 50 anys , i recordar al Pep Mas com feia l´ esquena , la bèstia del Toni Mir fent papallona ( encara el podem veure ara a l´ estiu fent-la ) , el Toni Camacho i l´ Esther Puigmartí amb els seus estils impol·luts , la colla d´ amics de sempre , els mateixos que jugàvem a la Plaça Sant Pelegrí amb l´ afegit dels que anàvem a l´ escola , Anna Casanova , Neus Piniella , Mercè Palomo , i un llarga etcètera de canalla que han passat pel Club Natació Artés , et fa comparar amb el pas del temps , les pujades i les baixades de les entitats que es dediquen a fomentar l´ esport en aquest país .

El dissabte passat vaig afanyar-me ràpid per arribar puntual a la piscina i per veure el festival de natació que s´ organitzava per la Festa Major , volia veure la millora de la meva neboda Martina a la piscina i gràcies als cursets de natació de l´ estiu , l´ aposta s´ ho valia : 25 metres . Fer una piscina de banda a banda !!! . Tot i anar tard , les onze era l´ hora oficial d´ inici , el quart d´ hora de retard tan sols va ser una anècdota per veure que hi ha segons quines coses que amb el pas del temps no canvien . 

Un cop a la piscina vam poder veure la desfilada de tota la canalla i la competició en sí del Club Natació Artés . El què passa , i sempre des de la pròxima distància que a una persona que li tiba una disciplina esportiva per poder arribar a fer una crítica constructiva de la mateixa , la sensació de Festa es va anar traduint amb decepció total . Consensuar criteris amb demés nedadors em van re afirmar més amb el meu dit : el Club Natació Artés està en declivi total .

No crec que haguem de buscar culpables del per què de tot plegat , però si què podem veure que dintre de la monòtona vida de les persones que es dediquen en cos i ànima a una entitat esportiva , la rutina i el deforme desenvolupament de l´ entitat entra en decadència precisament per culpa dels mateixos mecanismes enquistats de l´ entitat , normalment que han funcionat bé , i que entren en l´ espiral de la súper nova .

L´ altre problema afegit potser ha estat el de la no presència de la Felisa per malaltia , una llàstima , pobre estiu i maleït per ella . I a ella li podem efectuar moltes crítiques , però dintre d´ aquest enquistament institucional , la seva rigidesa dialèctica condueix moltes vegades al camí .

Veure com   molta canalla no sabia què fer , no saber fer les sortides adients a cada estil , fer els viratges malament , fer esperar als pobres clubs que ens visitaven , i el pitjor , aglutinar a nedadors en sèries per falta dels mateixos , fa que ens re plantegem la vida de certes entitats esportives molt al nostre pesar . 

Hauríem de pensar que com pot ser que una entitat que conglomerava a tota la canalla de diferent disciplina esportiva durant l´ estiu , ha tingut una merma tan forta de nedadors que no continuen el seu camí esportiu . Hauríem d´ intentar de renovar les cares visibles del club , començant des de la base i mantenir una directriu esportiva pel futur . Si la proposta hivernal funciona , com és que l´ estival no ? . Cal fomentar els concerts amb les escoles per la pràctica de la natació , intentant de què fos una activitat extra escolar més .

Totes aquestes receptes al meu entendre poden ser una millora per què la decadència no formi part de la presència . I m´ ofereixo voluntari per millorar-ho , si es pot ....

D´ altre forma també hem de re conèixer que l´ associasonisme  i la vinculació a entitats d´ àmbit cultural i esportiu , denoten certa falta d´ estímuls efervescents de les masses per continuar endavant . La comoditat i la falta d´ altruisme ens comença a retratar realment com a pais , i ens emmiralla envers  l´ element diferenciador d´ una societat que sempre havia crescut gràcies  a aquest comportament . Anòmal ? .