4arta. , 5a. , 6a. i ja no sé quantes més !!!!

Hi ha veus de refutada opinió i que han influït en mi a l´ hora de crear un blog , que diuen que pari de parlar de bolets i em dediqui al què ens va portar al quid de la qüestió , i la veritat és què el bolet també és el quid de la qüestió per molt que no ho volem veure , i de fet fa oblidar coses que per molt que agradin acaben avorrint i desafecten a la gent . Parlar de política sempre hi serem a temps , i podrem fer tranquil·lament un quadre psicològic del votant convergent i de la blavor Catalana .

La competitivitat amb la què molts de nosaltres ens prenem la busca de bolets és inimaginable , de fet ens hauríem de posar en mans de psicòleg de la mateixa forma que quan parlo d´ un votant convergent , l´ obsessió ens ofusca , i la nostra visió més propera és trobar el preuat tresor . Aquesta cursa per trobar les preuades peces es converteix moltes vegades en carn de cafè , jo sóc el millor , jo trobo aquí , jo he trobat allà , demà aniré aquí , demà aniré allà , a tú com t´ ha anat , i  tot un seguit de frases que entre els que ens endinsem al bosc , se´ ns escapen per la boca vers el nostre adversari recalant i donant informació al moment . L´ informació , els missatges SMS , les fotografies enviades in situ , han estat a l´ ordre del dia amb amics com el Chapeau , Kukales , Pelfort i demés rara avis . I indiscutiblement i sense reconèixer per part de molts una cosa que  intentem ignorar però què és real , fa que encara siguem més bojos pel simple fet d´ ignorar-la : Si la temporada no és bona , no cal que t´ hi emprenyis .

Una setmana seguida buscant bolets , amunt i avall , recalant informació , tercera incursió , quarta incursió , cinquena incursió i ja no sé quantes incursions porto ja , i el diumenge al matí quan baixàvem de Salselles a la riera de Merlès , i el Moño i el Pepe se´n fotien de mi dient-me : si vols parem per qualsevol camí per què en trobis alguna , ja vaig desistir per trobar el preuat tresor , la llenega no arriba .

De les incursions que hem fet , a Oristà , al Clapers , a Sau , a la riera de Merlès , la grisa s´ amaga o no ha sortit . Tot i que els companys amb els què viatjo sempre en troben alguna per tocar-me la moral , o tot i que jo no en trobo cap , tothom en troba quan parla amb mi després de la busca .

La temporada ha estat imprevisible , més aviat pobre amb varietat , i rica amb bolets que al final menyspreem , i que és inevitable recollir si no vols arribar de buit a casa . Esperem que la bonança i el poc vent que ha fet ens permeti , o em permetin trobar alguna llenega com algun any ha passat fins al 13 de Gener . 

Obviant que hi ha gent que diu que Déu m´ ha castigat per la meva obsessió , intentarem redimir el pecat omplint la cistella del preuat tresor per què la Lori ens pugui cuinar un bon àpat amb la seva mà santa el dia de cap d´ any ....  

3ª Incursió

Sort que la naturalesa és sàvia i rectifica quan ho ha de fer , ella sempre hi surt guanyant i l´ ésser humà es queixa sense raó de les seves potineries , que en cap cas ho són , i que ens demostren que mai estem contents amb el temps .

Aquest dissabte passat , i deixant de banda els absurds consells de l´ Enric Gràcia de caçadors de bolets , vam anar al Clapers , el tancament de la carretera per culpa de les obres a l´ eix , em feien pensar que no hi hauria gaire gents disposada a fer el camí , i sense seguretat total de trobar alguna cosa . L´ estona va estar ben emprada , i d´ altre banda vam poder veure que encara hi ha gent que fa el què sigui per arribar al seu lloc preferit de busca de bolets . Quan vam arribar amb la Lori i la Carme , feia estona que el Colom , el Cuadrado , el Paco el Moro i el Jaume Casadesús , inspeccionaven el terreny . De seguida vaig deixar la Lori i la Carme , ja no temo per elles , el bosc se´l coneixen , i els bolets potser més que jo i tot . Quan vaig saludar a la colla del Colom , vaig percebre que tenien més ganes d´anar a esmorzar que passar estona al bosc acotant la carcanada , vaig saltar cap a l´ altre banda de bosc i vaig anar a lo segur , resseguint les fredoliqueres que sabia d´ anys anteriors , i mirant a les llenegueres , per veure si la loteria venia abans d´ hora  . La caminada va ser fructífera , i les dues hores de busca van valer la pena , tot i que la loteria no es va avançar , i ni rastre de llenegues , vam omplir força de fredolics . També vaig trobar dos rovellons , un de petit i un altre que de no veure´l , m´ hi empuntego amb ell . La Lori i la Carme també va anar omplint les seves cistelletes , i a les 11 del matí ja estàvem a Artés , contents i amb bolets per ensenyar i menjar .

I aquest cap de setmana que ve més !!!! .      

1 era. i 2 a. incursió

Dintre del meravellós món de la natura , sempre hi ha ments obtuses que s´ enterquen en fer veure que una cosa és diferent a la què és i el què sembla ho fan veure per què acabi aportant un benefici econòmic a gent que ja no ho necessita , per què realment ja s´ ha omplert la butxaca amb anterioritat , i per què l´ ecosistema acabi tenint un efecte rebot i advers al què nosaltres desitgem . La puta TV3 i el seu programa caçadors de bolets s´ entusiasma setmana darrera setmana a fer veure persones d´ alta volada i cuiners amb estrella michelin , per què la massa i la plebe , s´ encaminin a corre cuita al bosc . De la mà del pseudo físic de torn se´ns il·lustra cap a on hem d´ anar a buscar bolets , a quina alçada i a quins llocs . Com sempre , la puta TV3 , a part de portar 25 anys cagant-la amb el temps , també la caga amb d´ altres coses . 

Amb la Lori i la Carme vam anar el cap de setmana del 12 de novembre a Oristà i al Clapers , a Oristà el bosc a on anàvem l´ han tallat , o sigui que aquest any caca de vaca , i mira que allà n´ hi ha un pilot !!!. Al Clapers el bosc estava més humit i donava més bones sensacions però igualment res de res .

El cap de setmana següent , el Monyo , el Pepe del Tròpic i jo vam anar a Collsuspina i baixant després de la decepció al Parés una mica més avall . El Pepe del Tròpic va trobar sis fredolics podrits a Collsuspina , jo set al Parés , i el Monyo es va morir de fàstic i tan sols va caminar . S´ ha de ser de la família Valiente avui en dia per trobar algun fredolic , el Manolo i l´ Antonio van omplir , no sé a on , suposo que al bosc .

Però encara que expliqui tot això , les rates immundes de la puta TV3 demà tornaran a fer l´ infecte programa , i el doctor de torn ens tornarà a explicar el mateix , a on trobar-ne a on anar i quina classe trobarem .... 

Bolets

Els que hem estat criats entremig del medi salvatge o a pagès , com dirien els pixapins , que ja consideren l´ odiada Manresa com a muntanya , sempre tenim el neguit proper del canvi d´ estació que marca la benvolguda busca de bolets . El dia d´ avui  gairebé es marca al calendari com a canvi d´ estiu a tardor , l´ estació més odiada en la posteritat i a la qual els refranys sempre auguren males passades o traïcions . A mi tampoc m´ agrada el canvi d´ estació , i encara menys el canvi d´ hora , però al final el què ens queda aquests últims anys és la quasi invisible  percepció en la què les estacions passen d´ una a l´ altre amb una abrupta alteració de la temperatura no recordada per a molts . De fet , un pobre llumillu com jo , d´ aquells que s´ apunten totes les coses a l´ agenda d´ entrenament  , ha pogut veure com l´ allargada ombra de l´ estiu entra en els darrers últims anys fins a la segona setmana d´ octubre , d´ altres fins a la primera , la bonança és la tònica , i el canvi brusc de temperatures normalment ve acompanyat de pluges , boires , i demés impertinències meteorològiques , que fan que ens tornem una altre vegada com som sempre , no hi ha res del temps que ens agradi .

Aquest any per això , els que estimem de debò anar a buscar bolets ens esperem una temporada dolenta si la cosa no canvia . Ja feia temps que no ens en recordàvem de què hi havia anys que no trobàvem res ... Això , acompanyat de la connivència que tenen els mitjans de comunicació i els interessats rapinyaires amos de la restauració pre pirenàica i pirenàica , llençant afirmacions com la del telenotícies vespre del dissabte al migdia , on encara donaven als pixapins marge  de millora per la caça del miceli . En Carles Peris es va atrevir a dir dintre del telenotícies del migdia del cap de setmana passat , que de les 154.000 Tones recollides l´ any passat , aquest any encara era possible recollir-ne 84.000 Tones . Tot això acompanyat de les conseqüents imatges de les infames parades de Cal Rosal , això sí , aquest any la noia que va sortir parlant va dir la veritat que els periodistes no van poder dir : no hi ha bolet !!!! .
Si la setmana passada assistíem a la publicació del Patufet on es comentava el vallat i el pròxim pagament en un bosc de St. Llorenç de Morunys per part del propietari , i al cap de tres dies veiem la propaganda generada per la 25anysdecagadesaTV3  , ens hauríem de començar a fer segons quines preguntes per part de molts dels què ens interessaria preservar el medi ambient i la barbàrie humana gràcies a la propaganda interessada dels què en treuen rèdit econòmic sense pensar en el què queda realment al mig del bosc . La gestió dels boscos , quina quantitat de boscos pertanyen a mans públiques o privades , o anar més enllà  i fer-nos preguntes sobre les fórmules de pagament en boscos mancomunats o de propietat municipal que ja existeixen a d´ altres llocs , potser farien variar la també especulativa busca del preuat boletus edulis , i tot el què l´ envolta .
Això serà de difícil tasca , potser al final ens faran pagar per anar fins i tot a la platja , hem de comprendre que Catalunya és un excel·lent laboratori per la resta de l´ estat , i mentre esperaré les desitjades pluges per poder agafar la cistella , i acompanyat del Musta i el meu cunyat Manuel , tornar a gaudir de l´ indescriptible plaer de trobar el què trobes .http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/primera-i-segona-incursio-de-la.html

   

Tercera , Quarta i Quinta incursió .

He estat tanta estona agafat al vàter com Jim Carrey a " Dos tontos muy tontos " després de què Jeff Daniels li aboqués tota l´ ampolla de laxant a la beguda , que des de dijous he gastat més tovalloletes de nen petit jo que el meu fill Joan . Primer la mandra , llavors l´ obligació , i al final l´ indisposició , marquen l´ actualitat del blog .

La setmana passada tant dissabte com diumenge , vam poder gaudir una altre vegada de la busca de bolets , completament diferenciats els dies . El dissabte amb la " Quadrilla de la Muerte " , vam fer furor , i el diumenge els tres escolanets vam fer la pena .

Sí , el dissabte passat vam anar el Rafa Córdoba , el Pepe del Tròpic , el Moño , la Carme i jo una altre vegada a Oristà . Per ser cinc persones , i molt diferents totes cinc , ens vam entendre prou bé , per anar pentinant el bosc mica en mica , sense semblar una colla de peixateres i acabar trobant-ne bastants tots sense seguir cap cànon del maleït programa de la maleïda TV3 . Tot i que el Pepe al final va anar bastant per lliure , la seva bona orientació no va fer que el tinguéssim que trucar al 112 , i va ser ell qui ens va estar esperant més de 1/2 hora al cotxe , que va aprofitar per triar tota la cistella plena que li va quedar reduïda a la meitat . Molt rovelló i alguna llenega , el rovelló bastant de corcat , la llenega mes aviat petita i parada , i algun fredolic ja , com també alguna llengua de bou . Els camagrocs nosaltres és que ja ni els agafem , al principi quan tens la cistella buida , però qui vulgui el comestible excel·lent marcat als llibres amb 5 estrelles , que els vagi a recollir ell .

El diumenge amb el Musta , el Manuel i jo , ja va ser una altre cosa al Clapers , massa d´ hora , bosc sec i a sobre els bombers estan fent la segona actuació de neteja encetada l´ any passat , Sí , vam trobar alguna cosa , el Musta com sempre amb el seu olfacte impertorbable per trobar bolets va ser el què en va trobar més una altre vegada , jo competint amb ell sempre encara que no se´n adoni , també vaig trobar 15 o 16 rovellons , més una lleneguera que vam compartir junts , el Manuel , no va tenir tanta sort , però ja ho he comentat , no es tractava de sort , poca humitat , massa aviat i el bosc canviat completament d´ any a l´ altre .
Aquest diumenge , un altre vegada el Musta i jo ens hem dirigit cap a Oristà , la ja resseguida zona ha estat objecte un cop més de les nostres potents petjades , bé la meva , per què el Musta està més prim que un espagueti  , i una altre vegada més ha tornat a fer petita la seva cistella ,  quan ja feia una mitja hora que estàvem al bosc he sentit que em cridava i m´ ha demanat la clau del cotxe per anar a buidar-la , i tornar a venir per carregar . Quina màquina , i llavors porten ex diputades sobre dimensionades amb roba per anar a la Barcelona Fashion Week per que facin el maleït  i impronunciable programa de la televisió pública ! Per què no avisen al Musta ? valdria més que invertíssim els diners amb ell que mal gastar-los amb actors de segona fila que mai han xafat un bosc ....
Avui jo també he trobat alguna cosa , he anat a lo segur , cap aquella i aquella altre lleneguera que coneixes , algun rovelló perdut i que encara ha aguantat , un bon grapat de fredolics amb una fredoliquera que mai falla , i llengua de bou ben primerenca i blanca per un bon guisat . Tot i amb això , el bosc m´ ha deixat un mal regust de boca , a part de la suada que he patit , com no plogui la temporada serà curta , i si baixen les temperatures encara més . Sort que el té vermell amb menta que porta el Musta i que ens prenem tant abans d´ entar al bosc com després et fa temporitzar les idees i ser més positiu , a part de donar per acabat temporalment el mal de Jim Carrey .....

Primera i segona incursió de la temporada .

Sempre mirant l´ agenda de l´ any anterior i fent el càlcul matemàtic , o simplement , picant a la gent amb la que normalment coincideixes al bar , aconsegueixes i a la fi decideixes quin és el dia que tries per anar a buscar bolets . El dissabte , la Carme i jo vam anar a Oristà , i a primera hora del matí , quan ja entrava al bosc i rebia la primera trucada del dia , a 2/4 de nou augurava una infructuosa busca del preciós menjar al Moño , m´ havia equivocat i com que sóc un feleres em pensava que els havia de xafar només entrar . No va ser així , i resseguint el què havíem fet amb anterioritat 9 dies abans i d´ altres anys amb tota la gent que normalment ve amb nosaltres  , vam anar omplint poc a poc , sense presa però sense pausa , i així a les onze ja estàvem a Artés amb la cistella plena . El problema va ser a la tarda quan vaig fer la tria . Molt bolet corcat , fins i tot algun botó que normalment ni te ´l mires i dones per fet que està sa . 

Diumenge ja va ser un altre cosa , vam haver d´ anar un altre vegada a buscar-ne , el meu cunyat Manuel , el Mustafà i jo . Vam tornar a anar a Oristà , tot i que havia plogut la nit del dissabte a diumenge , 56 l per m2 a Artés , havíem de treure-li les ganes al Manuel , i la seva persistència va fer que a part d´ anar a buscar bolets  , acabéssim molls com ànecs . La busca del diumenge ens va demostrar que per molt que li emprenyi a segons quin sector d´ aquesta nostra auto anomenada moderna progressista societat , pel que he vist i sentit a les rotllanes d´ amiguets de bar , sempre , i per a mi és millor un àrab musulmà , sense feina des fa dos anys i mig ,  respectant , buscant i sabent buscar bolets , que una ex diputada sobre dimensionada , mal arreglada per anar al bosc i més semblant a la presència d´ una tertúlia de La Noria  , sense coneixement de les espècies i acompanyant la banalització que ha fet TV3 de la busca de bolets .

La lliçó del dia també va ser que qui menys té comparteix el màxim , Musta , un cop acabada la busca i ja canviats de roba , ens havia portat l´ esmorzar , diferent , però al final esmorzar , té negre amb menta i pastissets elaborats per la seva dona de tota classe imaginable , sabeu qui es va quedar les sobres , no ? .