dissabte, 30 d’octubre del 2010

XIII

És possible reconèixer la teva capacitat d´ adaptació al medi urbà sense tenir danys col·laterals ? . Com et pots reconèixer com una persona forta en aquest món civilitzat ? . De fet si parléssim amb l´ Eduard Punset , ell ens establiria mecanismes i dogmes que possiblement entendríem i acabaríem acceptant .
El dilluns el nostre fill Joan tenia els mateixos símptomes que la setmana passada m´ havien fet creure que jo era Jim Carrey . Llavors , el dimarts ja es va comportar com un perfecte resignat i malaltís ciutadà de l´ hivern , moc , tos i més moc i més tos , amb l´ afegit del plor incorrupte i inacabable pel temps del temps . Sí el Joan per segons quines coses és un ploramiques , però aquests plors ens feien pensar en alguna cosa més . Dijous a les dues de la matinada tornàvem a estar a l´ Hospital General de Manresa , i fins i tot el metge que ens va visitar el nen ens va donar a entendre de Què hi fèiem allà ? , el divendres el matí , la Magdalena , la iaia , va veure que el Joan arronsava el braç dret , i que quan se li tocava li feia mal . Definitivament i després de visitar un altre cop el Cap d´ Artés vam recaure al ja visitat Hospital General . Ahir vam entrar a les set de la tarda i a les quatre del matí acabaven de col·locar la via per l´ administració de l´ antibiòtic al Joan .
Sí , una infecció bacteriana allotjada al canell de la mà dreta , sí , difícil de detectar , fins que la Magdalena no va veure el seu net com un" tullido " no vam saber de què es tractava .
No sé si el Joan haurà deixat alguna llàgrima per més endavant , però la veritat és que s´ ha de tenir molta sang freda , molta mà esquerra i molt estómac per no arrencar a plorar quan estan atenent a un nen / a .
El diagnòstic a part de ser clar fa que la teràpia només pugui ser aplicada intra venosament , així doncs , passarem la castanyada i molts més dies a l´ hospital .
No us podeu imaginar el què pateix un pare quan veu segons què . Ara em faig preguntes de coses que no pensava , ara ja sé per què la meva mare em deia moltes coses que  no sabia i per què me les deia.... 

dimecres, 27 d’octubre del 2010

190.800 metres

El culpable de què m´ enganxés al triatló m´ ho recordava un altre vegada aquest dissabte passat , quan ens vam trobar davant de la vorera de la Torre de Cal Felipet , el Manel Samà , sí ja ho sé que hi ha molts que no el coneixeu , el marit de la Tona de Cal Ponsa , em va demanar si ja estava entrenant , li vaig comentar que , i ja ho sabeu pels anteriors articles , que la panxa no m´ havia deixat gaire marge d´ opció ....però que havia començat la setmana 1 amb l´ objectiu de la Half Challenge de Callella 2011 .
És veritat  , la setmana passada era la setmana que anomenem setmana U , setmana 1 . La setmana que comences a entrenar després de 26 dies menjant , bevent i ... i menjant més , però sobretot descansant després de la canya que t´has donat durant tota la temporada  . Ja us he comentat que degut als efectes Jim Carrey vaig fer només dos entrenaments de natació , i és que després de 190.800 metres de nedar vaig tornar a ficar-me a l´ aigua per treure el rovell dels 26 dies d´acumulació de grasses . 
Una cosa és que comencis a entrenar , una altre cosa ja és quan formalitzes una inscripció de 150 € . Avui a aquesta mateixa hora que estic escrivint això , amb diferència insignificant de temps he formalitzat l´ inscripció per el Mig Ironman de Callella del 2011 , que es disputarà el 29 de maig de l´any següent .
Ja hi tornem a ser , tercera participació , si s´ escau i tot va bé , i amb l´ intenció de rebaixar un quart més el temps de l´ any passat , 5h45' el primer any , 5h30' el segon , i l´ intenció de superar la barrera aquest . Crec que serà possible .
Juntament amb l´ objectiu del Mig Ironman de Calella me´n he marcat dos més , és molt difícil , i el repte és emocionant , guanyar el Cross d´ Artés en la meva categoria l´ 1 de Maig , i guanyar copa a la Travessia de Les Illes Medes en el meu grup d´ edat al Juliol .
Com em deia el Manel , cal marcar-te objectius , per anar superant mica en mica , objectius banals que et fan ser normal ....
    

dilluns, 25 d’octubre del 2010

El Camí de la Merda

Una de les variants turístiques i més desconegudes del nostre poble aviat sortirà a un programa especial que podrem veure al canal 33 i que ens parlarà de camí de Sant Jaume que passa per Catalunya . La meva germana Montse va completar ahir el camí des de Roncesvalles , i amb anterioritat ja havia fet la ruta de la Plata des de Sevilla i fins a Santiago amb bicicleta . Avui quan parlava amb ella per telèfon no m´ ha parlat en cap moment de brutícia o falta de senyalització en cap tram , potser que segur que en algun n´ hi ha , possiblement hem parlat massa ràpid per parlar de tot també . 
Aquí a Artés , però ,  un dels trossos més curts i més concorreguts per part de la gent del poble  , d´ aquest nou camí de Sant Jaume és tot el contrari . El camí de Can Vila , des de l´ entrada pel Carrer Manresa fins ben bé sota la Masia és un cúmul de defecacions de gossos , brutícia als vorals i poca senyalització en un tram d´ un Kilòmetre  i mig que utilitza infinitat de gent cada dia per anar a caminar , passejar els seus animals i , fins i tot els  menuts amb bicicleta .
Aquesta queixa la rebia ahir per part del meu cunyat Manuel quan al migdia parlàvem de què havia anat a passejar amb la família i per què la Martina havia de  recollir aglans , pinyes , fulles i demés coses naturals per presentar a l´ escola de cara a la celebració de la castanyada i l´ arribada de la tardor . Jo el vaig escoltar atentament , i penso que el principal mal de què passi això som nosaltres mateixos . El tema ja el coneixia , és una ruta que faig sovint per sortir a còrrer i el primer tram d´ entrada al carrer Manresa és normal sempre xafar alguna merda , tot i portar sort , sempre emprenya que les bambes de còrrer olorin malament . La continuació és per riure , pots trobar als vorals llaunes , ampolles d´ aigua , pac de Mc menú del Mc Donalds , i demés coses . Sí , els culpables som nosaltres i la nostra poca educació que no pensa en l´ entorn . Si no som capaços d´ endreçar-lo com imagino la casa de la gent moltes vegades ......
És difícil però es pot aconseguir , és difícil que el camió de la neteja passi per allà ( je , je , je , ) , crec més aviat que seria possible a través d´ aquesta nova promoció del Camí , conjuntament amb la col·laboració dels propietaris , o llogaters , sobretot els del restaurant de Can Vila , informant durant aquest curt però transitat tram amb rètols , de respectar l´ entorn . Una altre cosa ja és el què surt de cadascú , em penso que durant molt de temps continuaré xafant defecacions de gos quan vaig a còrrer , com ja he dit porta bona sort , però a mi mai em toca res .... 

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tercera , Quarta i Quinta incursió .

He estat tanta estona agafat al vàter com Jim Carrey a " Dos tontos muy tontos " després de què Jeff Daniels li aboqués tota l´ ampolla de laxant a la beguda , que des de dijous he gastat més tovalloletes de nen petit jo que el meu fill Joan . Primer la mandra , llavors l´ obligació , i al final l´ indisposició , marquen l´ actualitat del blog .
La setmana passada tant dissabte com diumenge , vam poder gaudir una altre vegada de la busca de bolets , completament diferenciats els dies . El dissabte amb la " Quadrilla de la Muerte " , vam fer furor , i el diumenge els tres escolanets vam fer la pena .
Sí , el dissabte passat vam anar el Rafa Córdoba , el Pepe del Tròpic , el Moño , la Carme i jo una altre vegada a Oristà . Per ser cinc persones , i molt diferents totes cinc , ens vam entendre prou bé , per anar pentinant el bosc mica en mica , sense semblar una colla de peixateres i acabar trobant-ne bastants tots sense seguir cap cànon del maleït programa de la maleïda TV3 . Tot i que el Pepe al final va anar bastant per lliure , la seva bona orientació no va fer que el tinguéssim que trucar al 112 , i va ser ell qui ens va estar esperant més de 1/2 hora al cotxe , que va aprofitar per triar tota la cistella plena que li va quedar reduïda a la meitat . Molt rovelló i alguna llenega , el rovelló bastant de corcat , la llenega mes aviat petita i parada , i algun fredolic ja , com també alguna llengua de bou . Els camagrocs nosaltres és que ja ni els agafem , al principi quan tens la cistella buida , però qui vulgui el comestible excel·lent marcat als llibres amb 5 estrelles , que els vagi a recollir ell .
El diumenge amb el Musta , el Manuel i jo , ja va ser una altre cosa al Clapers , massa d´ hora , bosc sec i a sobre els bombers estan fent la segona actuació de neteja encetada l´ any passat , Sí , vam trobar alguna cosa , el Musta com sempre amb el seu olfacte impertorbable per trobar bolets va ser el què en va trobar més una altre vegada , jo competint amb ell sempre encara que no se´n adoni , també vaig trobar 15 o 16 rovellons , més una lleneguera que vam compartir junts , el Manuel , no va tenir tanta sort , però ja ho he comentat , no es tractava de sort , poca humitat , massa aviat i el bosc canviat completament d´ any a l´ altre .
Aquest diumenge , un altre vegada el Musta i jo ens hem dirigit cap a Oristà , la ja resseguida zona ha estat objecte un cop més de les nostres potents petjades , bé la meva , per què el Musta està més prim que un espagueti  , i una altre vegada més ha tornat a fer petita la seva cistella ,  quan ja feia una mitja hora que estàvem al bosc he sentit que em cridava i m´ ha demanat la clau del cotxe per anar a buidar-la , i tornar a venir per carregar . Quina màquina , i llavors porten ex diputades sobre dimensionades amb roba per anar a la Barcelona Fashion Week per que facin el maleït  i impronunciable programa de la televisió pública ! Per què no avisen al Musta ? valdria més que invertíssim els diners amb ell que mal gastar-los amb actors de segona fila que mai han xafat un bosc ....
Avui jo també he trobat alguna cosa , he anat a lo segur , cap aquella i aquella altre lleneguera que coneixes , algun rovelló perdut i que encara ha aguantat , un bon grapat de fredolics amb una fredoliquera que mai falla , i llengua de bou ben primerenca i blanca per un bon guisat . Tot i amb això , el bosc m´ ha deixat un mal regust de boca , a part de la suada que he patit , com no plogui la temporada serà curta , i si baixen les temperatures encara més . Sort que el té vermell amb menta que porta el Musta i que ens prenem tant abans d´ entar al bosc com després et fa temporitzar les idees i ser més positiu , a part de donar per acabat temporalment el mal de Jim Carrey .....


dimarts, 19 d’octubre del 2010

Decisions vs. Indecisions

Aquest article va dedicat al Roger Berenguer " Killer " .

L´ any 1999 vaig aterrar per necessitat amb el Javier Luna Melguizo a la junta directiva del F.C. Artés com a Sots president ( ell ) i Tresorer ( jo )  , l´ any 2002 vam crear la secció de triatló del C.N. Sallent amb el Xavi Vallribera i el Lluí Bartoló , l´any 2004 ja formava part de la junta del C.N. Sallent com a enllaç entre junta i secció i membre permanent de la junta , l´ any 2008 vam entrar a formar part de la Junta de la Comunitat de regant de la Riera Malrubí amb el meu cunyat Manuel , i aquest any m´ ha tocat entrar a l´ AMPA de l´ escola bressol . 
Abans de tot això ja havia estat jugador del primer equip del F.C. Artés des de la temporada 1990-1991 fins a la 1998-1999 , membre actiu del club i acabant essent un dels tres capitans de l´ equip , a part de ... va !!! és necessari ser tant hedonista en aquest moment ?  .
Quina és la necessitat que  té una persona d´ avui en dia per mostrar les seves inquietuds ? , per què hi ha persones que es mostren més properes a participar en el desenvolupament actiu de la vida quotidiana i d´ altres no ? És necessari  traslladar la teva opinió per aconseguir un bé comú ? .
A vegades totes aquestes respostes les comparo com amb l´ experiència mateixa de quan ens vam construir la casa , comences amb moltes ganes i al final tens ganes de què s´ acabi tot i marxi tothom per estar tranquil i relaxat . Al final tornes a pensar en construir un altre cosa , potser a menor escala , però ho vols , vols un objectiu .
La participació d´ un mateix en la construcció de la nostra societat , per què considero que encara estem en construcció  , fa que la transmissió de petits cristalls de la nostra menuda intel·ligència  envers d´ altres persones que personifiquen un projecte comú ens faci sentir realitzats com a ésser humà . Hi ha persones que ho transmeten sense donar-se´n compte , la seva tasca habitual ja fa que sigui una aportació constant de saviesa al món real quotidià , d´ altres s´ han d´ aferrar a tasques que acaben fent altrament tot i que ells mateixos en cercles reduïts i amb intimitat reneguen d´ elles mateixes sense saber que necessiten manifestar-se i actuar de dita forma .
Haver-me rigut de mi mateix en la votació per l´ elecció de membres de l´ AMPA de l´ escola bressol , jo mateix vaig comunicar al meu amic Moño  que m´ havia votat a mi mateix i a ell , no va ser si no una decisió indirecta sabent que hi havia la possibilitat segura de ser membre de l´ AMPA : La finalitat acaba essent premeditada però amb un objectiu individual que acabarà esdevenint col·lectiu , com en totes les entitats que he estat l´ objectiu comú i solidari per a la busca de la felicitat col·lectiva acaba fent-se obsessiu .
Així doncs , i aquesta vegada sense capacitat de relleu , la Carme ja m´ ha dit que dels tres anys que em queden , cap d´ ells em substituirà , tornaré a anar a reunions que comencen d´ hora i acaben tard , mantindré  la meva incontinència verbal obligatòria que tant em caracteritza , i acabaré desitjant que el Joan tingui tres anys per deixar de ser membre de l´ AMPA . 
Encara que us sembli estrany i arribeu a pensar que les relacions que vull intentar establir , per a vosaltres són inconnexes , m´ agradaria que penséssiu en cadascú de vosaltres i intentéssiu establir un símil , acabareu veient que  tot haurà estat amb una finalitat obsessiva i que dintre vostre es mostra amagada : la busca de la felicitat , vostra i dels vostres éssers més propers .  

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Nuñistas , Cruyfistas , Laportistas , Rosellistas .....

Tinc un article arxivat que està dedicat al Killer ( Roger Berenguer ) , fins i tot el dissabte des del camp de futbol , ell estava al vestíbul del pavelló , li vaig dir que el publicaria amb rapidesa , però estic tant emprenyant amb el desenllaç fatal de l´ assemblea de compromissaris del Barça , que he hagut d´ engegar a pastar dit article , i d´ altres que tinc arxivats .
Quan el 20 de maig del 1992 vam anar a la final de Wembley , a la primera Copa d´ Europa que vam aconseguir , no sé si sabia que hi havia Núñez de president del club , quan vam anar a la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabeu el 1997 contra el Betis no ho sé si encara hi havia Núñez de president . El què si sé i recordo han estat les èpoques dolentes , les èpoques de foscor , de poca transparència i normalitat . Amb això em podeu dir que també Núñez té passat obscur , jo no us entraré a debat per què el què realment us vull dir és que tant Núñez , com Cruyff , Van Gaal en el seu moment , Frank Rijaarrdk , Joan Laporta , Guardiola , tots ells han aportat , ara enumero presidents i entrenadors però aquí hi podem afegir massa social jugadors , etc ... , en el seu moment un petit gra de sorra que al final ha estat molt important per aconseguir èxits esportius basats en l´ amor als colors d´ un club . Sí , no cal que recordem les llàgrimes de Núñez , els fitxatges estrella de Cruyff ,  les bronques de Van Gaal , la permisivitat de Frank amb el Gaúcho i Deco , el cigar pur i el xampany Mumm a la sala Luz de Gas de Laporta o ja ara alguna Guardiolada que altre . De tots ells recordem la gestió econòmica de Núñez amb l´ encert fitxatge de Cruyff ,  el canvi de rumb i la filosofia com estil de joc juntament amb els títols de Cruyff , els altres títols de Van Gaal amb la descoberta i no cessió de gent de la pedrera com Carles Puyol , més títols amb Frank i Guardiola gràcies a l´ encert de Laporta .....
Però ara , cent dies després del nou canvi de dirigent al club , l´ únic que recordo són coses en contra del Barça . El Joan Laporta ha sortit com un bacó , però el Sandrusku amb el què ha fet després de l´ assemblea de compromissaris , dubto que ompli mai el traje que va omplir Laporta .
Primera visita a Fernàndez Vara , segona visita a l´ abat de Montserrat , per ser soci has de ser un pota negra , Due Diligence , assemblea de compromissaris , vot de Ponç Pilat , judicilització del club , comunicat de pena  d´ aquesta mateixa tarda , tot el què s´ ha fet en contra de Laporta i obrint un cisma sense precedents al club que portarà una difícil i costosa resolució judicial , econòmica i moral per la pau institucional del club .
L´ únic que ens queda ja , és esperar i confiar amb els jugadors que ens han demostrat que ells sí sempre han sentit aquests colors , capitanejats per un gran entrenador que coneix la casa i que blindarà al grup , ah ! i una altre cosa abans de què es comencin a riure la tribu mesetària de la nostra gestió com a club , resar molt a la Moreneta , però molt ...... 

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Primera i segona incursió de la temporada .

Sempre mirant l´ agenda de l´ any anterior i fent el càlcul matemàtic , o simplement , picant a la gent amb la que normalment coincideixes al bar , aconsegueixes i a la fi decideixes quin és el dia que tries per anar a buscar bolets . El dissabte , la Carme i jo vam anar a Oristà , i a primera hora del matí , quan ja entrava al bosc i rebia la primera trucada del dia , a 2/4 de nou augurava una infructuosa busca del preciós menjar al Moño , m´ havia equivocat i com que sóc un feleres em pensava que els havia de xafar només entrar . No va ser així , i resseguint el què havíem fet amb anterioritat 9 dies abans i d´ altres anys amb tota la gent que normalment ve amb nosaltres  , vam anar omplint poc a poc , sense presa però sense pausa , i així a les onze ja estàvem a Artés amb la cistella plena . El problema va ser a la tarda quan vaig fer la tria . Molt bolet corcat , fins i tot algun botó que normalment ni te ´l mires i dones per fet que està sa . 
Diumenge ja va ser un altre cosa , vam haver d´ anar un altre vegada a buscar-ne , el meu cunyat Manuel , el Mustafà i jo . Vam tornar a anar a Oristà , tot i que havia plogut la nit del dissabte a diumenge , 56 l per m2 a Artés , havíem de treure-li les ganes al Manuel , i la seva persistència va fer que a part d´ anar a buscar bolets  , acabéssim molls com ànecs . La busca del diumenge ens va demostrar que per molt que li emprenyi a segons quin sector d´ aquesta nostra auto anomenada moderna progressista societat , pel que he vist i sentit a les rotllanes d´ amiguets de bar , sempre , i per a mi és millor un àrab musulmà , sense feina des fa dos anys i mig ,  respectant , buscant i sabent buscar bolets , que una ex diputada sobre dimensionada , mal arreglada per anar al bosc i més semblant a la presència d´ una tertúlia de La Noria  , sense coneixement de les espècies i acompanyant la banalització que ha fet TV3 de la busca de bolets .
La lliçó del dia també va ser que qui menys té comparteix el màxim , Musta , un cop acabada la busca i ja canviats de roba , ens havia portat l´ esmorzar , diferent , però al final esmorzar , té negre amb menta i pastissets elaborats per la seva dona de tota classe imaginable , sabeu qui es va quedar les sobres , no ? .


   
   

dijous, 7 d’octubre del 2010

YOYALODIJE

No , no em refereixo al magnífic blog que parla de l´ actualitat blaugrana , http://www.yoyalodije.com , ara re convertit en http://www.diarioyoya.com ; jo ja ho vaig dir que calia tenir un Jaume Biarnés a l´ armari de la cuina , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/cal-tenir-un-jaume-biarnes-l-armari-de.html , i realment , i no us creieu que ho dic per ser igual que el pilotes del Laporta que imiten a Ona fm , és veritat , el Jaume Biarnés és un crack !!! . De fet es difícil no trobar una recepta bona , si et passes tot el dia buscant i inventant , fent barreges i poti poti , amb una feina que t´ agrada i amb recursos il·limitats ( ? ) .
Alícia , ens agradi o no , comença a ser un lloc de referència  en el món mundial pel què fa a investigació gastronòmica . La seva investigació es basa en dos punts : 
primer  la recerca , que no arriba a ser una recerca finalista , o el què us he dit abans , amb recursos a dojo .
segon  La Salut i els hàbits alimentaris , diguem ne que intenta ser una pota sanitària de la salut .

Dintre dels àmbits de salut alimentària on ha funcionat més la seva recerca , Alícia destaca per :
a) Protocol per a celíacs
b) Col·laboració amb l´ Associació Espanyola contra el càncer
c) Avenços en les dietes per l´ elistomia
d) Protocols per l´ alimentació diabètica
e) Tallers infantils 

Però al què anàvem , el passat divendres dia 1 d´ octubre , en Jaume Biarnés en va oferir un altre recital d´ innovació , després de l´ obertura del taller didàctic organitzat per segona vegada durant la festa de la verema  amb una garlamenta inusual o usual ? , del repudiat de la seva mateixa caixa però ara president de la D.O. Pla de Bages , Valentí Roqueta , el gourmet en qüestió va començar com no podia ser i igual que l´ any passat amb una sangria del Pol Nord , la sangria no us ho perdeu estava feta amb un 5 merlot d´ Abadal , i com va dir Ferran Adrià en el seu moment només hi ha 4º que diferencien una sangria normal d´ una del Pol Nord . Seguidament el  científic va explicar-nos de la dificultat de treballar amb textures per al vi i que és molt difícil fer elaboracions dolces , això sí , es va treure de la butxaca i a través d´ una recepta d´ Alain Ducat , una mousse de vi blanc amb gelea de Synera ( Abadal ) els ingredients eren vi blanc , nata i ou a partir de la recepta del cuiner francès . Quan us parlava de científic ho deia per la descoberta constant pel què fa en la innovació de textures , però sobretot per l´ aplicació de mètodes que a vegades s´ empren en l´ indústria o serveis i que acaben desembocant en l´ elaboració de plats , així , la liofilització és un mètode que s´ utilitzava en el seu moment per fer deshidratacions en fred , i que actualment no més de 50 restaurants al món utilitzen . A través d´ aquesta deshidratació en fred , en Jaume Biarnés ens va preparar un Sidral de vi , o sigui pica pica , a base de pols , aroma , àcid cítric , sucre , un agent de càrrega , amb el magnífic 5 Merlot d´Abadal+vi Don Simón ?. L´ aparell anomenat Rotaval permet fer moltes aplicacions culinàries , i així se´ns va demostrar fent-nos veure un seguit de receptes .
Una de les altres coses que potser no he esmentat quan valorava la recerca d´ Alícia , era la recuperació de productes autòctons de la comarca del Bages , és el cas de l´ albergínia blanca . Aquesta recuperació de verdura , va fer que ens preparés una melmelada d´ albergínia blanca amb vi Bernat Oller i acompanyat d´ un borrego del sant pare .
Dintre de la promoció engegada en el seu moment per la mateixa fundació Alícia per la promoció del vi dolç , dintre de la campanya " Vi dolç com la mel " , se´ ns va oferir un mató cremós  amb mel d´ Alícia , la veritat és que el plaer de menjar gaudint de les diferents textures aportades a la taller va acabar amb una llaminadura de vi . Així va acabar el segon taller del Jaume Biarnés , expectants a les noves propostes de cara l´any següent , el meu cunyat Manuel i jo , vam remullar els llavis amb força cava , Artium i vam acabar amb Gibert , i vam sortir més tard que les autoritats , us ho creieu ? . 

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Con la Productora hemos topado ....

La especial frase se pronunció en su momento diferente  , " con la iglesia hemos topado " , se supone que uno la conoce ... y después de manifestar que miembros de la productora del concierto de hoy en Artés , han mostrado su disconformidad con mi artículo , diciendo que yo miento , eso sí , reconociendo que no han leído el artículo pero que la gente se lo ha explicado , también voy a pronunciar cómo dijo alguien hace poco refiriéndose al político en qüestión : " Rectificar es de sabios , rectificar cada día es de necios " . Pues voy a rectificar en lo que no sea cierto y si mi información recabada también fuere equívoca léanse la anterior frase .
Primero decir , que una cosa es la organización del concierto , la otra , la producción del mismo se supone que está aparte .
Así pues Gossos va a seguir actuando con el máximo beneficio logístico de la mano de la productora del evento , el grupo cobrará por su actuación , y la productora asumirá los cargos de infraestructura y sonido , la participación del público será el termómetro del éxito de la función . Pero eso sí , y volviendo a la ya queja dicha con anterioridad y para que esta vez si se puede se lea para no caer en el boca oreja normal pero inconexo en un mundo digítal , mi pregunta sigue recayendo , dejando de lado el agrado o no del grupo , en la renuncia de la barra , aúnque hoy se siga afirmando que es del ayuntamiento , y de parte del beneficio de taquilla , o ya que estamos puestos , aumentar los 9.000 € , que tengo entendido que vale el polideportivo municipal para que yo haga actuar a Los Perros del Boogie , http://www.losperrosdelboogie.com . Puedo organizar así cada fin de semana un evento ? . No seamos ilusos , primero hay competiciones en el polideportivo , y casualidades de la vida , coincide la Festa de la Verema con el concierto , o fué al revés ? , o se ofreció el grupo para presentar el nuevo disco ? , o en las diferentes reuniones se pactó el final obtenido con el ayuntamiento ? , supuestamente estas preguntas són reales o inventadas ? .
Al final pero , y ahora entrando de lleno en el agrado del grupo en sí , me quedaré con que no he podido colgar ninguna imagen del grupo o ralacionada con el grupo , mi hardware debe pertenecer a una primera generación cateto paleta ( lo dudo ) , y que los unplugged sólo sirven para  la privada , los niños de la escuela pública ya tendrán oportunidad de que sus papás hayan comprado la entrada para esta tarde . Continúo pensando que independientemente del evento y del beneficio , y ahora sí y con total seguridad que va a ir a parar a manos privadas , lícito e inqüestionable , hubiera preferido otro grupo , con menos glamour ,   y con más intelectualidad moral , aúnque Natxo Tarrés dándoselas de esa misma intelectualidad moral  siga vagando por libre , promoviendo que la cultura y la música es para todo el mundo , nunca  sectaria . Y que  la cultura es libre y sin cánones Sgae , aúnque la frenética energia del dedo corazón mande .