Reptes

" ...Que en mi vida no ha cambiado nunca nada

que cambio siempre solo bastos por espadas ... "   Castillo de Naipes de Lori Meyers

http://www.musictory.es/musica/Lori+Meyers/Castillos+De+Naipes

Vivint de primera mà que moltes coses ja no canviaran d´ aquí a que acabi l´ any , ni per res , ni amb un miracle com el de la Santíssima Trinitat, és també inevitable que ens plantegem reptes de cara al nou any , independement i una altre vegada reconeixent que la classe política viu en un altre pla superior , amb les seves dietes , les seves primes per assistència a plens i reunions , nosaltres , els plebeus continuarem navegant en la marea de les discussions i retallades no sense lluitar per què les coses canviïn .

Si féssim revisionisme històric amb dates curtes i anant tant sols fins a l´ any 1999 veuríem que el dit és real i ens equivoquem cada dos per tres , podem veure que la monarquia ja es va expressar en el seu moment dient que la justícia havia de ser igual per tothom ( Cas Roldan ) , que a la península hem passat de la llei de lliberal·lització del sòl d´ Aznar i de tenir feina tothom a dojo , a passar a 5 M de parats .També podem buscar les xifres i els anys abans d´ abandonar una nació com l´ Irak amb les seves armes de destrucció massiva , passant pel missatge de Rajoy de què es farà qualsevol cosa per mantenir l´ integritat de l´ exèrcit però retallant cap a una altre direcció .
Sí , ho diuen , l´ història mai es repeteix però acaba semblant-se citant a Marc Twain , però també hem de tenir en compte que la societat i els homes som partíceps dels moviments polítics i socials que marquen la nostra dinàmica mecànica , per tant i així com d´ altres vegades i davant de les injustícies comeses pels poders fàctics dominadors de la societat  , hem de demostrar la més ferma i bel·ligerant resposta als atacs constants als que es veuen involucrats la majoria , i ja sense diferències , de sectors de la societat .
Davant de la manca de resposta als missatge de poca competitivitat expressada pels patrons com a missatge subliminal per fer espantar al treballador , la connivència explícita dels sectors més elitistas amb el sector econòmic  o la costosa tisorada que afecta al ciutadà d´ a peu , cal marcar reptes per què d´ una vegada per totes el caspós i retrògrad mecanisme de l´ estat democràtic sigui remodelat d´ una vegada per totes , i poder així viure en una societat molt més lliure en el sentit més ampli de la paraula .
Els reptes són difícils , però són per superar-los , molt bon cap d´ any , deixeu-lo tal com està i comenceu-lo millor !!!!
Intentaré ajudar-vos   

Artés continua semblant-se a Madrid ( II )

La relació que té Artés amb la seva merda és tant efímera com repetitiva , ho he comprovat abans , durant i després de totes les vegades que he parlat d´ aquests temes , la relació olfacte sensitiva , http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/09/relacions-sensitives.html , la relació poble container  , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/madrid-i-artes-s-assemblen.html , Artés continua semblant-se a Madrid , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/12/artes-continua-semblant-se-madrid.html , amb algunes coses i amb d´ altres no li arriba ni a la sola de les sabates . Artés progressivament i incansable ha anat augmentant la seva població , les seves escombraries i la seva taxa d´ escombraries , així doncs hem passat dels 99 € de l´ any 2009 als 104,90 € d´ aquest mateix any , la directa puja en proporcionalitat de les escombraries no va d´ acord amb el servei que se´ns ofereix com a ciutadans , només cal veure exemples de caps de setmana llargs com aquest de Nadal i St. Esteve , Artés és com Madrid , per l´ acumulació de brossa als i fora els containers , amb la diferència que a la gran capital la recollida es fa al moment o al cap d´ un moment , aquí , avui a tres quarts de vuit del matí , els contenidors arrebossaven alegres de gran quantitat d´ elements impurs de la natura . De la directa proporcionalitat de què parlàvem podem argumentar que també és inversa pel què fa als serveis oferts per l´ empresa que gestiona la situació i pel consistori , que sembla que vegi de bons ulls que els nostres caps de setmana vagin acompanyats d´ uns bons insans  paisatges urbans . M´ agradaria saber si la pròrroga per la concessió de tractament de deixalles de la nostra vila encara segueix prorrogada amb una empresa que brilla per la seva efectivitat en caps de setmana llargs , caps de setmana curts o si realment la seva manifesta desídia a hora de passar l´ escombreta té relació directa   amb la quantitat de diners que cobra per efectuar aquest servei . Hem vist contenidors de dintre del poble i que generalment corresponen a àrees de  forta influència econòmica i comercial pujar a nivells insospitables , sense comptar amb els adorns del seu voltants , casos com el de davant del BBVA , davant de l´ Escola Vedruna , d´ altres que són el cúmul de l´abandonament , carrer La Roca cantonada amb carrer del mig , però que això ja arribi a carrers com l´ Hospital o carrer Bages , accentua la meva profunda sorpresa sobre la gestió de les escombraries , dels residus , de la col·locació de contenidors i la seva facilitat per arribar al contribuent , i del control exhaustiu per part del regidor i càrrecs a qui pertoqui vetllar per una recollida neta , sana , selectiva i profunda .

La merda continua formant part de la nostra vida , d´ una forma o altra .    

La décima

Los que hemos seguido los pasos de los azulitos por simpatia , animadversión o tan sólo para estar al corriente de la estratagema política actual , no nos sobresalta el discurso político que sigue el máxime y futuro representante del estado español , http://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy , su elocuencia y su ambigüedad se ha hecho notar al largo de su carrera , des de las administraciones públicas hasta la presidencia , su locuacidad para decir y no decir nada ha sido un hecho caracterísco de su personalidad .

Des de " Son cómo hilillos " , en la catástrofe del Prestige , o " Se lo he dicho meridiánamente claro " en la oposición y dirigiéndose a su amado amigo Zapatero , siempre se ha balanceado en la cuerda del trapecista queriendo decir y dejando  de decir . Sin embargo sus presentaciones de libros o de tertúlias o reuniones , conferencias dirigidas a la gente , van acompañadas de la misma cancioncilla con acertijos , frases intencionadas y metáforas muy inteligentes , untadas con un humor peculiar que hace reir al propio y al impropio .  Antes de empezar la décima legislatura de la democracia , la verborrea azulita nos ha dejado sus perlas , y después sus intenciones , http://opinio.elperiodico.cat/%C3%BAltims-articulos/la-llei-de-lembut/ , empezó con " Las medidas van a ser dolorosas " , ignorando que dado el  resultado electoral en todo el estado español muchos ya nos habíamos apropiado de un bote de vaselina filante , o hasta el " Me gusta el modelo de búsquedas de solución a la crisis que hace el ejecutivo catalán , es el modelo a seguir " , Mariano sigue demostrando que su cantinela es muy extensa y muy embelesada , cómo el flautista de hamelin muchos van a seguir su cancioncilla , pero la invisibilididad en el primer discurso dentro del hemiciclo ha sido creciente  , " al pan pan y al vino vino " también lo sé decir yo , su retórica sin igual ya no crea escuela , aunque haya en quién se enteste en darle cómo el nuevo súper man anti crisis  . Todos los grupos han mostrado su disconformidad en el mensaje , y también han recalcado la falta de esperanza en el discurso que siempre esperas de un líder .

Los que ya lo sabíamos que Mariano utilizaría su flauta , no nos sorprende , seguiremos escuchando el seseo infinito viendo a los que nunca hubiéramos pensado comerse ese azul hasta la carcanada , obviando que el perjudicado volverá a ser el mismo .   Una lástima , pero será el mismo .

4arta. , 5a. , 6a. i ja no sé quantes més !!!!

Hi ha veus de refutada opinió i que han influït en mi a l´ hora de crear un blog , que diuen que pari de parlar de bolets i em dediqui al què ens va portar al quid de la qüestió , i la veritat és què el bolet també és el quid de la qüestió per molt que no ho volem veure , i de fet fa oblidar coses que per molt que agradin acaben avorrint i desafecten a la gent . Parlar de política sempre hi serem a temps , i podrem fer tranquil·lament un quadre psicològic del votant convergent i de la blavor Catalana .

La competitivitat amb la què molts de nosaltres ens prenem la busca de bolets és inimaginable , de fet ens hauríem de posar en mans de psicòleg de la mateixa forma que quan parlo d´ un votant convergent , l´ obsessió ens ofusca , i la nostra visió més propera és trobar el preuat tresor . Aquesta cursa per trobar les preuades peces es converteix moltes vegades en carn de cafè , jo sóc el millor , jo trobo aquí , jo he trobat allà , demà aniré aquí , demà aniré allà , a tú com t´ ha anat , i  tot un seguit de frases que entre els que ens endinsem al bosc , se´ ns escapen per la boca vers el nostre adversari recalant i donant informació al moment . L´ informació , els missatges SMS , les fotografies enviades in situ , han estat a l´ ordre del dia amb amics com el Chapeau , Kukales , Pelfort i demés rara avis . I indiscutiblement i sense reconèixer per part de molts una cosa que  intentem ignorar però què és real , fa que encara siguem més bojos pel simple fet d´ ignorar-la : Si la temporada no és bona , no cal que t´ hi emprenyis .

Una setmana seguida buscant bolets , amunt i avall , recalant informació , tercera incursió , quarta incursió , cinquena incursió i ja no sé quantes incursions porto ja , i el diumenge al matí quan baixàvem de Salselles a la riera de Merlès , i el Moño i el Pepe se´n fotien de mi dient-me : si vols parem per qualsevol camí per què en trobis alguna , ja vaig desistir per trobar el preuat tresor , la llenega no arriba .

De les incursions que hem fet , a Oristà , al Clapers , a Sau , a la riera de Merlès , la grisa s´ amaga o no ha sortit . Tot i que els companys amb els què viatjo sempre en troben alguna per tocar-me la moral , o tot i que jo no en trobo cap , tothom en troba quan parla amb mi després de la busca .

La temporada ha estat imprevisible , més aviat pobre amb varietat , i rica amb bolets que al final menyspreem , i que és inevitable recollir si no vols arribar de buit a casa . Esperem que la bonança i el poc vent que ha fet ens permeti , o em permetin trobar alguna llenega com algun any ha passat fins al 13 de Gener . 

Obviant que hi ha gent que diu que Déu m´ ha castigat per la meva obsessió , intentarem redimir el pecat omplint la cistella del preuat tresor per què la Lori ens pugui cuinar un bon àpat amb la seva mà santa el dia de cap d´ any ....  

Intencions

No ho sé quina és l´ intencionalitat dels polítics a l´ hora de fer les retallades , la seva percepció del món més proper queda molt lluny de la realitat quotidiana . Tant sols amb els actes de campanya electorals que hem vist aquestes últimes eleccions a la nostra població podem percebre que les retallades i la llunyania formen part dels grans partits que ens diuen representar . A Artés tan sols es va atrevir a venir el senyor Vives , de CiU , però també està clar que un personatge amb una làbia com la seva és imparable , encara que el partit t´ hagi donat el pot de vaselina filant en detriment de Valentí Junyent . De totes formes penso que l´ intenció i l´ intencionalitat premia molt més en aquest aspecte a la dreta nacionalista que a qualsevol altre gran partit polític , la seva presència almenys va ser manifesta , la dels altres va ser immaterial , cal veure la posada en escena , fins i tot amb la penjada de cartells , la rapidesa i l´ avidesa per ocupar i reservar segons quins llocs no es correspon amb la seva retirada , més aviat pausada i lenta . Les intencions i les conseqüents resolucions que es prenen o s´ han pres al llarg d´ aquests passats anys ens han portat a on estem , i per això a mi m´ agradaria saber en quin grau d´ igualtat i equitat es prenen les decisions . Els nostres polítics es posen de pressa d´ acord per dur a terme resolucions que fins i tot en els últims temps ens haguessin semblat impossibles d´ acordar , mai i en cap cas recent es prenen fórmules que ens duguin a pensar que la legislació vigent de qualsevol tipus ens porti a una via justa , harmònica i feliç per la majoria de la societat .

Per això i com a mare de la seva consciència podrida , corrupta i infeliç , m´ atreveixo a aconsellar-los que facin tasques de neteja anímica , corporal i mental , apropant-se aquests dies que venen a institucions que puguin rentar la seva imatge almenys no de forma pública però si de forma personal . Per predicar amb l´ exemple i per què , està clar que encara que hagi predicat amb l´ exemple no significa ni que sigui igual de net que ells ni iguals de bruts que tu , aquest dilluns ja em vaig acostar a la Creu Roja de Manresa , a l´ oficina que tenen al centre Flors Cirera , al carrer de les Saleses , 7 de Manresa , i vaig deixar una quantitat de joguines que a casa ja no fèiem servir o el Joan ja no els hi donava importància . Ignorant de si la classe política durà a terme pràctiques de redempció unipersonal , si que convido a la gent que per poc que pugui faci el mateix que vaig fer jo . Es pot fer a través de dues opcions ,  la primera que us he comentat , de la Creu Roja , al Carrer de les Saleses , 7 de Manresa , al costat de la Clínica St. Josep , cada dia d´ 11 a 3 del matí migdia ,  o la segona amb la comunitat cristiana laica de la Comunitat de St. Egidi , que recull els juguets cada dissabte de 7 a 12 del migdia a la Plaça St. Domènech de Manresa , també .

L´ intenció no et portarà a la redempció però l´ intencionalitat et satisfarà , a tothom sí , a tothom .     

365 dies caminant

Últimament , tot i ser un apassionat de la política , em resulta cada vegada més difícil establir un vincle comú entre les necessitats del nostre moment i les apropiacions suculentes i la necessitat onírica a la què  la classe política es reafirma i continua llençant els seus missatges de poc calat inicial però sí de mar de fons . M´ agrada molt més parlar i escriure de les profanes lleis de la natura a les quals ningú salvarà o a les que algú s´ haurà de plegar , indistintament de si portes els teus nens a la ST Patricks´s School o a l´ escola Ferrer i Solervicens . 

Sí , ja ho he dit , la sàvia natura ens avisa i ens alimenta en el seu moment , suposo que jo no me´n vaig adonar en el seu moment , igual que ara el Joan . Demà , 3 de desembre , farà un any que el Joan ja camina . Saps apreciar l´ il·lusió d´ un cigró que en comptes de rodolar ja avança pel seu propi pes ? . Moltes de les coses que em deien els meus pares en el seu moment no les entenia de res . Per  què me les deien ? . El Joan es deu trobar així moltes vegades , o fins i tot amb amics amb els que parlo habitualment , no se´n saben avenir de les situacions quotidianes de la parella , ni abans , ni després de tenir un fill . 

Mai podrem saber si el caminar d´ Artur Mas denota permissivitat per la retallada , o si el de Mariano Rajoy et durà al final de la crisi , tampoc sabràs si el caminar de Carme Chacón et conduirà cap a la guerra , o el d´ Esperanza Aguirre fins a la victòria . Amb el que sí que estarem d´ acord és que el caminar et porta fins a algun lloc des del primer moment . El camí equivocat l´ has trobat quan ja has parat la caminada .

Així doncs i des de l´ altura omnipresent que examina a cada moment el seu llegat , continuarem contemplant el llarg camí que durà a terme el petit cigronet , intentant que la marxa sigui constant i temperada , lleugera i solta , amb un objectiu final , que farà feliços als demés . 

Després de 365 dies caminant , això serà difícil , el començament del camí es pot marcar i  assenyalar , i pots arribar a confiar en què la continuació de les primeres discussions tampoc s´ apartin gaire d´ ell , però la rebel·lia també forma part del camí ...

Assimilant que els trams inicials de la fera porten en comú els trams finals de la bèstia , caminarem junts , intentant no sortir del marge . Ni ell ni jo .... 

3ª Incursió

Sort que la naturalesa és sàvia i rectifica quan ho ha de fer , ella sempre hi surt guanyant i l´ ésser humà es queixa sense raó de les seves potineries , que en cap cas ho són , i que ens demostren que mai estem contents amb el temps .

Aquest dissabte passat , i deixant de banda els absurds consells de l´ Enric Gràcia de caçadors de bolets , vam anar al Clapers , el tancament de la carretera per culpa de les obres a l´ eix , em feien pensar que no hi hauria gaire gents disposada a fer el camí , i sense seguretat total de trobar alguna cosa . L´ estona va estar ben emprada , i d´ altre banda vam poder veure que encara hi ha gent que fa el què sigui per arribar al seu lloc preferit de busca de bolets . Quan vam arribar amb la Lori i la Carme , feia estona que el Colom , el Cuadrado , el Paco el Moro i el Jaume Casadesús , inspeccionaven el terreny . De seguida vaig deixar la Lori i la Carme , ja no temo per elles , el bosc se´l coneixen , i els bolets potser més que jo i tot . Quan vaig saludar a la colla del Colom , vaig percebre que tenien més ganes d´anar a esmorzar que passar estona al bosc acotant la carcanada , vaig saltar cap a l´ altre banda de bosc i vaig anar a lo segur , resseguint les fredoliqueres que sabia d´ anys anteriors , i mirant a les llenegueres , per veure si la loteria venia abans d´ hora  . La caminada va ser fructífera , i les dues hores de busca van valer la pena , tot i que la loteria no es va avançar , i ni rastre de llenegues , vam omplir força de fredolics . També vaig trobar dos rovellons , un de petit i un altre que de no veure´l , m´ hi empuntego amb ell . La Lori i la Carme també va anar omplint les seves cistelletes , i a les 11 del matí ja estàvem a Artés , contents i amb bolets per ensenyar i menjar .

I aquest cap de setmana que ve més !!!! .      

Victòria

Molt lluny queda aquella vegada que Rivaldo va fotre un hat-crick a San Siro , no m´ ho podia creure , em sembla que era al 1999 , i mai hagués pensat que podíem obtindre un resultat tan bo en un camp d´ un equip tan gloriós . No tan queda aquell gol de Giuly que ens portà a la glòria , i menys la victòria d´ aquest vespre que ha passat per davant de les desavinences personals i que ha marcat un cop de taula sobre la taula per part del Barça a l´ hora de reivindicar-se a Europa i demostrar que encara és un ferm candidat a revalidar el títol . M´ hagués agradat veure Slatan saludar a en Pep , abans o fins i tot després del partit . Quan Slatan va fitxar pel Barça , gairebé em vaig tornar boig , ja pensava que érem invencibles i que Ibrahimovich ens portaria a l´excels .

Els temps han canviat , i la trajectòria esportiva i històrica del Barça també , ara ja no temem el Milan , ara ens temen ells a nosaltres .. La victòria avui a San Siro ens fa créixer encara més com a club i com a equip  , la història ja no ens pot parar , ni aquells que van vestits de blanc .

1 era. i 2 a. incursió

Dintre del meravellós món de la natura , sempre hi ha ments obtuses que s´ enterquen en fer veure que una cosa és diferent a la què és i el què sembla ho fan veure per què acabi aportant un benefici econòmic a gent que ja no ho necessita , per què realment ja s´ ha omplert la butxaca amb anterioritat , i per què l´ ecosistema acabi tenint un efecte rebot i advers al què nosaltres desitgem . La puta TV3 i el seu programa caçadors de bolets s´ entusiasma setmana darrera setmana a fer veure persones d´ alta volada i cuiners amb estrella michelin , per què la massa i la plebe , s´ encaminin a corre cuita al bosc . De la mà del pseudo físic de torn se´ns il·lustra cap a on hem d´ anar a buscar bolets , a quina alçada i a quins llocs . Com sempre , la puta TV3 , a part de portar 25 anys cagant-la amb el temps , també la caga amb d´ altres coses . 

Amb la Lori i la Carme vam anar el cap de setmana del 12 de novembre a Oristà i al Clapers , a Oristà el bosc a on anàvem l´ han tallat , o sigui que aquest any caca de vaca , i mira que allà n´ hi ha un pilot !!!. Al Clapers el bosc estava més humit i donava més bones sensacions però igualment res de res .

El cap de setmana següent , el Monyo , el Pepe del Tròpic i jo vam anar a Collsuspina i baixant després de la decepció al Parés una mica més avall . El Pepe del Tròpic va trobar sis fredolics podrits a Collsuspina , jo set al Parés , i el Monyo es va morir de fàstic i tan sols va caminar . S´ ha de ser de la família Valiente avui en dia per trobar algun fredolic , el Manolo i l´ Antonio van omplir , no sé a on , suposo que al bosc .

Però encara que expliqui tot això , les rates immundes de la puta TV3 demà tornaran a fer l´ infecte programa , i el doctor de torn ens tornarà a explicar el mateix , a on trobar-ne a on anar i quina classe trobarem .... 

La vida i la vida

La matinada del dimecres al dijous d´ aquesta setmana passada , el dia 17 a les cinc de la matinada la iaia Magdalena va morir . Feia una setmana que l´ havíem ingressat a l´ hospital arrel de problemes que havia tingut generalitzats i que semblaven desembocar a una pneumonia . Al final la cosa es va anar complicant , i a banda de què era al·lèrgica a la penicil·lina , el metge ens va dir que era complicat fer-li tot un seguit de proves per fer-la patir , l´ opció invasiva del bisturí també quedava apartada , i només calia esperar que respongués al medicament administrat si estàvem de sort . El cap de setmana que vaig passar amb ella no em presagiaven el desenllaç però si que no la vaig veure com en d´ altres recaigudes , la d´ aquest estiu passat a l´ agost que vam passar 10 dies a l´ hospital general per un problema d´ infecció a la panxa , o al 15 d´ agost del 2007 també per les vacances que llavors sí que em pensava que seria lo pitjor  i sempre sortia airosa i amb les ganes de viure com ningú , els ulls oberts i la mirada perduda sense respondre a cap estímul no m´ agradaven .

La meva mare no em va deixar baixar a l´ hospital a dormir la nit del dimecres al dijous , jo havia demanat dos dies de festa , i no sé si s´ ho veia a venir o realment volia que em preocupés per d´ altres coses de la casa  , el final va ser aquella nit , i els noranta set anys de la Magdalena es van fondre en un no res . Pensava que no m´ afectaria en la mesura que m´ ha acabat afectant , la iaia era molt gran , i tot i saber que qualsevol dia ens donaria una sorpresa sempre acabava pensant que tindria la força i el coratge que sempre va tenir , la mala llet que tenia per empènyer la vagoneta plena de mineral de ferro a la mina a on va treballar , el valor d´ ajudar a la seva mare com paria a la cuneta al costat d´ una burra , o tirar una família endavant amb els seus quatre fills venint a Catalunya per guanyar-se la vida . Encara m´han quedat coses per demanar-li , no hi havia gaire gent en aquest moment ja ,  amb la què puguis parlar de la Guerra Civil , i quan neixes al 1914 els fets et marquen , potser per això tampoc en parlava gaire .

Bé , trist per la vida que se´n va , però content per la vida que ve . La veritat és que em vaig quedar de pedra quan em vaig assabentar del tumor a la columna vertebral que se li havia d´ extirpar al Marc Agüera amb rapidesa . Hi ha coses de les quals no en fa propaganda ningú , és normal . Vaig saber-ho el dia que el Barça jugava al camp de L´ Hospi , la Manola em va comentar que l´ operació havia anat bé . Què ? vaig dir jo , no sabia del què em parlava . Content ara ja per què la cosa li hagi anat bé , ja l´ hem vist pel poble , pel bar , enterc i amb una cremallera de punts considerable , més que la màscara d´ un maggot d´ Slipknot  . Tardarem a veure´l fent moviments ràpids i bruscs , i els lents als què ens tenia habituats també , però cada dia que passi és un regal que li ha donat la vida .

Vida i vida , una en un altre lloc , potser , l´ altre continua al nostre costat .  

I encara més

Sovint dintre de les propostes dels partits polítics no saps veure gaire bé què és el principi i la finalitat del què ens trameten amb frases i eslògans . Però al final si busques i t´ apassiona la política acabes veient que els que la practiquen ho fan amb una altre finalitat . És el cas de les diputacions , la proposta pels part dels grans partits és ambigua i a vegades contradictòria entre membres del mateix color polític .

El què ara escriuré és un redactat íntegre d´ un article del diari " El País " d´ avui mateix , al qual també hi faig la meva traducció i l´ inserció d´ alguna estigma  evident , http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes : 

La diputació paga 1640 € al mes per assistir a 22 minuts de plé :

Aquestes dietes se sumen a les que ja cobren els regidors als seus ajuntaments .

Ivanna Vallespin , Barcelona 14/11/2011

Plens a corre cuita molt ben pagats . Això és el què succeeix als plens de la diputació de Barcelona , on alguns càrrecs electes arriben a cobrar 1640€ per un plé que pot durar tan sols 10' com va passar el mes passat . De mitja , aquest any , les sessions plenàries de l´ institució ( sense comptar amb la sessió extraordinària de constitució de la mateixa , al juliol ) han durat 21,6 minuts .

La dieta de 1640 € per assistència no la cobren tots els diputats , si no sols els que reben el sou d´ una altre administració .

Els càrrecs electes i funcionaris  ( alcaldes , diputats i regidors ...) només poden cobrar , per llei , un sou públic , que per norma és el més elevat  . De forma complementària reben dietes pels seus càrrecs en d´ altres administracions , organismes públics i d´ altres tipus de representacions .

Assistir a un plé de la diputació és d´ allò més alliçonador , no és com en un plé d´ un pobre ajuntament on un debat pot arribar a ser calorós , asfixiant i comprometedor , i a on s´ allarguen fins a altes hores . Els plens de la diputació són l´ anti tesi de tot això . En la sessió del mes d´ Octubre es va llegir l´ ordre del dia i una declaració institucional a favor del corredor Mediterrani . I ja està ! . El plé va durar 10 minuts . " Uy , i aquest plé va ser dels llargs ! n´ hi ha que són més curts !" comenta un alt càrrec de dita institució . Per aquesta breu assiténcia , ( els grups rarament intervenen ) , els diputats amb dedicació exclusiva , que són 21 de´ un total de 51 , cobren 1640 € .

Vàries fonts consultades de la diputació obvien comentar l´ import i argumenten que els plens són un pur tràmit . " El  treball real es fa a les comissions de treball " , afegeixen . Per assistir a dites sessions mensuals els diputats provincials reben 460 € al mes , en total 2100 € .

A la diputació de Barcelona , aquesta camama la reben 21 diputats , que ja reben el seu sou com a regidor . Entre aquests figuren Jaume Ciurana o Joan Puigdollers , tots dos regidors de CiU a l´ ajuntament de Barcelona amb una nòmina que es baralla entre 75.300 i 98.200 € anuals .

Però és a les files socialistes on hi ha més diputats que cobren : 13 d´ un total de 19 . Entre ells alcaldes com en Manuel Bustos de Sabadell amb 81.600 € o el controvertit Josep Monràs de Mollet del Vallès , amb un sou de 65.000 € , i Jordi Hereu ( PSC ) o Jordi Portabella ( ERC ) , amb nòmines municipals de 56.400 € .

A Iniciativa només la regidora Elsa Blasco , cobra dietes , mentre que els sis diputats del PP que tenen dedicació exclusiva , i els quals els hi va obrir la porta de poder a la diputació per part de CiU amb sectors estratègics com el de cultura  , cobren entre 6.000 i 7.000 € al mes . Al final la diputació gasta uns 600.000 € anuals amb aquest tipus de dietes . La diputació de Barcelona no és un cas aïllat en el pagament de suculentes  dietes en l´ assistència a plens i comissions vàries . La de Girona no es queda enrera . Aquesta institució provincial paga als seus diputats sense dedicació exclusiva fins a 1.000 € per assistència als plens , comissions o junta de portaveus .Però estableix un tope màxim de la camama que es pot percebre anualment en dietes  per part de cada diputat :  40.000 € pels que formen part del govern provincial i 24.000 € pels que estan a l´ oposició . Dels 27 diputats que formen la diputació Gironina , 17 cobren aquesta prima .

Cas apart són les diputacions de Tarragona i Lleida , on gaire bé ningú cobra les dietes . Cal dir a favor ( ja , ja , ja )  que l´ import és sensiblement inferior al que paguen les seves dues germanes de Barcelona i Girona . A l´ institució Tarragonina tan sols dels 27 diputats , n´ hi ha sis que cobrin amb dedicació exclusiva , i en conseqüència poden cobrar un plus per assistència . Per cada plé al que vagin cobraran uns 520 € i per cad reunió de les comissions uns 400 € .

A Lleida les dietes encara són més reduïdes , només es paguen 130 € per plé i 65 € per assistir a la  reunió de les comissions de treball . L´ import molt menys atractiu només el rep un diputat . Els 24 restants tenen dedicació exclusiva ....

Quina vergonya ! llegir això és realment desesperant , què bé que ho van fer els partits polítics amb els seus càrrecs no electes després de les eleccions a la Generalitat . Exemples com el de Roger Genescà o el de l´ ex alcalde de Navàs , Josep Oliva ( amb el seu bonic llegat de sentències en contra de l´ ajuntament ) , són exemples clars de com re col·locar al teu cercle més proper . Tenim més exemples en tot el ventall i espectre polític . És just ? És necessari ? Per què tanta cobdícia ? .

Demà , i a sobre , haurem d´ aguantar a Josep Vives al centre cívic , lliçons de com retallar i com untar-se vaselina lentament .     

    

Lo mismo de siempre

Tan sólo para cifrar cuatro de las cinco cosas que pasaron en el infame debate de la 1 , 540.000 € valió todo el decorado para que los borregos pudiéramos ver cómo el uno al otro se decían : " y tú más ! " . 80.000 € cobró eldecorador para efectuar el trabajo tan bien dispuesto y al que nos prestamos a a admirar con beneplácito corpóreo . 6.000 € cobraron los dos conometradodes oficiales de no se que federación de no se que disciplina deportiva para controlar los tiempos de cada candidato .

¿ Es normal el derroche que escenificaron los candidatos ? . ¿ Han entendido alguna cosa después del malestar general que conlleva la situación actual ? . ¿ Saben realmente sus asesores de campaña la demanda principal de la sociedad ? .   ¿ Es posible que tanto Mariano Rajoy cómo Alfredo Pérez Rubalcaba vivan en los mundos de Yupi ? .

Casi ya es cansino el clamor personal y creo que por consiguiente el de la sociedad actual al mostrarse escéptico cuando vuelve a ver una y otra vez a la clase política que nos representa envuelta en un espiral de desidia , mentiras , negación de la propia evidencia i falta de autocrítica . Y mostrando aún más mi profunda crítica a la falta de memória , la manifiesta pasividad mundana de nuestra misma sociedad que costó crear en tiempos difíciles y de mayor riesgo de exclusión social , han hecho olvidar la solidaridad y la profunda participación de nuestros padres y abuelos en las huelgas y sprints delante de los grises , que  obtuvieron con lucha y tabrajo  su recompensa en la mísera y escueta redacción de la constitución española , reconociendo universalmente los derechos fundamentales de las personas , que muy a nuestro pesar es posible que sean recortados con sistemática y eficácia rapidez comparada a la de Karl Lagerfeld  cuándo entalla un traje a tijera .

La impasividad manifiesta de los actores a escena es simtomática de la poca tradición que nos diferencia como pueblo enfrente  a paises a los que criticamos y que nos llevan 300 años de discusiones democráticas ejercidas con tranquilidad .

Las cifras de las encuestas o de los debates en televisión siguen persiguiendo el mismo fin por el cuál la plebe ha empezado a marcar distancias para crear espacios de realización moderna . La re dirección del voto ya no es controlable ni publicando todo el resto .

El objetivo es claro , ya que ellos no han entendido nada , y en palabras de Rajoy lo voy a expresar : " Se lo voy a decir meridianamente  claro " , la política tiene que servir para que nuestra sociedad sea partícipe de ella .  

http://democraciarealjabarcelona.blogspot.com/      

La crua realitat

El dijous passat va començar la campanya electoral , polítics a tort i a través ja han començat a fer les seves promeses i la seva sàvia divulgació envers la massa social , n´ hi ha que abans de començar ja s´ han enemistat amb mig món , en el cas d´ un home que viu a l´ Hotel Majestic a Madrid , a carregat contra la conferència episcopal , contra el andalusos , contra el matrimoni gai , fent amics Duran i Lleida ....

D´ altres polítics han seguit amb la seva cantarella habitual , molts propòsits en el seu programa sense concretar , però , en cap proposta concreta per tal d´ agafar el toro per les banyes en assumptes que no són quincalla com el de l´ atur o el seguiment controlat de les entitats financeres on s´ han introduït diners del FROB , o l´ anulació de les SICAV . Dintre d´ aquesta cantarella habitual , els mateixos polítics s´ han ignorat a ells mateixos , dintre d´ un acte de manifestació democràtica com el què pot ser un debat en tota l´ amplitud de l´ arc parlamentari , els dos grans partits estatals van manifestar ahir , i de quina forma , com es pot menysprear la realitat política estatal , arribant així a fer passar pel tub a tota la quota d´ espectadors que va tenir el debat , un 25% ( més interès que el del 2008 i menys que al 1992 ) , realitzant així per part dels dos màxims aspirants a la presidència de l´ estat espanyol d´un exercici d´acumulació d´ escombraries recíproc fent arribar al tedi al tele espectador de torn per què canviés  de mecànicament .

La manifestació sistemàtica de què els polítics encara continuen sense comprendre´ns va ser expressada clarividentment mentre el debat es portava a terme , com fóra possible que els mateixos boxejadors polítics estiguessin tuitejant a cada moment .

Els experts diuen que el debat serveix per aconseguir una franja de votants d´ entre l´ 1% i el 5% , la resta suposo que segons aquests experts tenim el vot decidit , si no és així , el debat i els discursos que es continuen portant des del primer dia de campanya , evidencien un clara posició dels polítics que diuen que ens representen : encara no ens han entès .

La manca d´ autocrítica i la falta de propostes concretes que creïn confiança en un ampli i versàtil ventall de la població , fa que noves propostes i missatges més durs per part d´ altres actors sorgits a escena , es facin més creïbles per els sectors que volen canviar de debò això que ara anomenem la democràcia representativa .

Es podia tuitejar al moment ? 

Les enquestes i els canvis , proposen i es fan , però també poden no ser tan reals com ens volen fer creure .

El dia 20 de novembre les persones podem demostrar que som més honests , més sincers , més auto crítics i més humans del què ahir ens van voler demostrar , i encara hem d´ aguantar més fins al dia en qüestió ....   

   

La Castanyada

El dilluns al vespre , ben puntuals i a les vuit  vam agafar la Carme , el Joan i jo i vam anar a la III Castanyada popular organitzada per l´ AA.VV. del poble vell . Per ser la primera vegada que anàvem a la festa ens va sorprendre amb una molt bona afluència de gent , molta canalla , i tothom predisposat a gaudir de les castanyes , el vi , la mistela i les botifarres . Com heu pogut veure la  festa no tenia gaires sorpreses , la mistela acompanyava a les castanyes , i el pa amb tomàquet a les botifarres i refresc que s´ hi servia . El què si em va sorprendre va ser veure una bona part de la quitxalla que anava disfressada amb motius de Carnestoltes , o més millor dit amb disfresses de por , segurament relacionades amb " Halloween " .

D´ entrada em va empipar una mica , no sé si l´ edat em fa recuperar les tradicions i tornar-me més conservador en aquest aspecte , però ahir a " La Vanguardia " , podíem veure l´ article on es feia referència a la crida de rebel·lió  pert part de l´ Esglèsia Italaina en contra dels nous postulats de festes lligades al consumisme neoliberal com Halloween . Això em va fer pensar , i  xerrar amb el meu germà ahir al migdia encara més . Potser l´ equivocació serà , com en d´ altres coses , tancar-nos en banda i no deixar que la cosa que sigui nova i desconeguda no pugui aflorar , i millor seria deixar que la festa en si , mantenint les mateixes arrels , vagi bevent d´ altres corrents , sense oblidar d´ on prové i millorant la seva nova dimensió i frescura al canvi .

La Castanyada es continuarà fent , menjarem castanyes , beurem mistela , menjarem panellets , fins i tot els odiosos de coco i ens reunirem per anar al cementiri i celebrar la festa de Tots Sants , però potser haurem de conviure amb les disfresses que es posaran els nostres fills , o qui sap qui , la de zombi serà l´ oficial ....

El Temps

http://www.meteo.cat/servmet/index.html

Com ja he comentat infinitat de vegades , aquell tros de totxo que vam tenir per president de l´ Estat Espanyol , el què ens va dur a la guerra de L´ Irak ,  va dir després que podia veure el vi què fes falta per poder conduir , i què va afirmar , va afirmar : que el canvi climàtic era una moda .

El dilluns va ploure una mica , avui ha plogut bastant , i la veritat , com per sorpresa i en contra de tot sembla que la gent s´ ha posat contenta , per què de fet feia un munt de temps que no plovia i el què va fer el dilluns no va servir ni per treure la pols .

La inestabilitat meteorològica arreu del món ens hauria de fer re conduir polítiques que influeixen directament en  el teixit de l´ economia productiva .

En un país com el nostre només heu de veure la quantitat de persones que mou un programa infame  com el de TV3 " caçadors de bolets "  , que fa que any rera any hagin de fotre fora a 50 persones de St. Jaume de Frontanyà per l´ avarícia ufanosa de obtenir el preuat fong , o fer moure la quantitat de gent que poblarà aquest cap de setmana llarg del Baix i Alt Berguedà pel sol fet d´ haver plogut avui , l´ autovia anirà d´ allò més atapeïda , tot això pel sol simple fet d´ anar relacionat amb el temps . No cal que parlem del espàrrecs de marge , de les múrgules , les pinyes o les castanyes ... 

De fet i mirant-ho des d´ una altre perspectiva  , sense el punt de vista medi ambiental ni econòmic , les persones que vivim a Catalunya som d´ allò més rares , el temps forma part important de la nostra vida , no el temps material al què em refereixo moltes vegades odiant-lo , molta gent vinguda de fora aquest últims anys se n´ ha adonat , com és que ens importa tant ? , per què quan surt el Melcior Mauri a TV3 ens enganxem al televisor que dóna gust ? . 

La veritat és què no ho sé , i jo en formo també part d´ aquests 6 milions de obsessionats mentals que prenen el temps com una religió per saber el què faran i el què deixaran de fer . 

Si totes aquestes persones que ens afanyem tant després del telenotícies a percebre el nostre estat anímic a través de les ones televisives , prenguéssim mesura i cura del valor del què ens envolta , possiblement afirmacions com les que va dir el del mostatxo , passarien invisibles i serien ignorades pel seu baix valor informatiu .

El temps importa , i el medi ambient va lligat a ell , si nosaltres no tenim cura d´ ell , ell ens engolirà completament . 

Per tal de què això no passi ja fa dos anys que l´ ONU va avisar que de no prendre mesures en aquell moment  , el mal ambiental i econòmic era inevitable .

De fet ja ho hem vist i continua , volcans que erupcionen a Islàndia , ara fa res a l´ Illa del Hierro , pluges i inundacions en llocs on no voldríem , nosaltres desitjant aigua .

Com que estem en temps de retallades potser el temps es prendrà un temps de retall i començarà a eliminar el que realment sobra de debò , ja ho sabeu el dit : la naturalesa és sàvia ! 

One Pig

Els temps canvien i els músics de talls minimalistes també , enrera queden músiques que quan les escoltes preguntes per qui les ha fet pensant que serà un artista recent i te n´ adones que és Ruichi Sakamoto , http://www.sitesakamoto.com/whatsnew/ , o alguna cançó de la pel·lícula Espartaco feta per la Maria Schneider Jazz Orquestra , http://www.mariaschneider.com/ , simplement descobreixes Michael Nymann , http://www.michaelnyman.com/ , veient una magnífica interpretació de Harvey Keitel i Holly Hunter , i segueixes descobrint i com he dit queden enrera grans músics , t´ entrebanques amb Ian Tiersen , però acabes intrigat per saber les elucubracions de Matthew Herbert .

Una dels avantatges d´ escoltar Siglo XXI a Ràdio 3 de 12 a 1 del migdia , i ara inclòs els dissabtes , és descobrir personatges tan singulars . L´ última trilogia musical  de Matthew Herbert va començar amb One One , un disc on recordava sessions fetes per algunes de les ciutats de tot el món per on tocava , continuava amb One Club , un altre disc que feia re mescles de músiques d´ altra gent , i acaba amb One Pig .

El disc té la particularitat d´ estar gravat a partir dels sons que emet l´ insigne animal el qual nosaltres ens mengem fins a la cua , des del dia que neix fins quan el maten , les pistes musicals estan numerades amb mesos recordant la vida de l´ animal  , i escoltant les cançons no diries pas que és el què us explico .

Si voleu escoltar una miqueta de One Pig , http://www.guardian.co.uk/music/musicblog/2011/oct/12/matthew-herbert-one-pig-album-stream?intcmp=ILCMUSTXT9383 , us recomano especialment August 2010 , sempre tenint temps per escoltar-la , diríeu que són els sons d´ un pig ? .

http://www.matthewherbert.com/

Cyber attack

Suposo que els meus filtres deuen ser molt fàcils de sobrepassar , els tallafocs també , i les meves contra senyes deuen reflectir la comoditat que qualsevol persona o usuari d´ ordinador a nivell domèstic . Per això mai hagués pensat que la paraula podia ser esborrada en un moment com l´ actual .

Fiscalitat Municipal

Artés encara pot presumir d´ ésser un dels municipis on la pressió fiscal no és ni massa baixa ni massa alta , més aviat diríem que està en l´ entremig , i el consistori municipal té marge per fiscalitzar més imposts , treure´n de nova quadratura o inventar-se´n dintre del marc legal que l´ empara , la bicoca dels permisos d´ obra s´ han acabat  , i els serveis que hem de donar a on poble on ha crescut mesuradament dintre la desmesura , cal continuar-los donant a no ser que voléssim acabar com La Línea de la Concepción , tot i què possiblement hi acabem . Està clar que s´ ha d´ exercir més recaptació d´ imposts dintre d´ una societat que no està habituada a fer-ho i que dista molt de les societats anglosaxones i nòrdiques , on s´ accepta de bon grat la reciprocitat entre les mesures adoptades pel govern en qüestió i la societat per adquirir-les sense alçar la veu i acceptant el sacrifici  fiscal que suposa fer-ho  . Per als polítics d´ aquí anomenar la frase : " pujada d´ imposts " , gairebé sembla un sacrilegi i molts s´ acaben fent l´ harakiri fent-ho realment quan es necessita i en situacions insostenibles , la revisió cadastral de segons quins municipis ha tardat més de 17 anys a fer-se .

Com que sabem que d´ entrada la pujada d´ imposts no agrada a ningú , inclosa la classe política , hauríem de fer didàctica municipal per tal d´ explicar als contribuents el per què s´ ha de fer , i en quines àrees s´ han d´ apujar , si potser sabéssim d´ on cuegem , l´ assimilació del nostre sacrifici seria més plaent  . Dintre d´ aquestes didàctiques municipals en un país els polítics no s´ esmercen gaire per mostrar la seva vesant més prolífica i versàtil de la seva feina , estaria bé deixar de banda els invents que a vegades es copien d´ altres ciutats i municipis afins al color del qui el governa i no ser cultiu de laboratori per recaptar imposts que els mateixos municipis van crear per l´avidesa fam de créixer sense un model cohesionat que portés a la solidesa urbanística . L´ autocrítica per part dels mateixos que van proposar el model és nul·la , invisible , i la pregunta del " per què estem aquí ? " , encara és de difícil resposta per part seva , la mateixa sorpresa en un pretèrit proper pel fet d´ arribar al poder sobta amb la facilitat amb què es proposa segons què per part de les mateixes formacions arribades a la festa per sorpresa . Les decisions han de ser fàcils de prendre dintre de la quadratura del cercle per tal de què la gent assimili amb normalitat que un impost ha de tenir incidència pròpia   fins a l´ últim contribuent , d´ això a absorbir , copiar , calcar imposts imposats des de la direcció política de les taules allargades és molt diferent  . 

178.100 metres

Les mesures i les quantitats normalment no agraden a les persones , no sé ben bé per què , si , de fet , a vegades van relacionades amb la bonança i d´ altres amb la desgràcia , les xifres existeixen encara que les voléssim ignorar . No és el mateix saber que tens una taxa d´ atur semblant a la de la  Franja de Gaza a saber que si tens un fill a Suècia tindràs una baixa per paternitat 12 vegades superior a la què tenim aquí a la península , les xifres  et van  acompanyant allà a on vas , és inevitable , i encara que el mecanisme de l´ ésser humà les ignori amb condescendència o les rebi amb il·lusió , denoten l´ importància que tenen en la profana vida diària .

L´ any passat a l´ octubre publicava l´ article 190.800 metres , http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/190800-metres.html  , a ell em referia sobre les càrregues de treball que comences a fer quan inicies la temporada , però sobretot em referia a una quantitat real de metres que havia fet jo mateix , eren els metres de natació que havia fet durant la temporada 2009 2010 , o sigui de l´ octubre del 2009 al setembre del 2010 . Avui començo amb 178.100 metres , els què he fet des de l´ octubre de l´ any passat fins al setembre passat , 12.700 metres menys que la temporada passada . A vegades hi ha persones , gents o amics que quan els parlo del què faig  es posen les mans al cap i no acaben creient què és possible recorre distàncies inimaginables , així doncs quan per alguns parlo de xifres desorbitades , per a mi em semblen míseres o pobres comparades amb les que executen d´ altres esportistes de diferents categories . 

El què si què tinc clar és que l´ importància de la xifra en si de la què parlava al principi té la seva rellevància en el fet de què si la quantitat no és constant cada any o superior a la teva càrrega d´ entrenament el teu cos acaba notant que no acabes d´ estar lo fi que tu voldries . L´ evidència es prou explícita en la comparació de les mateixes proves efectuades un any amb l´ altre , els cronos són diferents i per conseqüència les sensacions també .

D´ entrada , per afrontar una nova temporada millor , primer ens desmarcarem del purisme real , prendrem nota de l´ agenda d´ entrenament i farem comparacions diàries per assolir un nou repte tenint en compte també la lesió que arrosseguem , el fruit del nostre esforç sumant uns metres diaris més que la temporada anterior ens oferiran un nou escenari  per assolir el nostre repte , com en tot , constància .    

15 Octubre a Artés

Hi ha persones en aquest món que són odiades sense merèixer-ho , ni ha d´ altres que ho són per què s´ ho mereixen realment , i d´ altres que són doblement odiades per l´ estela que han deixat i per la què continuen esgrimint . Amb la mateixa perplexitat que puc escoltar un creacionista dir que Darwin estava boig , també em mostro perplex quan veig reafirmades afirmacions com amb anterioritat pròxima  es deia també que el canvi climàtic era una moda  i no era real , o ahir mateix el nostre estimat ex president Aznar afirmant que el 15 M era un moviment residual d´ extrema esquerra sense cap tipus d´ influència dintre de la política Espanyola i mundial . El mateix Jean Claude Trichet l´ ha desacreditat al dir que recollirà el misatge de les manifestacions del 15 O , o d´ altre banda el personatge del bigoti es posa una altre vegada al seu pedestal , igual que quan va ignorar les manifestacions en contra de la Guerra de l´ Irak o quan va parlar del vi , obviant la repercussió que té un moviment de masses o la promulgació de lleis en el moment que ens habita . 

Així doncs reconeixent sense imposició  forçosa que el moviment del 15 M té recorregut i que pot obtenir resultats a favor de les coses que es demanen , podríem fer petites apreciacions a nivell local del què pot significa o no estar al costat , ser afí , proper , o combregar totalment amb el moviment .

Aquest mateix dissabte Artés es va sumar a la mobilització mundial que alguns ignoren , jo , content i contrariat , amb el lacteol com a principal font de supervivència des del divendres gràcies al Joan i a l´ incubació de la guarderia , vaig anar decidit cap al Parc de Can Crusellas per veure la resposta del poble . Content i contrariat , ja ho sé , estem a un poble , i els timings funcionen diferent , però a les 5 de la tarda , a part de l´ Israel , el Guillu Aguilera , l´ Adrià , el Kamatxin  i jo que vaig arribar juntament amb el Vicenç  Rovira i alguna persona més , em feien presagiar que l´ acte no triomfaria . Quina sort haver-me equivocat i veure com la mandrosa societat rebel Artesenca modula els actes envers les seves costums , el cafè és el cafè , i el carajillo és el carajillo , si hem d´ arribar tard , arribem tard per què per canviar alguna cosa cal continuar fent-ne de mateixes igual què sempre . Content i contrariat una altre vegada , per què tot i l´ afluència de gent , de l´ èxit de l´ acte en sí en funció de la dimensió del poble , vaig trobar a faltar elements identificadors de la societat Artesenca i aglutinadors al mateix temps , no estic parlant de polítics als quals s´ haguessin  sentit observats des d´ un primer moment , estic parlant de moviments dinàmics del nostre poble que s´ associen ràpidament per fer una obra de teatre associada al comerç local , o per la massa de gent que reivindica la lluita a través de la fe però què és incapaç de mostrar la seva solidaritat en actes de Justícia Universal . 

Content de veure que les mateixes cares conegudes en els mateixos actes sumen més cares i més idees , i contrariat per l´ esdevenir del futur , veient que reivindicacions que fa sis mesos que demanàvem , com la dació en pagament de l´ hipoteca , votada en contra per la majoria de partits polítics ( és fàcil saber qui ) al congrés del diputats de Madrid abans d´ acabar la legislatura , és moneda de canvi dintre de la campanya electoral per part del partit que està governant en aquest mateix moment .

Cal estar fred i pensar fins a la data , que ningú ens pot enganyar , i que els drets universals adquirits per la raça humana des del pretèrit cal que continuïn formant part de la societat actual sense cap tipus de manipulació dirigida a través de tisora , poden ser manipulats , modificats , retallats , enterrats o abandonats .

El 20 de Novembre s´ acosta , i nosaltres tornem a decidir .   

Pandereta i castanyoles II

És rar no mostrar-se escèptic i malhumorat veient tal com transcorre el ritme del nostre temps . Per una banda vas veient la plena decadència del sistema , amb els 4.000.000 M de parats , i l´ ineficàcia legislativa per introduir vies de solució al problema . Per l´ altre continues veient la  mateixa decadència en la teva pròpia pell per culpa de la traïció de la mateixa gent en la què vas confiar i per què et van donar garanties per creure en elles per assolir una fita justa , humana i equitativa a les greus diferències socials que arriben a succeir en aquest món . A dia d´ avui , se´ns demana , igualment que en el pretèrit més proper , que tornem a confiar en aquesta gent que ens auguren més riquesa , més treball i més justícia per al món en què vivim . Realment ens hem de tornar a creure que seran capaços de canviar transversalment el sistema i s´ aplicaran a aquest mecanismes d´ actuació varis per què no torni a succeir el mateix que ens ha anat piconant mica en mica ? . Esperant el 20 N  , quina és la formula d´ actuació a la què s´ embarcaran els partits polítics convencionals per fer-nos creu-re en el seu vot ? . Ja gairebé res val , per la seva part no s´ ha vist ni un dit d´ auto crítica , i la manifestació de l´ opulència viscuda amb connivència dels poders econòmics s´ ha demostrat fins a l´ últim sospir . Aprovar el kit del diputat , modificar la  constitució a plaer , aplicar retallades a tort i a dret intentant renunciar a la paga extra de Nadal però al mateix temps cobrant dietes per desplaçament amb cotxe oficial , injecció de fons milionari per al les caixes per després obtenir jubilacions esperpèntiques , la mecànica legislativa cau pel seu propi pes d´ inoperància actual , el sistema és obsolet , no funciona i cal re estructura-lo . Així doncs , és també molt simptomàtic que el borreguisme al què hem estat instaurats fins ara , sigui el plat de cada dia , i l´ indiferència personal de cadascú , sigui l´ opció més comuna entre les persones de la nostra societat .

Aquest 15 d´ octubre hi ha una convocatòria de manifestació pacífica a nivell mundial per què els nostres governants , des del petit ajuntament , fins a les Nacions Unides , es donin compte de què la societat ja n´ està una mica farta de la farsa manifesta per on caminen i a on ens intenten conduir , 

Per això és important que no et comportis com sempre ....         

Cal tenir un Jaume Biarnés a l´ armari de la cuina !!! ( i III )

http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/cal-tenir-un-jaume-biarnes-l-armari-de.html

http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/yoyalodije.html

Les introduccions són costoses de digerir , mai saps cap on aniran , ni qui en serà l´ afalagat o l´ indirectament retratat , però també sempre val la pena aguantar , i més si hi ha un Jaume Biarnés a darrera . Per això les persones que estàvem a la Fundació Alícia aquest divendres passat , vam haver de tragar els prolegomens de rigor i esperar la gran i suculent dissertació d´ en Jaume Biarnés . En Valentí Roqueta va començar com els altres anys fent l´ introducció a la 16 ena . Festa de la Verema del Bages , i el president de l´ INCAVI va continuar avorrint i adulant les miraculoses necessitats de beure vi amb moderació i desconèixer que a la comarca del Bages també fa setze anys que fem la festa de la verema , amb els seus defectes i dificultats , però hi és en fa 16 .

En Jaume Biarnés aquesta vegada va estar acompanyat de la Carlota Portella , que és el cap de divulgació científica d´ Alícia , així ens encaminava cap a on aniria el taller que s´ anomenava : El vi i la cuina . I és que sorprenent-nos com ens sorprengué cada any amb la seva loquaç explicació , va escenificar in situ maniobres comunes a la cuina que molts de nosaltres no apreciem , però que ja han estat catalogades  en el seu moment al llibre : Corpus del patrimoni culinari català .

Així , i a partir de la definició del Larousse Gastronomique , on ens diu que cuinar significa preparar els aliments per què siguin gustosos i es puguin consumir , el chef d´ Alícia va basar el seu taller en la transformació dels aliments a través de processos culinaris , i així mateix exposant-los amb al vi com a principal font d´ inspiració .

Aquests processos importants en la nostra cuina són la maceració i el glacejat . La maceració , a base de submergir les matèries en un líquid que a través d´ un procés osmòtic s´ acaben aromatitzant , va acabar traduïnt-se en una sangria de vi blanc , no podia ser menys , ja era el tercer any que començava amb la mateixa recepta , la veritat , impressionant el procés de transformació i d´ intercanvi d´ aromes entre el vi blanc i el préssec que vam degustar . 

Dintre de la varietat de maceració , se´ns va donar la diferència que hi ha entre marinar , que es refereix a vegetals , fruites i peixos ; i adobar que es refereix només a les carns . En dits processos de maceració també podem trobar varietat com l´ impregnació al buit o l´ osmosis , que es produeix a través de membranes i que l´ exemple a la cuina seria el préssec amb sucre .

El segon procés important a la cuina al qual es va referir el mestre , va ser el glacejat . I a través d´ una caramel·lització d´ un préssec , vam poder veure com mecanismes basics d´ un rostit , a través de la reacció de Mallart , guanyem un recobriment brillant de la vianda i la concentració de sucre per evitar així la seva cristal·lització . La veritat és que abans de provar el préssec , hagués dit que provava civet de porc senglar , ja que a l´ olfacte tenia la mateixa olor . En Jaume ens va demostrar una vegada més el seu humor i facilitat per arribar a la gent no eren mentida abans de fer-nos arribar l´ últim tastet , explicant-nos les vies d´ investigació d´ Alícia , i alguna de les col·laboracions que està duent a terme la mateixa , com la de les oliveres mil·lenàries del territori del Sènia .   

Llàstima que la nostra inoportuna xafarderia  i la tossuderia que ens persegueix per demanar-li coses , ens fes posar de palès que possiblement el taller no seguiria l´ any que ve o que d´ altre banda canviaria el format , i és que quan ens va explicar tant al Manuel com a mi un cop acabat el taller , les xifres que es movien per fer un taller d´ aquest tipus , i que aquell era l´ únic acte en tot l´any que no es cobrava , vam quedar distrets . Tot això acompanyat les la retallada general , i de l´ entrada del 80% d´ injecció de diner públic a través del FROB , a Catalunya Caixa . Com va dir ell , l´ utopia d´ Alícia trontolla ...

16a Festa de la Verema del Bages

Hi ha coses que ens ancestralment ens han identificat de forma individual però què al final fent-ho de forma comuna , ha esdevingut una senyal d´ identitat del nostre territori . En aquest cas el cultiu de la vinya i la cultura del vi ens ha acompanyat socialment i econòmicament des de fa molt de temps i des de no fa tant . L´ economia productiva al voltant de la vinya ha marcat una època dintre de la nostre història com a poble , la decadència i la busca de la subvenció sense pensar en el futur també . Però no cal renunciar al passat ni als errors per saber que la vinya forma part de la nostra vida i que és molt difícil no associar la nostra comarca , el nostre poble al preuat caldo i tot el què l´ envolta .

El nostre poble , ni el nostre consistori , ni les persones que van tenir la brillant idea de crear una festa com la de la verema van haver de fer com a d´ altres pobles on l´ anacronisme identificant de la població queda en entredit i més aviat ratllant el ridícul . És normal que associem Navarcles a les fonts i al´ aigua o a la fira de la castanya que s´ hi celebra ? . És normal que associem St. Feliu de Codines a la carbassa , o al magnífic niu d´ àguiles que tenen o la seva proximitat immediata a St, Miquel del Fai ? .

El pergamí  de propaganda que moltes vegades s´ ha volgut buscar per donar sortida econòmica a les àrees d´ influència comarcal a través de la localització pròpia d´ un producte , degeneren el l´ invenció pròpia de les mateixes persones que promouen l´ instint de creació i de supervivència de l´ infesta quantitat de fires del nostre territori .

Per sort , Artés , i la comarca del Bages té una identitat pròpia molt marcada , ningú podrà discutir la seva tradició viti vinícola , ni el terme grogui estès mundialment i lligat a l´ aiguardent . Però , això no significa que la funesta subvenció de la festa , per la qual se ´n treu un bon rèdit econòmic per part de les caves i bodegues , encara que l´ indirecta participació de la gent creï  i generi riquesa ,  sigui ben vista per part de tots els components social que formen la nostra petita societat .

L´ Expobages es va suprimir com a fira l´ any passat  per part de l´ ajuntament de Manresa per què tenia un dèficit que ratllava els 18.000 € . La 14ª festa de la verema va ratllar els 17.000 € , la 15ª ni ho vull saber . Cal estar de peu dret i poder dir que no podem renunciar a aquest fira , l´ història ens ve lligada a ella , però hem d´ intentar buscar noves formes de finançament de la mateixa per no recaure en errors d´ altres consistoris que han fet la vista llarga en tot . I sobretot , cal recordar a la mateixa gent que fa un any darrera eren crítics en la gestió anterior , no han variat ni un punt en la celebració igual de la festa .

Les partides de despeses s´ han de re conduir , sobretot en la de l´ espectacle de Gog i Magog , més avorrit que el cagar , igual que cada any i pel qual paguem sumats al so +equips+activitats uns 14.000 € . Hi ha d´ altre partides que ja són per mirar amb lupa ,  i si realment la comissió de la festa ens oferís la contabilitat de la festa en sí en exercici de democràcia , se li pujarien els colors   .

De fet i per contra , arribarem una altre vegada a la celebració de la festa , hi haurà bodegues que saltant-se l´ esquema demanaran més tiquets de compte , les parades estaran subvencionades , l´ espectacle final serà el mateix , i la festa també la pagarà el contribuent una altre vegada .

La propaganda als mitjans de comunicació per justificar la retallada queda en entredit , quina és la veritat i a quan ens costa realment una festa local d´ àmbit comarcal ? , http://www.regio7.cat/bages/2011/09/27/festa-verema-pateix-tisorada-surt-intacta/167726.html . 

Jo si que ho sé , però no ho puc publicar . Si no m´ ho demaneu és clar ....

http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/09/15-festa-de-la-verema-del-bages.html

Modus Vivendi

El dijous passat , 22 de setembre , es va donar per closa les sessions al congrés dels diputats de Madrid , no sense abans haver fet les mil i una volteretes del trapecista , per aprovar de pressa i corrents les coses que interessen a uns , uns encara que s´ abstinguin o votin en contra , continuaran formant part de les comissions on han estat designats per quotes de poder , i al final el perjudicat en serà el mateix de sempre . Modificar la constitució al uníson del què ens marca la Merkel , amb el beneplàcit dels dos partits i els nois de goma enfadats per què no se´ls hi ha inclòs . Això sí , preparats per votar a favor de poder manipular els informatius de RTVE , o aprovar el paquet del què pot triar un diputat : 1 Ipad o un Iphone de 5ª generació + 1 targeta de taxi fins a 3.000 € + el corresponent despatx si s´ escau , http://www.abc.es/20110921/espana/abcp-ipad-para-nuevos-diputados-20110921.html .

Mentre sembla que la sindicatura de comptes no serveix de res , ja que casos com el de l´ ajuntament de Moià o el de Tàrrega , ja se´n sabia amb antelació per què de fet l´ ajuntament de Moià fa quatre anys ja tenia 3 milions d´ € de dèficit . I mentre el Mariano ja ens ha començat a dir que ens hem d´ apretar el cinturó i que s´ ha d´ aprimar l´ administració , això sí , acompanyat d´ importants elements d´ emmirallament , com Rita Barberà o Ana Mato .

D´ altra banda haurem de veure casos com els de l´ ajuntament de la Línia de la Concepción , on fa mes de 6 mesos que no cobren les nòmines , on els treballadors municipals han de fer 1 hora de vaga cada dia per què no en surtin perjudicats , o els policies municipals han de patrullar amb l´ autobús per què a les benzineres ja no els hi omplen els dipòsits , els estraperlistes de l´ Atunara o el Junquillo es deuen partir el cul d´ allò més ...

O com Valverde del Camino , el poble més endeutat d´ Espanya  , i molt més podrit que fins al moll de l´ os , com va dir un diari britànic referint-se a Moià , allà fins hi tot podríem dir que ni els regidors poden fregar-se el cul amb paper d´ estrassa , per què de fet és difícil que els hi subministrin , http://www.diariosur.es/videos/actualidad/espana/1041024071001-valverde-camino-municipio-endeudado.html   .

Ara ves , hem d´ esperar el 20 N , l´ absurda i coneguda pre campanya electoral , i escoltar que ens ho faran molt bé i les coses canviaran , posant-nos sobretot molta vaselina i enfilant un altre forat de la sivella del nostre vell cinturó , o escoltar que la vida del polític és molt dura i necessita ser re numerada d´ una manera especial  , sabent si més no  que alguns tindran privilegis , que nosaltres no els tindrem mai . La teranyina del gran poder també ens arribarà des del centre amb eslògans tendenciosos i sibil·lins , i la majoria de nosaltres admetrem amb el cap cot una altre vegada . Però potser ja és hora de què ens rebel·lem cap a l´ injustícia manifesta dels nostres polítics governants que en cap moment emeten cap frase d´ autocrítica . Per això seria important que l´ aprimament i el canvi de la política comencés des de dintre , des de la nostra casa , des del nostre ajuntament , cosa improbable ?    

Bolets

Els que hem estat criats entremig del medi salvatge o a pagès , com dirien els pixapins , que ja consideren l´ odiada Manresa com a muntanya , sempre tenim el neguit proper del canvi d´ estació que marca la benvolguda busca de bolets . El dia d´ avui  gairebé es marca al calendari com a canvi d´ estiu a tardor , l´ estació més odiada en la posteritat i a la qual els refranys sempre auguren males passades o traïcions . A mi tampoc m´ agrada el canvi d´ estació , i encara menys el canvi d´ hora , però al final el què ens queda aquests últims anys és la quasi invisible  percepció en la què les estacions passen d´ una a l´ altre amb una abrupta alteració de la temperatura no recordada per a molts . De fet , un pobre llumillu com jo , d´ aquells que s´ apunten totes les coses a l´ agenda d´ entrenament  , ha pogut veure com l´ allargada ombra de l´ estiu entra en els darrers últims anys fins a la segona setmana d´ octubre , d´ altres fins a la primera , la bonança és la tònica , i el canvi brusc de temperatures normalment ve acompanyat de pluges , boires , i demés impertinències meteorològiques , que fan que ens tornem una altre vegada com som sempre , no hi ha res del temps que ens agradi .

Aquest any per això , els que estimem de debò anar a buscar bolets ens esperem una temporada dolenta si la cosa no canvia . Ja feia temps que no ens en recordàvem de què hi havia anys que no trobàvem res ... Això , acompanyat de la connivència que tenen els mitjans de comunicació i els interessats rapinyaires amos de la restauració pre pirenàica i pirenàica , llençant afirmacions com la del telenotícies vespre del dissabte al migdia , on encara donaven als pixapins marge  de millora per la caça del miceli . En Carles Peris es va atrevir a dir dintre del telenotícies del migdia del cap de setmana passat , que de les 154.000 Tones recollides l´ any passat , aquest any encara era possible recollir-ne 84.000 Tones . Tot això acompanyat de les conseqüents imatges de les infames parades de Cal Rosal , això sí , aquest any la noia que va sortir parlant va dir la veritat que els periodistes no van poder dir : no hi ha bolet !!!! .
Si la setmana passada assistíem a la publicació del Patufet on es comentava el vallat i el pròxim pagament en un bosc de St. Llorenç de Morunys per part del propietari , i al cap de tres dies veiem la propaganda generada per la 25anysdecagadesaTV3  , ens hauríem de començar a fer segons quines preguntes per part de molts dels què ens interessaria preservar el medi ambient i la barbàrie humana gràcies a la propaganda interessada dels què en treuen rèdit econòmic sense pensar en el què queda realment al mig del bosc . La gestió dels boscos , quina quantitat de boscos pertanyen a mans públiques o privades , o anar més enllà  i fer-nos preguntes sobre les fórmules de pagament en boscos mancomunats o de propietat municipal que ja existeixen a d´ altres llocs , potser farien variar la també especulativa busca del preuat boletus edulis , i tot el què l´ envolta .
Això serà de difícil tasca , potser al final ens faran pagar per anar fins i tot a la platja , hem de comprendre que Catalunya és un excel·lent laboratori per la resta de l´ estat , i mentre esperaré les desitjades pluges per poder agafar la cistella , i acompanyat del Musta i el meu cunyat Manuel , tornar a gaudir de l´ indescriptible plaer de trobar el què trobes .http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/10/primera-i-segona-incursio-de-la.html

   

17è Triatló del Porró

Fa poc vaig parlar de declivis , com també de la mateixa forma el llibre d´ Haruki Murakami " De que hablo cuando hablo de córrer " , et posen al dia i et fan tocar de peus a terra  , jo no sé si estic en declivi : per l´ edat , les lesions , les càrregues de treball condicionades . O per altre banda el condicionament de la teva estructura , novament renovada , de la teva família o la rutina horària a la què ens veiem obligats a viure els profans , pobres i lleigs ,   diríem que sí . Però tampoc tant , per què si fem comparatives amb les dades de temps d´ execució de la cursa , mitges de velocitat en bicicleta i demés quantitats de números que per molts semblen secundaris , terciaris i invisibles ,  les coses continuen com si fa no fa l´ últim dia què vaig còrrer el diferent triatló del què us vull parlar , per allà al 2008 .

Ahir a 2/4 de vuit del matí em llevava per començar a preparar el material necessari per participar el el 17è Triatló del Porró , acte organitzat pel Bar el Porró de Manresa , i com a cloenda de la Festa Major alternativa de Manresa essent així l´ últim acte . Com a rutina i aprenent d´ un bon mestre com el Manel Samà , tant preventiu en l´ anticipació de la memòria , em vaig apuntar a l´ agenda les coses que necessitava , com la primera vegada que vaig debutar al Triatló Olímpic de Banyoles al 2002 , el mateix nerviosisme m` acompanyà mentre veia el Barça la nit anterior i la veu en off del Girbi dient-me que no podia veure cervesa si havia d´ anar  a competir l´ endemà .
Havent carregat el cotxe i repassat tot el material possible , abans de què l´ anés a buscar ja m´ estava trucant , el " Moño " , l´ assistència que necessitava en un Triatló tant diferent i pioner com aquest , es frisava . I és que aquest triatló es neda al Pantà de St. Ponç , agafes la bici des del pantà fins al Restaurant Cal Ramon de Santpedor , i un cop allà comences a còrrer fins a la Plaça de l´ Independència a la barriada de La Mion . La companyia del " Moño " i el seu cunyat Doru , van fer que l´ esmorzar a base de cafè amb llets i tallats  al Catalunya , amb tota la jet set que et pots trobar un diumenge a les 8 del  matí , es fes més avinguda i deixés escapar uns quants nervis , que aflorarien pujant cap al pantà i equivocant-nos una vegada a l´ hora de trencar cap a ell .
Al final vam arribar bé , a les nou i 10 minuts , i vam poder veure que no seríem els últims . Fins a sis persones residents a Artés o vinculades amb el poble participaven en el triatló , els dos germans Jorba : Ramon i Jordi . L´ Oscar Vilarasau ( Siana o Flo ) , el gendre del Canet , la parella de la filla de la perruquera Anna Maria , el fill del Tua de l´ Agromecànica Artés , i jo mateix .
En Maties Sala va fer d´ amfitrió de la cursa , i un cop carregats tots al camió , ens van transportar a l´ altre banda del pantà , allà quan van ser les deu van donar la sortida , i la veritat és què s´ estava més bé a dintre de l´ aigua que a fora , el pulsòmetre em va marcar 23º , mentre que el " Moño " i el Doru patien fumant amb els 15º de fora .
Vaig sortir tercer de l´aigua , no m´ ho esperava , aquest any porto 12.000 metres menys , i no sé si va ser la companyia del noi que vaig conèixer del meu mateix equip i que ni sabia de la seva existència , el Xavier Penya  , el què va fer que nedéssim de costat i ell sortís a una braçada meva . Al final va quedar segon de la general .
L´ ascens del camí del pantà fins agafar la carretera principal és dura , amb l´ experiència que tenia , ja m´ havia fet posar el plat petit , tot i saber que patiria per agafar algun grup del davant tot i sortir bé de l´ aigua , em va fer posar més a la realitat quan vaig veure el Jordi Jorba que em passava a plat gran abans d´ arribar a la cruïlla per agafar la carretera cap a Cardona i Súria i avall .
Les primeres rampes són vertiginoses , i al agafar més de 65 Km/h , la roda de darrera em feia anar de corcoll , vaig deixar el grup de tres parant al costat de la carretera per veure si havia collat malament la roda al muntar la bici , vaig veure què no era així , i que possiblement el meu sobre pes i el haver deixat la vàlvula oberta , influïen en l´ estabilitat de la roda quan hi havia la màxima rapidesa . Això també em va costar la bronca de dos ciclistes més quan m´ incorporava a la carretera sense mirar . Al final entre el davant i el darrera vam formar un grup de 5 on hi havia el germà del Jordi Jorba , el Ramon , vaig anar aguantant com podia els relleus , però les rampes de Valls de Torruella i la d´ abans d´ arribar a Súria em van acabar desenganxant del grup , per anar sol i amb el ganxo fins al Restaurant Cal Ramon de Santpedor .
Un cop allà , els ànims del " Moño " i el Doru em van fer agafar moral , però sabia que feia sis mesos i tres dies que no corria , i els 6 Km de carrera es farien eterns , si els feia a 6' el Km. , ja seria molt , i així va ser . La meva màxima de " Never look back " , es va convertir amb obsessió . Només mirava i esperava que ningú més em passés fins arribar a la Mion , però aquell " trote cochinero " feia presagiar el què sabia , l´ Oscar em va passar al Km. 2 de carrera , vam estar parlant un trosset , i com una fletxa va marxar , el fill del Tua em va passar abans de creuar el pont subterrani de l´ eix transversal , i algun desconegut que em va dir que ja s´ acabava , quan quedaven 200 metres . Veure el meu fill Joan i la meva neboda Martina , el " Moño " i el Doru , La Lori i l´ Elena , el meu cunyat Manuel  i la meva dona Carme ,a l´ arribada em va fer oblidar tot això , i el sofriment que portes quan efectues una prova d´ aquest tipus , encara que sigui popular i no gens convencional .
A l´ arribada , i parlant amb la gent que coneixia , la que no coneixia , i els meus amics , vaig concebre al final , que tan sols pel simple fet d´ acabar la prova , un ja no està en declivi , si no al contrari , en plenitud . La comparació amb d´ altres anys m´ ha fet corroborar de què : " quién tuvo retuvo " . I així saber que independentment de la classificació i la competitivitat que es marca un mateix , la lesió , i demés excuses que a vegades es busca un no sé sap encara per què , la busca de noves fites són possibles , amb les conseqüents agulletes d´avui , però són possibles .
   

2 anys

Una altre vegada el temps ràpidament s´ ha escolat per entremig de les escletxes que encara em queden de minuts lliures , per mostrar-me clarament que jo ja no importo tant , i que el principal actor a la pel·lícula ara és diu Joan . Una vegada més i després d´ anar a toc de pitu , començar com tots els mortals reconeixent que aquest dilluns dia 12 tot començava a ser com abans , el rol de l´ escola bressol , les rutines marcades i l´ adaptació ja no necessària , va acabar caient com una llossa sobre meu el dimarts , per tornar a anar a toc de pitu , reconèixer una altre vegada que la infantesa és efímera , la joventut és efímera i la vellesa és un càrrega . El dimarts va esdevenir alegre , per què el Joan complia dos anys , dos anys del què un s´ enorgulleix , però que denoten el pas del temps en la seva màxima crueltat , com més anys compleixi el Joan , més vell seré jo . Impassible , i des contant , no vull assimilar aquest pas del temps com si no passés res , i d´ altre banda vull veure com el Joan creix feliç en un món maleït i amb un futur incert . L´ any que ve o abans tornaré a parlar del miserable pas del temps i la meva lluita aferrissada per què s´ alenteixi el màxim possible , gaudint dels canvis inevitables d´ un sagal que es convertirà en bèstia parda , intentar modelar si es pot sàviament la no dominable   personalitat d´ un cigró què és una gota d´ aigua clavada a tu , per acabar sucumbint a la seva emmascarada i tàcita governabilitat del què abans creies que era teu . Esperant que la distància sigui compresa per mi sense crear-me cap més dilema , us tornaré a repetir el què ja sabeu :

DISTÀNCIES 

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi

també tindrà principi .

D´ aquest manera tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi .

Per què si jo 

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell