Fiscalitat Municipal

Artés encara pot presumir d´ ésser un dels municipis on la pressió fiscal no és ni massa baixa ni massa alta , més aviat diríem que està en l´ entremig , i el consistori municipal té marge per fiscalitzar més imposts , treure´n de nova quadratura o inventar-se´n dintre del marc legal que l´ empara , la bicoca dels permisos d´ obra s´ han acabat  , i els serveis que hem de donar a on poble on ha crescut mesuradament dintre la desmesura , cal continuar-los donant a no ser que voléssim acabar com La Línea de la Concepción , tot i què possiblement hi acabem . Està clar que s´ ha d´ exercir més recaptació d´ imposts dintre d´ una societat que no està habituada a fer-ho i que dista molt de les societats anglosaxones i nòrdiques , on s´ accepta de bon grat la reciprocitat entre les mesures adoptades pel govern en qüestió i la societat per adquirir-les sense alçar la veu i acceptant el sacrifici  fiscal que suposa fer-ho  . Per als polítics d´ aquí anomenar la frase : " pujada d´ imposts " , gairebé sembla un sacrilegi i molts s´ acaben fent l´ harakiri fent-ho realment quan es necessita i en situacions insostenibles , la revisió cadastral de segons quins municipis ha tardat més de 17 anys a fer-se .

Com que sabem que d´ entrada la pujada d´ imposts no agrada a ningú , inclosa la classe política , hauríem de fer didàctica municipal per tal d´ explicar als contribuents el per què s´ ha de fer , i en quines àrees s´ han d´ apujar , si potser sabéssim d´ on cuegem , l´ assimilació del nostre sacrifici seria més plaent  . Dintre d´ aquestes didàctiques municipals en un país els polítics no s´ esmercen gaire per mostrar la seva vesant més prolífica i versàtil de la seva feina , estaria bé deixar de banda els invents que a vegades es copien d´ altres ciutats i municipis afins al color del qui el governa i no ser cultiu de laboratori per recaptar imposts que els mateixos municipis van crear per l´avidesa fam de créixer sense un model cohesionat que portés a la solidesa urbanística . L´ autocrítica per part dels mateixos que van proposar el model és nul·la , invisible , i la pregunta del " per què estem aquí ? " , encara és de difícil resposta per part seva , la mateixa sorpresa en un pretèrit proper pel fet d´ arribar al poder sobta amb la facilitat amb què es proposa segons què per part de les mateixes formacions arribades a la festa per sorpresa . Les decisions han de ser fàcils de prendre dintre de la quadratura del cercle per tal de què la gent assimili amb normalitat que un impost ha de tenir incidència pròpia   fins a l´ últim contribuent , d´ això a absorbir , copiar , calcar imposts imposats des de la direcció política de les taules allargades és molt diferent  .