2ª Mitja Marató de Calella

Els que fem esport de resistència normalment tenim bastant assimilat l´ esforç i el sofriment , així ho creia jo i així pensava jo fins ahir diumenge . I és que amb el volum d´ entrenament que portava i les sensacions del dimarts passat  entrenant , creia que aquest diumenge a Calella no patiria tant com vaig patir . En un traçat totalment pla , de Calella fins a Malgrat i tornar , 21,095 Km. , vaig començar a notar la falta de lleugeresa i acumulació de segons per cada kilòmetre corregut a partir del Km. 12 . I així fins a la despreocupació total de marca i amb la sola intenció d´ acabar la prova vaig arribar com una burilla consumida fins al filtre a la meta . He arribat a vàries conclusions després de la cursa d´ ahir : una és que un porc senglar no pot còrrer tants kilòmetres , l´ altre que els anys passen i la millor marca o única marca de referència a la Mitja Marató de Sitges al 2003 , d´ 1h 40' 14" és ara per ara un miratge bastant difícil d´ aconseguir a la Half Challenge de Calella del 16 de Maig d´ aquest 2010 , i encara més després de 1900 metres nedant i 90 Km. en bici . Una altre cosa és que em torni un purista un altre vegada , perdi 10 kg. de cop i entreni com un professional d´ elit com vaig intentar en algun moment d´ aquesta dècada .  

Bé , tot i que el Marc Guitart , el noi que em fa els entrenaments m´ ha intentat donar ànims avui dient-me que ja s´ esperava aquesta marca degut al volum que portàvem , no he entès ben bé què volia dir : si poc o molt ..

crec que alguna cosa ha de canviar per què arribi amb garanties el dia 16 de Maig , i una altre cosa : les agulletes no me les treu ningú , a les dents , a les ungles , als cabells , a tot arreu . L´ àrnica montana 30 CH ja no em funciona i el Traumeel tampoc .... 

http://www.gesport.cat/mitjamaresme/

Corre Forrest !! Corre !!!

Una de les coses que té practicar la modalitat esportiva del triatló , és que cada vegada has de generar més càrrega de treball que el dia anterior i així anar-la disminuint fins al dia de la cursa o objectiu que et marques a la temporada . Si l´ any passat vaig fer primer , la Transèquia corrent des de Balsareny fins al Parc de l´ Agulla , 28 Km. , si aquella caminada que es van inventar els " pijitos " de la Jove Cambra Internacional ? , i la setmana a sobre la Caminada d´ Artés , 14 Km. amb el meu amic Ruben Dalmau de Sallent , aquest any no podré participar a la caminada que organitza el centre excursionista del poble , ja que me ´ n vaig a Calella de la Costa a participar a una Mitja Marató , ostres tu !!! , 21,120 Km , per sumar i sumar fins el dia 16 de Maig del que ara estem vivint  .

Em sabrà greu , i a gairebé a tots els participants de la caminada també els hi hauria de saber greu . Ja que si no m´ erro  parcialment o en la seva totalitat , un tram de la Caminada d´ aquest any , serà eliminat o modificat degut a la construcció de la Ronda Sud del Poble d´ Artés . Ahir , i en pàgines principals , al Patufet , sortia publicat a través de l´ informació del Sr. David Bricollé , que el projecte d´ execució per tal de construir la Ronda Sud ja havia estat presentat i que el termini d´ al·legacions per part de particulars i organismes havia estat obert al públic . 

Em fa estrany i també no entenc , que demà , podent aprofitar la Caminada com a acte de reivindicació , l´ organització de la Caminada  , no s´ hagi plantejat la protesta com a acte de disconformitat amb l´ eliminació de molts paratges d´ interès rústic del nostre poble que encara queden a Artés . I sí , hem de reconèixer que molts dels terraplens de pedra seca amb ametllers florits ara mateix , vinya , corriols o fins i tot alguna part de l´ anomenat Camí dels Calls , quedarà destruït gràcies a aquest gran projecte impulsat per Si Si Ya Ya i sus sequaces .

La construcció de la Ronda Sud , suposarà que el poble d´ Artés pot anar creixent fins a tocar el marge de dita Ronda , com a torna i com aquell que no sap res , podrem fer una nova embranzida a l´ urbanització dels Roquinyons , primer per això , hauríem de demanar al Sr. Prenafreta o la Sra. Munar com s´ aconsegueixen uns insignificants diners per eludir la justícia i deixar-lis així a la constructora Cots i Claret per que pugui executar l´ obra . 

Així doncs els fantasmagòrics edificis inhabitats del Passeig Diagonal o d´altres llocs de la nostra meravellosa població creats per l´ especulació immobiliària passaran a llocs més llunyans del centre urbà .

El problema , és que l´ explicació de dita Ronda donada pel nostre magnífic govern , el Municipal no home ! no tenen tanta fluides mental interpretativa , La Gene ens diu que és per l´ absorció del trànsit de vehicles turismes i pesants  dintre de la població , això em recorda a comissions sense dimissions ,  a explicacions sense  fonament , i a obra pública per fomentar l´ especulació de la  que tant ens ha agradat aquí . el totxo i el morter per sobre tot , això sí ! . 

Puc afirmar amb rotunditat , que ja fa més de 4 anys que hi ha gent que ha adquirit terrenys estratègics dintre de la població per canviar-los en el seu moment per terrenys propers o d´ interès en zones properes a la Ronda .

Per això , i sabent , que ja que Las Muñecas de Famosa , era segur que no ens construirien un ascensor , com L´ Ateneu o d´ altres grups de pressió no han mostrat , ni mostraran demà la seva disconformitat amb la construcció de la Ronda Sud del Poble . Haurem d´esperar a que ens destrueixin paratges magnífics , parets de vinya centenaris , corriols utilitzats per tots els animals possibles o simplement gira-nos d´ esquena i consentir el què pocs anhelen amb cobdícia . 

El Hereje

http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Delibeshttp://cvc.cervantes.es/actcult/delibes/obra/ratas.html

Dintre dels llibres que tinc a la petita biblioteca de casa , no us penseu que és una biblioteca com les que tenen els grans terratinents Anglesos amb la seva catifa  i moble bar , és un petit moble que la meva germana Montse em va deixar provisionalment per sempre , de l´IKEA i el qual vaig " tunejar "amb rodes a sota la base i reforçar amb escaires a cada cantonada gràcies a la poca  qualitat del producte que ens volen donar els Suecs , i que ocupa bona part d´ un pany de paret de la zona compartida de la primera planta del dúplex a on vivim. Doncs allà hi tinc tres llibres del malaurat escriptor Miguel Delibes , Cinco horas con Mario , Las Ratas , El Hereje . El hereje comprat al Círculo de Lectores i molt modern , Las Ratas i Cinco horas con Mario , comprats a La Cuesta del Jardín Botánico a Madrid de segona mà .  

Jo no seré dels que entrarà analitzar la seva carrera literària i la seva vinculació amb elements del règim anterior , està documentat que es va enrolar a la Marina per part de l´ exèrcit nacional l´ any 1938 , però si que el defensaré com a literat extraordinari i com un gra d´ aquells que et surt al cul i que no el pots eliminar per molt que el rebentis una i una altre vegada ha anat escrivint històries pòstumes que algú no volia acabar traduint o entenent amb el seu missatge clar i entenedor , com a Los Santos Inocentes o a Las Ratas  . Per tant , si partim que estant a un dels costats   el senyor Miguel Delibes va relatar la cruesa d´ una Castella de la post guerra que molts dels nens que ara van a l´ escola , haurien de tenir com a exemple a no tornar a succeir , i una Espanya que molts han volgut tapar amb llençols blancs i roses  . 

Mai m´ hagués imaginat que la caça de rates sigués una font d´ ingressos per una família , i el relat de Miguel Delibes és comprovat i coneixedor del personatge de primera mà a Las Ratas .

Així doncs , també em va sorprendre que parlés de la mort amb una naturalitat insultant en una entrevista feta pel diari ABC en el seu moment , i així entendre´l una mica més en el seu llibre El Hereje .

Bé , crec , que que per als que en poca o molta mesura ens agrada llegir una mica , i fins i tot com a exercici de total obertura cap a la cultura pública palesa , ens hauríem de fixar més en els autors que han descrit amb més realitat el passat més present de la nostra història .

L´ altre problema és que comencem a etiquetar també als escriptors ....  

913461021

Com que quan estic al taller sóc carn de cadenes de ràdio i ja fa molt de temps que vaig trencar amb les cadenes tradicionalistes i la ràdio fórmula , en el seu moment vaig haver de buscar alguna cosa alternativa que no em sonés al mateix de sempre . Canviava d´ emisora per no escoltar el Jordi Basté i al moment m´ assabentava que l´ havia contractat Rac 1 , escoltava al Bernat Soler per no escoltar al Joan Mª Pou i al cap de res m´ enviaven al Pere Escobar per suplir-lo . Però ja amb molta anterioritat i gairebé gràcies pels viatges a Madrid que vaig començar a descobrir Ràdio 3 i una manera diferent de fer ràdio dintre dels canals públics  . Actualment la graella de la ràdio ja no és la què era i a més després de la gran remodelació del gran canal públic d´ informació , però el què si que us puc assegurar que és dels únics canals independents d´ informació musical i cultural  que actualment existeixen . En Tomás Fernando Flores , tot i que li van retallar els 120' dels què disposava abans , de 10 a 12 hores del matí , encara disposa de 60' del més cool de l´ actualitat en el seu programa Siglo XXI , de 12 a una del migdia . Tot i la retallada després de la remodelació , les seccions com Aldea Global , Contenedores de Arte , el contestador que només és efectiu en la mateixa duració del programa 913461021 , les entrevistes i presentacions dels discs més moderns , com saber si Nawja Nwimri treurà un disc en castellà , o Marlango actuarà a Barcelona per presentar el seu nou disc , formen part de l´ actualitat més destacada de les ones . I és que tenir el grup animat Gorillaz presentant el seu nou disc en directe , o Faithless cantant i dient que tornaran a treure un nou disc , barrejat amb l´ infinitat d´ aiguabarreig d´ idees que planteja el limitat contestador automàtic , donen un aire diferent al programa , i fan que em desconecti una mica de la saturació d´ esports i diversió que m´ ofereix Ona f.m. .

Fa temps que vaig deixar d´ escoltar el babós del Basté , llepant coronilles dels polítics de torn , i adulant els progres que estrenen espectacle , i vaig trobar una ràdio que parla com la gent del carrer , Ona F.M. i Ràdio 3 .

http://www.rtve.es/podcast/radio-3/siglo-21//

L´ inutilitat dels inútils

Després de gairebé 4 dies sense accés a internet se´ m feia estrany decidir a veure de què parlaria ... de com va cantar la Beth a la Calçotada de l´ Ateneu ? , de les queixes dels veïns dels Pisos de la Caixa ? del què va passar a l´ últim ple municipal i el seu show ? . Però la veritat és que no es podia  parlar de res més que de la gran nevada al poble i en general a tot Catalunya . Si  en el seu moment en aquest mateix blog vaig comparar Artés amb Madrid , primer per el " basurazo " que ha implantat l´ Ajuntament de la capital de la  comunitat , i segon per la reacció tardana i poc eficaç de la nevada del desembre de l´ any  que hem acabat de deixar , era per comparar la gran coincidència de gent insigne que ens acaba governant en ambdós llocs . L´ Ajuntament d´ Artés a part de recomanar-nos a través de la seva pàgina web que ens havíem de retirar la neu nosaltres mateixos de la vorera i de davant de casa  , va tenir molta sort que el dimarts al matí el termòmetre pugés fins als 18 graus al migdia , i així la poca capacitat de reacció que va tenir , pensant que la pluja del dilluns al matí no faria quallar la neu , va fer passar inadvertida la feina feta a apartir  de dos quarts de quatre per part de les excavadores del Garrigasait que fins a les vuit del vespre del dilluns , que  van estar passant i deixant una lleu capa de neu sense tirada de sal al darrera , per què el dimarts al matí ens podéssim matar individualment si no arriba a ser per el temps que va fer . 

Podem tenir directors generals de protecció civil que pugen a dormir a casa i l´ endemà al matí queden encallats al tren per culpa del temporal , en comptes de quedar-se a la mateixa capital per coordinar l´ aplicació de mesures de protecció entre tots els òrgans . Podem tenir un President de la Generalitat que diu que la principal prioritat  en la tempesta ha estat que les persones no dormissin en els vehicles atrapats . Podem tenir empreses que no ens poden dir fins quan estarà restablert el flux elèctric . Podem estar fins a 4 dies sense connexió a internet , ni sense telèfon fixe . Podem tenir  caos a la rotonda de la Butjosa al costat d´ Urbaser , podem tenir caos des de la sortida de l´ eix transversal fins a l´ entrada d´ Artés el dia del temporal . Podem tenir regidors governant que no ens contesten les preguntes que es fan als plens municipals , i també podem tenir regidors que es comporten com perfectes desequilibrats a l´ hora de respondre´n . De fet això si què és l´ Oasi Català , hi ha de tot : ningú es fa responsable de res , ningú assumeix responsabilitats , ningú dimitirà , dóna gust tenir una classe política tant propera al ciutadà d´ a peu i que vegi que el problema individual pot arribar a ser col·lectiu , i el problema col·lectiu pot acabar sent individual . 

Calçotada a l´ Ateneu Popular

Esteu cansats de fotografies de calçots ? Esteu cansats de què us parlin d´ elements agrícoles que ingerim gairebé per modes o obligació per l´ època de l´ any ? . No ,  home , no ! No sigueu així , deixeu-vos anar sigueu solidaris i reuniu-vos , associeu-vos , col·laboreu al màxim possible en la divulgació popular de les tradicions que vam perdre , que hem pogut recuperar i que no sé si podrem mantenir ... inclosos les curses de  braus....

Quan vaig decidir acabar de ser purista , tornar a ingerir alguna dosis d´ alcohol , deixar de menjar cada dia arròs integral i pollastre , i no fer la Duatló de Moià , aquest dissabte coincidirà amb la Duatló de Manresa , vaig descobrir que el primer , el segon , o quan se li ocorria als oportuns ... es feia la Calçotada a l´ Ateneu Popular . No sé quantes en porto ja de calçotades , potser des del 2003 , i això que ni els tasto , ni m´ hi acosto , no els aguanto i no m´ agraden , i la dieta bàsicament és vi del Sindicat i pa amb tomàquet amb botifarres , si en queden . Per sort sempre estic voltant com un borinot mentre la gent s´ enllardissa amb la salsa dels calçots , i jo carrego el meu plat suplint l´animadversió al calçot . Crec a part que la Calçotada amb els anys ha anat millorant , podríem criticar si voléssim alguna tasca de logística o de provisió d´ aliment , però deixant de banda càlculs que et poden fallar per l´ assistència o no de la gent , crec que és una trobada que li aniria molt bé a més d´ algú per què la seva limitada visió de la societat Artesenca li enriquís el seu devaluat format de correcció política .

Crec que  la Calçotada ha crescut proporcionalment amb la maduresa social i política de la gent que l´ organitza , a vegades s´ ha volgut fer creure  que segons quins organitzadors d´ actes tenien el seu públic limitat en funció de la seva etiqueta . Això no és així i la pròxima assistència de tu mateix així ho demostrarà .    

I també tenim un hort ....

He conegut molts tipus de gent que són cap grossos , jo mateix en sóc un , però a part de mi , un dels culpables de què al final acabéssim manant un hort va ser el meu cunyat Manuel . Fa gairebé més de tres anys abans , sempre em comentava i gairebé m´ obligava a informar-me sobre l´ estat de l´ arrendament d´ un hort i la manera d´ aconseguir-lo . Al final els contactes i el conèixer gent , va fer que ens quedéssim el del Josep Manyosa . Ara ja fa 1 any i mig que el tenim , els nostres veïns : el Valentí Castells de Cal Co , el Pere Trullàs " Saubet " , el Camacho pare , i el Valiente pare , ens han ajudat molt , i l´ any passat ja vam agafar molts tomàquets , uns 400 kg. de patates , a part de plantar maduixes , bròquils , col i flor , enciams , escaroles , mongetes tendres ( de metro i perona ) , mongetes seques , pèsols , pebrots , cogombres i albergínies , cebes  , ceba tendre i calçots . Aquest any hem collit els primers calçots , ja que vam preparar primer la ceba per fer-los  i també les primeres cols del planter del Valentí Castells .

Ahir a la tarda vam estar plantant la grana de les tomaqueres , i esperem que en 15 dies l´ experiment ens funcioni . Sí , és veritat que l´ hort és sacrificat , i que fins ara el temps ha fet que la " gandulitis " que teniem ens l´ amagués ,  ja que era impossible remenar la terra i potser en dos mesos l´ únic que hem fet es tallar les canyes i podar els arbres per primera vegada .... Si us explico com vam arreglar un noguer no us ho creureu , i la veritat és que el " Palosanto " i l´ albercoquer van quedar molt bé .

És sacrificat , però també et fa oblidar cabòries , i et sents molt satisfet quan reculls els teus primers fruits de la terra , fins i tot , no ! segur que són molt més bons que a la botiga o al mercat . De fet nosaltres som dels que gairebé no hi tirem res , tot i que vam heretar una barraca que més aviat sembla Txernòbil tal com algun amic meu ha afirmat . Bé , us recomano que per poc que podeu practiqueu l´ horticultura per contra dels tòpics que l´ associen a ella ( diuen que quan tens un hort és per què et fas vell ... ) , i que no cal que adquiriu o llogueu un gran tros de terra , a les torretes de casa també es pot cultivar !!!!