dilluns, 17 d’octubre del 2011

15 Octubre a Artés

Hi ha persones en aquest món que són odiades sense merèixer-ho , ni ha d´ altres que ho són per què s´ ho mereixen realment , i d´ altres que són doblement odiades per l´ estela que han deixat i per la què continuen esgrimint . Amb la mateixa perplexitat que puc escoltar un creacionista dir que Darwin estava boig , també em mostro perplex quan veig reafirmades afirmacions com amb anterioritat pròxima  es deia també que el canvi climàtic era una moda  i no era real , o ahir mateix el nostre estimat ex president Aznar afirmant que el 15 M era un moviment residual d´ extrema esquerra sense cap tipus d´ influència dintre de la política Espanyola i mundial . El mateix Jean Claude Trichet l´ ha desacreditat al dir que recollirà el misatge de les manifestacions del 15 O , o d´ altre banda el personatge del bigoti es posa una altre vegada al seu pedestal , igual que quan va ignorar les manifestacions en contra de la Guerra de l´ Irak o quan va parlar del vi , obviant la repercussió que té un moviment de masses o la promulgació de lleis en el moment que ens habita . 
Així doncs reconeixent sense imposició  forçosa que el moviment del 15 M té recorregut i que pot obtenir resultats a favor de les coses que es demanen , podríem fer petites apreciacions a nivell local del què pot significa o no estar al costat , ser afí , proper , o combregar totalment amb el moviment .
Aquest mateix dissabte Artés es va sumar a la mobilització mundial que alguns ignoren , jo , content i contrariat , amb el lacteol com a principal font de supervivència des del divendres gràcies al Joan i a l´ incubació de la guarderia , vaig anar decidit cap al Parc de Can Crusellas per veure la resposta del poble . Content i contrariat , ja ho sé , estem a un poble , i els timings funcionen diferent , però a les 5 de la tarda , a part de l´ Israel , el Guillu Aguilera , l´ Adrià , el Kamatxin  i jo que vaig arribar juntament amb el Vicenç  Rovira i alguna persona més , em feien presagiar que l´ acte no triomfaria . Quina sort haver-me equivocat i veure com la mandrosa societat rebel Artesenca modula els actes envers les seves costums , el cafè és el cafè , i el carajillo és el carajillo , si hem d´ arribar tard , arribem tard per què per canviar alguna cosa cal continuar fent-ne de mateixes igual què sempre . Content i contrariat una altre vegada , per què tot i l´ afluència de gent , de l´ èxit de l´ acte en sí en funció de la dimensió del poble , vaig trobar a faltar elements identificadors de la societat Artesenca i aglutinadors al mateix temps , no estic parlant de polítics als quals s´ haguessin  sentit observats des d´ un primer moment , estic parlant de moviments dinàmics del nostre poble que s´ associen ràpidament per fer una obra de teatre associada al comerç local , o per la massa de gent que reivindica la lluita a través de la fe però què és incapaç de mostrar la seva solidaritat en actes de Justícia Universal . 
Content de veure que les mateixes cares conegudes en els mateixos actes sumen més cares i més idees , i contrariat per l´ esdevenir del futur , veient que reivindicacions que fa sis mesos que demanàvem , com la dació en pagament de l´ hipoteca , votada en contra per la majoria de partits polítics ( és fàcil saber qui ) al congrés del diputats de Madrid abans d´ acabar la legislatura , és moneda de canvi dintre de la campanya electoral per part del partit que està governant en aquest mateix moment .
Cal estar fred i pensar fins a la data , que ningú ens pot enganyar , i que els drets universals adquirits per la raça humana des del pretèrit cal que continuïn formant part de la societat actual sense cap tipus de manipulació dirigida a través de tisora , poden ser manipulats , modificats , retallats , enterrats o abandonats .
El 20 de Novembre s´ acosta , i nosaltres tornem a decidir .   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada