Els que fem esport de resistència normalment tenim bastant assimilat l´ esforç i el sofriment , així ho creia jo i així pensava jo fins ahir diumenge . I és que amb el volum d´ entrenament que portava i les sensacions del dimarts passat entrenant , creia que aquest diumenge a Calella no patiria tant com vaig patir . En un traçat totalment pla , de Calella fins a Malgrat i tornar , 21,095 Km. , vaig començar a notar la falta de lleugeresa i acumulació de segons per cada kilòmetre corregut a partir del Km. 12 . I així fins a la despreocupació total de marca i amb la sola intenció d´ acabar la prova vaig arribar com una burilla consumida fins al filtre a la meta . He arribat a vàries conclusions després de la cursa d´ ahir : una és que un porc senglar no pot còrrer tants kilòmetres , l´ altre que els anys passen i la millor marca o única marca de referència a la Mitja Marató de Sitges al 2003 , d´ 1h 40' 14" és ara per ara un miratge bastant difícil d´ aconseguir a la Half Challenge de Calella del 16 de Maig d´ aquest 2010 , i encara més després de 1900 metres nedant i 90 Km. en bici . Una altre cosa és que em torni un purista un altre vegada , perdi 10 kg. de cop i entreni com un professional d´ elit com vaig intentar en algun moment d´ aquesta dècada .
Bé , tot i que el Marc Guitart , el noi que em fa els entrenaments m´ ha intentat donar ànims avui dient-me que ja s´ esperava aquesta marca degut al volum que portàvem , no he entès ben bé què volia dir : si poc o molt ..
crec que alguna cosa ha de canviar per què arribi amb garanties el dia 16 de Maig , i una altre cosa : les agulletes no me les treu ningú , a les dents , a les ungles , als cabells , a tot arreu . L´ àrnica montana 30 CH ja no em funciona i el Traumeel tampoc ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada