Hi ha veus de refutada opinió i que han influït en mi a l´ hora de crear un blog , que diuen que pari de parlar de bolets i em dediqui al què ens va portar al quid de la qüestió , i la veritat és què el bolet també és el quid de la qüestió per molt que no ho volem veure , i de fet fa oblidar coses que per molt que agradin acaben avorrint i desafecten a la gent . Parlar de política sempre hi serem a temps , i podrem fer tranquil·lament un quadre psicològic del votant convergent i de la blavor Catalana .
La competitivitat amb la què molts de nosaltres ens prenem la busca de bolets és inimaginable , de fet ens hauríem de posar en mans de psicòleg de la mateixa forma que quan parlo d´ un votant convergent , l´ obsessió ens ofusca , i la nostra visió més propera és trobar el preuat tresor . Aquesta cursa per trobar les preuades peces es converteix moltes vegades en carn de cafè , jo sóc el millor , jo trobo aquí , jo he trobat allà , demà aniré aquí , demà aniré allà , a tú com t´ ha anat , i tot un seguit de frases que entre els que ens endinsem al bosc , se´ ns escapen per la boca vers el nostre adversari recalant i donant informació al moment . L´ informació , els missatges SMS , les fotografies enviades in situ , han estat a l´ ordre del dia amb amics com el Chapeau , Kukales , Pelfort i demés rara avis . I indiscutiblement i sense reconèixer per part de molts una cosa que intentem ignorar però què és real , fa que encara siguem més bojos pel simple fet d´ ignorar-la : Si la temporada no és bona , no cal que t´ hi emprenyis .
Una setmana seguida buscant bolets , amunt i avall , recalant informació , tercera incursió , quarta incursió , cinquena incursió i ja no sé quantes incursions porto ja , i el diumenge al matí quan baixàvem de Salselles a la riera de Merlès , i el Moño i el Pepe se´n fotien de mi dient-me : si vols parem per qualsevol camí per què en trobis alguna , ja vaig desistir per trobar el preuat tresor , la llenega no arriba .
De les incursions que hem fet , a Oristà , al Clapers , a Sau , a la riera de Merlès , la grisa s´ amaga o no ha sortit . Tot i que els companys amb els què viatjo sempre en troben alguna per tocar-me la moral , o tot i que jo no en trobo cap , tothom en troba quan parla amb mi després de la busca .
La temporada ha estat imprevisible , més aviat pobre amb varietat , i rica amb bolets que al final menyspreem , i que és inevitable recollir si no vols arribar de buit a casa . Esperem que la bonança i el poc vent que ha fet ens permeti , o em permetin trobar alguna llenega com algun any ha passat fins al 13 de Gener .
Obviant que hi ha gent que diu que Déu m´ ha castigat per la meva obsessió , intentarem redimir el pecat omplint la cistella del preuat tresor per què la Lori ens pugui cuinar un bon àpat amb la seva mà santa el dia de cap d´ any ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada