dijous, 29 d’octubre del 2009

La historia nunca se repite ....

El escritor norteamericano Marc Twain afirmo en una de sus muchas citas célebres : " La historia nunca se repite , pero acaba siendo parecida " . Hoy seré muy breve y tan solo os recordaré que hace ochenta años del crack del 29 . Los tiempos han cambiado , pero parece que los nietos de los que contribuyeron a que el mundo pendiera de un hilo no han aprendido la lección . La codicia y la avaricia de los culpables de que el mundo estuviera al borde del abismo sabieron crear escuela , y hoy por hoy sabemos a ciencia cierta y con mucha exactitud que el pobre cada dia es más pobre y el rico cada dia es más cerdo .


dimecres, 28 d’octubre del 2009

Todos los hombres del presidente

Amb aquest títol volia recordar la pel·lícula d´ en Robert Redford i en Dustin Hoffman , els quals són dos periodistes que comencen a investigar un petit assumpte polític sense importància i acaben descobrint un assumpte total de corrupció . El títol m´ anava bé ja que pels que ja ho hagin captat porta doble càrrega política , i és que quan encara no ens havíem recuperat del Cas Millet els senyors ( si és que se ´ls pot anomenar senyors ) Macià Alavedra i Lluís Penafreta van ser detinguts ahir , juntament amb l´ alcalde de Santa Coloma de Gramanet( PSC ) . En Macià i en Lluís han estat homes de confiança de Yoda durant gairebé els 23 anys de poder despòtic als quals molt ramat borreguer encara venera . Amb això vull dir , que aquell que en el seu moment se ´l va titllar de boig i se´l va apartar de la política per què era incòmode , aquell que va dir : " vostès tenen un problema que es diu 3 % " . Aquell que té Alzheimer però té el cap més clar que ningú , ja tenia raó , com també tenia raó en Rafael Ribó cada vegada que li demanava a Yoda quin era el dèficit públic de la Generalitat . Quin era el tant per cent d´ interessos que pagava l´ erari públic en préstecs per mantenir aquest dèficit públic , conseqüència d´ un mal finançament autonòmic . Yoda i el seu sèquit ha deixat un rastre de clientelisme , caciquisme , comissió i extorsió arreu del panorama català que dubto molt que sigui investigat o tret a la llum algun dia . Banca Catalana , Cas Estivill , Cas dels fons de l´ Unió Europea per ensenyança , Gran Tibidabo , Casinos .... Com en Martin Morales en el seu moment al diari El País en la vinyeta on dibuixava en Rajoy i es veia l´ ombra d´ Aznar , aquí no podem obviar que l´ ombra de Yoda és molt allargada . I un altre vegada surt el President de torn , en aquest cas Montilla i ens diu que compren , la desafecció dels ciutadans i diu que la política dignifica el país , i sobretot que no tots són iguals . L´ endemà de les eleccions només farà falta que surti en Saura i digui que no entén per què la gent no ha anat a votar ....


dimarts, 27 d’octubre del 2009

Oratori de Sant Felip Neri

Avui volia escriure sobre l´ intervenció del ministeri de l´ interior a l´ Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet , Badalona i Sant Andreu de Llavaneres , però com que la setmana passada vaig tenir mandra i també ve relacionat amb el tema , parlaré una mica d´ aquesta societat civil catalana de la què alguns parlen i la qual jo no veig enlloc . El passat divendres , a l´ oratori de Sant Felip Neri , a la vila de Gràcia , l´ Orfeó Català va començar la temporada fent el primer concert , els mitjans de comunicació van donar la notícia a " bombo i platillo " , donant per suposat que els cantants , els nous gestors i la societat civil , passava pàgina del Cas Millet amb el magnífic concert que es va dur a terme . Jo em pregunto cada vegada més per què van córrer davant de qui van córrer els nostres avis , pares , per aconseguir drets socials i civils , si al final l´ única reivindicació que he vist amb el Cas Millet ha estat cantar el Cant de la Senyera al Pati de Palau per manifestar la disconformitat amb la corrupció . Aquesta és la societat civil que representa Catalunya ? , més aviat diria que aquesta és la societat civil domesticada conxorxada amb la burgesia i la dreta nacionalista catalana , posseïdora amb diferència del 3 % , que no deixa avançar de cap manera el verdader esperit llibertari la veritable societat Catalana . Mireu qui ha estat el qui ha hagut d´ intervenir si no a l´ Ajuntament de Santa Coloma , ha estat la conselleria d´ interior ? , potser és per què no en té competències ..., però de fet si un tribunal de comptes ( clar que es de caràcter consultiu ) ja es va adonar al seu moment , al 2003 , de les greus errades en la comptabilitat del Palau i no va dir res , us espereu que ara aixecaran la camisa a la mà dreta de Yoda , i a l´ altre corrupte d´ en Macià Alavedra ? , a veure què fa la societat civil..... cantar una altre vegada ?

dimecres, 21 d’octubre del 2009

No sé què més m´ emprenya ...

Ahir mentre estava mirant el Barça al Bar Mallorca ( sí , dimarts és festiu , però la Lola té per als in condicionals detalls més què bons ) , el Xavi Illa i el Jordi Mas em van fer recordar coses què m´ havien fet emprenyar i que no havia mostrat la meva enèrgica repulsa , però què havia oblidat per què no havia estat constant amb el meu ideal . Com un marcià em vaig adonar què el Barça perdia 0-1 al quart d´hora després de no parar atenció a l´ arribar al bar per culpa de parlar d´ anteriors polítiques municipals . I mentre el Barça intentava empatar el partit amb un joc de solvència contrastada i amb molta mal sort , també va sortir a la llum la demagògia política il·lustrada a la xarxa per part del pseudo polític Roger Genescà , ell , com jo , i amb molta anterioritat també té un blog . Però vist i re vist , encara que hi hagi amics que em diguin que jo estic permanenment emprenyat , allò és la manipulació total de la realitat . Democràticament també deixa molt que desitjar , aquí em podeu deixar comentaris , fins i tot em podeu insultar , allà , la participació brilla per la seva absència . Però jo no vull fer-vos un prejutjament de la meva opinió , busqueu i penseu , i jo mentre també pensaré què m´ emprenya més : veure el Barça perdre o veure cada dia a totes hores i a tot arreu el camió de Jardineria Rubí .

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Madrid i Artés s´ assemblen .

Fa dies en aquest mateix bloc vaig carregar contra l´ Ajuntament d´ Artés i contra l´ empresa que té la concessió de recollida d´ escombraries pel fet de què Artés esdevenia un gran femer durant el cap de setmana . La manca de servei de recollida durant el cap de setmana , jo deia que era per causes econòmiques i laborals , fa que els principals containers del centre de la població explotin de super població de residus creats per nosaltres mateixos . Fa dies també que vaig anar a l´ Ajuntament per informar-me de què s´ havia de fer per què ens vinguessin a recollir trastos a un pis que estàvem buidant al carrer Fassina , la meva sorpresa va ser quan em van demanar una immensa quantitat d´ informació per deixar quatre trastos vells que no volíem deixar al costat del container . Aquí mateix en el darrer article que mencionava també parlava dels quatre containers que hi ha al començament del carrer de la Roca , però al final no culpo a la gent que possible ment no té la cultura suficient per arribar a seleccionar i triar , i més si no hi estàs habituat , a qui culpo és al consistori municipal per no crear facilitats per la recollida i no informar suficient ment a la gent nouvinguda sobre aquest fet que aquí també ens ha costat donar el pas . Culpo al consistori municipal de seguir les directrius que li marca l´ empresa de recollida d´ escombraries i de no marcar unes directrius municipals pròpies . Si jo volés traslladar els mobles d´ un pis ja em cuidaria de què ho fes l´ empresa de mudances pertinents o la meva colla d´ amics , no intentaria que a través d´ una recollida de trastos vells aprofitar-me´n per realitzar altres accions . Aquest missatge és el què donen des dels organismes municipals , d´ empreses creades per treu ren rèdit econòmic fent la feina el contribuent , tria , selecciona , desplaçat , llença , i després només falta que et demanin afiliació política i tendències sexuals , com a l´ hora d´ omplir el formulari per deixar una cuina o un sofà vell . I això què té a veure amb Madrid ? , doncs té a veure molt , Madrid , l´ ajuntament d´ Espanya amb més deutes ( Barcelona és el segon ) ha cobrat als contribuents una nova taxa d´ escombraries que no es cobrava per que anava englobada dintre de l´ IBI . La gent paga 105 , 120 o fins i tot 150 € , tant fa la caca que deixis als containers i tant fa que et comportis com la gent que tira matalassos i cuines al carrer de la Roca . Ahir la gent de Madrid es va revelar i va començar una recollida de signatures per abolir un impost que mai s´ havia cobrat . Avui he domiciliat a la Caixa Penedès un rebut de taxa d´ escombraries de 104,44 € , què passaria si tots deixéssim de pagar-la . Possible ment els carrers de cada dia serien iguals que els del cap de setmana i el cap de setmana serien com sempre , l´ empresa de recollida continuaria tenint una bona concessió i la merda continuaria formant part de la nostra vida com sempre ho ha format .

divendres, 16 d’octubre del 2009

Segona incursió

La setmana passada l´ Ivan , La Carme , el meu cunyat Manuel i jo vam anar a buscar bolets a Oristà . La veritat és que després de les informacions que teníem i del càlcul matemàtic : pluja + 3 setmanes , ens vam aventurar a la cerca del preuat rovelló . I la cosa va anar bé , la Carme , l´ Ivan i el Manuel van anar omplint , però el fal·leres de jo mateix vaig acabar omplint fins a dalt , i és que mentre l´ Ivan , el Manuel i la Carme esmorzaven i tastaven el deliciós bisbe , xoriço i espetec que l´ Ivan s´ havia encarregat de portar en un taperware , fins a 11 rovellons els hi vaig anar cantant mentre menjaven . Demà no sé pas si tindrem tanta sort , no ha plogut i s´ ha girat vent . El Moño va anar entre setmana on vam anar nosaltres , i la cosa ja havia canviat , el Xavi Not també va anar a l´ Estany i també em va trucar el dijous per comentar-me que la cosa està peluda ... avui mentre ens enviàvem sms amb l´ Ivan per demà , li he escrit que potser canviaríem de lloc , i crec que potser hem d´ anar a un lloc més humit , gairebé crec que hauríem d´ anar a la Rodoreda , a Santa Mª d´ Oló , a veure si les decepcions que ens ha donat aquests últims anys canvien , a veure ....

dijous, 15 d’octubre del 2009

" Se lo he explicado meridianamente claro "

Ja no es tracta de que siguis d´ una banda o de l´ altre , si ets de dreta o d´ esquerres , si ets del mig o ets del costat , si ets de dalt o ets d´ abaix : quan avui al migdia escoltava intermitentment pel 3/24 i pel canal 24 horas de TVE la roda de premsa del Sr. Mariano Rajoy , m´ esgarrifava . A vegades he arribat a pensar pel poc que m´ informo que la pitjor classe política d´ Europa és l´ Italiana , em sembla que en 55 anys de democràcia porten 70 governs , escoltant les últimes declaracions de Berlusconi carregant-se el màxim tribunal per derogar la llei que el feia immune , em semblava veure un titella que es reia del ciutadà d´ a peu . Però avui ja ha estat massa , independenment del caràcter polític individual , a totes les persones ens ha de donar vergonya de veure negar lo innegable , principalment com a ciutadans d´ un estat democràtic englobats dintre d´ un món universal , però que no són persones normals aquest tipus de bestiar anomenat polítics ? . Com reaccionaríem nosaltres ? igual ? . Més aviat crec que no , els valors de l´ humanisme em sembla que els han perdut un cop agafat l´ escó corresponent , l´ honradesa , la dignitat , el respecte i la tolerància ha passat a segon pla en el país de la pell de brau on el més important és agafar de dintre el cove el què no et pertoca . Justificar la mentida és això el qu`+e val per ells . Ja vaig escriure criticant la poca capacitat d´ assimilació del polític envers el ciutadà , el què m´ estranya és que no ho vegin . És realment com una novel·la d´ intriga anar llegint cada dia full per full el sumari del cas GURTEL , impressionant ! .
www.el pais.com/videos/espana/Rajoy/ratifica/confianza/Francisco/Camps .

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Lost I wanna be adored Cool promo !!!!

Sí , això són els efectes col·laterals , una cosa arrossega l´ altre , i l´ altre i l´ altre , i si t´ agrada la sèrie LOST , i ets un tarat fanàtic com molta gent , quan deixes de veure un capítol et preguntes o estarà l´ altre . Si surt un integrant de la sèrie amb una camiseta serigrafiada que hi posa Bondi Beach , intentes saber si existeix i a on està , i si te n´ adones que les coses són reals i normals encara al·lucines més i encara tens més ganes d´ estar enganxat . i així descobreixes l´ excel·lent trailer que va fer de Cool Water by Davidoff els integrants de la sèrie , per a mi bestial , la Keith meravellosa , disputada per en Soyer i en Jack , en Locke i Bob fent de mestres de festa , la Sun ballant amb el seu marit , i en Said també , tot acompanyat de l´ impressionant ritme de la cançó Adored d´ Stone Roses . Efectes col·laterals , cliqueu al vostre buscador Lost I wanna be adored Cool promo ! . Gratificant una i una altre vegada .

diumenge, 11 d’octubre del 2009

LOST

Que hace un pakistaní muerto en el sofà de mi casa ? Diu la mare d´ Hugo Reyes , o tenia que sufrir para llegar hasta dónde estoy hoy li diu en Lock a Soyer . Aquestes són algunes de les frases que diuen alguns dels magnífics personatges d´ una sèrie anomenada LOST . Els viatgers del vol d´ Oceanic 815 fan que t´ enganxis tan ràpid a la sèrie que es fa molt difícil deixar-la de banda i fins i tot no repetir o recuperar imatges de capítols anteriors . L´ infinitat de flashbacks potser marquen les 4 temporades , però ara també els flashtowards en la cinquena , present , futur , passat , salts en el temps , caracteritzen aquesta sèrie que vaig començar a veure per TVE 1 quan la feien el diumenge a la tarda , i que curiosament la van canviar als dimecres al vespre per TVE 2 per falta d´ audiència . Ara , des de l´ agost , la cadena CUATRO va fer una mega sessió de la quarta temporada per posar als lost fans o als nous adictes al dia , i cada dimarts a les 11 de la nit podem veure els nous capítols de la cinquena temporada . Jo he tingut la sort de què el Jordi Mas m´ hagi passat tots els capítols de la cinquena temporada amb un llapis i ja puc saber moltes de les intrigants coses que queden penjades constantment , i coses que no us diré , si l´ Aroon ( el nen ) el pren el Ben Lainus , si la Sun dispara el Ben Lainus , si els sis d´ Oceanic tornen a l´ illa , inclòs Lock dintre el seu fèretre , si el marit de la Sun està mort ... etc etc , no ho voleu saber ? Us ho recomano . Si voleu fer una ullada www.lostperduts.blogspot.com .

dimecres, 7 d’octubre del 2009

SMS

Quan una persona com Joan Saura escriu un sms on posa que el discurs del José Montilla és un " toston " , o algú com en Josep Sirera del PP escriu un sms on diu " aquest partit és una merda " , hauríem de pensar que no passa res ja que poden haver estat escrits en la més estricta intimitat i entre amics en un lloc qualsevol en qualsevol moment . Però ja és més greu quan aquests missatges han estat escrits mentre el President d´ una cambra de representats elegits directament pel poble sobirà està efectuant el discurs polític més important de l´any . El què em fa més gràcia de tot això , és que segurament després de la publicació de dits sms en el reportatge del diari Público , algú , fins i tot el mateix conseller d´ interior serà capaç d´ encarregar un estudi sobre el fet de llegir missatges pels mitjans de comunicació en l´ hemicicle , després d´ aquest informe , també se n´ encarregarà un altre després de les pròximes eleccions autonòmiques d´ aquí un any per saber l´ alt índex d´ abstenció que hi ha hagut per part de la població . Però què no us esteu donant compte sangoneres vividores pagades per el contribuent de què els problemes de les persones d´ a peu no són els què veieu vosaltres ? Infames insectes necròfils panxacontents insolidaris sou capaços de posar-vos al nostre costat alguna vegada ? O heu d´ elaborar un altre informe per enèsima vegada ? .

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Mentre tu ( i jo ) bevies vi

Sí , realment és ben veritat , aquest diumenge passat , mentre tu bevies vi , i jo degustava el monovarietal d´ Oller del Mas , l´ escumós brut rosat d´ Artium , el 3.9 d´ Abadal o el reserva d´ en Quico Fargas , a Calella de la costa es disputava la 1era. Challenge a l´ Estat Espanyol . Sí , 1301 triatletes van prendre part en aquesta competició que consta de 3800 metres nedant , 180 Km. en bicicleta i finalment una marató corrents o sigui 42,242 Km. . Sí , enérgicament sí , admiro a tots aquests 1301 triatletes que van disputar la prova , no gairebé per la preparació física que portaven , si no jo penso que millor entrenament mental . La prova la va guanyar en Marcel Zamora , un triatleta català que amb anterioritat pertanyia al Club Natació Barcelona i que ara a passat a un club Francès , per què ? per què el recolzen molt més que totes les institucions d´ aquí . En Marcel ja venia de guanyar per quarta vegada consecutiva l´ Ironman mític de la glamourosa ciutat francesa de Niça , guanyar quatre vegades arribant davant del mític hotel Negresco , fortíssim !!!!.
En Marcel aquesta vegada va necessitar 8h15' per finalitzar la prova , l´ últim participant ho va fer amb 15 hores ......
Professo adiració per tots aquests triatletes , la distància Ironman encara em fa por , almenys ja he debutat en la llarga distància , el 2007 vaig fer el "B " de Banyoles : 2500mts nedant+71 Km. en bici +20 Km. corrents , i aquest any vaig fer la meitat del què va fer el Marcel Zamora el diumenge , o sigui el passat 24 de Maig , a la mateixa població , a Calella , vaig participar al Half Challenge Costa Maresme : 1900mts nedant , 90 Km. en bici , i Mitja Marató corrents . Molt dur , realment dur , i això que portava entrenament des del Novembre del 2008 . Però què dur , res comparat amb una Sprint o una Distància Olímpica , el què més em va emocionar va ser arribar a meta i veure que el meu germà amb la seva filla Rita i la meva cunyada Mireia , la meva germana Montse , la meva dona la Carme i un inesperat Jordi Crusellas amb la seva dona i fills , m´animaven per què creués la fi del meu sofriment . És difícil d´ explicar , però patint també tens sensacions de llibertat .
www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php

Cal tenir un Jaume Biarnés a l´ armari de la cuina !!!

El passat 2 d´ octubre , vaig anar a la Fundació Alícia on es feia el primer acte de la XIV ena. Festa de la Verema . Aquest acte d´ inauguració va ser un taller didàctic a càrrec del cuiner Jaume Biarnés , tot i que en el tríptic de la festa posava que el duria a càrrec el Sr. Pere Castells , responsable d´ investigació de la Fundació Alícia i que s´ anomenaria " El vi del Bages en el món d´ Alícia " . Al final , i no sé si par a mi i als assistents , millor que fes el taller Jaume Biarnés , el taller duia per títol " EL Vi en Textures " . Què significa això del vi en textures ? , doncs el Jaume va saber explicar i posar-nos exemples molt clars que vam poder tastar , de que una cosa com el vi que normalment el bevem , se´n feia tot un seguit de transformacions que podíem paladejar de forma diferent . D´ entrada vam poder veure que Jaume Biarnés era un bon conductor per a la tertúlia i que el seu sentit de l´ humor era força àcid , i sobretot començant amb la primera transformació que va fer : Una sangria amb CO2 , sí , al final el què significa és que a la sangria s´ hi afegeix anhídric carbònic i obtenim el vermut de totta la vida o sigui una sangria amb sifó , clar que aquesta sangria teniar la particularitat d´ estar feta amb vi d´ Oller del Mas , i els glaçons també estaven fets amb sangria . Totes les presentacions van estar collonudes , cal recordar que la sangria la vam beure amb el vas de tota la vida clar ! , de plàstic ! Va continuar amb una destil·lació a baixa temperatura d´ una mistela , amb dues pipetes provàvem el destil·lat i la mistela , llavors la tercera cosa que vam provar uns grans de raïm picapoll d´ Artés amb impregnació de gas , sí , sí , tenien bombolletes a dintre hi tenien nitrogen .
En Jaume va continuar explicant-nos el tractament de les mermelades per part de Georgina Regàs al Museu de Torrent a l´ Alt Empordà i ens van regalar una gelea de vi del Pla de Bages , i així continuà amb el préssec al vi adaptant la recepta tradicional a la tecnologia , i acabant oferint-nos un vi mitjaval , el Vi piment amb la seva recepta original del Museu d´ Història de Barcelona . Sort que ja acabàvem aquí , per què tot i les petites quantitats al final ja començava a enfilar amunt . El taller va ser molt didàctic i gens pesat , i vaig poder comprovar que l´ investigació de certes fundacions serveixen per alguna cosa , tot i haver-me carregat més d´ una vegada sense coneixement de causa , ara ja puc parlar i dir que també una gran fundació amb gent important a davant fa coses per apropar la cuina a la gent . I per això m´ agradaria o hauríem de tenir un Jaume Biarnés o un Ferran Adrià dintre de l´ armari de la cuina .

dissabte, 3 d’octubre del 2009

M´ agradaria ser com la Senyora de Brown

La setmana passada llegia al diari El País , que la senyora del primer ministre Anglès Gordon Brown era una de les persones més influents al món i al seu territori gràcies al fenomen del " mur del Facebook " . No sé si vaig arribar llegir , o recordo , que tenia més de 76.000 seguidors ... ? .
Bé , la veritat de les xarxes socials o en naixement en sí de la d´ internet creava i crea expectatives de llibertat i de moviments de masses que poden arribar a fer canviar coses . Jo , primer , m´ agradaria que la gent es revoltés i agafés consciència , voldria que sortís al carrer i que cridés , després de veure l´ infinitat d´ injustícies i descuits més o menys amanyats que es veuen en el món d´ avui en dia . Segon , m´ agradaria ser com la senyora de Gordon Brown i que cada cosa que acabés escrivint al meu blog , acabés creant opinió i diferència entre la gent del nostre veïnat , poble i país . Ahir vaig poder comprovar abans d´ entrar al taller de la XIV ena Festa de la Verema , que tot i no tenir comentaris al blog , gent com la Carme Rienda o la Mª Àngels Crusellas , se l´ havien mirat o hi havien navegat almenys una mica , al final per això l´ únic seguidor que hi ha sóc jo mateix.... Espero que això no sigui així i que això tingui una sincera finalitat positiva .

dijous, 1 d’octubre del 2009

Caçadors de bolets

Si alguna cosa de mal hi ha pogut haver-hi en el món dels que ens agrada buscar bolets , aquesta cosa ha estat l´ irrupció en el món mediàtic televisiu del programa Caçadors de Bolets . Molts pensareu que estic sonat , que estic boig , però veureu que després de la meva exposició no estareu tan en desacord amb mi . L´ interès econòmic creat per la manca de feina arran de la deslocalització i el tancament d´ infinitat d´ indústries tèxtils a l´ eix del Llobregat , va fer que la gent que fins a llavors buscava bolets com a hobby canviés cap a necessitat i així havia estat el seu origen : els nostres avis o pares no buscaven bolets , ni espàrrecs , ni cargols , ni pinyes , per aconseguir-ne rèdit econòmic més aviat per necessitat , passaven gana !!!!!.
La intrusió de les parades a Cal Rosal i l´ especulació amb els preus del bolet han aconseguit que amb l´ ajut dels mitjans de comunicació i dels restauradors de la zona del Berguedà , principalment , però també de la segona colònia , La Cerdanya , que la búsqueda de bolets s´ hagi convertit en la banalització més profana del rara avis metropolità . Moltes vegades m´ he discutit al bosc , i la meva parella la Carme , o els meus amics Kukales o Chapeau m´ han dit que afluixés , però ni els consells d´ aquell pseudo científic anomenat Enric Gràcia fan que la gent tingui conciència del mal que fan al bosc . Aquest Setembre mateix a l´ estació d´ esquí de fons d´ Aransa em vaig discutir amb varis rara avis metropolità per què anaven amb bossa de plàstic al bosc , jo els hi deia que al bosc s´ hi anava amb cistella i ells em van dir que agafaven bolets per una exposició , ahir mateix al 1r. programa de la temporada vam poder veure que els bombers modèlics també treien una bossa quan ja havien omplert la cistella i posaven cop a excusa el boletaire novell . Però també he vist gent amb rasclet al bosc o cridant com eixalabrats .D´ aquesta manera l´ exemple no crea escola i no puc penar que TV3 sigui la " meva " com les seves propagandes mediàtiques ens volen fer veure . Per això penso que el pitjor que ha pogut passar en el món boletaire és el programa de TV3 caçadors de bolets i les parades de Cal Rosal .