divendres, 26 d’abril del 2013

Oblit,pas del temps i mort .

Una de les coses que més em venen a la memòria cada vegada que s´ acosta una data com ahir o com la de demà em fan recordar les paraules d´ en Terenci Moix . Ell , i per ordre enumerava que el què li feia més por  a la vida era l´ oblit , el pas del temps i la mort .
En certa mesura o reconeixent ja en tota la seva totalitat , jo també m´ apropio de les seves paraules i gairebé també les vull fer meves . La data d´ ahir no té importància per segons qui o la de demà per segons qui altre , ahir la Carme va fer 39 anys , el Marcos Jiménez Vázquez (germà del Pepe) va celebrar el seu sant , i demà es farà el memorial en record del Marc Agüera , així i com les gotes que cauen d´ aquesta pluja plora miques que trenca la primavera , les dates i els dies són més importants o menys en la mesura que les persones i l´ ésser humà s´ aferra a elles .
Jo mateix i en l´inconscient conscient no vaig ni tan sols felicitar a la meva parella ahir fins al migdia , o vaig deixar-ho de fer al Marcos amb tota la seva intencionalitat . L ´ importància de les dates , el pas del temps i l´ oblit fan que la meva percepció i perspectiva de la mort imperi amb absoluta i inviolable veritat per sobre de qualsevol altre  opinió : No m´ agrada avançar en anys , acceptar que em faig gran i vell , no m´ agrada veure que cada vegada que el Joan creix jo també en totes les proporcions possibles , i en definitiva no m´ agrada mirar el camí i enrera i veure tot el llegat i rastre que deixa la gent que hi era i ja no hi és .Pas del temps , oblit i mort , tres aspectes que acompanyen a l´ésser humà , que no te´ n pots desprendre ´n i que en renego totalment obviant que formen part dels meus moviments corporals habituals .
 La nostàlgia forma part del present , però aquest present i el dia a dia també fa oblidar olors , formes , costums , paraules i en definitiva records de coses que no voldries oblidar o que voldries que estiguessin en permanència constant al lloc present i in situ sense haver de treballar mecànicament els teus records acompanyats de dolor i sofriment .
No hi ha cap de la gran quantitat de persones amb les què parlo i amb les quals acabem parlant de qüestions metafísiques que em puguin fer acceptar que que el pas del temps forma part de la nostra vida   , per què tot i que sigui comprovat científicament , jo renuncio a acceptar-lo . 
El dia a dia està ple de celebracions , després de commemoracions i després d´ infinitat de pèrdues que aquesta curta forma de vida ens tortura acceptant a veure-les , tragar-les i digerir-les . Així doncs demà també ens reunirem per recordar en Marc sense ganes de fer-ho , i recordarem moltes coses i ens ho passarem bé recordant-ho , i presagiant que jo també seré presa del futur voldré restar en el passat del passat i sent egoista amb mi mateix no voldré acceptar que el pas del temps , la mort i l´ oblit , i ara ja en diferent ordre , m´ acabaran engolint .Aquesta actitud trista , pragmàtica i realista que manifesta que  veient al meu fill Joan jo formo part d´ un final és al qual intento foragitar de qualsevol forma . Impossible , difícil , només cal llegir una i una altre el mateix poema d´ en Màrius Sampere i Passarell que no em canso de llegir mai :
DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla
i insistents´ explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .

Per què si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .