Durant la meva vida he de reconèixer que la televisió ha format part de mi . La televisió ha format part de la meva vida des del primer moment que recordo una imatge mòbil . El pensament més llunyà que tinc forma part de la televisió .
Totes aquestes frases o afirmacions no sé si realment són meves o formen part de la societat actual , d´ aquell baby boom dels 70 , però el què si sé és què si molts dels que avui en diuen Ni-Ni , haguessin vist Terra d´ Escudella ,Los Payasos de la Tele , Pipi Calzas Largas , Mazinger Z , Heidi , La Abeja Maya , Marcos , Ulises , i moltes més sèries d´ animació que no em cansaria d´ anomenar , possiblement no haguessin acabat sent el què són : Ni-Ni .
Demà comença a Cuatro i a la Fox una de les sèries que més m´ ha impactat pel seu contingut . Gairebé sense veure-la , per molt que us expliqui com ja he fet en anteriors articles , no us la podeu arribar a imaginar . LOST , en anglès , PERDUTS ,en català i PERDIDOS en castellà , és una sèrie que impacta des del principi i fins al final , primer per la relació inconnexa que acaben establint els principals intèrprets de la sèrie , i segons per les anades i vingudes del passat al present i del present al passat establint paral·lelismes per entendre millor el què està passant , els flashbacks i flashforwards , ens ajuden a comprendre millor el per què de les reaccions dels personatges de la sèrie .
Demà i molt al meu pesar , començarà la sisena i última temporada de LOST , ja tinc ganes de veure en Jack , la Keith , el Soyer , el Said o l´ Hugo , però sé que al final hi haurà un final . Potser acabaré entenent el per què de El Incidente , qui és realment en Desmon , què és el fum negre que s´ emporta a les persones , què són els números que hi havien a la comporta del búnker , i per què els havien d´ anar teclejant cada 108 minuts , però la sèrie acabarà i tanta incertesa , tanta emoció i tanta acció no vull que s´ acabi .
O igual per això aquesta sèrie és tant important i comporta tanta càrrega emocional , per què s´ acaba .
