El Plaer de llegir Cormac McCarthy

Encara no sé ben bé com va anar ni com ho vaig fer , però en el meu afany de tenir llibres i acumular-los fins a fer-ne pilots realment alts i sense llegir-los , em va a venir a parar a les mans un llibre titulat " La Carretera " d´ en Cormac McCarthy . Sé segur que el vaig comprar al Círculo de Lectores i com molts d´ altres encara estava embolicat amb el maleït blister i per llegir . El vaig començar no sé per què , potser per què havia sentit que estrenarien una pel·lícula amb el mateix nom que la protagonitzaria en Vigo Mortessen i un altre nen actor de nom impronunciable . I va ser començar a llegir i no parar fins acabar-lo un dia després del naixement del nostre fill Joan , sé que quan el vaig acabar fins i tot em vaig posar tonto i va haver-hi algun intent de regalim líquid caient per la meva cara . La prosa fàcil i els diàlegs directes entre pare i fill , la situació desconeguda en un món probablement després d´ una gran catàstrofe nuclear , la descripció acurada però simple de la decadència absoluta fa que no m´ estrany , després informant-me , que va guanyar el premi Pulitzer 2007 . Algú fins i tot em va dir que la pel·lícula No country for old men està basada en una part inacabada d´ una novel·la seva . Així doncs , si teniu l´ oportunitat de llegir La Carretera estic segur que fareu com jo i continuareu buscant all the pretty horses ( 1992 ) , El Guardián del vergel ( 1965 ) , Hijo de Dios ( 1973 ) , Meridiano de sangre ( 1985 ) , En la frontera ( 1994 ) , Ciudades de la llanura ( 1998 ) i quedareu més parats quan llegiu la seva biografia i assabentar-vos que fins als 21 anys no es va interessar per cap llibre i que odia parlar de literatura .

ARTÉS ESDEVÉ UN GRAN FEMER

Ja ho sabem tots que Artés és un poble de pagès , tot i tenir camp de futbol amb gespa artificial , piscina municipal a l´ estiu , escola de música , guarderia , 2 residències d´ avis , 1 polígon que ha estat ampliat aquest últim any i moltes coses més , Artés continua sent un poble de pagès . Això no ho escric pas per què em sembli dolent , ans el contrari , penso que potser Artés és dels pocs pobles de la comarca del Bages que encara no ha perdut l´ identitat com a poble . Podem veure casos que ens posarien els pèls de punta si els analitzéssim minuciosament , St. Fruitós , per exemple , envoltat de carreteres que esquarteren el municipi per tots els costats , nuclis de població disseminats , urbanitzacions a mansalva . St. Joan de Vilatorrada , St. Vicenç de Castellet , etc.. , el propi Avinyó té un polígon fa 4 anys on no s´ hi ha instal·lat cap empresa . Però bé , d´ aquesta urbanal·lització , en parlaré un altre dia , i deia que Artés és de pagès per què és bo que conservi part de les arrels que el van fer esdevenir un poble ric . El què no és tan bo és el femer en què esdevé el poble d´ Artés el cap de setmana , i no em refereixo als olors mil de purins que deleixen el nostre olfacte pels 4 cantons de la població moltes vegades , si no la quantitat de brossa acumulada el cap de setmana als contenidors del centre de la població , i especialment els contenidors de davant el bar Catalunya , de davant l´ Escola Vedruna , els de la Pujada del Carrer Hospital i ja amb una deixadesa insultant els del Carrer La Roca . La majoria dels containers de brossa del centre del poble exploten de brutícia el dilluns a les 7 del matí , la merda campa pel centre del poble a tort i a dret , tot això fins que l´ empresa que gestiona la recollida d´ escombraries comença la seva " dolguda , cansada i trista feina " de recollida . L´ empresa Transvinots S.L. , que a part d´ Artés fa la recollida d´ altres pobles deu creure convenient deixar que el poble esdevingui un femer el cap de setmana per què es deu trobar que no és adient treballar el cap de setmana . Crec recordar que l´ Ajuntament d´ artés em va pujar la taxa d´ escombraries l´ any passat , vam pagar-ne 99 € , aquest any ens l´ han pujat 1 € més , ja en paguem 100 , i ens trobem que que l´ empresa que té la concessionària de recollida d´ escombraries no té nassos ni de mantenir amb una mica de cara i ulls el centre del poble . La veritat ho trobo una mica vergonyós , no dic que s´ hagi de passar matí i tarda , però el cap de setmana que la gent es recrea amb els seus àpats i les seves compres , no estaria de menys no deixar que la merda explotés de dintre dels seus containers . El de Cal Mireta i el seu consistori continuen fent un seguiment compromès de la feina que el votant i contribuent els hi va encomanar .....

TRAVESSIA NEDANT AL PORT DE BARCELONA

Demà al matí es celebrarà la 82ena Travessia nedant al Port de Barcelona , sempre i coincidint al les Festes de la Mercè , el Club Natació Atlètic Barceloneta celebra aquesta admirable competició amb diferents distàncies i categories . Aquest any no hi participaré , després de fer-ho amb més o menys assiduïtat els últims anys , que jo recordi i que tingui apuntat a l´ agenda d´ entrenament , hi he participat els anys 2003/2004 i 2007 , fa gràcia que digui això , hi ha gent que ha participat en més de la meitat d´ història de la Travessia . Em sembla recordar també que amb anterioritat l´ any 2002 hi vam participar amb el Jordi Sànchez ( Il Bello Cippollini ) i vam poder comprovar que una petita cosa davant nostre a l´ espigó de sortida , quan encara no s´ havia obert la bocana al mar , anomenada David Meca , guanyava la prova de 300mts de distància amb un temps de 1/2 hora , o sigui que va fer 1' a pas de 100 m . , què fort !!!!! M´ agrada recordar aquesta travessia a la gent i parlar d´ ella per diversos motius : primer per l´ excel·lent organització , els que participem més o menys en el Circuit Català de Travessies en Aigües Obertes , estem habituats a trobar-nos de tot , fins a l´ haver de pagar per competir , tot i tenir la llicència federativa de natació , fins a l´ haver d´ esperar l´ inici d´ una prova per la manca de jutges o falta de logística organitzativa . I segon per l´ admiració que suscita la pràctica de l´ esport en la seva totalitat , veure les diferents distàncies a competir , 200 m. , 1000 m. i 3000 m. participats per gent "normal " i gent amb minusvalies , gent d´ avançada edat i gent molt jove .

Per això us recomano i amb força , que si més o menys us trobeu sans i forts i practiqueu la natació , o ja sou uns elits del triatló , intenteu fer aquesta travessia o us interesseu per el Circuit Català d´ Aigües Obertes .

http://www.natacio.cat/cat/arxiu/veure/18

http://cnab.org

Inspecció Tècnica / Visita d´ obra / Seguiment facultatiu

Salvant els símils , avui , la primera visita per part del pediatra al nostre fill , ha fet coincidir que podés veure el seguiment de la flamant obra al nostre municipi , per part de l´ arquitecte tècnic municipal , el Sr. Joan Grau , el Passeig Diagonal .

La visita al nostre fill ha ant molt bé , i hem pogut comprovar que els nutrients que aporta l´ alletament maternal serveixen d´ alguna cosa , el Joan quan va néixer va pesar 2,930 Kg. , va sortir de la Clínica amb 2,700 Kg. i avui hem pogut veure que aquests 3,100 kg. venien d´ algun lloc.

L´ apropament al CAP i la següent visita a la Ferreteria JP , la Carme i jo ja ens hem carregat la capota del cotxet i hem hagut d´ anar a comprat un súper pega especial per a plàstics , m´ ha fet veure de primera mà la gran quantitat de dificultats que té un vianant , si hi afegeixes un cotxet , i d´ un inexpert , encara més ....

Davant de la Ferreteria JP ha estat on he pogut veure l´ arquitecte municipal fent el seguiment d´ obra , tocava visita ? , professionalitat ? , seguiment tècnic ? . De fet l´ experiència , la deformació professional , el passat curset l´ hivern passat de recurs preventiu , em fa veure que l´ inspecció tècnica per part dels organismes oficials als promotors/constructors públics/privats , té diferents vares de mesura en funció de l´ origen econòmic i social .

Abans de salvar la gran quantitat de diferents nivells de vorera fins arribar davant del Bar de la Sara ( val més anar pel mig del carrer que per sobre la vorera ) l´ accés a l´ obra per part dels vianants és fàcil , no està tancada totalment , i el salvament de nivells dels accessos de les cruïlles adjacents fins la finalització del Passeig és de dificultosa maniobrabilitat . Les ISO 9001 i 9002 que moltes empreses es vanaglorien de tenir , brillen per la seva absència en segons quins llocs . Però potser això no és el més important , quan es fan obres , i a més d´ aquest tipus , faraòniques i que mouen un pilot de professionals a la vegada , i ha danys col·laterals menors que el votant de torn no recordarà a les pròximes eleccions . És més important , per mi , la responsabilitat que ha de demanar el contribuent per part dels tècnics municipals per què la seva tasca es dugui a terme , si fem el seguiment de l´ obra del Passeig Diagonal , també hi ha d´ haver-hi algú que faci un seguiment de les obres menors públiques que s´ han de dur a terme per què el vianant es pugui desplaçar amb més facilitat d´ un punt a un altre . El regidor de governació i el d´ obres públiques proposarà les millores a fer , el consistori les aprovarà , l´ empresa o la brigada municipal les durà a terme i l´ arquitecte o aparellador municipal en farà el seguiment . Què bé que m´ hagués anat l´ ascensor que va prometre el de Cal Mireta quan ja passava amb el cotxet a l´ alçada del Carrera Hospital , he pensat que el " cutre " foto muntatge electoral no em semblava tan malament en aquell moment .... Tot i estar habituat a fer esport , he decidit continuar per la carretera de sallent , així també visitaria a la Família Camacho , ha estat una greu errada , és més perillós per qualsevol transeünt , podem tenir un edifici que s´ enfonsa poc a poc , el mateix edifici superant caraners de teulada qüestionats amb anterioritat , podem tenir uns marges poc adients per al vianant , i zones verdes ? / rústiques ? que sempre li serveixen al mateix per aconseguir-ne un rèdit econòmic , hi ha un seguiment de tot això ? . És igual en aquest poble al final visitant al Sí Sí , Ja Ja , sempre s´ acab aconseguint el què vols .

La Felicitat de ser pares

El passat diumenge dia 13 de Setembre , la Carme i Jo , vam tenir un fill , la llarga espera de 9 mesos es va avançar una setmana . En Joan Casadevall Fernàndez va arribar a aquest món a les 12 i 27 i va pesar 2,930 Kg. i va medir 49,5 cmts. un nen molt sa ens va dir el Dr. Valls , ni molt gran , ni molt petit , el part ràpid : sortíem d´ Artés a les 8 del matí i a 2/4 d´1 el salvador d´ aquest món ja estava aquí . La satisfacció per part nostra és una argamassa d´ emocions , que tal com ja m´ havia descrit molta gent , és difícil de descriure si no es viu de primera mà .El cataclisme emocional per part meva ja feia temps que em pressionava mentalment ,fins i tot abans de decidir amb la Carme que tindríem un fill , és dur deixar darrera la quantitat de comoditats que hem tingut els dos fins ara , la dificultat de renunciar a l´ eterna joventut , aferrar-te a aquell Peter Pan que portes a dintre i que no el vols deixar escapar , la resta del temps que passa impassible , això som el què som . Sempre havia sentit lo de la " crisis dels 40 " per part dels homes , i la veritat és que jo tot i encara no haver-hi arribat , aquest últim temps passat només feia que pensar en què la vida què fins ara havia portat em semblava curta per tot el què havia fet , necessitava i necessito reflexionar sobre les coses què hem deixat passar i les què no he / hem fet . L´ activitat / híper activitat que m´ ha caracteritzat , fa que no vulgui que el temps transcorri tant ràpid com la gent propera a mi s´ ha afanyat a dir-me que així passarà , i tot i que jo vull gaudir fins a la resta del què som al costat d´ una nova vida que la carme i Jo hem creat , fa què busqui les busques del rellotge per frenar-les amb la mirada :

DISTÀNCIES

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc tindrà fi. Allò que tindrà fi

també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla

i insistent s´explica

la confusió que diu

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi ,

Perquè si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi .I si oblidés

el principi , tornaria

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell

Ens trobarem a fora Edicions Proa , Els llibres de l´ Ossa Menor 283

El Perquè de tot plegat

Fart de parlar i comentar les meves opinions a amics i coneguts , fart de veure les injustícies dels panxacontents en aquest món , al final m´ he decidit a crear un blog . Un blog per què tant jo com vosaltres expresseu el què realment passa i si esteu d´ acord amb mi