dimecres, 23 de setembre del 2009

La Felicitat de ser pares

El passat diumenge dia 13 de Setembre , la Carme i Jo , vam tenir un fill , la llarga espera de 9 mesos es va avançar una setmana . En Joan Casadevall Fernàndez va arribar a aquest món a les 12 i 27 i va pesar 2,930 Kg. i va medir 49,5 cmts. un nen molt sa ens va dir el Dr. Valls , ni molt gran , ni molt petit , el part ràpid : sortíem d´ Artés a les 8 del matí i a 2/4 d´1 el salvador d´ aquest món ja estava aquí . La satisfacció per part nostra és una argamassa d´ emocions , que tal com ja m´ havia descrit molta gent , és difícil de descriure si no es viu de primera mà .El cataclisme emocional per part meva ja feia temps que em pressionava mentalment ,fins i tot abans de decidir amb la Carme que tindríem un fill , és dur deixar darrera la quantitat de comoditats que hem tingut els dos fins ara , la dificultat de renunciar a l´ eterna joventut , aferrar-te a aquell Peter Pan que portes a dintre i que no el vols deixar escapar , la resta del temps que passa impassible , això som el què som . Sempre havia sentit lo de la " crisis dels 40 " per part dels homes , i la veritat és que jo tot i encara no haver-hi arribat , aquest últim temps passat només feia que pensar en què la vida què fins ara havia portat em semblava curta per tot el què havia fet , necessitava i necessito reflexionar sobre les coses què hem deixat passar i les què no he / hem fet . L´ activitat / híper activitat que m´ ha caracteritzat , fa que no vulgui que el temps transcorri tant ràpid com la gent propera a mi s´ ha afanyat a dir-me que així passarà , i tot i que jo vull gaudir fins a la resta del què som al costat d´ una nova vida que la carme i Jo hem creat , fa què busqui les busques del rellotge per frenar-les amb la mirada :

DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi .
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc tindrà fi. Allò que tindrà fi
també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla
i insistent s´explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi ,

Perquè si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi .I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .

Màrius Sampere i Passarell

Ens trobarem a fora Edicions Proa , Els llibres de l´ Ossa Menor 283

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada