L´ any 1999 vaig aterrar per necessitat amb el Javier Luna Melguizo a la junta directiva del F.C. Artés com a Sots president ( ell ) i Tresorer ( jo ) , l´ any 2002 vam crear la secció de triatló del C.N. Sallent amb el Xavi Vallribera i el Lluí Bartoló , l´any 2004 ja formava part de la junta del C.N. Sallent com a enllaç entre junta i secció i membre permanent de la junta , l´ any 2008 vam entrar a formar part de la Junta de la Comunitat de regant de la Riera Malrubí amb el meu cunyat Manuel , i aquest any m´ ha tocat entrar a l´ AMPA de l´ escola bressol .
Abans de tot això ja havia estat jugador del primer equip del F.C. Artés des de la temporada 1990-1991 fins a la 1998-1999 , membre actiu del club i acabant essent un dels tres capitans de l´ equip , a part de ... va !!! és necessari ser tant hedonista en aquest moment ? .
Quina és la necessitat que té una persona d´ avui en dia per mostrar les seves inquietuds ? , per què hi ha persones que es mostren més properes a participar en el desenvolupament actiu de la vida quotidiana i d´ altres no ? És necessari traslladar la teva opinió per aconseguir un bé comú ? .
A vegades totes aquestes respostes les comparo com amb l´ experiència mateixa de quan ens vam construir la casa , comences amb moltes ganes i al final tens ganes de què s´ acabi tot i marxi tothom per estar tranquil i relaxat . Al final tornes a pensar en construir un altre cosa , potser a menor escala , però ho vols , vols un objectiu .
La participació d´ un mateix en la construcció de la nostra societat , per què considero que encara estem en construcció , fa que la transmissió de petits cristalls de la nostra menuda intel·ligència envers d´ altres persones que personifiquen un projecte comú ens faci sentir realitzats com a ésser humà . Hi ha persones que ho transmeten sense donar-se´n compte , la seva tasca habitual ja fa que sigui una aportació constant de saviesa al món real quotidià , d´ altres s´ han d´ aferrar a tasques que acaben fent altrament tot i que ells mateixos en cercles reduïts i amb intimitat reneguen d´ elles mateixes sense saber que necessiten manifestar-se i actuar de dita forma .
Haver-me rigut de mi mateix en la votació per l´ elecció de membres de l´ AMPA de l´ escola bressol , jo mateix vaig comunicar al meu amic Moño que m´ havia votat a mi mateix i a ell , no va ser si no una decisió indirecta sabent que hi havia la possibilitat segura de ser membre de l´ AMPA : La finalitat acaba essent premeditada però amb un objectiu individual que acabarà esdevenint col·lectiu , com en totes les entitats que he estat l´ objectiu comú i solidari per a la busca de la felicitat col·lectiva acaba fent-se obsessiu .
Així doncs , i aquesta vegada sense capacitat de relleu , la Carme ja m´ ha dit que dels tres anys que em queden , cap d´ ells em substituirà , tornaré a anar a reunions que comencen d´ hora i acaben tard , mantindré la meva incontinència verbal obligatòria que tant em caracteritza , i acabaré desitjant que el Joan tingui tres anys per deixar de ser membre de l´ AMPA .
Encara que us sembli estrany i arribeu a pensar que les relacions que vull intentar establir , per a vosaltres són inconnexes , m´ agradaria que penséssiu en cadascú de vosaltres i intentéssiu establir un símil , acabareu veient que tot haurà estat amb una finalitat obsessiva i que dintre vostre es mostra amagada : la busca de la felicitat , vostra i dels vostres éssers més propers .
Et felicito per l'article. No és qüestió de donar lliçons a ningú, tan sols és triar el camí que més s'adapta a les teves (nostres) inquietuds a la vida.
ResponElimina