dimarts, 12 de maig de 2015

Corre, corre, que ve la Fira II

Sí. sí, la Fira ja ha passat, però com ja és i ha estat habitual i de vital importància, abans. durant. i després, desa, neteja, arranja,pinta i no t´ encantis que ve la Fira .
Sembla mentida, cada setmana hauria de ser Fira, i sí, hi ha poblacions que canvien la seva cara a setmanes o dies a què es celebri alguna cosa important, diguem-ne això de la Fira d´ Artés, Festa Major o Eleccions Municipals/Autonòmiques/Generals.
Amb aquest començament tant sols busco i recomano buscar el què ja ha passat , passa i passarà http://kicocasadevall.blogspot.com.es/2012/04/corre-corre-que-ve-la-fira.html amb la manifesta i subtilesa utilització de la campanya de les municipals 2015 , ens veurem abocats a menjar , digerir i defecar les diferents promeses electorals dels partits que viuen del bipartidisme i de la poltrona .
El projecte bàsic d´execució de les idees de la societat que conformem un ajuntament , es veu alterada a fi de dates properes a les eleccions, normalment, pel bombardeig sistemàtic de propostes, millores i demés pocions màgiques que els candidats dels diferents partits polítics ens fan arribar via cullerada obligada .
És normal què un candidat o el seu partit polític ofereixi promeses, sou i feina a candidats que l´ acompanyaran a la llista electoral?
És normal què els candidats es recordin de les entitats culturals a manca de res de les eleccions?
És normal què hi hagi entitats que es converteixin el "lobbys"   d´opinió per arribar a finalitat consistorial ?
Hi ha tot un seguit de normes no escrites que desvirtuen i prostitueixen la vida municipal.
Servir solidàriament als teus veïns i companys que t´acompanyen al dia a dia en la transformació d´ una societat millor no es tradueix en una llista de promeses que s´ esvairan en el no res després de què passi la fira, les eleccions o qualsevol altre acte de rellevància en un poble.
Així doncs , aquella memòria selectiva què tenen alguns per recordar segons què segons quan, ens i els  ha de fer servir per  recordar que un votant no és una mercaderia al càrrec del què vol viure del sistema polític creat per viure´n d´ ell.
El distanciament de la societat envers el polític i la política és evident. les actuacions d´ aquest tipus les agreugen,veure el moviment inusual d´obra civil i d´ actuacions de la brigada municipal a un mes vista fa veure el llautó de quina és la finalitat del consistori sortint,
Els mecanismes de canvis són clars i directes de les persones i cap a les persones pels que volen que la democràcia participativa sigui una eina transformadora de la nostra societat i que per contra vol una eliminació clara d aquest mitjà decadent en el què s´ ha convertit el modus vivendi  polític.
Així doncs, cal que fem un exercici d´ autocrítica i de recopilació de dades per arribar a aquest 24 de maig sabent qui ha estat l actor i els col·laboradors de l estat de les coses en el què estem immersos .
No ens podem quedar i restar impassibles davant dels què ens prometen i són mans directes de les majors retallades en l´ història de la democràcia , davant d´ entitats o fent valer cercles d´opinió, disfressats de la propaganda aduladora, hauríem de saber reconèixer quin és el nostre verdader enemic.
Per això, amb contundència, coherència i honestedat, el vot de cada ciutadà ha de recaure en les opcions que trenquen un sistema endogàmic i enquistat que només vol perdurar en el temps.
el després del 24 de maig ja està escrit .  



   

dissabte, 4 d’abril de 2015

Pas del Temps , Nostàlgia i Canvis .

Haver de tornar a fer servir el blog em resulta una mica estrany , amb nostàlgia , moltes vegades llegeixo una rera altre l últim post que vaig fer per intentar reconèixer què res del què vaig escriure i del què està passant és veritat .
Haver de tornar a escriure al blog em resulta estrany , un dels perquès i els quals havia de justificar davant de les persones que m´ ho demanaven , era és i serà , l´ immediatesa amb què les noves tecnologies amb els smart phones i la xarxa , especialment twiter  , et dóna per expressar els teus pensaments o la notícia en el moment just en què estant passant .
Haver de tornar a fer servir el blog em resulta estrany , sobretot intentant dissimular sobre el fet de què no col·laboro amb cap d´ altre quan n´ és evident certa empremta i les persones et demanen qui ha publicat un post , no volent acceptar què et sents més còmode en l´ anonimat dintre de la xarxa què amb nom foto i nick name conegut .
Haver de tornar a fer servir el blog et resulta difícil i estrany quan has d´arreglar danys i desperfectes què has ocasionat arrel de la teva visió de les coses i de la teva veritat absoluta .
Una altre vegada el temps passa inexorablement , i una vegada més em veig avocat a reconèixer què el pas del temps no m´ agrada però que al llarg de la resta del què acabes essent descobreixes d´ altres coses a les quals no hi haguessis pres gens d´ atenció amb anterioritat .


Veure com el declivi avança fisiològicament i fotogràficament et permet al mateix temps valorar com aquestes noves coses et fan   trepitjar i oblidar d´ altres . Practicar  esport fins l  extenuació , mirar-te la política des de l´ altre banda per poder-hi dir la teva , o haver portat millores a l´ evolució es contraposen a la pràctica de nous esports què no són esports , practicar la política activament per servir humilment al poble o veure què la genètica és intel·ligent .
Així doncs i amb les ganes de no ferir a ningú sense raó validada , intentarem engegar una nova època que suposo que serà gratificant per tots els què van llegir . llegiu i llegireu els posts d´ aquest blog .

Aquest post va dedicat a Israel Falcó , Xavi Illa i Xavi Puig "Panda"        

divendres, 26 d’abril de 2013

Oblit,pas del temps i mort .

Una de les coses que més em venen a la memòria cada vegada que s´ acosta una data com ahir o com la de demà em fan recordar les paraules d´ en Terenci Moix . Ell , i per ordre enumerava que el què li feia més por  a la vida era l´ oblit , el pas del temps i la mort .
En certa mesura o reconeixent ja en tota la seva totalitat , jo també m´ apropio de les seves paraules i gairebé també les vull fer meves . La data d´ ahir no té importància per segons qui o la de demà per segons qui altre , ahir la Carme va fer 39 anys , el Marcos Jiménez Vázquez (germà del Pepe) va celebrar el seu sant , i demà es farà el memorial en record del Marc Agüera , així i com les gotes que cauen d´ aquesta pluja plora miques que trenca la primavera , les dates i els dies són més importants o menys en la mesura que les persones i l´ ésser humà s´ aferra a elles .
Jo mateix i en l´inconscient conscient no vaig ni tan sols felicitar a la meva parella ahir fins al migdia , o vaig deixar-ho de fer al Marcos amb tota la seva intencionalitat . L ´ importància de les dates , el pas del temps i l´ oblit fan que la meva percepció i perspectiva de la mort imperi amb absoluta i inviolable veritat per sobre de qualsevol altre  opinió : No m´ agrada avançar en anys , acceptar que em faig gran i vell , no m´ agrada veure que cada vegada que el Joan creix jo també en totes les proporcions possibles , i en definitiva no m´ agrada mirar el camí i enrera i veure tot el llegat i rastre que deixa la gent que hi era i ja no hi és .Pas del temps , oblit i mort , tres aspectes que acompanyen a l´ésser humà , que no te´ n pots desprendre ´n i que en renego totalment obviant que formen part dels meus moviments corporals habituals .
 La nostàlgia forma part del present , però aquest present i el dia a dia també fa oblidar olors , formes , costums , paraules i en definitiva records de coses que no voldries oblidar o que voldries que estiguessin en permanència constant al lloc present i in situ sense haver de treballar mecànicament els teus records acompanyats de dolor i sofriment .
No hi ha cap de la gran quantitat de persones amb les què parlo i amb les quals acabem parlant de qüestions metafísiques que em puguin fer acceptar que que el pas del temps forma part de la nostra vida   , per què tot i que sigui comprovat científicament , jo renuncio a acceptar-lo . 
El dia a dia està ple de celebracions , després de commemoracions i després d´ infinitat de pèrdues que aquesta curta forma de vida ens tortura acceptant a veure-les , tragar-les i digerir-les . Així doncs demà també ens reunirem per recordar en Marc sense ganes de fer-ho , i recordarem moltes coses i ens ho passarem bé recordant-ho , i presagiant que jo també seré presa del futur voldré restar en el passat del passat i sent egoista amb mi mateix no voldré acceptar que el pas del temps , la mort i l´ oblit , i ara ja en diferent ordre , m´ acabaran engolint .Aquesta actitud trista , pragmàtica i realista que manifesta que  veient al meu fill Joan jo formo part d´ un final és al qual intento foragitar de qualsevol forma . Impossible , difícil , només cal llegir una i una altre el mateix poema d´ en Màrius Sampere i Passarell que no em canso de llegir mai :
DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla
i insistents´ explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .

Per què si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .








dimarts, 18 de desembre de 2012

Els Reis sempre arriben

Una de les coses que mai em canso de dir fins a la sacietat , encara que hi hagi gent que no s ´ ho cregui , és què ningú del meu voltant pot haver estat més educat que jo dintre dels valors del Cristianisme , primer per què la meva família ho va decidir així i segon , per què jo dintre dels 7 sagraments que té el Catolicisme i a partir dels què pots triar tu què et siguin concebuts , també decideixes el camí que la religió amb què has estat convivint omple i t´ acompanya més o menys temps fins l´ últim alè . Què la societat d´ avui en dia pateixi una crisi de valors no és un problema aïllat de les societats avançades que vagi lligat a la religió i el problema radica més en el caos de la societat materialista dintre del mercat capitalista què ens envolta creant cercles viciosos  impossibles de dissociar encara que podem mantenir-nos al marge .
Obviant que la societat de consum i els poders econòmics aprofiten tradicions per incloure-les dintre del seu rol , ningú negarà i és evident què gairebé seria impossible borrar d´ un món a on no existís el lliure mercat , i menys en dates Nadalenques , d´ un pessebre , un arbre de Nadal , el Tió , els Reis , l´ escudella i la carn d´ olla , els torrons i les neules i demés tradicions Nadalenques que provenen del Cristianisme , del paganisme i d´ altres religions que totes juntes arrels dels segles i l´ història han format un conglomerat prou fort per què es dilueixi en el no res per la falta d´ ajudes cap a estaments o organitzacions , associacions i entitats culturals   . http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=38461&entities=298&type=MS .
Precisament i dintre de l´ església catòlica , el corrent laic , defensa un sortida clara de les ajudes que obté l´ estament a través de l´ estat , per així defendre una transparència absoluta envers de la societat que l´envolta i s´ emmiralla . El mateix José Antonio Zarzalejos , catòlic confés i ex director del diari ABC  , http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Zarzalejos , en declaracions a la cadena Ser la setmana passada , defenia una revisió dels acords entre Estat i Santa Seu , i una profunda re direcció del camí que té l´ església dintre dels poders fàctics de l´ Estat . Per això mateix , i sense espantar-nos , encara que no surtin les misses al programa de la Fira ( per què el capellà no va les va enumerar en el seu moment ) , es re converteixin els noms dels Casals de Setmana Santa i Nadal , s´ eliminin ajudes cap a ONG que estan vinculades directament a l´ església i que són les més potents dintre de les ONG precisament per això , els Reis arribaran a Artés . Arribaran a Artés aquest any l´ any que ve i l´ altre , i en gaudiran completament tota la societat Artesenca , encara que encara no haguem sigut capaços d´ integrar realment a un Rei de pura raça negra , però si fer partíceps a la comunitat àrab de la festa . Els Reis arribaran com d´ altres anys per què un país modern i fort és capaç de mantenir intacte les seves tradicions , provinguin d´ on provinguin i beguin d´ on beguin , malgrat les prohibicions , períodes de guerra , dictadura o demés agressions cap a la seva societat , la societat catalana és la gent i la gent són les tradicions , les tradicions són identitat i l´ identitat et diferencia , et diferencia per recordar-te que acabes sent igual que el nou vingut , el què acaba d´ arribar a casa .
Així doncs no patiu ,  per què la transparència absoluta aconseguida a través de la separació església vs. poder , farà que la relació entre religió i tradició sigui més compresa pel conjunt de la societat . 
Els reis arribaran....       

diumenge, 25 de novembre de 2012

Porra Interactiva Eleccions 25 Novembre Artés

Mentre algú encara es removia entre llençols , rascant-se la goma dels calçotets , i  proposada a través de les xarxes socials , l´ importància del dia d´ avui s´ ha traduït en una porra interactiva que una petita quantitat d´ Artesencs ha volgut plasmar a través de tweeter . L´ aproximació de la quantitat de diputats de cada partit no tindria importància en qualsevol altre moment passat arrel del procés Soberanista que s´ ha encetat , i l´ interès per part dels mitjans de comunicació internacionals acompanyat amb l´ alt índex de participació que s´ acosten als de l´ any 1988 , evidencien l´ importància pel canvi en l´ evolució dels fets .
La porra interactiva mostra la visió personal de cada persona en un dia tant important com avui . La màxima expressió de la democràcia que ve donada per l´ exercici del vot , hauria de ser objecte de normalitat , tot i així , encara hi ha gent què és poruga a l´ hora de parlar obertament del seu vot i de la seva tendència política , hauríem d´ entendre així que els exercicis de consolidació democràtica a la que l´ estat espanyol ens vol fer creure a través dels seus altaveus mediàtics no han fet efecte , així mateix mostrar públicament una aposta  es pot prendre des del punt de vista més seriós fins a l´ humorístic per què així s´ ha produït en el moment tal i com esdevindrà el resultat del pròxim Parlament de la Generalitat de Catalunya .
PORRA INTERACTIVA ELECCIONS 25 Novembre ARTÉS :    
                             CiU  PP    ERC    PSC  ICV    C´s    CUP    SI
Pere Bitriu               65   16     16        15      14      5        3       1
Girbi                       65   19      18        15      11     5        2            
Kico Casadevall       59   17      19       13      15     5         5        2
Enric Forcada          62   18      20       12      14      7        2
Oliver Mas              63   19      18       15       12     6         2  
Guillu Aguilera         61   16     17       16        11     7       7
Ernest Clotet           58   18     21       14        15      4       5
Xavi Illa                  63    17     17       16        12      6       4


Actualitzat a les 19:43 , un quart d´ hora abans del primer sondeig a través de TV . Encara teniu 1/4 per fer-la , si voleu ...
           

dimarts, 20 de novembre de 2012

# Independència

Les raons de per què el debat de l´ independència ha emergit en forma de tsunami ha estat buscat i posat sobre el debat de les tertúlies dels mitjans de comunicació arrel de cada dia . Tothom busca el per què de tot plegat quan moltes vegades ja m´ he pronunciat al respecte . És evident que quan una societat emergent d´ un país amb identitat pròpia ,  vol aconseguir una cosa , és impossible que les lleis protectores d´ un estat de dret que no respecta tots els drets dels seus conciutadans pugui aturar la voluntat manifesta del malparat .
Amb anterioritat hem volgut aconseguir coses quan no tocaven , jo mateix me n´ he manifestat al respecte ,  http://kicocasadevall.blogspot.com.es/2010/04/el-coix-el-cec-el-sord-i-el-mut.html ,
el mal funcionament d´ aquesta democràcia espanyola que en diuen de dret , posa de manifest que des de la mort del dictador , totes les lleis promulgades des del màxim òrgan de govern de l´ estat han sigut lesives per al desenvolupament de l´ auto govern de Catalunya .
Sense deixar de banda la forta càrrega identitària que ha intentat fer-se seva CiU amb la seva profusió en la totalitat del territori  al llarg de 23 anys de total modus vivendi  , tampoc es poden legitimar posicions a través dels mitjans de comunicació , que sense demostrar la seva veracitat condicionen la racionalitat i la normalitat en el desenvolupament d´ una campanya electoral .
Les masses socials i l´ electoral per defecte , hi ha gent que diu , que es mou amb el sentit més comú per obtenir la funcionalitat de les coses , encara que això no demostri que se sigui suficientment intel·ligent , el resultat de les pròximes eleccions , posaran fil a l´ agulla d´ un procés que es palpa al carrer . La teoria i les polítiques de la por ja no tenen cabuda en una societat que vol afrontar el seu futur sense lligams de cap tipus amb un estat endèmic que alimenta l´ engreix a través de l´ odi .
Un nou futur ens espera , encara que sigui llunyà en la busca i proper en el sentiment .        

dimecres, 3 d’octubre de 2012

17 ena. Festa de la Verema del Bages

Quan ja parlem d´ una festa totalment arrelada i lligada al nostre país , territori i població , no ens hauria que fer res més que enorgullir-nos com a ciutadans del poble d´ Artés i de la comarca del Bages , el sol fet d´ abanderar una sòlida aposta que es va fer en el seu moment per dignificar el sector terciari i així també donar a conèixer la principal font d´ economia amb la què és va sustentar el principal focus de riquesa econòmica de la comarca abans de què les caixes , les empreses i els polígons industrials fessin acte de presència al lloc on vivim .
Parlar de 17 festes de la verema consecutives , http://www.festaveremabages.cat/, no és gens fàcil , i al mateix temps ser crític amb ella per millorar-la normalment t´ enfronta amb sectors econòmics fortament establerts que es recolzen en l´ indústria del vi i que hi acabes xocant per la distinta visió que es pot arribar a tenir de l´ organització de la festa .

La subvenció i el poc recolzament que han tingut alguns sectors per sortir endavant amb anterioritat i sense falta d´ aquesta nou vinguda crisi , no han fet trontollar una indústria que en el seu moment va apostar pels caldos amb D.O. , qualitat i especialització . D´aquí , a fer carregar l´ esponsorització i la publicitat d´ un sector amb alça , a través d´ una festa , divergeix bastant de la visió que pot arribar a tenir els diversos models d´ escenificació de la festa .
D´ entrada hem de tornar a les dades , l´ Expo Bages va desaparèixer per un dèficit de 18000 € fa tres anys , la 14ª Festa de la Verema va ratllar els 17.000 , la 15ª no en tinc dades , la 16ª tampoc i la 17ª neix en època de retallades però mirant cap al futur . 
És innegable que una festa d´ aquesta dimensió s´ ha d´ intentar mantenir fins a l´ última possibilitat , però tenint en compte que les partides econòmiques estan desproporcionades des del lloc on s´ injecten . És evident que el consistori municipal d´ Artés efectua la càrrega més grossa i la D.O. del Bages aporta la seva quantitat en proporció ínfima . Per això aquí el quid de la qüestió : hauríem de parlar de Festa de Verema del Bages o de Festa de la Verema d´ Artés ? .
De fet , i no sé si a través de la pressió en la configuració buscant la descentralització de la festa , aquest any s´ ha aconseguit programar actes buscant àmbit comarcal , el taller de cuina demà dijous al local Mengem Bages , mengembages@xarxagedi.coop , 93938725828 , el Nocturna Vinum , el ja súper consumat acte a la Fundació Alícia , la verema solidària a la Finca Urpina d´ Ampans , http://www.ampans.cat/  , o el tast 2.0 , ens mostren una intencionalitat cap a l´ expansió total de la festa en l´ àmbit comarcal .
Tornant a l´ aspecte econòmic , reconeixent que la festa està totalment consolidada però podent intentar millorar aspectes de creació i expansió , hauríem d´ incidir en les partides que fan deficitàries la festa i  el per què d´ elles . És conegut que no hi ha la mateixa balança a l´ hora de poder tastar els caldos en funció dels tiquet del tast i de la bodega , i també és conegut que al sopar de la verema no tothom paga dels 400 comensals que hi han arribat a assistir afegit amb les manifestes ganes d´ endur-se els centres de taula , que també estan en partida pressupostària , per part dels mateixos comensals . També caldria re mirar si la partida de la D.O. és proporcional a l´ infraestructura i logística que munta l´ Ajuntament d´ Artés per dita festa .
Sabem d´ altra banda que és inevitable que una festa com aquesta , en moments en els què necessitem reivindicar tradicions lligats a una activitat econòmica per fer veure que hi ha coses que no s´ havien de deixar perdre , pugui deixar de ser , com he dit , la Festa de la Verema del Bages ( encara ) té raó de ser , i molt , mirar la terra per saber d´ on venim però al mateix temps per saber cap a on anar .
El divendres mateix seré partícep de la festa per moltes vegades ja , i no faltaré a la valuosa xarla del Jaume Biarnés a la Fundació Alïcia : " El vi dins el món de la cocteleria " , el dissabte aniré a veure la meva tieta a la Masia Urpina i farem la verema amb la canalla , i el diumenge al matí intentaré canviar plaques de cava amb qui ho vulgui .
Seré crític constructiu , això sí , bevent vi sempre .