dimarts, 22 de maig del 2012

Black Mirror

La tecnologia ens ha sobrepassat , a mi el primer , i tal com deia la Munar aquesta setmana passada : " no soy muy receptiva  a las nuevas tecnologias , nunca o  apenas veo la televisión " , fa que estiguem a l´ expectativa envers l´ informació que es dóna mitjançant les noves tecnologies i els nous mitjans de comunicació .
Dintre de la meva teoria del caos a on tot per a mi està inter relacionat  i inter connexionat per a mi  , les declaracions de la Munar en relació amb el desviament de fons públic cap a empreses relacionades amb la producció o elaboració de documents gràfics per la televisió , lligats al benefici propi , ens demostren o vull acabar demostrant que les propostes de la nova societat de l´ informació ens acaparen i acabant aïllant per sobre de tot .
Quan el Girbi em demanava per què tenia una compte de Twiter , https://twitter.com/, o el Jululi em demanava que em baixés  el Watshapp , http://www.whatsapp.com/ , la meva actitud fins al moment havia estat de què per què no havia tingut temps , acceptant de què potser no era necessari en el moment actual tenir les dues aplicacions dintre del sistema de telefonia 3G , però entrant de ple i de fet en el món dels telèfons tàctils abandonant el vell Motorola que em servia fins i tot per clavar claus . La crítica cap a la meva germana cada vegada que venia a dinar a casa o amb d´ altres amics pel seu excés de dependència del mòbil m´ ha acabat posant a la seva mateixa altura , sent un novell i sense saber com funciona gaire tot , els comportaments comencen a ser semblants o iguals que la majoria d´ hipnotitzats telefònics , Matrix és o no real ? .
Durant tres setmanes i en format de mini sèrie i en diferents capítols la cadena FOX a través d´ Imagenio ha anat passant els últims tres dilluns Black Mirror , una crònica despietada en tres actes del poder de les noves tecnologies , i de com influeixen en tots nosaltres . El cas més curiós és que ha estat dirigida per un crític de la pantalla que fa el salt a la direcció , Charlie Brooker  , relata com podem arribar a ser de miserables per tenir  el nostre moment de glòria i de com la tecnologia cel·lular ens pot acabar dominant .
En el primer capítol el primer ministre britànic és despertat a mitjanit per comunicar-li que la princesa hereva del tron ha estat segrestada , si no fa exactament el què exigeixen els segrestadors la matarà . En aquest cas ha de fer l´ acte sexual amb un porc en directe per la BBC . EL desenllaç és indescriptible .
En el segon capítol una societat d´ un futur no gaire lluny`, és esclava dels crèdits que ha d´ aconseguir a través de pedalejar en bicicletes estàtiques , aquests crèdits són canviables per béns de consum ràpid , o poder arribar a participar en una espècie de reality show en directe en el qual no hi pot participar part de  la gent obesa que és la nova discriminada d´ aquesta viciada i addicta societat .
El tercer capítol s´ assimila a la pel·lícula Minority Report , els ciutadans porten implants al cervell , els qual poden rebobinar endavant i darrera per veure les seves vivències , que a part estan a l´ abast de tothom , el problema és quan una parella es planteja .... Bé , és millor veure els tres capítols i plantejar-te amb actitud crítica a veure quin és el missatge de Charlie Brooker , i intentar veure en quantes sequències dels tres episodis podries haver sortit , Si hagués estat la Munar , encara que el què difués no s´ ho creies ni ella mateixa , fins hi tot en almenys una de les situacions fictícies hi hagués estat representat , al no ser la Munar , he estat representat en moltes més situacions que em fan re capacitar la meva nova filiació a la tecnologia 3G  . En molts moments les noves tecnologies ens han fet acostar entre tots , ara potser encara més , però al mateix temps la nostra des humanització és profunda i fa que això mateix ens faci allunyar per molt al costat que estiguem en una taula d´ un bar que tingui Wi-Fi i estiguem els quatre amics amb el Samsung Galaxy Ace .......