dimecres, 30 de novembre del 2011

3ª Incursió

Sort que la naturalesa és sàvia i rectifica quan ho ha de fer , ella sempre hi surt guanyant i l´ ésser humà es queixa sense raó de les seves potineries , que en cap cas ho són , i que ens demostren que mai estem contents amb el temps .
Aquest dissabte passat , i deixant de banda els absurds consells de l´ Enric Gràcia de caçadors de bolets , vam anar al Clapers , el tancament de la carretera per culpa de les obres a l´ eix , em feien pensar que no hi hauria gaire gents disposada a fer el camí , i sense seguretat total de trobar alguna cosa . L´ estona va estar ben emprada , i d´ altre banda vam poder veure que encara hi ha gent que fa el què sigui per arribar al seu lloc preferit de busca de bolets . Quan vam arribar amb la Lori i la Carme , feia estona que el Colom , el Cuadrado , el Paco el Moro i el Jaume Casadesús , inspeccionaven el terreny . De seguida vaig deixar la Lori i la Carme , ja no temo per elles , el bosc se´l coneixen , i els bolets potser més que jo i tot . Quan vaig saludar a la colla del Colom , vaig percebre que tenien més ganes d´anar a esmorzar que passar estona al bosc acotant la carcanada , vaig saltar cap a l´ altre banda de bosc i vaig anar a lo segur , resseguint les fredoliqueres que sabia d´ anys anteriors , i mirant a les llenegueres , per veure si la loteria venia abans d´ hora  . La caminada va ser fructífera , i les dues hores de busca van valer la pena , tot i que la loteria no es va avançar , i ni rastre de llenegues , vam omplir força de fredolics . També vaig trobar dos rovellons , un de petit i un altre que de no veure´l , m´ hi empuntego amb ell . La Lori i la Carme també va anar omplint les seves cistelletes , i a les 11 del matí ja estàvem a Artés , contents i amb bolets per ensenyar i menjar .
I aquest cap de setmana que ve més !!!! .      

dimecres, 23 de novembre del 2011

Victòria

Molt lluny queda aquella vegada que Rivaldo va fotre un hat-crick a San Siro , no m´ ho podia creure , em sembla que era al 1999 , i mai hagués pensat que podíem obtindre un resultat tan bo en un camp d´ un equip tan gloriós . No tan queda aquell gol de Giuly que ens portà a la glòria , i menys la victòria d´ aquest vespre que ha passat per davant de les desavinences personals i que ha marcat un cop de taula sobre la taula per part del Barça a l´ hora de reivindicar-se a Europa i demostrar que encara és un ferm candidat a revalidar el títol . M´ hagués agradat veure Slatan saludar a en Pep , abans o fins i tot després del partit . Quan Slatan va fitxar pel Barça , gairebé em vaig tornar boig , ja pensava que érem invencibles i que Ibrahimovich ens portaria a l´excels .
Els temps han canviat , i la trajectòria esportiva i històrica del Barça també , ara ja no temem el Milan , ara ens temen ells a nosaltres .. La victòria avui a San Siro ens fa créixer encara més com a club i com a equip  , la història ja no ens pot parar , ni aquells que van vestits de blanc .

dimarts, 22 de novembre del 2011

1 era. i 2 a. incursió

Dintre del meravellós món de la natura , sempre hi ha ments obtuses que s´ enterquen en fer veure que una cosa és diferent a la què és i el què sembla ho fan veure per què acabi aportant un benefici econòmic a gent que ja no ho necessita , per què realment ja s´ ha omplert la butxaca amb anterioritat , i per què l´ ecosistema acabi tenint un efecte rebot i advers al què nosaltres desitgem . La puta TV3 i el seu programa caçadors de bolets s´ entusiasma setmana darrera setmana a fer veure persones d´ alta volada i cuiners amb estrella michelin , per què la massa i la plebe , s´ encaminin a corre cuita al bosc . De la mà del pseudo físic de torn se´ns il·lustra cap a on hem d´ anar a buscar bolets , a quina alçada i a quins llocs . Com sempre , la puta TV3 , a part de portar 25 anys cagant-la amb el temps , també la caga amb d´ altres coses . 
Amb la Lori i la Carme vam anar el cap de setmana del 12 de novembre a Oristà i al Clapers , a Oristà el bosc a on anàvem l´ han tallat , o sigui que aquest any caca de vaca , i mira que allà n´ hi ha un pilot !!!. Al Clapers el bosc estava més humit i donava més bones sensacions però igualment res de res .
El cap de setmana següent , el Monyo , el Pepe del Tròpic i jo vam anar a Collsuspina i baixant després de la decepció al Parés una mica més avall . El Pepe del Tròpic va trobar sis fredolics podrits a Collsuspina , jo set al Parés , i el Monyo es va morir de fàstic i tan sols va caminar . S´ ha de ser de la família Valiente avui en dia per trobar algun fredolic , el Manolo i l´ Antonio van omplir , no sé a on , suposo que al bosc .
Però encara que expliqui tot això , les rates immundes de la puta TV3 demà tornaran a fer l´ infecte programa , i el doctor de torn ens tornarà a explicar el mateix , a on trobar-ne a on anar i quina classe trobarem .... 

dilluns, 21 de novembre del 2011

La vida i la vida

La matinada del dimecres al dijous d´ aquesta setmana passada , el dia 17 a les cinc de la matinada la iaia Magdalena va morir . Feia una setmana que l´ havíem ingressat a l´ hospital arrel de problemes que havia tingut generalitzats i que semblaven desembocar a una pneumonia . Al final la cosa es va anar complicant , i a banda de què era al·lèrgica a la penicil·lina , el metge ens va dir que era complicat fer-li tot un seguit de proves per fer-la patir , l´ opció invasiva del bisturí també quedava apartada , i només calia esperar que respongués al medicament administrat si estàvem de sort . El cap de setmana que vaig passar amb ella no em presagiaven el desenllaç però si que no la vaig veure com en d´ altres recaigudes , la d´ aquest estiu passat a l´ agost que vam passar 10 dies a l´ hospital general per un problema d´ infecció a la panxa , o al 15 d´ agost del 2007 també per les vacances que llavors sí que em pensava que seria lo pitjor  i sempre sortia airosa i amb les ganes de viure com ningú , els ulls oberts i la mirada perduda sense respondre a cap estímul no m´ agradaven .
La meva mare no em va deixar baixar a l´ hospital a dormir la nit del dimecres al dijous , jo havia demanat dos dies de festa , i no sé si s´ ho veia a venir o realment volia que em preocupés per d´ altres coses de la casa  , el final va ser aquella nit , i els noranta set anys de la Magdalena es van fondre en un no res . Pensava que no m´ afectaria en la mesura que m´ ha acabat afectant , la iaia era molt gran , i tot i saber que qualsevol dia ens donaria una sorpresa sempre acabava pensant que tindria la força i el coratge que sempre va tenir , la mala llet que tenia per empènyer la vagoneta plena de mineral de ferro a la mina a on va treballar , el valor d´ ajudar a la seva mare com paria a la cuneta al costat d´ una burra , o tirar una família endavant amb els seus quatre fills venint a Catalunya per guanyar-se la vida . Encara m´han quedat coses per demanar-li , no hi havia gaire gent en aquest moment ja ,  amb la què puguis parlar de la Guerra Civil , i quan neixes al 1914 els fets et marquen , potser per això tampoc en parlava gaire .
Bé , trist per la vida que se´n va , però content per la vida que ve . La veritat és que em vaig quedar de pedra quan em vaig assabentar del tumor a la columna vertebral que se li havia d´ extirpar al Marc Agüera amb rapidesa . Hi ha coses de les quals no en fa propaganda ningú , és normal . Vaig saber-ho el dia que el Barça jugava al camp de L´ Hospi , la Manola em va comentar que l´ operació havia anat bé . Què ? vaig dir jo , no sabia del què em parlava . Content ara ja per què la cosa li hagi anat bé , ja l´ hem vist pel poble , pel bar , enterc i amb una cremallera de punts considerable , més que la màscara d´ un maggot d´ Slipknot  . Tardarem a veure´l fent moviments ràpids i bruscs , i els lents als què ens tenia habituats també , però cada dia que passi és un regal que li ha donat la vida .
Vida i vida , una en un altre lloc , potser , l´ altre continua al nostre costat .  

dilluns, 14 de novembre del 2011

I encara més

Sovint dintre de les propostes dels partits polítics no saps veure gaire bé què és el principi i la finalitat del què ens trameten amb frases i eslògans . Però al final si busques i t´ apassiona la política acabes veient que els que la practiquen ho fan amb una altre finalitat . És el cas de les diputacions , la proposta pels part dels grans partits és ambigua i a vegades contradictòria entre membres del mateix color polític .
El què ara escriuré és un redactat íntegre d´ un article del diari " El País " d´ avui mateix , al qual també hi faig la meva traducció i l´ inserció d´ alguna estigma  evident , http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes : 
La diputació paga 1640 € al mes per assistir a 22 minuts de plé :
Aquestes dietes se sumen a les que ja cobren els regidors als seus ajuntaments .
Ivanna Vallespin , Barcelona 14/11/2011
Plens a corre cuita molt ben pagats . Això és el què succeeix als plens de la diputació de Barcelona , on alguns càrrecs electes arriben a cobrar 1640€ per un plé que pot durar tan sols 10' com va passar el mes passat . De mitja , aquest any , les sessions plenàries de l´ institució ( sense comptar amb la sessió extraordinària de constitució de la mateixa , al juliol ) han durat 21,6 minuts .
La dieta de 1640 € per assistència no la cobren tots els diputats , si no sols els que reben el sou d´ una altre administració .
Els càrrecs electes i funcionaris  ( alcaldes , diputats i regidors ...) només poden cobrar , per llei , un sou públic , que per norma és el més elevat  . De forma complementària reben dietes pels seus càrrecs en d´ altres administracions , organismes públics i d´ altres tipus de representacions .
Assistir a un plé de la diputació és d´ allò més alliçonador , no és com en un plé d´ un pobre ajuntament on un debat pot arribar a ser calorós , asfixiant i comprometedor , i a on s´ allarguen fins a altes hores . Els plens de la diputació són l´ anti tesi de tot això . En la sessió del mes d´ Octubre es va llegir l´ ordre del dia i una declaració institucional a favor del corredor Mediterrani . I ja està ! . El plé va durar 10 minuts . " Uy , i aquest plé va ser dels llargs ! n´ hi ha que són més curts !" comenta un alt càrrec de dita institució . Per aquesta breu assiténcia , ( els grups rarament intervenen ) , els diputats amb dedicació exclusiva , que són 21 de´ un total de 51 , cobren 1640 € .
Vàries fonts consultades de la diputació obvien comentar l´ import i argumenten que els plens són un pur tràmit . " El  treball real es fa a les comissions de treball " , afegeixen . Per assistir a dites sessions mensuals els diputats provincials reben 460 € al mes , en total 2100 € .
A la diputació de Barcelona , aquesta camama la reben 21 diputats , que ja reben el seu sou com a regidor . Entre aquests figuren Jaume Ciurana o Joan Puigdollers , tots dos regidors de CiU a l´ ajuntament de Barcelona amb una nòmina que es baralla entre 75.300 i 98.200 € anuals .
Però és a les files socialistes on hi ha més diputats que cobren : 13 d´ un total de 19 . Entre ells alcaldes com en Manuel Bustos de Sabadell amb 81.600 € o el controvertit Josep Monràs de Mollet del Vallès , amb un sou de 65.000 € , i Jordi Hereu ( PSC ) o Jordi Portabella ( ERC ) , amb nòmines municipals de 56.400 € .
A Iniciativa només la regidora Elsa Blasco , cobra dietes , mentre que els sis diputats del PP que tenen dedicació exclusiva , i els quals els hi va obrir la porta de poder a la diputació per part de CiU amb sectors estratègics com el de cultura  , cobren entre 6.000 i 7.000 € al mes . Al final la diputació gasta uns 600.000 € anuals amb aquest tipus de dietes . La diputació de Barcelona no és un cas aïllat en el pagament de suculentes  dietes en l´ assistència a plens i comissions vàries . La de Girona no es queda enrera . Aquesta institució provincial paga als seus diputats sense dedicació exclusiva fins a 1.000 € per assistència als plens , comissions o junta de portaveus .Però estableix un tope màxim de la camama que es pot percebre anualment en dietes  per part de cada diputat :  40.000 € pels que formen part del govern provincial i 24.000 € pels que estan a l´ oposició . Dels 27 diputats que formen la diputació Gironina , 17 cobren aquesta prima .
Cas apart són les diputacions de Tarragona i Lleida , on gaire bé ningú cobra les dietes . Cal dir a favor ( ja , ja , ja )  que l´ import és sensiblement inferior al que paguen les seves dues germanes de Barcelona i Girona . A l´ institució Tarragonina tan sols dels 27 diputats , n´ hi ha sis que cobrin amb dedicació exclusiva , i en conseqüència poden cobrar un plus per assistència . Per cada plé al que vagin cobraran uns 520 € i per cad reunió de les comissions uns 400 € .
A Lleida les dietes encara són més reduïdes , només es paguen 130 € per plé i 65 € per assistir a la  reunió de les comissions de treball . L´ import molt menys atractiu només el rep un diputat . Els 24 restants tenen dedicació exclusiva ....

Quina vergonya ! llegir això és realment desesperant , què bé que ho van fer els partits polítics amb els seus càrrecs no electes després de les eleccions a la Generalitat . Exemples com el de Roger Genescà o el de l´ ex alcalde de Navàs , Josep Oliva ( amb el seu bonic llegat de sentències en contra de l´ ajuntament ) , són exemples clars de com re col·locar al teu cercle més proper . Tenim més exemples en tot el ventall i espectre polític . És just ? És necessari ? Per què tanta cobdícia ? .
Demà , i a sobre , haurem d´ aguantar a Josep Vives al centre cívic , lliçons de com retallar i com untar-se vaselina lentament .     
    

divendres, 11 de novembre del 2011

Lo mismo de siempre

Tan sólo para cifrar cuatro de las cinco cosas que pasaron en el infame debate de la 1 , 540.000 € valió todo el decorado para que los borregos pudiéramos ver cómo el uno al otro se decían : " y tú más ! " . 80.000 € cobró eldecorador para efectuar el trabajo tan bien dispuesto y al que nos prestamos a a admirar con beneplácito corpóreo . 6.000 € cobraron los dos conometradodes oficiales de no se que federación de no se que disciplina deportiva para controlar los tiempos de cada candidato .
¿ Es normal el derroche que escenificaron los candidatos ? . ¿ Han entendido alguna cosa después del malestar general que conlleva la situación actual ? . ¿ Saben realmente sus asesores de campaña la demanda principal de la sociedad ? .   ¿ Es posible que tanto Mariano Rajoy cómo Alfredo Pérez Rubalcaba vivan en los mundos de Yupi ? .
Casi ya es cansino el clamor personal y creo que por consiguiente el de la sociedad actual al mostrarse escéptico cuando vuelve a ver una y otra vez a la clase política que nos representa envuelta en un espiral de desidia , mentiras , negación de la propia evidencia i falta de autocrítica . Y mostrando aún más mi profunda crítica a la falta de memória , la manifiesta pasividad mundana de nuestra misma sociedad que costó crear en tiempos difíciles y de mayor riesgo de exclusión social , han hecho olvidar la solidaridad y la profunda participación de nuestros padres y abuelos en las huelgas y sprints delante de los grises , que  obtuvieron con lucha y tabrajo  su recompensa en la mísera y escueta redacción de la constitución española , reconociendo universalmente los derechos fundamentales de las personas , que muy a nuestro pesar es posible que sean recortados con sistemática y eficácia rapidez comparada a la de Karl Lagerfeld  cuándo entalla un traje a tijera .
La impasividad manifiesta de los actores a escena es simtomática de la poca tradición que nos diferencia como pueblo enfrente  a paises a los que criticamos y que nos llevan 300 años de discusiones democráticas ejercidas con tranquilidad .
Las cifras de las encuestas o de los debates en televisión siguen persiguiendo el mismo fin por el cuál la plebe ha empezado a marcar distancias para crear espacios de realización moderna . La re dirección del voto ya no es controlable ni publicando todo el resto .
El objetivo es claro , ya que ellos no han entendido nada , y en palabras de Rajoy lo voy a expresar : " Se lo voy a decir meridianamente  claro " , la política tiene que servir para que nuestra sociedad sea partícipe de ella .  

dimarts, 8 de novembre del 2011

La crua realitat

El dijous passat va començar la campanya electoral , polítics a tort i a través ja han començat a fer les seves promeses i la seva sàvia divulgació envers la massa social , n´ hi ha que abans de començar ja s´ han enemistat amb mig món , en el cas d´ un home que viu a l´ Hotel Majestic a Madrid , a carregat contra la conferència episcopal , contra el andalusos , contra el matrimoni gai , fent amics Duran i Lleida ....
D´ altres polítics han seguit amb la seva cantarella habitual , molts propòsits en el seu programa sense concretar , però , en cap proposta concreta per tal d´ agafar el toro per les banyes en assumptes que no són quincalla com el de l´ atur o el seguiment controlat de les entitats financeres on s´ han introduït diners del FROB , o l´ anulació de les SICAV . Dintre d´ aquesta cantarella habitual , els mateixos polítics s´ han ignorat a ells mateixos , dintre d´ un acte de manifestació democràtica com el què pot ser un debat en tota l´ amplitud de l´ arc parlamentari , els dos grans partits estatals van manifestar ahir , i de quina forma , com es pot menysprear la realitat política estatal , arribant així a fer passar pel tub a tota la quota d´ espectadors que va tenir el debat , un 25% ( més interès que el del 2008 i menys que al 1992 ) , realitzant així per part dels dos màxims aspirants a la presidència de l´ estat espanyol d´un exercici d´acumulació d´ escombraries recíproc fent arribar al tedi al tele espectador de torn per què canviés  de mecànicament .
La manifestació sistemàtica de què els polítics encara continuen sense comprendre´ns va ser expressada clarividentment mentre el debat es portava a terme , com fóra possible que els mateixos boxejadors polítics estiguessin tuitejant a cada moment .
Els experts diuen que el debat serveix per aconseguir una franja de votants d´ entre l´ 1% i el 5% , la resta suposo que segons aquests experts tenim el vot decidit , si no és així , el debat i els discursos que es continuen portant des del primer dia de campanya , evidencien un clara posició dels polítics que diuen que ens representen : encara no ens han entès .
La manca d´ autocrítica i la falta de propostes concretes que creïn confiança en un ampli i versàtil ventall de la població , fa que noves propostes i missatges més durs per part d´ altres actors sorgits a escena , es facin més creïbles per els sectors que volen canviar de debò això que ara anomenem la democràcia representativa .
Es podia tuitejar al moment ? 
Les enquestes i els canvis , proposen i es fan , però també poden no ser tan reals com ens volen fer creure .
El dia 20 de novembre les persones podem demostrar que som més honests , més sincers , més auto crítics i més humans del què ahir ens van voler demostrar , i encara hem d´ aguantar més fins al dia en qüestió ....   
   

dimecres, 2 de novembre del 2011

La Castanyada

El dilluns al vespre , ben puntuals i a les vuit  vam agafar la Carme , el Joan i jo i vam anar a la III Castanyada popular organitzada per l´ AA.VV. del poble vell . Per ser la primera vegada que anàvem a la festa ens va sorprendre amb una molt bona afluència de gent , molta canalla , i tothom predisposat a gaudir de les castanyes , el vi , la mistela i les botifarres . Com heu pogut veure la  festa no tenia gaires sorpreses , la mistela acompanyava a les castanyes , i el pa amb tomàquet a les botifarres i refresc que s´ hi servia . El què si em va sorprendre va ser veure una bona part de la quitxalla que anava disfressada amb motius de Carnestoltes , o més millor dit amb disfresses de por , segurament relacionades amb " Halloween " .
D´ entrada em va empipar una mica , no sé si l´ edat em fa recuperar les tradicions i tornar-me més conservador en aquest aspecte , però ahir a " La Vanguardia " , podíem veure l´ article on es feia referència a la crida de rebel·lió  pert part de l´ Esglèsia Italaina en contra dels nous postulats de festes lligades al consumisme neoliberal com Halloween . Això em va fer pensar , i  xerrar amb el meu germà ahir al migdia encara més . Potser l´ equivocació serà , com en d´ altres coses , tancar-nos en banda i no deixar que la cosa que sigui nova i desconeguda no pugui aflorar , i millor seria deixar que la festa en si , mantenint les mateixes arrels , vagi bevent d´ altres corrents , sense oblidar d´ on prové i millorant la seva nova dimensió i frescura al canvi .
La Castanyada es continuarà fent , menjarem castanyes , beurem mistela , menjarem panellets , fins i tot els odiosos de coco i ens reunirem per anar al cementiri i celebrar la festa de Tots Sants , però potser haurem de conviure amb les disfresses que es posaran els nostres fills , o qui sap qui , la de zombi serà l´ oficial ....