Regirant els calaixos de casa , però també amb la memòria clara , he vist el carnet de l´ assemblea nacional de Catalunya , carnets del sindicat vertical , o simplement he vist desfilar personatges de la vida política que al final acabes associant a la vida Artesenca , des del Domènech Baró fins al malaurat Ton Cabra , la política en més o menys mesura sempre hi ha estat present a casa i sempre ha passat per casa , cosa inequívoca avui en dia i que donem com a mala opció o com a exemple de mala praxis en general . El polític s´ ha devaluat , i la corrupció genera desconfiança absoluta en el sistema .
Una de les coses amb les que es vanagloriava el meu pare , era que havia estat un dels fins a tres cents militants del PSC que van ser expulsats per seguir la corrent d´ en Josep Pallach , i després de la seva mort i successió al partit per Josep Verde Aldea , molts dels que no van combregar amb l´ integració a PSC ( Congrés ) , van preferir passar o a ERC o fins i tot a CDC .
De fet ara al PSC , amb el seu intent d´ aconseguir alguna cosa després de què la que tenia el penjador per la gabardina a Barcelona i a Madrid quedés borrada del mapa estatal per Rubalcaba , s´ intenta recordar la figura d´ en Pallach , sense tenir en compte que en Pallach , a part de ser realment socialdemòcrata era també nacionalista .
Les pocions apartades en el seu moment , com les de Tura , Castells o el mateix Ernest Maragall , semblen tenir importància per a l´ alcalde de Terrrasa , en Pere Navarro , o per el de Lleida , Àngel Ros .
Potser encara no s´ ha parat a pensar del per què del moviment social i polític generat a Catalunya molt abans de la Guerra Civil , i de les associacions naturals però ben diferenciades al mateix moment entre moviments obrers i partits polítics . El pes de la CNT i la FAI , vinculada al poder d´ ERC a la Generalitat , la purga del POUM per part dels comunistes , i l´ aniquilació per part del franquisme de tot vestigi anarquista , fa que el moviment socialista a Catalunya tingui diferent recorregut que a la resta de la península .
El naixement del PSC en sí ja suscita les seves primeres veus dissonants , com les què ja he dit d´ en Pallach , o més endavant amb la vinculació al PSOE mantenint una autonomia com a federació socialista .
Els escenaris són diversos per al futur , però al meu entendre , l ´ avantatge actualment , si és que n´ hi ha alguna , és pels partits que es col·loquen més a l´ esquerra i més emmirallats amb la realitat catalana , com són el cas d´ ERC o els eco socialistes d´ ICV - Verds .
Mentrestant , l´ ensorrament d´ un partit que no sap on va , mantenint el seu aparell burocràtic al capdavant , i sense pujar al ring en cap moment per debatre amb la societat el què realment és necessari per sortir d´ aquesta crisi , genera incertesa per una banda mateixa dels votants i societat que es pot sentir representada per dit partit , i per l´ altre la re col·locació de fitxes per part de partits polítics que poden aconseguir ocupar un espai que ara mateix el PSC no pot ocupar .
Des de la platea , ens ho mirarem de lluny , per poder ajudar , sempre de la nostra profunda ignorància a que les coses es facin molt millor del què ells intentin dir què s´ ha fet , una millor política és possible , sí , és possible .
