365 dies caminant

Últimament , tot i ser un apassionat de la política , em resulta cada vegada més difícil establir un vincle comú entre les necessitats del nostre moment i les apropiacions suculentes i la necessitat onírica a la què  la classe política es reafirma i continua llençant els seus missatges de poc calat inicial però sí de mar de fons . M´ agrada molt més parlar i escriure de les profanes lleis de la natura a les quals ningú salvarà o a les que algú s´ haurà de plegar , indistintament de si portes els teus nens a la ST Patricks´s School o a l´ escola Ferrer i Solervicens . 

Sí , ja ho he dit , la sàvia natura ens avisa i ens alimenta en el seu moment , suposo que jo no me´n vaig adonar en el seu moment , igual que ara el Joan . Demà , 3 de desembre , farà un any que el Joan ja camina . Saps apreciar l´ il·lusió d´ un cigró que en comptes de rodolar ja avança pel seu propi pes ? . Moltes de les coses que em deien els meus pares en el seu moment no les entenia de res . Per  què me les deien ? . El Joan es deu trobar així moltes vegades , o fins i tot amb amics amb els que parlo habitualment , no se´n saben avenir de les situacions quotidianes de la parella , ni abans , ni després de tenir un fill . 

Mai podrem saber si el caminar d´ Artur Mas denota permissivitat per la retallada , o si el de Mariano Rajoy et durà al final de la crisi , tampoc sabràs si el caminar de Carme Chacón et conduirà cap a la guerra , o el d´ Esperanza Aguirre fins a la victòria . Amb el que sí que estarem d´ acord és que el caminar et porta fins a algun lloc des del primer moment . El camí equivocat l´ has trobat quan ja has parat la caminada .

Així doncs i des de l´ altura omnipresent que examina a cada moment el seu llegat , continuarem contemplant el llarg camí que durà a terme el petit cigronet , intentant que la marxa sigui constant i temperada , lleugera i solta , amb un objectiu final , que farà feliços als demés . 

Després de 365 dies caminant , això serà difícil , el començament del camí es pot marcar i  assenyalar , i pots arribar a confiar en què la continuació de les primeres discussions tampoc s´ apartin gaire d´ ell , però la rebel·lia també forma part del camí ...

Assimilant que els trams inicials de la fera porten en comú els trams finals de la bèstia , caminarem junts , intentant no sortir del marge . Ni ell ni jo ....