Gests

http://www.tv3.cat/videos/3289370/Mas-pren-possessio-com-a-president-de-la-Generalitat

Quan l´ Obama va col·locar Joe Biden a la seva dreta , o quan Sarkozy va col·locar a Rachida Dati en el seu govern , feien gests per anar més enllà del què significa la política simple . En la política els gests són molt important , però els gests acompanyats de fets encara ho són molt més . Per això i amb d´ altres exemples , com el del mentider eficient  per simpatia , que va anar enunciant frase rera frase lapidària per caure en el seu error més absolut : " apoyaré la reforma del ...." , " en mi gobierno nunca van ha haber recortes sociales "   , segurament estigui , o cada dia parlant amb Artur Mas , o directament ha fitxat al director de campanya del Noi de la Laca . Ahir l´ Artur va tornar a guanyar la partida als seu més acèrrims detractors , jo entre ells dintre , i va fer una presa de possessió a l´ altura del país on vivim , plena d´ emotivitat , amb un discurs sense escriure i partint de quatre notes , mostrant la màxima educació i solemnitat al President sortint de la Generalitat . Però aquí no acaba tot , la formació de les noves conselleries també han donat un bon cop de ganxo als més encapsulats partits que deien que eren els més progres del món , i s´ ha vist que el govern d´ un país també es pot formar amb tres conselleries amb persones que provenen de l´ independència i el treball objectiu i  contrastat , juntament amb gent que prové del partit de l´ oposició , en aquest cas Ferran Mascarell ha estat el fitxatge estrella del nou govern .

Avui al matí escoltant l´ entrevista a Miquel Iceta  al Món a RAC1 amb la Núria Riquelme , he vist que el dogmàtic i nan pensador-salvador de les nostres esquerres es mostrava disconforme amb la decisió acceptada per l´ anterior ja conseller amb el govern de Pasqual Maragall , desfrenestrat per ells mateixos i ara no acceptant que pugui continuar una tasca que amb prou feina va començar .

Les paraules del savi nan pensador-salvador han demostrat una vegada més que el resultat de les urnes no han servit per alliçonar a la gent amb els deures que ha de fer a casa seva i  possiblement l´ idea que teníem de segons quins partits potser és la d´ altres , així frases com les d´ algun dirigent socialista manifestant que Mascarell era un mercenari i traïdor , denotin que l´ encapsulament i el dogma d´ un partit el situï a la cua de l´ auto crítica per refer el seu pensament i direcció com a partit .

Està clar que encara no podem llençar campanes al vol , i haurem d´ esperar els 100 dies de rigor per veure com aquest nou govern navega en aquest present incert , però de la mateixa forma que li donem un vot de confiança per tirar endavant , hauríem de veure per altra banda gests i fets en d´altres formacions per acceptar realitats que els ciutadans ja hem copsat . 

Danys col·laterals

Ahir els diputats espanyols van treballar fins a altes hores com mai ho havien fet , encara eren les deu de la nit i estaven a l´ hemicicle , s´ havia d´ aprovar la lei Sinde , http://www.elpais.com/articulo/cultura/Pacto/in/extremis/ley/Sinde/elpepicul/20101220elpepicul_1/Tes .

No sé si ho heu pogut comprovar , però hi ha fotografies i enllaços d´ aquest blog que desapareixen o no funcionen , aquesta és una de les conseqüències directes d´ aquesta llei , que in extremis no es va aprovar , i que possiblement comporta la primera guerra cibernètica mundial , que anonymous , http://press.pandasecurity.com/news/the-anonymous-cyber-activist-group-responsible-for-the-attack-on-spain%E2%80%99s-sgae-and-other-copyright-societies-launches-further-attacks-in-defense-of-wikileaks-founder/ , ja va començar amb la detenció de Julian Assange de Wikileaks .

Avui ja hem vist una vegada més , després de la reacció dels nois de goma , ahir a la nit negociant l´ aprovació de la llei , que els cables de wikileaks mostren una vegada més com l´ SGAE , practica unes mesures agressives i com el ministeri de cultura va actuar amb connivència en el seu moment per tancar set pàgines web de descàrrega .

Internet va néixer lliure , i la cultura ha de ser lliure i popular , que arribi a tothom per crear un món millor i més plural , la xarxa , encara que amb peròs i contres  , sobreviurà al control de Big Brother   , i temps al temps però ja veureu qui guanyarà la guerra cibernètica , us recordeu de V de Vendetta ? .....  

Enrique Morente

Aquest matí  escoltava que el cantant Enrique Morente ens deixava degut a una possible negligència mèdica deguda a una operació de llaga d´ estómac practicada a la clínica de La Luz de Madrid . Voleu saber realment qui era ? Per què si jo us dic que va ser un avançat al seu temps potser i segurament no em creureu . Avui el programa de RN3 Siglo XXI amb Tomas Fernando Flores al capdavant deia que el cantant desaparegut sempre escoltava el programa amb un bloc de notes per escoltar el més radical del món d´ avui en dia i aprendre una mica més . 

Si voleu saber realment qui era només fa falta que escolteu el 48' del concert amb Sonic Youth al Green Space el 2005 , http://www.rtve.es/mediateca/audios/20101210/enrique-morente-sonic-youth-se-encuentran-greenspace-2005/960265.shtml .

 " No hace falta decir nada más " 

No aprendre

És molt significatiu llegir un pseudo diari al qual les últimes entrevistes estrella han estat de tres alcaldes que deixen la seva cadira calenta després d´ un llarg temps de mandat . Llavors ja no m´ estranya veure la capçalera de La Gaceta o saber que aquest pseudo diari comarcal escriu i pregunta a dictat en funció de la seva línia editorial , si és que en té alguna ... Una altre cosa que sobta és que aquestes entrevistes estrella afalaguen aquests tres estrellats ignorant les grans xacres i el seu rastre penosament inovidable que deixen . Josep Montràs , alcalde de Moià  , que deixa darrera seu un forat de 3 milions d´ euros , l´ ajuntament auditat i endeutat un 176 % , http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/14444/josep_montras_optara_governar_moia_despres_28_anys , Jordi Moltó també renúncia a l´ alcaldia , i a part de deixar la seva peculiar ferum a poca higiene i l´ halitosi etílica sempre comuna i detectable a distància , aboga per un fill pròdig al què en el seu moment va apartar de la seva llista per competència directa i adoptant actituds homòfobes cap a ell per al final demanar-li que tornés a acompanyar-lo en l´ última candidatura municipal . El Sí Sí Ya Ya , ja sabem de què peca , en definitiva , a part de dir a tothom el què el seu mot aporta , i com a tot bon convergent , la doble moral  de CiU el traeix , com va dir Àlvarez Cascos en el seu moment : " me gustan estos de Convergència , parecen de goma , se amoldan a todo "  , i així Felip Puig al cap de tres dies de guanyar les eleccions  dir que el concert  no és possible , el de Cal Mireta no escatima en posar el camí fàcil a Le Subtil i estableix també un doble llenguatge  , afirmant coses en l´ última entrevista al Patufet ,http://www.regio7.cat/bages/2010/12/11/artes-planifica-area-dexpansio-pel-sud-250-habitatges-roquinyons/117725.html ,  que amb l´ hemeroteca a la mà queda ben retratat .  En Sí Sí Ya Ya sap de sobres per què no està desencallat el projecte d´ urbanització dels Roquinyons , però la poca i manifesta ignorància del periodista per fer-li la pregunta adient , planteja el projecte cap a una altre visió escombrant les possibles deficiències tècniques municipals . En l´ edició de paper , fins i tot torna a repetir lo de l´ ascensor al Carrer Hospital , i lo de fer un Ajuntament nou , què burro què sóc , si al fi i al cap com no puc pensar que sigui veritat ? , el meu fill Joan , la Carme i jo pujarem meravellosament per dit ascensor , i a part per què m´ he de preocupar per les bastides que hi ha a la façana posterior de l´ ajuntament  , el seu lloguer diari i pels diners que es gastaran sanejant dita façana , si al final tenim la promesa d´ una casa consistorial nova ? .
La doble moral convergent , la que hem d´ agilitzar diàriament  , per què no aprenen , i com a  la regidora Montse Morell , la que compra els vots amb paelles per la gent gran , la qual va tenir la barra de presentar una memòria d´ activitats que comprenien els anys 2005 / 2006 i on es feia un diagnosi previ a la fase I del Pla estratègic i participatiu d´ Artés , cosa que havien fets els ciutadans d´ Artés en l´ anterior legislatura , i que la seva i següent va parar bruscament .
És difícil canviar els PAMS , els POUMS , i les NN SS , però si almenys l´ actual consistori hagués pres nota de les sessions que es van dur a terme pel què fa a urbanisme ,  s´ hagués llegit el resum de la sessió , juntament amb els punt febles , els punts forts i les conclusions , potser no hauríem caigut en la remodelació del Passeig Diagonal , l´ urbanal·lització  del mateix amb una immensa posada en escena de rètols actuals d´ ES VEN , ES LLOGA , i l´ actual i incomprensible posada en marxa d´ una segona fase de construcció d´ habitatges de protecció oficial entre la benzinera i el flamant Passeig Diagonal .
Però ja es veu que hi ha gent que no apren , i tal dia com avui , quan es diu que de gener a novembre la venda de pisos a Catalunya ha caigut un 13 %  , la posada en escena sembla que per alguns continuï sent la mateixa , construïr , pavimentar , urbanitzar a qualsevol preu , i acompanyats de la seva propaganda informativa a sobre .
Com ja he dit amb anterioritat , l´ escriptor Nord Americà Marc Twain va afirmar que : " L´ història mai es repeteix , però sempre s´ acaba semblant " , http://kicocasadevall.blogspot.com/search?updated-min=2009-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2010-01-01T00:00:00-08:00&max-results=38 , per això caldria aprendre dels errors del passat i no fer propaganda dia sí , dia també de coses que afectaran negativament a la mundana tranquil·litat artesenca .

Llei de prevenció de riscos laborals ( II )

En aquest món hi ha desgràcies que es poden evitar i d´ altres que no . Aquests dies hem vist que tot i que els que estan reunits a Cancún , http://copenhagen2009.blogspot.com/ , no vulguin reconèixer o fins i tot diguin que el canvi climàtic actualment no és prioritari , s´ equivoquen de ple , i tan sols hem de mirar les notícies i veure Lora del Río i Córdoba , les inundacions també a Bosnia - Herzegovina i Albania , les nevades a París que no passaven des del 2003 ,  les inundacions un altre vegada a Austràlia i a Colòmbia i a Venezuela . Dintre  d´ aquesta  majoria de desgràcies climàtiques que ja ens influeixen, afecten directe i econòmicament , i a les quals hi ha mandataris que no reconeixen , n´hi ha de l´ altre tipus , evitables , com  a Colòmbia on vam poder veure com un desplaçat es  dirigia al seu president , dient-li que la necessitat els havia fet construir la casa en aquell lloc , i així mateix la desgràcia meteorològica els va fer perdre-ho tot . Per sort , i millor que no passi aquí , tot i que l´ última nevada de l´ any passat ens va deixar amb el cul a l´ aire , hi ha normatives i directrius que seguint-les i aplicant-les , fa que els riscos siguin menors o zero . Aquest febrer passat m´ hi vaig referir amb un article , http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/02/llei-de-prevencio-de-riscos-laborals.html , i pel què he pogut comprovar arran de vàries queixes que m´ han arribat de pares que porten els seus fills a l´ escola pública del nostre poble , estaríem equiparant  nivells de prevenció de riscos  com els de Colòmbia o si més no de llocs on no es mira d´ evitar la catàstrofe . Ja no estem parlant de problemes comportats a conseqüències  climàtiques , estem parlant de la Llei de prevenció de riscos laborals . L´ obra nova o la remodelació d´ una zona sense possible paralització de l´ activitat comporta el doble de prevenció . Tot i ser una obra esperada , l´ ampliació de l´ escola pública comporta una afectació doble que no sé si ha estat contemplada i que no acaba amb la simple col·locació de tanques i llums preventius d´ il·luminació . El seguiment per part del tècnic municipal és fonamental per què no passi el què ens va passar amb la flamant obra del Passeig Diagonal . De fet i em consta , i ho he pogut comprovar personalment , que el menjador on els nostres nens , fills , familiars , han de menjar al migdia , va ser objecte d´ una intervenció que encara comporta problemes . La cargolera que veiem que està situada al pati que fa cantonada Carrer Barcelona amb Enric Guadaiol , es va voler moure per acabar el moviment de terres , com que l´ estructura era dèbil , la coberta es va obrir , deixant una escletxa entre 7 i 8 cm. , la cargolera va haver d´ ésser apuntalada per què no s´ esfondrés i per fer els reforços per moure-la es va soldar mentre els nens estaven a dintre menjant . També els nens van menjar amb dies de pluja i l´ escletxa oberta , òbviament apuntalada . M´ agradaria saber si els riscs específics i la seva prevenció corresponent a l´ activitat de l´ empresa que efectua l´ obra va ser aplicada en algun moment . Em sembla que el reial decret 1627/1997 , de 24 de Octubre ( BOE del 25 )  , sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció és prou explícit en el seu redactat .

Espero i desitjo que les obres siguin executades dintre del màxim de responsabilitat i que no hi hagi cap desgràcia que haguem de lamentar . L´ obra que es duu a terme és un bé pel poble , arriba tard , però espero que en sortim beneficiats , d´ aquí a la mala praxis del culpa d´ altres components és molt discutible , i per això espero i afirmo rotundament que hi ha d´ haver-hi un canvi cap a positiu si no ens volem trobar amb sorpreses .

Restaurant El Raval

Quin pont tant curt !!! No acabo de tastar-lo plenament i ja s´ acaba . Realment podríem començar parlant de moltes coses , del viatge a Pamplona del Barça , de la triple corona dels jugadors del Barça nomenats a la pilota d´ or , de què tres dies després de les eleccions http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/11/felip_puig_veu_ara_inviable__el_concert_economic_19280.php , Felip Puig ja ha dit que el concert econòmic ja no és possible , de Wikileaks i la detenció de Julian Assange http://213.251.145.96/ , de les crítiques que he rebut per fer un article banal comparant dues victòries diferentment oposades , però el què importa realment en la vida són els plaers profans , i el pont va començar amb un d´ aquests plaers .

El restaurant El Raval ha estat re inaugurat i obert un altre vegada per el germà del Marc Santmartí i l´ antic cuiner de la Xicra . El divendres a la nit , un cop col·locat el Joan amb la iaia , i amb la dubtosa excusa de celebrar el meu sant , molts ja sabeu que jo no el celebro mai , ara si esteu disposats a fer-me algun regal serà acceptat de bon grat , vam anar a sopar a dit restaurant .

La sorpresa va ser bona , l´ ambient també , vam arribar a les deu de la nit però i les primeres taules , la del Tata i el Pep Pladevall més la nostra aviat va ser acompanyada per molta més gent . El saló on es sopa , suposo que també deu haver la possibilitat de fer un mos al costat de la barra i així  ho vaig poder comprovar quan sortíem , ha canviat de tonalitats cromàtiques i el fa molt acollidor , i així vam començar a provar les delícies del menú que vam triar . De moment el restaurant presenta tres tipus de menú , el de 20 € a base d´ embotits i graellada de carn , el de 26 € a base d´ entrants sorpresa i 6 plats a escollir , i el  menú estrella  de 32 € . Més endavant hi haurà la possibilitat de triar a la carta , però es veu que l´ idea dels menús ha tingut tant bona acollida que de moment funcionarà així . Nosaltres vam triar el menú de 26 € , i els entrants estaven formats per un assortit de pates , un altre de formatges , calamarsets a la planxa , dos bols de fideus xinesos amb botifarra negra i cansalada virada i una llesqueta de pa amb tomàquet amb pernil salat , tot això presentat amb safates petites i servit escalonat en funció de la gula representada . Després dels plats a escollir vam triar un llom de bacallà gratinat amb all i oli , i melós de vedella . Finalment de postres vam demanar un coulant , que no era de xocolata i no vaig saber esbrinar de què era , però que al plat no va quedar . Tot això va estar regat amb un Terrer de la Creu rosat que incloïa el menú , i vam deixar de banda els cafès per fer-los a un altre lloc .

Sí , la decisió de triar el Raval va estar encertada , us la recomano , i de fet envejaria algun dia que en aquest aspecte Artés fos com Monistrol de Calders , potser hi ha la mateixa o més quantitat de restaurants , i potser tenim gent que cuina igual o millor que allà , però som reconeguts gastronòmicament com els coneixen a ells ? Tant de bo sigui així i no cal que ho repeteixi però cal recorda-ho que a la taula i al llit , al primer crit !!!   

Lecturas o Lectures ? ( II )

El dilluns va ser un dia , que per a segons qui va ser doblement emotiu . Pel resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya i per la , com també contundent , victòria del Barça sobre el Real Madrid . He de reconèixer que qui té boca s´ equivoca , i jo crec , que des de la meva equidistància pròpia realitat , vaig manifestar que el neguit de la gent seria traduït a les urnes . De fet ho va ser , i tot i que no confessi amb el resultat del canvi evident , és obvi que el neguit al qual em referia es va manifestar amb el resultat de les urnes . El mateix diumenge a la nit escoltant Felip Puig ,  o el dilluns a als càrrecs dirigents de CiU , i fins i tot ahir a la nit quan escoltava el Noi de la Laca , el missatge va ser molt diferent al d´ altres vegades i oferint una mà oberta a tots els demés partits polítics i a la societat en sí , per solucionar els problemes de la crisi que s´ arrossega , i sense ànim de revenja en cap aspecte , crec que no va demostrar cap punt de feblesa davant la Terribles .

El missatge assenyat i a l´ hora de sentit de país al qual s´ aferrà Artur Mas , fa que possiblement els pròxims temps no siguin tant dolents com realment siguin , i els pocs ànims que quedaven per part de molts siguin corresponents amb les ales i les ganes de continuar lluitant endavant . Amb això tampoc vull congratular-me de la victòria convergent , ni d´ aquest canvi generalitzat cap a la dreta arreu d´ Europa , però sí que potser es necessitava una porta de sortida o almenys entre oberta cap a un futur  almenys més esperançador per fer front al món actual al què estem obligats a viure i afrontar . 

Hi ha també altres lectures del resultat de les eleccions , tots vàlids , però n´ hi ha d´ altres innegables , la patacada del PSC i ERC , el fidel electorat de l´ altre soci del Tripartit ICV - Verds , el PP com a tercera força política del Parlament , demostrant el traspàs de vots . L´ entrada de Solidaritat al Parlament , i la consolidació de C´s com a partit . Bé , Mas va dir ahir que té molta feina per endavant , però a part d´ en Mas hi ha molta altre gent que també n´  ha de fer ....  

Good Bye Si Si - Ya Ya Welcome back Le Subtil !!!!

El nostre President del Parlament , Ernest Benach ,  sempre ens ha fet propaganda de la visió futura de la versió 2.0 o fins i tot hi ha gent , ell ja no ... , que aposta per la versió 3.0 , experimental o en proves encara , dels bons aspectes que aporten les xarxes socials en el món de la comunicació d´ avui en dia  . Hi ha altre gent que no , com en Tote King o La Mala Rodríguez , http://blogs.rtve.es/carnecruda/2010/10/22/cierra-puto-facebook-2 , aquí , en aquests dos aspectes o varietat d´ opinió  podem veure també la línia que algú ens vol fer seguir i d´ altres que es comencen a adonar o ja saben que el domini de les masses et dóna el poder .

Aquesta apreciació primera és per la falta de comunicació que ha tingut el blog de Le Subtil des de la Carta de Reis Mags , http://rogergenesca.blogspot.com/ , de l´ any passat ja , i la manifesta profusió de missatges a través del seu twitter, http://twitter.com/ . Així mateix i d´ aquesta forma , qui domini els timings i la comunicació davant la classe borreguera , serà el què obtindrà el poder absolut a les properes eleccions municipals . Està clar que per molt que m´ agradi la política , m´ he de manifestar perplex a l´ hora  de fer cap article envers els pròxims resultats del diumenge , i amb anterioritat també m´he manifestat al respecte , i possiblement , després del desplegament convergent , per a nosaltres , els Artesencs , sigui més important i simptomàtic veure canvis que les llegendes urbanes ja predeien amb anterioritat , http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/15282/roger/genesca/succeira/damia/casas/cap/llista/ciu/art.

És curiós , però la llegenda urbana que es va prodigar en les anteriors eleccions municipals i a la qual em refereixo més amunt  , al final han estat veritables : jo em presento , faig aquesta legislatura , em jubilo i et deixo la cadira calenta . Com si no , i més CiU , no pot representar més bé que els mateixos un acte més d´ aproximació al 3% .

Com abans també he recordat , el domini de la retòrica i dels timings fan que la massa borreguera sigui de proporció Vasca o Australiana . Si per descomptat ets una bona persona , i a sobre dius si a tot , i tornes a repetir que ja , ja , ja ho farem , tens el Cel no , la Terra guanyada .

No vull ser vehement , però m´ agrada ser-ho amb freqüència , si repasséssim alguns articles d´ aquest blog , veuríem que faig referència a les propostes electorals en temps d´ eleccions , jo tinc una mania simptomàtica que em fa guardar tots els programes electorals havers i per conèixer . La  resignació de Si Si Ya Ya  envers Le Subtil  , a part de ser un secret a veus , només llegint els programes electorals  , cau pel seu propi pes , de fet , només veient una sola actuació en directe ja fa evident que és impossible pronunciar tants SIIS , en tant poca estona , a part de tornar a recordar , i per ser l´ última , que m´ aniria bé pujar amb ascensor de la Carretera de Sallent fins al Carrer Hospital amb el meu fill Joan , així no suaria la cansalada , ni les dues cerveses del vermouth del dissabte o el diumenge quan pugem cap a casa . 

Però això què és tant conegut de Si Si Ya Ya , les fel·lacions mútues , les cordialitats , el què ja ho farem , , el No no existeix , amaga l´ altra política nefasta , i molt necessària en política municipal , de parlament , negociació , bé comú i cordialitat , que necessita un municipi com el nostre . 

De la mateixa forma que he parlat d´aquesta no coneixença per part dels polítics d´ àmbit nacional dels problemes del ciutadà d´ a peu , el nostre Culdesuro  , només s´ ha prodigat en el ventall que més rendibilitat el ramat li correspon . Així , independenment del caràcter polític , o dels problemes individuals , col·lectius , que puguis arribar a tenir , sempre tindràs una resposta : Si , Si , Ja , Ja , . Però al final la metòdica dialèctica del polític municipal només serveix al seu fidel i subjugat electorat que acaba tenint un rèdit que políticament banal  es tradueix a unes havaneres i balls de tarda al Parc Municipal .

Estic nerviós , a part de què el dilluns es juga el clàssic , i menys preant les eleccions al Parlament  , i vull veure com Le Subtil afrontarà aquesta nova època  ,  s´ omplirà la boca de SIIS ? . Farà de chico para todo al cementiri el dia abans de Tot Sants o el mateix dia ?  . El futur es presenta incert i molt propens a redactar
-lo amb assiduïtat  , però de fet , i en un àmbit global , potser seria necessari que tothom s´ alimentés una mica més dels sentiments del carrer i s´ adaptés a aquest neguit general que serà traduït aquest diumenge . 

I recordeu que guanyi qui guanyi , tots seran al palco , http://www.regio7.cat/bages/2010/11/23/lalcalde-dartes-no-aspirara-reeleccio-despres-28-anys-vinculat-politica/114883.html .

Eleccions Catalanes

Avui al migdia , el telenotícies migdia de TV3 , http://www.tv3.cat , ha anunciat a crit pelat , que el debat de candidats per arribar al Palau de la Generalitat , ahir havia estat el segon programa més vist per l´ audiència , el què no ens ha acabat de dir és quin va ser el primer , si la pel·lícula de de TV1 , Piratas del Caribe : El cofre del hombre muerto , o el programa d´ España en la memoria al canal ultra conservador d´ Intereconomía .

Una vegada més , la televisió pública que paga el contribuent amb un dèficit exagerat i al que li costa a cada família Catalana 100 € cada any , es posa al servei i fa d´ altaveu a la partitocràcia regnant al nostre país . 

El debat estèril i monòton al qual costa creure que tingues una mitja d´ espectadors del 23,3 % , va passar de puntetes amb temes tant actuals com la transparència  i la corrupció . Només en van fer menció Iniciativa per Catalunya - Verds , i Ciutadans . A aquest avorrit debat li hagués faltat una mica de xispa , jo li hagués afegit una mica de Laporta mesclada amb el Doctor Carretero , però està clar que qui té representació parlamentària , i per tant poder dintre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió marca els paràmetres i les directrius a seguir per l´ens informatiu . Cal tenir en compte que tampoc hi ha espais gratuïts de propaganda electoral per aquells que no tenen representació parlamentària , si surten a la televisió és per què se ´ls han finançat ells .

Tornant al tema principal , els polítics d´ avui en dia demostren una vegada més que no tenen una percepció general de la vida quotidiana i que el porta a porta i el contacte amb la gent es tradueix a l´ hora d´ expressar els programes electorals . Aquests últims dies he parlat amb molta gent de diferent signe polític o de corrent d´ opinió , i la desafecció envers la classe política governant és latent , la pregunta és comuna , i tal com dic , gent de diferent opinió es pregunta : a qui em de votar ? .

Amb anterioritat he parlat de l´abstenció activa com a forma de reivindicació política , hi ha gent que no està d´ acord amb mi , el dret a vot va costar molt d´ aconseguir i com a tal , s´ ha d´ exercir , es diu . Però , potser hi ha l´ altre opció , la del vot nul , o la del vot als escons insubmisos . Crec que és millor la del vot nul , a no ser que tots votéssim en massa al partit en qüestió i es creés un catacrac serio com el que hi ha a Bèlgica entre Flamencs i Valons .

Bé , la desvergonyida classe política es permet el luxe d´ ignorar la població que té els problemes als quals ells en fan menció sense conèixer-los d´ a prop , és una pena , però aquesta vegada , ni les publicacions ahir de les tres enquestes diferents a tres diaris per dominar als borregos , faran que el poble es mostri sobirà i castigui amb raó aquesta colla de cadira calents que viuen als Mundos de Yupi .   Si no és així , no estaré equivocat , si més no , el nombre de ramat haurà augmentat .  

Terra de Maquis

Mira que m´arriba agradar la política , però estic tant desencantat , que ni l´ anunci porno de la Nebreda , ni el plaer de l´ orgasme del PSC , les declaracions del Joan Puigcercós , amb raó , però no en la forma , ni el maleït joc de la dona que no mou el llavi superior , ni poder assistir ahir al mercat de la Font del Capellans per a veure si em trobava l´ Anglada per dir-li que ja no queda ningú químicament pur , no em motiva per fer articles al blog , tot i que és una font inesgotable d´ informació , la campanya electoral ja no és el què era , el val tot em comença a semblar amb d´ altres aspectes de la vida quotidiana que hem anat comentant amb anterioritat , que passa per sobre de segons què no és legítim .

Avui val més que us parli d´ una iniciativa a través de l´ empresa privada Outcat  , aquesta empresa ha desenvolupat un producte molt interessant , que té finalitat turística i que s´ anomena Terra de Maquis .

L´ activitat consisteix en fer la Volta al Bages amb bicicleta tot terreny  ( BTT ) , per aquells municipis i espais on hi ha documentat el pas dels maquis . L´ element més diferenciador d´ aquesta volta és que la majoria de camins pels quals transcorre la ruta són corriols de muntanya i el 80% de la ruta passa pel Cardener . Els participants poden realitzar l´ activitat durant tot l´ any , allotjant-se i menjant en establiments propers per on passi la ruta . A més a més un cop a l´ any ( possiblement al Juny ) es farà una competició durant dos dies .L´ entitat que gestiona el mateix projecte és Outcat .

El Consorci de promoció turística del Cardener , http://www.elcardener.com , consorcicardener@diba.cat , hi participarà en el desenvolupament del projecte en els següents aspectes : contacte amb els empresaris ( d´ allotjaments i restauració ) de la zona , en la comercialització del producte i la promoció de la ruta .

Si algú no ho sap , el Consorci de Promoció Turística del Cardener ( encara que no ho sembli aquí els diners s´ empren bé ) participa amb el Consell de Promoció Turística de L´ Alt Berguedà , el Consorci de Promoció Turística del Parc Fluvial i el Consell Comarcal del Berguedà , en el projecte Territori de Maquis , que compta amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica i del Departament d´ Interior , Relacions Institucionals i Participació . El projecte s´ inicia amb la Museïtzació de l´ espai conegut com a Museu de Maquis a Castellnou de Bages , amb la qual ja es compte amb finançament suficient per la seva execució .

És important i vital que la creació d´ aquest producte turístic entorn d´ aquesta temàtica , sigui identificada com un recurs intangible per conèixer la Catalunya Central .

Properament a la pàg web del Consorci , serà publicat el projecte al detall , i els recorreguts concrets per tots els municipis on passa la ruta , també en la mateixa web es podrà palpar les sensacions tingudes realitzant tot el recorregut , així amb les opinions dels participants es podrà millorar la rura i els possibles defectes d´ ella .

Si algú necessita el roadbook de Terra de Maquis es pot dirigir a mi al correu electrònic 23franc@teleline.es , i li adjuntaré en format PDF .

ja ho sabeu , si voleu saber on va morir Caracremada , les tombes de La Mussarra o demés aspectes ja ho sabeu . 

Pedals i Salut !!!!  

La justificació de la violència II

Si Pierre de Cobertain , esportista , fundador dels Jocs Olímpics o el mateix Jean Bouin , al qual se li deu la prova de 10 Km. que s´ organitza a través del Mundo Deportivo aquest diumenge a BCN, aixequessin el cap i veiessin la pèrdua de valors i la dialèctica de la violència que es practica al futbol , quedarien esgarrifats . El naixement de l´ esport en sí , posa de manifest la busca de la bellesa a través de l´ estètica , per a molts això els hi semblarà a naps i cols , però al final és ben fàcil i senzill i no cal acabar en les respostes filosòfiques ni metafísiques , la felicitat també s´ aconsegueix a través de la pràctica de l´ esport . La mateixa distància  de Marató , el tercer temps del rugby , l´ Ironman de Kona , representen la búsqueda i la superació de l´ home  , tant pel què fa en aspecte físic o pel què contempla a la riquesa d´ ànima . Tant fa que l´ esport sigui individual , col·lectiu , uni direccional o multi direccional , tothom busca el mateix , l´ èxit efímer i encara que passatger és molt valuós per l´ ésser humà . D´ aquí  a la frase de " la fi justifica els mitjans " , hi ha molt tros , i per tant si abans hem parlat de què la busca de la bellesa a través de l´ estètica és un tret bàsic de la filosofia esportiva , hi haurà persones individuals , Ens col·lectius , que obtindran èxits esportius , i una altre vegada efímers i passatgers , però no obtindran la felicitat interior , ni restaran en pau moralment , per culpa de la forma d´ obtenció de tant preuat èxit .  

Per als Culés ,  l´ història amb Xosé Mourinho s´ assembla més a una tragèdia Grega que , al final , l´ indiferent guerra que es duu a terme temporada rera temporada per part del agents afins al club Blanc . Des del seu aterrament a Can Barça com a traductor , passant després com a ajudant de Van Gaal amb una bonica frase com " Hoy , mañana y siempre , con el Barça en el corazón " , el seu camí deixa  un reguer de enemics i cadàvers propagandístics allà on Atila passà amb el seu cavall . Abans del seu salt a la fama a la Premier League , el mateix dia que guanyava la Champions amb l´ Oporto , els mateixos aficionats el van amenaçar de mort . A la Premier League va mantenir un pols continu a tres bandes amb Arsène Wegner , Rafa Benítez i Sir Àlex Ferguson , això sí , també , obtenint l´ odi explícit del Culé  amb eliminatòries no oblidades amb patades d´ Asier del Horno a Messi , la mítica frase " hacer teatro " , o l´ amic Carvalho , ara al Madrid , fent un penal a l´ últim minut a Màrquez . La seva arribada a Italia confirmaria la guerra oberta amb Raineri , Lippi , i els mitjans de comunicació , a més de recordar continuament que el Calcio l´ aburria . Ara el corcó , ha arribat a la lliga BBVA , sense oblidar als italians , va mostrar el seu despreci cap a Agnelli , entrenador del Milan , abans de disputar el real Madrid - Mila i després a la tornada arribar a San Siro en partit de lligueta de Champions saludar als aficionats amb tres dits , pels títols aconseguits amb l´ Inter o pel què significa amb el llenguatge dels sord muts ? . Llavors amb només onze jornades de lliga , aquí , ja s´ ha discutit amb Manzano , Pochettino , Preciado , ha enviat a la merda a un àrbitre ,  ha tallat el cap de Pedro León per llavors posar-lo amb un pedestal . Encara em deixo incidents i  més aviat sembla que aquest personatge sigui més el Papus que un entrenador de futbol , que és responsable d´ una plantilla i de l´ imatge que dóna un club com el real Madrid  arreu d´ allà a on va . 

Per molt Culé i fanàtic que sigui jo o qualsevol altre , cal  reconèixer que els mèrits esportius de  Mourinho hi són , són innegables , és més difícil d´ acceptar la validesa de la maquinària propagandística de segons quin mitjans de comunicació , que no aguantarien un altre any més sense cap títol a la capital . Hi ha molt en joc , molts edredons , forquilles , coberteries , mantes i xancletes , al final diners . Nosaltres , els mitjans d´ aquí , també n´ hem tret de rèdit econòmic   , però el camí que ha traçat el Barça per aconseguir les coses fins ara ha estat brillant .

Sap greu fins hi tot veure esportistes que abanderaven segons quin missatge , hagin perdut la seva identitat , Valdano amb l´ acceptació de Mourinho com entrenador , o Butragueño ahir no donant importància a l´ incident del pàrquing del Camp de l´ Sporting i afirmant que l´ entrenador del real Madrid havia vingut a guanyar títols i no a fer amics .

El futur no el sabem , però jo veig clar que després de Pep Guardiola , guanyant o no , el Barça sap el camí que ha de seguir ,  cosa contrària a la del Real Madrid , que indubtablement pot guanyar algun títol però que després de Mourinho manifesta un forat negre més gran que una galàxia .

Evidències

Davant i arran que el partit per antonomàsia es jugarà el dilluns , el Barça - Madrid de la temporada 2010 / 2011 serà el primer de l´ història jugat en un dia laborable , si és que hi ha algú que em pugui dir el  contrari que calli ara mateix i no digui res per sempre ... , s´ obren un munt de preguntes que no sé si ens hem de formular ara o  ja ens les havíem d´ haver formulat amb anterioritat . 

D´ entrada hi haurà molt aficionat que en culparà al President de la Generalitat , José Montilla , o al director general de Mediapro , el Sr. Jaume Roures ( advocat i íntim amic d´ en Johan Cruyff com també d´ en Joan Laporta ) , però jo no buscaré culpables amb nom i cognom i intentaré fer-nos pensar a tots plegats del rebombori que s´ ha creat envers la data i celebració del partit .

D´ una banda hem d´ entendre que les eleccions a la Generalitat de Catalunya són la representació democràtica , fins al moment , per tal d´ emmirallar-nos  com a poble , escollint els nostres governants , fins que no tinguem sostres de poder més alts . D´ altra banda aquests governants que hem escollit amb anterioritat , ja sabien a l´ agost que el clàssic es jugaria el 28 de novembre . Ja que la Santa Seu amb anterioritat també havia mostrat les seves cartes per aterrar a Barcelona , i per no recaure en més missatge subliminal per no entorpir la campanya , els nostres dirigents ho tenien bastant fàcil per triar . Algú encara dirà que la primera setmana de desembre cau en pont , però també aquí volia arribar per fer reflexionar a tothom de què hagués passat , i amb conseqüència , si el clàssic s´ hagués jugat el diumenge a la nit . De fet , als polítics els hi fa por pensar que Catalunya es mobilitzaria abans per un partit de futbol que per triar els seus representants , saber qui és el guanyador i escoltar les primeres paraules del nou President de la Generalitat , això fa que pensem en el rera fons sociològic de per què la gent està tant desencantada de la política .

Els cadira calents , a veure-les venir un cop haver cagat la data de la celebració , al·leguen a motius de seguretat , sabedors de què passi el què passi i indiferentment de qui guanyi , tant abans , com després , també escalfaran la cadira del palco del Camp Nou .

És trist , jo mateix per una banda com aficionat penso que un Barça-Madrid  , Madrid-Barça en segons quins dies ja no és el què podria ser , en aquest aspecte coincideixo amb Valdano , tot i considerar que la tornada del partit de Champions no ens afavoreix , però d´ altra com a ciutadà i també amb certa dualitat penso que és important anar a votar i al mateix temps voldria manifestar el meu malestar no anant-hi ; traduint aquest malestar general de la societat envers la classe política dirigent amb una alta abstenció , l´ abstenció activa com a acte de reivindicació .

Pot ser en aquest aspecte , les meves valoracions finals s´ assemblen al conglomerat social del ciutadà Català i les repercussions que comporten el no prendre decisions en moments determinats , per això possiblement estic com estic com a Kico Casadevall , i estem com estem com a País .    

Ja no t´ esperava ....

És difícil parlar d´ una cosa si no la palpes i en parles en propietat , si no és així t´ equivoques i distorsiones la realitat . Quan veus a periodistes com Enric Juliana ( La Vanguardia ) , l´ escriptora Mª de  la Pau Janer i Helena Garcia Melero , coincidint i ensabonant-se mútuament arrel de la visita del Papa , comences a sospitar  moltes coses . D´ entrada jo , i en xulejaré més que ningú , he tingut i amb diferència més educació Cristiana i Catòlica que molts dels que van assistir ahir a l´ acte de consagració de la Sagrada Família . Parlo així per defendre que l´ humanisme cristià i els seus valors han fet molt més que la ja i molt fanfarrona jerarquia eclesiàstica . Quan el dissabte acompanyava al meu cunyat Manuel a l´ escola de finances d´ hisenda situada a la Via Augusta 197 ,  per fer un exàmen , no pensava que un barri com el de Sarrià - Sant Gervasi s´ avoqués tant a la visita Papal . Llavors passejant pel Carrers Castelló , Calvet , Santaló , Ganduxer , Freixa , Vilamajor , vaig veure estupefacte la gran quantitat de banderes papals que poblaven els balcons . Em va estranyar molt i no esperava que la gent fos tant efusiva en aquest aspecte , potser llavors en d´ altres barris la presència de les banderes i les pancartes amb missatge es reduïen i augmentaven , és aquesta la realitat ? . És la realitat que ens volien fer creure els periodistes ? . Quina és la realitat doncs ? . Bé d´ entrada ja s´ ha vist avui mateix que les coses no han anat com molts esperaven , el missatge no ha canviat , però què pots esperar del missatge d´ un Papa , què és un teòric que ha viscut fins a la seva elecció com a Papa estudiant i colgat de llibres en l´ Escola de la Doctrina de la fe ( antiga Inquisició ) , per tant aliè a la realitat ? . Què esperàveu  d´ una persona que va pertànyer a les joventuts de la SS . Si , ja ens hem cansat d´ esperar què  es demani perdó per les sortides de nazis via Vaticà acabada la II Guerra Mundial , ens hem cansat d´ esperar per saber si es demanarà perdó pels casos de pederàstia d´ Irlanda , Estats Units i de més països . Què esperàveu ? un nou missatge ? Sí , ha estat el de sempre , el d´ un cap d´ estat misògen , homòfob i obsolet . En definitiva el mateix missatge de sempre , només cal llegir els diaris d´ avui , la frase d ´ on trobarà la felicitat la dona , la frase sobre l´ unitat dels pobles d´ Espanya , la frase de l´ anti clericalisme comparant-lo amb el de la II República , el de re evangel·lització de la Península i molts més . De fet el Papa ha tornat a obviar i com deia abans la realitat i ha desaprofitat una oportunitat per acostar Estat amb Església , ja  per què no la coneix  o per què més aviat la solapa interessadament , es va descuidar d´ anomenar el Nacional Catolicisme que va acompanyar el règim  durant 40 anys si tant l´ interessava l´ immediata història de l´ Estat Espanyol , i les petites frases amb Català no gens entenedores , no crec que ni que acontentessin als xampinyons de CiU aplegats en massa ni a els seus avantatjats companys de pupitre del PP .

Jo ja no l´ esperava un nou missatge , com fa l´ església d´ a peu , la que pica pedra i brega cada dia amb molts problemes , busco l´ espiritualitat on l´ he de buscar .

El Pepe i el PP

Hi ha diferències mínimes , diferències substancials i al final sense l´ adjectiu acompanyant , diferències . El Pepe és un votant del PSC , que en un moment d´ eufòria nacionalista va votar a  un partit d´ esquerra . El seu vot i el de molts més Pepes va fer que el primer tripartit es dugués a terme . El Pepe va continuar pensant que el vot útil era millor per què la dreta no tornés a governar el nostre país després de 23 anys , i així el seu vot i els de molts Pepes més es va poder re editar el Tri partit . El Pepe actualment està desencantat , veu que el seu país no avança , hi ha molts Pepes sense feina a Catalunya , que  tot i ser el motor de l´ Estat  , fa que el Pepe no tingui ganes d´anar a votar , si ho fa en comptes de fer servir el vot útil per què no vingui el Coco , farà servir el contrari i així s´ assegurarà un nou govern que instal·larà polítiques marcadament continuistes , per què la crisi així ho requereix , i quedarà aliè als remordiments ideològics alimentant-se de la retòrica populista de la dreta .
Així de fàcil faig la lectura jo dels últims 8 anys d´ eleccions , aquesta lectura no és fàcil i és tendenciosa , sí , té finalitat política .
El cap de setmana passat , l´ enquesta feta per La Vanguardia , http://www.lavanguardia.es/ , auguraven un increment del vot d´ ERC i del PP . D´ entrada et mostres molt escèptic quan veus enquestes d´ opinió , i més quan te n´ adones que l´ avui nombrada membre del Consell d´ Estat , Mª Teresa Fernàndez de la Vega , va fer alentir  una enquesta del CIS en el seu moment , que  va provocar la dimissió de la directora general del moment  , per obtenir millors resultats d´ opinió envers el govern .
Està clar que les enquestes d´ opinió creen forquilles d´ intenció per a la gent més indecisa , però el més evident i després de la meva intenció de desviar el fons de la qüestió per recaure al principal focus de la qüestió recordant que dintre dels 30 anys democràcia no hi ha hagut cap partit polític , i solament aquest al què em referiré , que hagi atacat tant Catalunya com ho ha fet el PP . Cadascú dels potencials votants que formem aquesta Nació , i indiscutiblement amb el reconeixement de què la gent amb el seu vot pot fer el què vulgui , hauríem de reconèixer i identificar  automàticament l´ essència pura del naixement de la democràcia . Un cop reconegut aquest fet , cal recordar que el sistemàtic i constant atac a les identitats històriques per part d´alguns partits fa que  la gent d´ a peu , tot i trobar normals els seus àmbits habituals , fa   que segons aquests mateix interlocutors adulterats , mirin la realitat com  anormal . Això ens han de fer reflexionar  per intentar aïllar totalment qualsevol forma d´ intervenció interessada per aconseguir rèdit electoral .
Tot i que cada vegada em senti menys identificat amb les senyeres i banderes  , i que a poc a poc  i lentament em vagi transformant en un anarquista 2.0 , el grapat de terra que reculls i que t´ identifica , a vegades i últimament  amb assiduïtat et fan bullir la sang veient els atacs constants a qualsevol mesura presa per   la nostra  autoritat governant .
Sí això és de difícil concepció , no voldria reconèixer el govern , voldria una societat autosuficient , lliure de qualsevol cadena però , identificant-me cada cop més per acabar convergint en les últimes hores  amb  l´ anarquisme o amb el laïcisme militant , i  creure més en les xarxes socials o en les entitats horitzontals , sense òrgans reconeguts de govern , reclamo , tot i que hauria de professar l´ abstenció activa , un vot per l´ eliminació total dels partits que han atacat sistemàticament a Catalunya .
Sí és fort , però després de tota l´ història que porten els del "gavilan blau "  i els altres de C´s , no se m´ acut res més que advocar per l´eliminació activa dels elements més recalcitrants , casposos i intervencionistes de la dreta Espanyolista envers l´ identitat del poble Català .
Cal recordar que aquesta senyora que no mou el llavi superior i aquella cosa que es despulla i fa despullar als demés , juntament amb el seus partits , han estat atacant constantment les decisions preses pel govern Català i en conseqüència pel govern Espanyol  per tal d´ aconseguir un sostre legal de legislació autonòmica i possiblement per un futur millor i per aconseguir  fites més grans .
Així doncs , aquest Pepe i aquest transfuguisme de vots que acabades les eleccions no saps llegir d´ on han vingut o a on han anat a parar , caldria canalitzar-los cap a l´ evidència extrema de postrar en l´ ostracisme més absolut als que ens han volgut aïllar i atacar dia si , dia també , i per fer-nos dubtar i oblidar el què som i per què hi som .
El 28 de Novembre cal aïllar totalment als dinosaures !!!!

Incongruències

Passar el temps en un hospital quan tens una canalla ingressada et fa fer un munt de coses imprevisibles què et pensaves que mai faries i que no podries fer estant en un hospital públic .
La canalla és molt soferta , i això suposa que al llit és molt difícil que s´ hi estiguin . Passejar per totes les plantes de l´ antic hospital , antic és un dir , per què l´ hospital general de Manresa d´ antic no en té gaire  , et fa veure la quantitat de malbaratament que l´ administració pública fa en els seus edificis oficials i d´ atenció al ciutadà .

Al Patufet i pots veure moltes coses , també incongruents , que fan que et miris el pseudo diari més aviat com un full de propaganda interessada i al millor postor que res més , però quan hi veus a primera pàgina , més dos i tres , que la consellera Marina Geli diu que s´ han acabat els diners per continuar endavant les següents fases de l´ Hospital General de Manresa , penses en l´ absurditat d´ haver-ne començat les obres veient la quantitat d´ ales i habitacions buides i plenes de mobiliari abandonat que fan recordar-te al tètric Hospital fantasma de Terrassa .

D´ altre banda quan tornes a veure al pseudo diari que independenment de que si l´ Ajuntament de Manresa rep els diners o no per la segona fase de l´ hospital , mentrestant s´ organitzen visites de portes obertes per veure les faraòniques obres de la primera fase , fa que et vinguin al cap que aquests que vindran ara , aquest próxims mesos a convèncer-nos per què els votem , viuen en un món de llaminadures on només ells viuen la demagògica realitat que professen .

Avui , el director general de l´ Institut Català de la Salut , el senyor Francesc Brosa , ha aprovat noves mesures per arribar a estalviar més de 6000 € per mes a cada hospital general degut a la crisi . Entre les noves mesures aprovades hi ha l´ ordre de no canviar els llençols i coixins fins ales 48 hores , en comptes de 24 h ,  i que les ampolletes d´ aigua seran de pagament . M´ ha fet molta gràcia , el meu fill Joan i jo el podíem haver ajudat a prendre noves mesures per l´ estalvi . Si hagués estat amb nosaltres tot el pont de Tot Sants a l´ Hospital , hagués vist com la planta 2 de consultes externes de la nova ala de la fase 1 , restava il·luminada tot el pont , acompanyada dels monitors de televisió d´ última generació . També hagués pogut anar tranquil·lament amb xancletes , pirates i màniga curta per l´ hospital , tot i havent-hi canalla i gent gran , les climatitzacions i l´ optimització de l´ estalvi energètic es pot fer per sectors . També hagués vist com en moltes habitacions s´ amuntonen armaris , cadires , material ortopèdic i demés fauna hospitalària prèviament finançada per nosaltres mateixos . 

Per contra podria dir que he vist les urgències com les Rambles , és veritat que nosaltres trepitgem les urgències cinc vegades més que els ciutadans del Regne Unit o Suècia , però torno a riure i penso en l´ avi de l´ Alzheimer i la raó que tenia quan va proposar el co finançament de les visites , i no se li va fer cas , potser si això s´ hagués aplicat amb anterioritat molts de nosaltres trepitjaríem les urgències quan cal . De fet Maragall ja va aconseguir l´ euro aplicat a l´ impost dels carburants . Tot i així el senyor Brosa ignora i pren la decisió de penalitzar la comoditat en comptes de revisar in situ el malbaratament del seu desfenestrat departament . De fet podria demanar-li a l´ alcaldessa de Santpedor , la Laura Vilagrà , ara que està ingressada a la mateixa planta que el Joan , a veure quina opinió en té al respecte de la retallada simbòlica però evident de drets adquirits socialment . 

Segurament , quan aquesta colla de vividors perdin la seva cadira calenta , i els escurçons , garses i demés feres  famolenques de poder vulguin semi o privatitzar totalment la sanitat pública , sortiran amb la cantarella  de  que ells ja ho volien evitar , o ells ja ho volien fer .

Quan tinguem l´ oportunitat , i com d´ altre forma , aquests cadira calenta no han de defendre els seus votants com fan James Cameron o Barack Obama , fent reunions a tort i adret quan hi ha eleccions , hem de recordar-los per què estan allà , per què estaven allà , i per què no hi tornaran a estar .
http://www.lamalla.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=415149

XIII

És possible reconèixer la teva capacitat d´ adaptació al medi urbà sense tenir danys col·laterals ? . Com et pots reconèixer com una persona forta en aquest món civilitzat ? . De fet si parléssim amb l´ Eduard Punset , ell ens establiria mecanismes i dogmes que possiblement entendríem i acabaríem acceptant .

El dilluns el nostre fill Joan tenia els mateixos símptomes que la setmana passada m´ havien fet creure que jo era Jim Carrey . Llavors , el dimarts ja es va comportar com un perfecte resignat i malaltís ciutadà de l´ hivern , moc , tos i més moc i més tos , amb l´ afegit del plor incorrupte i inacabable pel temps del temps . Sí el Joan per segons quines coses és un ploramiques , però aquests plors ens feien pensar en alguna cosa més . Dijous a les dues de la matinada tornàvem a estar a l´ Hospital General de Manresa , i fins i tot el metge que ens va visitar el nen ens va donar a entendre de Què hi fèiem allà ? , el divendres el matí , la Magdalena , la iaia , va veure que el Joan arronsava el braç dret , i que quan se li tocava li feia mal . Definitivament i després de visitar un altre cop el Cap d´ Artés vam recaure al ja visitat Hospital General . Ahir vam entrar a les set de la tarda i a les quatre del matí acabaven de col·locar la via per l´ administració de l´ antibiòtic al Joan .

Sí , una infecció bacteriana allotjada al canell de la mà dreta , sí , difícil de detectar , fins que la Magdalena no va veure el seu net com un" tullido " no vam saber de què es tractava .

No sé si el Joan haurà deixat alguna llàgrima per més endavant , però la veritat és que s´ ha de tenir molta sang freda , molta mà esquerra i molt estómac per no arrencar a plorar quan estan atenent a un nen / a .

El diagnòstic a part de ser clar fa que la teràpia només pugui ser aplicada intra venosament , així doncs , passarem la castanyada i molts més dies a l´ hospital .

No us podeu imaginar el què pateix un pare quan veu segons què . Ara em faig preguntes de coses que no pensava , ara ja sé per què la meva mare em deia moltes coses que  no sabia i per què me les deia.... 

190.800 metres

El culpable de què m´ enganxés al triatló m´ ho recordava un altre vegada aquest dissabte passat , quan ens vam trobar davant de la vorera de la Torre de Cal Felipet , el Manel Samà , sí ja ho sé que hi ha molts que no el coneixeu , el marit de la Tona de Cal Ponsa , em va demanar si ja estava entrenant , li vaig comentar que , i ja ho sabeu pels anteriors articles , que la panxa no m´ havia deixat gaire marge d´ opció ....però que havia començat la setmana 1 amb l´ objectiu de la Half Challenge de Callella 2011 .

És veritat  , la setmana passada era la setmana que anomenem setmana U , setmana 1 . La setmana que comences a entrenar després de 26 dies menjant , bevent i ... i menjant més , però sobretot descansant després de la canya que t´has donat durant tota la temporada  . Ja us he comentat que degut als efectes Jim Carrey vaig fer només dos entrenaments de natació , i és que després de 190.800 metres de nedar vaig tornar a ficar-me a l´ aigua per treure el rovell dels 26 dies d´acumulació de grasses . 

Una cosa és que comencis a entrenar , una altre cosa ja és quan formalitzes una inscripció de 150 € . Avui a aquesta mateixa hora que estic escrivint això , amb diferència insignificant de temps he formalitzat l´ inscripció per el Mig Ironman de Callella del 2011 , que es disputarà el 29 de maig de l´any següent .

Ja hi tornem a ser , tercera participació , si s´ escau i tot va bé , i amb l´ intenció de rebaixar un quart més el temps de l´ any passat , 5h45' el primer any , 5h30' el segon , i l´ intenció de superar la barrera aquest . Crec que serà possible .

Juntament amb l´ objectiu del Mig Ironman de Calella me´n he marcat dos més , és molt difícil , i el repte és emocionant , guanyar el Cross d´ Artés en la meva categoria l´ 1 de Maig , i guanyar copa a la Travessia de Les Illes Medes en el meu grup d´ edat al Juliol .

Com em deia el Manel , cal marcar-te objectius , per anar superant mica en mica , objectius banals que et fan ser normal ....

    

El Camí de la Merda

Una de les variants turístiques i més desconegudes del nostre poble aviat sortirà a un programa especial que podrem veure al canal 33 i que ens parlarà de camí de Sant Jaume que passa per Catalunya . La meva germana Montse va completar ahir el camí des de Roncesvalles , i amb anterioritat ja havia fet la ruta de la Plata des de Sevilla i fins a Santiago amb bicicleta . Avui quan parlava amb ella per telèfon no m´ ha parlat en cap moment de brutícia o falta de senyalització en cap tram , potser que segur que en algun n´ hi ha , possiblement hem parlat massa ràpid per parlar de tot també . 

Aquí a Artés , però ,  un dels trossos més curts i més concorreguts per part de la gent del poble  , d´ aquest nou camí de Sant Jaume és tot el contrari . El camí de Can Vila , des de l´ entrada pel Carrer Manresa fins ben bé sota la Masia és un cúmul de defecacions de gossos , brutícia als vorals i poca senyalització en un tram d´ un Kilòmetre  i mig que utilitza infinitat de gent cada dia per anar a caminar , passejar els seus animals i , fins i tot els  menuts amb bicicleta .

Aquesta queixa la rebia ahir per part del meu cunyat Manuel quan al migdia parlàvem de què havia anat a passejar amb la família i per què la Martina havia de  recollir aglans , pinyes , fulles i demés coses naturals per presentar a l´ escola de cara a la celebració de la castanyada i l´ arribada de la tardor . Jo el vaig escoltar atentament , i penso que el principal mal de què passi això som nosaltres mateixos . El tema ja el coneixia , és una ruta que faig sovint per sortir a còrrer i el primer tram d´ entrada al carrer Manresa és normal sempre xafar alguna merda , tot i portar sort , sempre emprenya que les bambes de còrrer olorin malament . La continuació és per riure , pots trobar als vorals llaunes , ampolles d´ aigua , pac de Mc menú del Mc Donalds , i demés coses . Sí , els culpables som nosaltres i la nostra poca educació que no pensa en l´ entorn . Si no som capaços d´ endreçar-lo com imagino la casa de la gent moltes vegades ......

És difícil però es pot aconseguir , és difícil que el camió de la neteja passi per allà ( je , je , je , ) , crec més aviat que seria possible a través d´ aquesta nova promoció del Camí , conjuntament amb la col·laboració dels propietaris , o llogaters , sobretot els del restaurant de Can Vila , informant durant aquest curt però transitat tram amb rètols , de respectar l´ entorn . Una altre cosa ja és el què surt de cadascú , em penso que durant molt de temps continuaré xafant defecacions de gos quan vaig a còrrer , com ja he dit porta bona sort , però a mi mai em toca res .... 

Tercera , Quarta i Quinta incursió .

He estat tanta estona agafat al vàter com Jim Carrey a " Dos tontos muy tontos " després de què Jeff Daniels li aboqués tota l´ ampolla de laxant a la beguda , que des de dijous he gastat més tovalloletes de nen petit jo que el meu fill Joan . Primer la mandra , llavors l´ obligació , i al final l´ indisposició , marquen l´ actualitat del blog .

La setmana passada tant dissabte com diumenge , vam poder gaudir una altre vegada de la busca de bolets , completament diferenciats els dies . El dissabte amb la " Quadrilla de la Muerte " , vam fer furor , i el diumenge els tres escolanets vam fer la pena .

Sí , el dissabte passat vam anar el Rafa Córdoba , el Pepe del Tròpic , el Moño , la Carme i jo una altre vegada a Oristà . Per ser cinc persones , i molt diferents totes cinc , ens vam entendre prou bé , per anar pentinant el bosc mica en mica , sense semblar una colla de peixateres i acabar trobant-ne bastants tots sense seguir cap cànon del maleït programa de la maleïda TV3 . Tot i que el Pepe al final va anar bastant per lliure , la seva bona orientació no va fer que el tinguéssim que trucar al 112 , i va ser ell qui ens va estar esperant més de 1/2 hora al cotxe , que va aprofitar per triar tota la cistella plena que li va quedar reduïda a la meitat . Molt rovelló i alguna llenega , el rovelló bastant de corcat , la llenega mes aviat petita i parada , i algun fredolic ja , com també alguna llengua de bou . Els camagrocs nosaltres és que ja ni els agafem , al principi quan tens la cistella buida , però qui vulgui el comestible excel·lent marcat als llibres amb 5 estrelles , que els vagi a recollir ell .

El diumenge amb el Musta , el Manuel i jo , ja va ser una altre cosa al Clapers , massa d´ hora , bosc sec i a sobre els bombers estan fent la segona actuació de neteja encetada l´ any passat , Sí , vam trobar alguna cosa , el Musta com sempre amb el seu olfacte impertorbable per trobar bolets va ser el què en va trobar més una altre vegada , jo competint amb ell sempre encara que no se´n adoni , també vaig trobar 15 o 16 rovellons , més una lleneguera que vam compartir junts , el Manuel , no va tenir tanta sort , però ja ho he comentat , no es tractava de sort , poca humitat , massa aviat i el bosc canviat completament d´ any a l´ altre .
Aquest diumenge , un altre vegada el Musta i jo ens hem dirigit cap a Oristà , la ja resseguida zona ha estat objecte un cop més de les nostres potents petjades , bé la meva , per què el Musta està més prim que un espagueti  , i una altre vegada més ha tornat a fer petita la seva cistella ,  quan ja feia una mitja hora que estàvem al bosc he sentit que em cridava i m´ ha demanat la clau del cotxe per anar a buidar-la , i tornar a venir per carregar . Quina màquina , i llavors porten ex diputades sobre dimensionades amb roba per anar a la Barcelona Fashion Week per que facin el maleït  i impronunciable programa de la televisió pública ! Per què no avisen al Musta ? valdria més que invertíssim els diners amb ell que mal gastar-los amb actors de segona fila que mai han xafat un bosc ....
Avui jo també he trobat alguna cosa , he anat a lo segur , cap aquella i aquella altre lleneguera que coneixes , algun rovelló perdut i que encara ha aguantat , un bon grapat de fredolics amb una fredoliquera que mai falla , i llengua de bou ben primerenca i blanca per un bon guisat . Tot i amb això , el bosc m´ ha deixat un mal regust de boca , a part de la suada que he patit , com no plogui la temporada serà curta , i si baixen les temperatures encara més . Sort que el té vermell amb menta que porta el Musta i que ens prenem tant abans d´ entar al bosc com després et fa temporitzar les idees i ser més positiu , a part de donar per acabat temporalment el mal de Jim Carrey .....

Decisions vs. Indecisions

Aquest article va dedicat al Roger Berenguer " Killer " .

L´ any 1999 vaig aterrar per necessitat amb el Javier Luna Melguizo a la junta directiva del F.C. Artés com a Sots president ( ell ) i Tresorer ( jo )  , l´ any 2002 vam crear la secció de triatló del C.N. Sallent amb el Xavi Vallribera i el Lluí Bartoló , l´any 2004 ja formava part de la junta del C.N. Sallent com a enllaç entre junta i secció i membre permanent de la junta , l´ any 2008 vam entrar a formar part de la Junta de la Comunitat de regant de la Riera Malrubí amb el meu cunyat Manuel , i aquest any m´ ha tocat entrar a l´ AMPA de l´ escola bressol . 

Abans de tot això ja havia estat jugador del primer equip del F.C. Artés des de la temporada 1990-1991 fins a la 1998-1999 , membre actiu del club i acabant essent un dels tres capitans de l´ equip , a part de ... va !!! és necessari ser tant hedonista en aquest moment ?  .

Quina és la necessitat que  té una persona d´ avui en dia per mostrar les seves inquietuds ? , per què hi ha persones que es mostren més properes a participar en el desenvolupament actiu de la vida quotidiana i d´ altres no ? És necessari  traslladar la teva opinió per aconseguir un bé comú ? .

A vegades totes aquestes respostes les comparo com amb l´ experiència mateixa de quan ens vam construir la casa , comences amb moltes ganes i al final tens ganes de què s´ acabi tot i marxi tothom per estar tranquil i relaxat . Al final tornes a pensar en construir un altre cosa , potser a menor escala , però ho vols , vols un objectiu .

La participació d´ un mateix en la construcció de la nostra societat , per què considero que encara estem en construcció  , fa que la transmissió de petits cristalls de la nostra menuda intel·ligència  envers d´ altres persones que personifiquen un projecte comú ens faci sentir realitzats com a ésser humà . Hi ha persones que ho transmeten sense donar-se´n compte , la seva tasca habitual ja fa que sigui una aportació constant de saviesa al món real quotidià , d´ altres s´ han d´ aferrar a tasques que acaben fent altrament tot i que ells mateixos en cercles reduïts i amb intimitat reneguen d´ elles mateixes sense saber que necessiten manifestar-se i actuar de dita forma .

Haver-me rigut de mi mateix en la votació per l´ elecció de membres de l´ AMPA de l´ escola bressol , jo mateix vaig comunicar al meu amic Moño  que m´ havia votat a mi mateix i a ell , no va ser si no una decisió indirecta sabent que hi havia la possibilitat segura de ser membre de l´ AMPA : La finalitat acaba essent premeditada però amb un objectiu individual que acabarà esdevenint col·lectiu , com en totes les entitats que he estat l´ objectiu comú i solidari per a la busca de la felicitat col·lectiva acaba fent-se obsessiu .

Així doncs , i aquesta vegada sense capacitat de relleu , la Carme ja m´ ha dit que dels tres anys que em queden , cap d´ ells em substituirà , tornaré a anar a reunions que comencen d´ hora i acaben tard , mantindré  la meva incontinència verbal obligatòria que tant em caracteritza , i acabaré desitjant que el Joan tingui tres anys per deixar de ser membre de l´ AMPA . 

Encara que us sembli estrany i arribeu a pensar que les relacions que vull intentar establir , per a vosaltres són inconnexes , m´ agradaria que penséssiu en cadascú de vosaltres i intentéssiu establir un símil , acabareu veient que  tot haurà estat amb una finalitat obsessiva i que dintre vostre es mostra amagada : la busca de la felicitat , vostra i dels vostres éssers més propers .  

Nuñistas , Cruyfistas , Laportistas , Rosellistas .....

Tinc un article arxivat que està dedicat al Killer ( Roger Berenguer ) , fins i tot el dissabte des del camp de futbol , ell estava al vestíbul del pavelló , li vaig dir que el publicaria amb rapidesa , però estic tant emprenyant amb el desenllaç fatal de l´ assemblea de compromissaris del Barça , que he hagut d´ engegar a pastar dit article , i d´ altres que tinc arxivats .

Quan el 20 de maig del 1992 vam anar a la final de Wembley , a la primera Copa d´ Europa que vam aconseguir , no sé si sabia que hi havia Núñez de president del club , quan vam anar a la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabeu el 1997 contra el Betis no ho sé si encara hi havia Núñez de president . El què si sé i recordo han estat les èpoques dolentes , les èpoques de foscor , de poca transparència i normalitat . Amb això em podeu dir que també Núñez té passat obscur , jo no us entraré a debat per què el què realment us vull dir és que tant Núñez , com Cruyff , Van Gaal en el seu moment , Frank Rijaarrdk , Joan Laporta , Guardiola , tots ells han aportat , ara enumero presidents i entrenadors però aquí hi podem afegir massa social jugadors , etc ... , en el seu moment un petit gra de sorra que al final ha estat molt important per aconseguir èxits esportius basats en l´ amor als colors d´ un club . Sí , no cal que recordem les llàgrimes de Núñez , els fitxatges estrella de Cruyff ,  les bronques de Van Gaal , la permisivitat de Frank amb el Gaúcho i Deco , el cigar pur i el xampany Mumm a la sala Luz de Gas de Laporta o ja ara alguna Guardiolada que altre . De tots ells recordem la gestió econòmica de Núñez amb l´ encert fitxatge de Cruyff ,  el canvi de rumb i la filosofia com estil de joc juntament amb els títols de Cruyff , els altres títols de Van Gaal amb la descoberta i no cessió de gent de la pedrera com Carles Puyol , més títols amb Frank i Guardiola gràcies a l´ encert de Laporta .....

Però ara , cent dies després del nou canvi de dirigent al club , l´ únic que recordo són coses en contra del Barça . El Joan Laporta ha sortit com un bacó , però el Sandrusku amb el què ha fet després de l´ assemblea de compromissaris , dubto que ompli mai el traje que va omplir Laporta .

Primera visita a Fernàndez Vara , segona visita a l´ abat de Montserrat , per ser soci has de ser un pota negra , Due Diligence , assemblea de compromissaris , vot de Ponç Pilat , judicilització del club , comunicat de pena  d´ aquesta mateixa tarda , tot el què s´ ha fet en contra de Laporta i obrint un cisma sense precedents al club que portarà una difícil i costosa resolució judicial , econòmica i moral per la pau institucional del club .

L´ únic que ens queda ja , és esperar i confiar amb els jugadors que ens han demostrat que ells sí sempre han sentit aquests colors , capitanejats per un gran entrenador que coneix la casa i que blindarà al grup , ah ! i una altre cosa abans de què es comencin a riure la tribu mesetària de la nostra gestió com a club , resar molt a la Moreneta , però molt ...... 

Primera i segona incursió de la temporada .

Sempre mirant l´ agenda de l´ any anterior i fent el càlcul matemàtic , o simplement , picant a la gent amb la que normalment coincideixes al bar , aconsegueixes i a la fi decideixes quin és el dia que tries per anar a buscar bolets . El dissabte , la Carme i jo vam anar a Oristà , i a primera hora del matí , quan ja entrava al bosc i rebia la primera trucada del dia , a 2/4 de nou augurava una infructuosa busca del preciós menjar al Moño , m´ havia equivocat i com que sóc un feleres em pensava que els havia de xafar només entrar . No va ser així , i resseguint el què havíem fet amb anterioritat 9 dies abans i d´ altres anys amb tota la gent que normalment ve amb nosaltres  , vam anar omplint poc a poc , sense presa però sense pausa , i així a les onze ja estàvem a Artés amb la cistella plena . El problema va ser a la tarda quan vaig fer la tria . Molt bolet corcat , fins i tot algun botó que normalment ni te ´l mires i dones per fet que està sa . 

Diumenge ja va ser un altre cosa , vam haver d´ anar un altre vegada a buscar-ne , el meu cunyat Manuel , el Mustafà i jo . Vam tornar a anar a Oristà , tot i que havia plogut la nit del dissabte a diumenge , 56 l per m2 a Artés , havíem de treure-li les ganes al Manuel , i la seva persistència va fer que a part d´ anar a buscar bolets  , acabéssim molls com ànecs . La busca del diumenge ens va demostrar que per molt que li emprenyi a segons quin sector d´ aquesta nostra auto anomenada moderna progressista societat , pel que he vist i sentit a les rotllanes d´ amiguets de bar , sempre , i per a mi és millor un àrab musulmà , sense feina des fa dos anys i mig ,  respectant , buscant i sabent buscar bolets , que una ex diputada sobre dimensionada , mal arreglada per anar al bosc i més semblant a la presència d´ una tertúlia de La Noria  , sense coneixement de les espècies i acompanyant la banalització que ha fet TV3 de la busca de bolets .

La lliçó del dia també va ser que qui menys té comparteix el màxim , Musta , un cop acabada la busca i ja canviats de roba , ens havia portat l´ esmorzar , diferent , però al final esmorzar , té negre amb menta i pastissets elaborats per la seva dona de tota classe imaginable , sabeu qui es va quedar les sobres , no ? .

   

   

YOYALODIJE

No , no em refereixo al magnífic blog que parla de l´ actualitat blaugrana , http://www.yoyalodije.com , ara re convertit en http://www.diarioyoya.com ; jo ja ho vaig dir que calia tenir un Jaume Biarnés a l´ armari de la cuina , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/cal-tenir-un-jaume-biarnes-l-armari-de.html , i realment , i no us creieu que ho dic per ser igual que el pilotes del Laporta que imiten a Ona fm , és veritat , el Jaume Biarnés és un crack !!! . De fet es difícil no trobar una recepta bona , si et passes tot el dia buscant i inventant , fent barreges i poti poti , amb una feina que t´ agrada i amb recursos il·limitats ( ? ) .

Alícia , ens agradi o no , comença a ser un lloc de referència  en el món mundial pel què fa a investigació gastronòmica . La seva investigació es basa en dos punts : 

primer  la recerca , que no arriba a ser una recerca finalista , o el què us he dit abans , amb recursos a dojo .

segon  La Salut i els hàbits alimentaris , diguem ne que intenta ser una pota sanitària de la salut .

Dintre dels àmbits de salut alimentària on ha funcionat més la seva recerca , Alícia destaca per :

a) Protocol per a celíacs

b) Col·laboració amb l´ Associació Espanyola contra el càncer

c) Avenços en les dietes per l´ elistomia

d) Protocols per l´ alimentació diabètica

e) Tallers infantils 

Però al què anàvem , el passat divendres dia 1 d´ octubre , en Jaume Biarnés en va oferir un altre recital d´ innovació , després de l´ obertura del taller didàctic organitzat per segona vegada durant la festa de la verema  amb una garlamenta inusual o usual ? , del repudiat de la seva mateixa caixa però ara president de la D.O. Pla de Bages , Valentí Roqueta , el gourmet en qüestió va començar com no podia ser i igual que l´ any passat amb una sangria del Pol Nord , la sangria no us ho perdeu estava feta amb un 5 merlot d´ Abadal , i com va dir Ferran Adrià en el seu moment només hi ha 4º que diferencien una sangria normal d´ una del Pol Nord . Seguidament el  científic va explicar-nos de la dificultat de treballar amb textures per al vi i que és molt difícil fer elaboracions dolces , això sí , es va treure de la butxaca i a través d´ una recepta d´ Alain Ducat , una mousse de vi blanc amb gelea de Synera ( Abadal ) els ingredients eren vi blanc , nata i ou a partir de la recepta del cuiner francès . Quan us parlava de científic ho deia per la descoberta constant pel què fa en la innovació de textures , però sobretot per l´ aplicació de mètodes que a vegades s´ empren en l´ indústria o serveis i que acaben desembocant en l´ elaboració de plats , així , la liofilització és un mètode que s´ utilitzava en el seu moment per fer deshidratacions en fred , i que actualment no més de 50 restaurants al món utilitzen . A través d´ aquesta deshidratació en fred , en Jaume Biarnés ens va preparar un Sidral de vi , o sigui pica pica , a base de pols , aroma , àcid cítric , sucre , un agent de càrrega , amb el magnífic 5 Merlot d´Abadal+vi Don Simón ?. L´ aparell anomenat Rotaval permet fer moltes aplicacions culinàries , i així se´ns va demostrar fent-nos veure un seguit de receptes .

Una de les altres coses que potser no he esmentat quan valorava la recerca d´ Alícia , era la recuperació de productes autòctons de la comarca del Bages , és el cas de l´ albergínia blanca . Aquesta recuperació de verdura , va fer que ens preparés una melmelada d´ albergínia blanca amb vi Bernat Oller i acompanyat d´ un borrego del sant pare .

Dintre de la promoció engegada en el seu moment per la mateixa fundació Alícia per la promoció del vi dolç , dintre de la campanya " Vi dolç com la mel " , se´ ns va oferir un mató cremós  amb mel d´ Alícia , la veritat és que el plaer de menjar gaudint de les diferents textures aportades a la taller va acabar amb una llaminadura de vi . Així va acabar el segon taller del Jaume Biarnés , expectants a les noves propostes de cara l´any següent , el meu cunyat Manuel i jo , vam remullar els llavis amb força cava , Artium i vam acabar amb Gibert , i vam sortir més tard que les autoritats , us ho creieu ? . 

Con la Productora hemos topado ....

La especial frase se pronunció en su momento diferente  , " con la iglesia hemos topado " , se supone que uno la conoce ... y después de manifestar que miembros de la productora del concierto de hoy en Artés , han mostrado su disconformidad con mi artículo , diciendo que yo miento , eso sí , reconociendo que no han leído el artículo pero que la gente se lo ha explicado , también voy a pronunciar cómo dijo alguien hace poco refiriéndose al político en qüestión : " Rectificar es de sabios , rectificar cada día es de necios " . Pues voy a rectificar en lo que no sea cierto y si mi información recabada también fuere equívoca léanse la anterior frase .

Primero decir , que una cosa es la organización del concierto , la otra , la producción del mismo se supone que está aparte .

Así pues Gossos va a seguir actuando con el máximo beneficio logístico de la mano de la productora del evento , el grupo cobrará por su actuación , y la productora asumirá los cargos de infraestructura y sonido , la participación del público será el termómetro del éxito de la función . Pero eso sí , y volviendo a la ya queja dicha con anterioridad y para que esta vez si se puede se lea para no caer en el boca oreja normal pero inconexo en un mundo digítal , mi pregunta sigue recayendo , dejando de lado el agrado o no del grupo , en la renuncia de la barra , aúnque hoy se siga afirmando que es del ayuntamiento , y de parte del beneficio de taquilla , o ya que estamos puestos , aumentar los 9.000 € , que tengo entendido que vale el polideportivo municipal para que yo haga actuar a Los Perros del Boogie , http://www.losperrosdelboogie.com . Puedo organizar así cada fin de semana un evento ? . No seamos ilusos , primero hay competiciones en el polideportivo , y casualidades de la vida , coincide la Festa de la Verema con el concierto , o fué al revés ? , o se ofreció el grupo para presentar el nuevo disco ? , o en las diferentes reuniones se pactó el final obtenido con el ayuntamiento ? , supuestamente estas preguntas són reales o inventadas ? .

Al final pero , y ahora entrando de lleno en el agrado del grupo en sí , me quedaré con que no he podido colgar ninguna imagen del grupo o ralacionada con el grupo , mi hardware debe pertenecer a una primera generación cateto paleta ( lo dudo ) , y que los unplugged sólo sirven para  la privada , los niños de la escuela pública ya tendrán oportunidad de que sus papás hayan comprado la entrada para esta tarde . Continúo pensando que independientemente del evento y del beneficio , y ahora sí y con total seguridad que va a ir a parar a manos privadas , lícito e inqüestionable , hubiera preferido otro grupo , con menos glamour ,   y con más intelectualidad moral , aúnque Natxo Tarrés dándoselas de esa misma intelectualidad moral  siga vagando por libre , promoviendo que la cultura y la música es para todo el mundo , nunca  sectaria . Y que  la cultura es libre y sin cánones Sgae , aúnque la frenética energia del dedo corazón mande .

Per la Vaga General Plena

Ahir vaig ser l´ únic treballador de l´ empresa on treballo que va fer vaga . De totes les vagues generals i amb anterioritat o havia tingut por , potser o igual no , com els meus companys de treball ,  no n´ havia fet . Les raons dels meus companys acabaven reduint-se a l´ aspecte econòmic , els 80 , 90 , 100 € que ens abonaran  per part de l´ estat , als treballadors que hem efectuat la vaga , era raó de pes pels meus dos companys , a mi també em repercuteixen aquests diners , avui mateix ja no em miro de la mateixa forma els meus dos companys , jo també tinc raons de pes econòmics per no haver efectuat la vaga , principalment l´ aspecte familiar , jo ja tinc descendència , ells encara no . No sé si entenen per què els nostres pares es van tancar setmanes a l´ IVI ( la multinacional Italiana que fabricava cadenes al nostre polígon ) , corrien davant de la policia , i eren molt més solidaris que nosaltres  : Quién nada hace nada teme  ( Calle 13 ) , Ellos me tienen miedo por que yo no tengo miedo  ( Calle 13 , Calma Pueblo ) . A part d´ un partit de futbol és possible que la gent es mobilitzi per alguna cosa més ? .
D´ aquesta forma tan superficial i banal , la d´ acabar diferenciant en l´ aspecte econòmic per què es fa una vaga i per què no , és de la mateixa forma que ens han anat discriminant i arreconant les elits dirigents i les patronals associades , tot això acompanyat dels dos sindicats majoritaris , aquests que es fan dir  representants del treballador , i dels qual m´ agradaria saber si tenen la mateixa delicadesa moral d´ acceptar que  ahir mateix tota la gent que va fer vaga i que no era alliberada sindical o copada de poder ( amb càrrecs de direcció política assignats pel partit de torn ) ,  també els hi  prendran  la part proporcional que encara no sé quina serà fins a la pròxima nòmina .    

Portem gairebé més de 1 mes discutint a diari , la Carme i jo , sobre la reforma laboral i la vaga general , ella veu aspectes bons en la reforma laboral , sobretot en la reducció d´ acceptació per part de l´ aturat de 90 a 30 dies l´ oferta de treball oferta , quan parlem de la liquidació de 21 dies 12 pagats per l´ empresari i 9 pel fons de compensació ( FOGASA ) , canviem de tema .... De totes formes jo sempre acabo forçant el meu caràcter impetuós i potser a vegades sense raó acabo mostrant-me bel·ligerant , ella m´ha acabat portant fotocopiades i per què les publiqui en aquest blog totes les veritats i mentides de la reforma laboral , i més venint d´ ella , treballant a la secció de laboral de Totgestió . Tothom manipula l´ informació en funció dels seus interessos ? .
 D´ altre forma i per no donar-li la raó i per voler donar a conèixer aspectes diferents de la vaga us vull , això sí , explicar que  dissabte a la nit , la seu abandonada de Banesto a la Plaça de Catalunya a Barcelona va ser ocupada per  organitzacions anti sistema , lluitant a favor de la vaga , però denunciant la conxorxa sindical per part dels dos sindicats majoritaris . La representant de dits col·lectius afirmava a la televisió que com podia fer vaga un aturat , una treballadora de feines de casa o cuida gent gran ? i denunciava la precarietat de 9 de cada 10 contractes que són temporals . Avui per això , la premsa s´ ha esmerçat a publicar que el centre de Barcelona va ser el caos degut als anti sistema , són tan crítics amb els grans dirigents de la banca , on la població mundial contribuent ha aportat la mateixa , i superior , quantitat de diners mai repartida a l´ història del món per reduir els seus grans desequilibris financers i mai quan s´ ha demanat , per reduir  la pobresa al món ? . 

Avui amb la Carme i jo ja no hem discutit , però tampoc m´ ha parafrasejat els titulars dels diaris LA RAZÓN , La GAZETA  o EL MUNDO  , fins i tot els diaris pseudo sociates rebaixaven l´ èxit de la vaga o com ahir Duran i Lleida li feia la rosca  a Zapatero a la sessió de control del parlament  dient-li que l´ èxit de la vaga seria no la quantitat de participació en dita , si no la capacitat de rectificació per part del govern amb polítiques que ells no compartien , ara també els demòcrata cristians són socialistes ? . 

Una vegada més , aquest temps que per a mi és tan important , continua impassible donant la raó al que no raona i perjudicant al mateix de sempre . Per què ?