Reptes

" ...Que en mi vida no ha cambiado nunca nada

que cambio siempre solo bastos por espadas ... "   Castillo de Naipes de Lori Meyers

http://www.musictory.es/musica/Lori+Meyers/Castillos+De+Naipes

Vivint de primera mà que moltes coses ja no canviaran d´ aquí a que acabi l´ any , ni per res , ni amb un miracle com el de la Santíssima Trinitat, és també inevitable que ens plantegem reptes de cara al nou any , independement i una altre vegada reconeixent que la classe política viu en un altre pla superior , amb les seves dietes , les seves primes per assistència a plens i reunions , nosaltres , els plebeus continuarem navegant en la marea de les discussions i retallades no sense lluitar per què les coses canviïn .

Si féssim revisionisme històric amb dates curtes i anant tant sols fins a l´ any 1999 veuríem que el dit és real i ens equivoquem cada dos per tres , podem veure que la monarquia ja es va expressar en el seu moment dient que la justícia havia de ser igual per tothom ( Cas Roldan ) , que a la península hem passat de la llei de lliberal·lització del sòl d´ Aznar i de tenir feina tothom a dojo , a passar a 5 M de parats .També podem buscar les xifres i els anys abans d´ abandonar una nació com l´ Irak amb les seves armes de destrucció massiva , passant pel missatge de Rajoy de què es farà qualsevol cosa per mantenir l´ integritat de l´ exèrcit però retallant cap a una altre direcció .
Sí , ho diuen , l´ història mai es repeteix però acaba semblant-se citant a Marc Twain , però també hem de tenir en compte que la societat i els homes som partíceps dels moviments polítics i socials que marquen la nostra dinàmica mecànica , per tant i així com d´ altres vegades i davant de les injustícies comeses pels poders fàctics dominadors de la societat  , hem de demostrar la més ferma i bel·ligerant resposta als atacs constants als que es veuen involucrats la majoria , i ja sense diferències , de sectors de la societat .
Davant de la manca de resposta als missatge de poca competitivitat expressada pels patrons com a missatge subliminal per fer espantar al treballador , la connivència explícita dels sectors més elitistas amb el sector econòmic  o la costosa tisorada que afecta al ciutadà d´ a peu , cal marcar reptes per què d´ una vegada per totes el caspós i retrògrad mecanisme de l´ estat democràtic sigui remodelat d´ una vegada per totes , i poder així viure en una societat molt més lliure en el sentit més ampli de la paraula .
Els reptes són difícils , però són per superar-los , molt bon cap d´ any , deixeu-lo tal com està i comenceu-lo millor !!!!
Intentaré ajudar-vos   

Artés continua semblant-se a Madrid ( II )

La relació que té Artés amb la seva merda és tant efímera com repetitiva , ho he comprovat abans , durant i després de totes les vegades que he parlat d´ aquests temes , la relació olfacte sensitiva , http://kicocasadevall.blogspot.com/2010/09/relacions-sensitives.html , la relació poble container  , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/10/madrid-i-artes-s-assemblen.html , Artés continua semblant-se a Madrid , http://kicocasadevall.blogspot.com/2009/12/artes-continua-semblant-se-madrid.html , amb algunes coses i amb d´ altres no li arriba ni a la sola de les sabates . Artés progressivament i incansable ha anat augmentant la seva població , les seves escombraries i la seva taxa d´ escombraries , així doncs hem passat dels 99 € de l´ any 2009 als 104,90 € d´ aquest mateix any , la directa puja en proporcionalitat de les escombraries no va d´ acord amb el servei que se´ns ofereix com a ciutadans , només cal veure exemples de caps de setmana llargs com aquest de Nadal i St. Esteve , Artés és com Madrid , per l´ acumulació de brossa als i fora els containers , amb la diferència que a la gran capital la recollida es fa al moment o al cap d´ un moment , aquí , avui a tres quarts de vuit del matí , els contenidors arrebossaven alegres de gran quantitat d´ elements impurs de la natura . De la directa proporcionalitat de què parlàvem podem argumentar que també és inversa pel què fa als serveis oferts per l´ empresa que gestiona la situació i pel consistori , que sembla que vegi de bons ulls que els nostres caps de setmana vagin acompanyats d´ uns bons insans  paisatges urbans . M´ agradaria saber si la pròrroga per la concessió de tractament de deixalles de la nostra vila encara segueix prorrogada amb una empresa que brilla per la seva efectivitat en caps de setmana llargs , caps de setmana curts o si realment la seva manifesta desídia a hora de passar l´ escombreta té relació directa   amb la quantitat de diners que cobra per efectuar aquest servei . Hem vist contenidors de dintre del poble i que generalment corresponen a àrees de  forta influència econòmica i comercial pujar a nivells insospitables , sense comptar amb els adorns del seu voltants , casos com el de davant del BBVA , davant de l´ Escola Vedruna , d´ altres que són el cúmul de l´abandonament , carrer La Roca cantonada amb carrer del mig , però que això ja arribi a carrers com l´ Hospital o carrer Bages , accentua la meva profunda sorpresa sobre la gestió de les escombraries , dels residus , de la col·locació de contenidors i la seva facilitat per arribar al contribuent , i del control exhaustiu per part del regidor i càrrecs a qui pertoqui vetllar per una recollida neta , sana , selectiva i profunda .

La merda continua formant part de la nostra vida , d´ una forma o altra .    

La décima

Los que hemos seguido los pasos de los azulitos por simpatia , animadversión o tan sólo para estar al corriente de la estratagema política actual , no nos sobresalta el discurso político que sigue el máxime y futuro representante del estado español , http://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy , su elocuencia y su ambigüedad se ha hecho notar al largo de su carrera , des de las administraciones públicas hasta la presidencia , su locuacidad para decir y no decir nada ha sido un hecho caracterísco de su personalidad .

Des de " Son cómo hilillos " , en la catástrofe del Prestige , o " Se lo he dicho meridiánamente claro " en la oposición y dirigiéndose a su amado amigo Zapatero , siempre se ha balanceado en la cuerda del trapecista queriendo decir y dejando  de decir . Sin embargo sus presentaciones de libros o de tertúlias o reuniones , conferencias dirigidas a la gente , van acompañadas de la misma cancioncilla con acertijos , frases intencionadas y metáforas muy inteligentes , untadas con un humor peculiar que hace reir al propio y al impropio .  Antes de empezar la décima legislatura de la democracia , la verborrea azulita nos ha dejado sus perlas , y después sus intenciones , http://opinio.elperiodico.cat/%C3%BAltims-articulos/la-llei-de-lembut/ , empezó con " Las medidas van a ser dolorosas " , ignorando que dado el  resultado electoral en todo el estado español muchos ya nos habíamos apropiado de un bote de vaselina filante , o hasta el " Me gusta el modelo de búsquedas de solución a la crisis que hace el ejecutivo catalán , es el modelo a seguir " , Mariano sigue demostrando que su cantinela es muy extensa y muy embelesada , cómo el flautista de hamelin muchos van a seguir su cancioncilla , pero la invisibilididad en el primer discurso dentro del hemiciclo ha sido creciente  , " al pan pan y al vino vino " también lo sé decir yo , su retórica sin igual ya no crea escuela , aunque haya en quién se enteste en darle cómo el nuevo súper man anti crisis  . Todos los grupos han mostrado su disconformidad en el mensaje , y también han recalcado la falta de esperanza en el discurso que siempre esperas de un líder .

Los que ya lo sabíamos que Mariano utilizaría su flauta , no nos sorprende , seguiremos escuchando el seseo infinito viendo a los que nunca hubiéramos pensado comerse ese azul hasta la carcanada , obviando que el perjudicado volverá a ser el mismo .   Una lástima , pero será el mismo .

4arta. , 5a. , 6a. i ja no sé quantes més !!!!

Hi ha veus de refutada opinió i que han influït en mi a l´ hora de crear un blog , que diuen que pari de parlar de bolets i em dediqui al què ens va portar al quid de la qüestió , i la veritat és què el bolet també és el quid de la qüestió per molt que no ho volem veure , i de fet fa oblidar coses que per molt que agradin acaben avorrint i desafecten a la gent . Parlar de política sempre hi serem a temps , i podrem fer tranquil·lament un quadre psicològic del votant convergent i de la blavor Catalana .

La competitivitat amb la què molts de nosaltres ens prenem la busca de bolets és inimaginable , de fet ens hauríem de posar en mans de psicòleg de la mateixa forma que quan parlo d´ un votant convergent , l´ obsessió ens ofusca , i la nostra visió més propera és trobar el preuat tresor . Aquesta cursa per trobar les preuades peces es converteix moltes vegades en carn de cafè , jo sóc el millor , jo trobo aquí , jo he trobat allà , demà aniré aquí , demà aniré allà , a tú com t´ ha anat , i  tot un seguit de frases que entre els que ens endinsem al bosc , se´ ns escapen per la boca vers el nostre adversari recalant i donant informació al moment . L´ informació , els missatges SMS , les fotografies enviades in situ , han estat a l´ ordre del dia amb amics com el Chapeau , Kukales , Pelfort i demés rara avis . I indiscutiblement i sense reconèixer per part de molts una cosa que  intentem ignorar però què és real , fa que encara siguem més bojos pel simple fet d´ ignorar-la : Si la temporada no és bona , no cal que t´ hi emprenyis .

Una setmana seguida buscant bolets , amunt i avall , recalant informació , tercera incursió , quarta incursió , cinquena incursió i ja no sé quantes incursions porto ja , i el diumenge al matí quan baixàvem de Salselles a la riera de Merlès , i el Moño i el Pepe se´n fotien de mi dient-me : si vols parem per qualsevol camí per què en trobis alguna , ja vaig desistir per trobar el preuat tresor , la llenega no arriba .

De les incursions que hem fet , a Oristà , al Clapers , a Sau , a la riera de Merlès , la grisa s´ amaga o no ha sortit . Tot i que els companys amb els què viatjo sempre en troben alguna per tocar-me la moral , o tot i que jo no en trobo cap , tothom en troba quan parla amb mi després de la busca .

La temporada ha estat imprevisible , més aviat pobre amb varietat , i rica amb bolets que al final menyspreem , i que és inevitable recollir si no vols arribar de buit a casa . Esperem que la bonança i el poc vent que ha fet ens permeti , o em permetin trobar alguna llenega com algun any ha passat fins al 13 de Gener . 

Obviant que hi ha gent que diu que Déu m´ ha castigat per la meva obsessió , intentarem redimir el pecat omplint la cistella del preuat tresor per què la Lori ens pugui cuinar un bon àpat amb la seva mà santa el dia de cap d´ any ....  

Intencions

No ho sé quina és l´ intencionalitat dels polítics a l´ hora de fer les retallades , la seva percepció del món més proper queda molt lluny de la realitat quotidiana . Tant sols amb els actes de campanya electorals que hem vist aquestes últimes eleccions a la nostra població podem percebre que les retallades i la llunyania formen part dels grans partits que ens diuen representar . A Artés tan sols es va atrevir a venir el senyor Vives , de CiU , però també està clar que un personatge amb una làbia com la seva és imparable , encara que el partit t´ hagi donat el pot de vaselina filant en detriment de Valentí Junyent . De totes formes penso que l´ intenció i l´ intencionalitat premia molt més en aquest aspecte a la dreta nacionalista que a qualsevol altre gran partit polític , la seva presència almenys va ser manifesta , la dels altres va ser immaterial , cal veure la posada en escena , fins i tot amb la penjada de cartells , la rapidesa i l´ avidesa per ocupar i reservar segons quins llocs no es correspon amb la seva retirada , més aviat pausada i lenta . Les intencions i les conseqüents resolucions que es prenen o s´ han pres al llarg d´ aquests passats anys ens han portat a on estem , i per això a mi m´ agradaria saber en quin grau d´ igualtat i equitat es prenen les decisions . Els nostres polítics es posen de pressa d´ acord per dur a terme resolucions que fins i tot en els últims temps ens haguessin semblat impossibles d´ acordar , mai i en cap cas recent es prenen fórmules que ens duguin a pensar que la legislació vigent de qualsevol tipus ens porti a una via justa , harmònica i feliç per la majoria de la societat .

Per això i com a mare de la seva consciència podrida , corrupta i infeliç , m´ atreveixo a aconsellar-los que facin tasques de neteja anímica , corporal i mental , apropant-se aquests dies que venen a institucions que puguin rentar la seva imatge almenys no de forma pública però si de forma personal . Per predicar amb l´ exemple i per què , està clar que encara que hagi predicat amb l´ exemple no significa ni que sigui igual de net que ells ni iguals de bruts que tu , aquest dilluns ja em vaig acostar a la Creu Roja de Manresa , a l´ oficina que tenen al centre Flors Cirera , al carrer de les Saleses , 7 de Manresa , i vaig deixar una quantitat de joguines que a casa ja no fèiem servir o el Joan ja no els hi donava importància . Ignorant de si la classe política durà a terme pràctiques de redempció unipersonal , si que convido a la gent que per poc que pugui faci el mateix que vaig fer jo . Es pot fer a través de dues opcions ,  la primera que us he comentat , de la Creu Roja , al Carrer de les Saleses , 7 de Manresa , al costat de la Clínica St. Josep , cada dia d´ 11 a 3 del matí migdia ,  o la segona amb la comunitat cristiana laica de la Comunitat de St. Egidi , que recull els juguets cada dissabte de 7 a 12 del migdia a la Plaça St. Domènech de Manresa , també .

L´ intenció no et portarà a la redempció però l´ intencionalitat et satisfarà , a tothom sí , a tothom .     

365 dies caminant

Últimament , tot i ser un apassionat de la política , em resulta cada vegada més difícil establir un vincle comú entre les necessitats del nostre moment i les apropiacions suculentes i la necessitat onírica a la què  la classe política es reafirma i continua llençant els seus missatges de poc calat inicial però sí de mar de fons . M´ agrada molt més parlar i escriure de les profanes lleis de la natura a les quals ningú salvarà o a les que algú s´ haurà de plegar , indistintament de si portes els teus nens a la ST Patricks´s School o a l´ escola Ferrer i Solervicens . 

Sí , ja ho he dit , la sàvia natura ens avisa i ens alimenta en el seu moment , suposo que jo no me´n vaig adonar en el seu moment , igual que ara el Joan . Demà , 3 de desembre , farà un any que el Joan ja camina . Saps apreciar l´ il·lusió d´ un cigró que en comptes de rodolar ja avança pel seu propi pes ? . Moltes de les coses que em deien els meus pares en el seu moment no les entenia de res . Per  què me les deien ? . El Joan es deu trobar així moltes vegades , o fins i tot amb amics amb els que parlo habitualment , no se´n saben avenir de les situacions quotidianes de la parella , ni abans , ni després de tenir un fill . 

Mai podrem saber si el caminar d´ Artur Mas denota permissivitat per la retallada , o si el de Mariano Rajoy et durà al final de la crisi , tampoc sabràs si el caminar de Carme Chacón et conduirà cap a la guerra , o el d´ Esperanza Aguirre fins a la victòria . Amb el que sí que estarem d´ acord és que el caminar et porta fins a algun lloc des del primer moment . El camí equivocat l´ has trobat quan ja has parat la caminada .

Així doncs i des de l´ altura omnipresent que examina a cada moment el seu llegat , continuarem contemplant el llarg camí que durà a terme el petit cigronet , intentant que la marxa sigui constant i temperada , lleugera i solta , amb un objectiu final , que farà feliços als demés . 

Després de 365 dies caminant , això serà difícil , el començament del camí es pot marcar i  assenyalar , i pots arribar a confiar en què la continuació de les primeres discussions tampoc s´ apartin gaire d´ ell , però la rebel·lia també forma part del camí ...

Assimilant que els trams inicials de la fera porten en comú els trams finals de la bèstia , caminarem junts , intentant no sortir del marge . Ni ell ni jo ....