El Temps

http://www.meteo.cat/servmet/index.html

Com ja he comentat infinitat de vegades , aquell tros de totxo que vam tenir per president de l´ Estat Espanyol , el què ens va dur a la guerra de L´ Irak ,  va dir després que podia veure el vi què fes falta per poder conduir , i què va afirmar , va afirmar : que el canvi climàtic era una moda .

El dilluns va ploure una mica , avui ha plogut bastant , i la veritat , com per sorpresa i en contra de tot sembla que la gent s´ ha posat contenta , per què de fet feia un munt de temps que no plovia i el què va fer el dilluns no va servir ni per treure la pols .

La inestabilitat meteorològica arreu del món ens hauria de fer re conduir polítiques que influeixen directament en  el teixit de l´ economia productiva .

En un país com el nostre només heu de veure la quantitat de persones que mou un programa infame  com el de TV3 " caçadors de bolets "  , que fa que any rera any hagin de fotre fora a 50 persones de St. Jaume de Frontanyà per l´ avarícia ufanosa de obtenir el preuat fong , o fer moure la quantitat de gent que poblarà aquest cap de setmana llarg del Baix i Alt Berguedà pel sol fet d´ haver plogut avui , l´ autovia anirà d´ allò més atapeïda , tot això pel sol simple fet d´ anar relacionat amb el temps . No cal que parlem del espàrrecs de marge , de les múrgules , les pinyes o les castanyes ... 

De fet i mirant-ho des d´ una altre perspectiva  , sense el punt de vista medi ambiental ni econòmic , les persones que vivim a Catalunya som d´ allò més rares , el temps forma part important de la nostra vida , no el temps material al què em refereixo moltes vegades odiant-lo , molta gent vinguda de fora aquest últims anys se n´ ha adonat , com és que ens importa tant ? , per què quan surt el Melcior Mauri a TV3 ens enganxem al televisor que dóna gust ? . 

La veritat és què no ho sé , i jo en formo també part d´ aquests 6 milions de obsessionats mentals que prenen el temps com una religió per saber el què faran i el què deixaran de fer . 

Si totes aquestes persones que ens afanyem tant després del telenotícies a percebre el nostre estat anímic a través de les ones televisives , prenguéssim mesura i cura del valor del què ens envolta , possiblement afirmacions com les que va dir el del mostatxo , passarien invisibles i serien ignorades pel seu baix valor informatiu .

El temps importa , i el medi ambient va lligat a ell , si nosaltres no tenim cura d´ ell , ell ens engolirà completament . 

Per tal de què això no passi ja fa dos anys que l´ ONU va avisar que de no prendre mesures en aquell moment  , el mal ambiental i econòmic era inevitable .

De fet ja ho hem vist i continua , volcans que erupcionen a Islàndia , ara fa res a l´ Illa del Hierro , pluges i inundacions en llocs on no voldríem , nosaltres desitjant aigua .

Com que estem en temps de retallades potser el temps es prendrà un temps de retall i començarà a eliminar el que realment sobra de debò , ja ho sabeu el dit : la naturalesa és sàvia ! 

One Pig

Els temps canvien i els músics de talls minimalistes també , enrera queden músiques que quan les escoltes preguntes per qui les ha fet pensant que serà un artista recent i te n´ adones que és Ruichi Sakamoto , http://www.sitesakamoto.com/whatsnew/ , o alguna cançó de la pel·lícula Espartaco feta per la Maria Schneider Jazz Orquestra , http://www.mariaschneider.com/ , simplement descobreixes Michael Nymann , http://www.michaelnyman.com/ , veient una magnífica interpretació de Harvey Keitel i Holly Hunter , i segueixes descobrint i com he dit queden enrera grans músics , t´ entrebanques amb Ian Tiersen , però acabes intrigat per saber les elucubracions de Matthew Herbert .

Una dels avantatges d´ escoltar Siglo XXI a Ràdio 3 de 12 a 1 del migdia , i ara inclòs els dissabtes , és descobrir personatges tan singulars . L´ última trilogia musical  de Matthew Herbert va començar amb One One , un disc on recordava sessions fetes per algunes de les ciutats de tot el món per on tocava , continuava amb One Club , un altre disc que feia re mescles de músiques d´ altra gent , i acaba amb One Pig .

El disc té la particularitat d´ estar gravat a partir dels sons que emet l´ insigne animal el qual nosaltres ens mengem fins a la cua , des del dia que neix fins quan el maten , les pistes musicals estan numerades amb mesos recordant la vida de l´ animal  , i escoltant les cançons no diries pas que és el què us explico .

Si voleu escoltar una miqueta de One Pig , http://www.guardian.co.uk/music/musicblog/2011/oct/12/matthew-herbert-one-pig-album-stream?intcmp=ILCMUSTXT9383 , us recomano especialment August 2010 , sempre tenint temps per escoltar-la , diríeu que són els sons d´ un pig ? .

http://www.matthewherbert.com/

Cyber attack

Suposo que els meus filtres deuen ser molt fàcils de sobrepassar , els tallafocs també , i les meves contra senyes deuen reflectir la comoditat que qualsevol persona o usuari d´ ordinador a nivell domèstic . Per això mai hagués pensat que la paraula podia ser esborrada en un moment com l´ actual .

Fiscalitat Municipal

Artés encara pot presumir d´ ésser un dels municipis on la pressió fiscal no és ni massa baixa ni massa alta , més aviat diríem que està en l´ entremig , i el consistori municipal té marge per fiscalitzar més imposts , treure´n de nova quadratura o inventar-se´n dintre del marc legal que l´ empara , la bicoca dels permisos d´ obra s´ han acabat  , i els serveis que hem de donar a on poble on ha crescut mesuradament dintre la desmesura , cal continuar-los donant a no ser que voléssim acabar com La Línea de la Concepción , tot i què possiblement hi acabem . Està clar que s´ ha d´ exercir més recaptació d´ imposts dintre d´ una societat que no està habituada a fer-ho i que dista molt de les societats anglosaxones i nòrdiques , on s´ accepta de bon grat la reciprocitat entre les mesures adoptades pel govern en qüestió i la societat per adquirir-les sense alçar la veu i acceptant el sacrifici  fiscal que suposa fer-ho  . Per als polítics d´ aquí anomenar la frase : " pujada d´ imposts " , gairebé sembla un sacrilegi i molts s´ acaben fent l´ harakiri fent-ho realment quan es necessita i en situacions insostenibles , la revisió cadastral de segons quins municipis ha tardat més de 17 anys a fer-se .

Com que sabem que d´ entrada la pujada d´ imposts no agrada a ningú , inclosa la classe política , hauríem de fer didàctica municipal per tal d´ explicar als contribuents el per què s´ ha de fer , i en quines àrees s´ han d´ apujar , si potser sabéssim d´ on cuegem , l´ assimilació del nostre sacrifici seria més plaent  . Dintre d´ aquestes didàctiques municipals en un país els polítics no s´ esmercen gaire per mostrar la seva vesant més prolífica i versàtil de la seva feina , estaria bé deixar de banda els invents que a vegades es copien d´ altres ciutats i municipis afins al color del qui el governa i no ser cultiu de laboratori per recaptar imposts que els mateixos municipis van crear per l´avidesa fam de créixer sense un model cohesionat que portés a la solidesa urbanística . L´ autocrítica per part dels mateixos que van proposar el model és nul·la , invisible , i la pregunta del " per què estem aquí ? " , encara és de difícil resposta per part seva , la mateixa sorpresa en un pretèrit proper pel fet d´ arribar al poder sobta amb la facilitat amb què es proposa segons què per part de les mateixes formacions arribades a la festa per sorpresa . Les decisions han de ser fàcils de prendre dintre de la quadratura del cercle per tal de què la gent assimili amb normalitat que un impost ha de tenir incidència pròpia   fins a l´ últim contribuent , d´ això a absorbir , copiar , calcar imposts imposats des de la direcció política de les taules allargades és molt diferent  . 

178.100 metres

Les mesures i les quantitats normalment no agraden a les persones , no sé ben bé per què , si , de fet , a vegades van relacionades amb la bonança i d´ altres amb la desgràcia , les xifres existeixen encara que les voléssim ignorar . No és el mateix saber que tens una taxa d´ atur semblant a la de la  Franja de Gaza a saber que si tens un fill a Suècia tindràs una baixa per paternitat 12 vegades superior a la què tenim aquí a la península , les xifres  et van  acompanyant allà a on vas , és inevitable , i encara que el mecanisme de l´ ésser humà les ignori amb condescendència o les rebi amb il·lusió , denoten l´ importància que tenen en la profana vida diària .

L´ any passat a l´ octubre publicava l´ article 190.800 metres , http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/190800-metres.html  , a ell em referia sobre les càrregues de treball que comences a fer quan inicies la temporada , però sobretot em referia a una quantitat real de metres que havia fet jo mateix , eren els metres de natació que havia fet durant la temporada 2009 2010 , o sigui de l´ octubre del 2009 al setembre del 2010 . Avui començo amb 178.100 metres , els què he fet des de l´ octubre de l´ any passat fins al setembre passat , 12.700 metres menys que la temporada passada . A vegades hi ha persones , gents o amics que quan els parlo del què faig  es posen les mans al cap i no acaben creient què és possible recorre distàncies inimaginables , així doncs quan per alguns parlo de xifres desorbitades , per a mi em semblen míseres o pobres comparades amb les que executen d´ altres esportistes de diferents categories . 

El què si què tinc clar és que l´ importància de la xifra en si de la què parlava al principi té la seva rellevància en el fet de què si la quantitat no és constant cada any o superior a la teva càrrega d´ entrenament el teu cos acaba notant que no acabes d´ estar lo fi que tu voldries . L´ evidència es prou explícita en la comparació de les mateixes proves efectuades un any amb l´ altre , els cronos són diferents i per conseqüència les sensacions també .

D´ entrada , per afrontar una nova temporada millor , primer ens desmarcarem del purisme real , prendrem nota de l´ agenda d´ entrenament i farem comparacions diàries per assolir un nou repte tenint en compte també la lesió que arrosseguem , el fruit del nostre esforç sumant uns metres diaris més que la temporada anterior ens oferiran un nou escenari  per assolir el nostre repte , com en tot , constància .    

15 Octubre a Artés

Hi ha persones en aquest món que són odiades sense merèixer-ho , ni ha d´ altres que ho són per què s´ ho mereixen realment , i d´ altres que són doblement odiades per l´ estela que han deixat i per la què continuen esgrimint . Amb la mateixa perplexitat que puc escoltar un creacionista dir que Darwin estava boig , també em mostro perplex quan veig reafirmades afirmacions com amb anterioritat pròxima  es deia també que el canvi climàtic era una moda  i no era real , o ahir mateix el nostre estimat ex president Aznar afirmant que el 15 M era un moviment residual d´ extrema esquerra sense cap tipus d´ influència dintre de la política Espanyola i mundial . El mateix Jean Claude Trichet l´ ha desacreditat al dir que recollirà el misatge de les manifestacions del 15 O , o d´ altre banda el personatge del bigoti es posa una altre vegada al seu pedestal , igual que quan va ignorar les manifestacions en contra de la Guerra de l´ Irak o quan va parlar del vi , obviant la repercussió que té un moviment de masses o la promulgació de lleis en el moment que ens habita . 

Així doncs reconeixent sense imposició  forçosa que el moviment del 15 M té recorregut i que pot obtenir resultats a favor de les coses que es demanen , podríem fer petites apreciacions a nivell local del què pot significa o no estar al costat , ser afí , proper , o combregar totalment amb el moviment .

Aquest mateix dissabte Artés es va sumar a la mobilització mundial que alguns ignoren , jo , content i contrariat , amb el lacteol com a principal font de supervivència des del divendres gràcies al Joan i a l´ incubació de la guarderia , vaig anar decidit cap al Parc de Can Crusellas per veure la resposta del poble . Content i contrariat , ja ho sé , estem a un poble , i els timings funcionen diferent , però a les 5 de la tarda , a part de l´ Israel , el Guillu Aguilera , l´ Adrià , el Kamatxin  i jo que vaig arribar juntament amb el Vicenç  Rovira i alguna persona més , em feien presagiar que l´ acte no triomfaria . Quina sort haver-me equivocat i veure com la mandrosa societat rebel Artesenca modula els actes envers les seves costums , el cafè és el cafè , i el carajillo és el carajillo , si hem d´ arribar tard , arribem tard per què per canviar alguna cosa cal continuar fent-ne de mateixes igual què sempre . Content i contrariat una altre vegada , per què tot i l´ afluència de gent , de l´ èxit de l´ acte en sí en funció de la dimensió del poble , vaig trobar a faltar elements identificadors de la societat Artesenca i aglutinadors al mateix temps , no estic parlant de polítics als quals s´ haguessin  sentit observats des d´ un primer moment , estic parlant de moviments dinàmics del nostre poble que s´ associen ràpidament per fer una obra de teatre associada al comerç local , o per la massa de gent que reivindica la lluita a través de la fe però què és incapaç de mostrar la seva solidaritat en actes de Justícia Universal . 

Content de veure que les mateixes cares conegudes en els mateixos actes sumen més cares i més idees , i contrariat per l´ esdevenir del futur , veient que reivindicacions que fa sis mesos que demanàvem , com la dació en pagament de l´ hipoteca , votada en contra per la majoria de partits polítics ( és fàcil saber qui ) al congrés del diputats de Madrid abans d´ acabar la legislatura , és moneda de canvi dintre de la campanya electoral per part del partit que està governant en aquest mateix moment .

Cal estar fred i pensar fins a la data , que ningú ens pot enganyar , i que els drets universals adquirits per la raça humana des del pretèrit cal que continuïn formant part de la societat actual sense cap tipus de manipulació dirigida a través de tisora , poden ser manipulats , modificats , retallats , enterrats o abandonats .

El 20 de Novembre s´ acosta , i nosaltres tornem a decidir .   

Pandereta i castanyoles II

És rar no mostrar-se escèptic i malhumorat veient tal com transcorre el ritme del nostre temps . Per una banda vas veient la plena decadència del sistema , amb els 4.000.000 M de parats , i l´ ineficàcia legislativa per introduir vies de solució al problema . Per l´ altre continues veient la  mateixa decadència en la teva pròpia pell per culpa de la traïció de la mateixa gent en la què vas confiar i per què et van donar garanties per creure en elles per assolir una fita justa , humana i equitativa a les greus diferències socials que arriben a succeir en aquest món . A dia d´ avui , se´ns demana , igualment que en el pretèrit més proper , que tornem a confiar en aquesta gent que ens auguren més riquesa , més treball i més justícia per al món en què vivim . Realment ens hem de tornar a creure que seran capaços de canviar transversalment el sistema i s´ aplicaran a aquest mecanismes d´ actuació varis per què no torni a succeir el mateix que ens ha anat piconant mica en mica ? . Esperant el 20 N  , quina és la formula d´ actuació a la què s´ embarcaran els partits polítics convencionals per fer-nos creu-re en el seu vot ? . Ja gairebé res val , per la seva part no s´ ha vist ni un dit d´ auto crítica , i la manifestació de l´ opulència viscuda amb connivència dels poders econòmics s´ ha demostrat fins a l´ últim sospir . Aprovar el kit del diputat , modificar la  constitució a plaer , aplicar retallades a tort i a dret intentant renunciar a la paga extra de Nadal però al mateix temps cobrant dietes per desplaçament amb cotxe oficial , injecció de fons milionari per al les caixes per després obtenir jubilacions esperpèntiques , la mecànica legislativa cau pel seu propi pes d´ inoperància actual , el sistema és obsolet , no funciona i cal re estructura-lo . Així doncs , és també molt simptomàtic que el borreguisme al què hem estat instaurats fins ara , sigui el plat de cada dia , i l´ indiferència personal de cadascú , sigui l´ opció més comuna entre les persones de la nostra societat .

Aquest 15 d´ octubre hi ha una convocatòria de manifestació pacífica a nivell mundial per què els nostres governants , des del petit ajuntament , fins a les Nacions Unides , es donin compte de què la societat ja n´ està una mica farta de la farsa manifesta per on caminen i a on ens intenten conduir , 

Per això és important que no et comportis com sempre ....         

Cal tenir un Jaume Biarnés a l´ armari de la cuina !!! ( i III )

http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/cal-tenir-un-jaume-biarnes-l-armari-de.html

http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/yoyalodije.html

Les introduccions són costoses de digerir , mai saps cap on aniran , ni qui en serà l´ afalagat o l´ indirectament retratat , però també sempre val la pena aguantar , i més si hi ha un Jaume Biarnés a darrera . Per això les persones que estàvem a la Fundació Alícia aquest divendres passat , vam haver de tragar els prolegomens de rigor i esperar la gran i suculent dissertació d´ en Jaume Biarnés . En Valentí Roqueta va començar com els altres anys fent l´ introducció a la 16 ena . Festa de la Verema del Bages , i el president de l´ INCAVI va continuar avorrint i adulant les miraculoses necessitats de beure vi amb moderació i desconèixer que a la comarca del Bages també fa setze anys que fem la festa de la verema , amb els seus defectes i dificultats , però hi és en fa 16 .

En Jaume Biarnés aquesta vegada va estar acompanyat de la Carlota Portella , que és el cap de divulgació científica d´ Alícia , així ens encaminava cap a on aniria el taller que s´ anomenava : El vi i la cuina . I és que sorprenent-nos com ens sorprengué cada any amb la seva loquaç explicació , va escenificar in situ maniobres comunes a la cuina que molts de nosaltres no apreciem , però que ja han estat catalogades  en el seu moment al llibre : Corpus del patrimoni culinari català .

Així , i a partir de la definició del Larousse Gastronomique , on ens diu que cuinar significa preparar els aliments per què siguin gustosos i es puguin consumir , el chef d´ Alícia va basar el seu taller en la transformació dels aliments a través de processos culinaris , i així mateix exposant-los amb al vi com a principal font d´ inspiració .

Aquests processos importants en la nostra cuina són la maceració i el glacejat . La maceració , a base de submergir les matèries en un líquid que a través d´ un procés osmòtic s´ acaben aromatitzant , va acabar traduïnt-se en una sangria de vi blanc , no podia ser menys , ja era el tercer any que començava amb la mateixa recepta , la veritat , impressionant el procés de transformació i d´ intercanvi d´ aromes entre el vi blanc i el préssec que vam degustar . 

Dintre de la varietat de maceració , se´ns va donar la diferència que hi ha entre marinar , que es refereix a vegetals , fruites i peixos ; i adobar que es refereix només a les carns . En dits processos de maceració també podem trobar varietat com l´ impregnació al buit o l´ osmosis , que es produeix a través de membranes i que l´ exemple a la cuina seria el préssec amb sucre .

El segon procés important a la cuina al qual es va referir el mestre , va ser el glacejat . I a través d´ una caramel·lització d´ un préssec , vam poder veure com mecanismes basics d´ un rostit , a través de la reacció de Mallart , guanyem un recobriment brillant de la vianda i la concentració de sucre per evitar així la seva cristal·lització . La veritat és que abans de provar el préssec , hagués dit que provava civet de porc senglar , ja que a l´ olfacte tenia la mateixa olor . En Jaume ens va demostrar una vegada més el seu humor i facilitat per arribar a la gent no eren mentida abans de fer-nos arribar l´ últim tastet , explicant-nos les vies d´ investigació d´ Alícia , i alguna de les col·laboracions que està duent a terme la mateixa , com la de les oliveres mil·lenàries del territori del Sènia .   

Llàstima que la nostra inoportuna xafarderia  i la tossuderia que ens persegueix per demanar-li coses , ens fes posar de palès que possiblement el taller no seguiria l´ any que ve o que d´ altre banda canviaria el format , i és que quan ens va explicar tant al Manuel com a mi un cop acabat el taller , les xifres que es movien per fer un taller d´ aquest tipus , i que aquell era l´ únic acte en tot l´any que no es cobrava , vam quedar distrets . Tot això acompanyat les la retallada general , i de l´ entrada del 80% d´ injecció de diner públic a través del FROB , a Catalunya Caixa . Com va dir ell , l´ utopia d´ Alícia trontolla ...