divendres, 27 d’abril del 2012

El Món no s´ ha acabat

Dintre de la gran majoria d´ utilitats que tenen els telèfons mòbils , puc donar gràcies que al 2008 encara no hi havia gent o la tecnologia 3G  encara no era coneguda o més aviat no existia ( ? ) , i així les paraules que vaig dir en companya del Dave i les quals va gravar el Narcís Egea amb el seu telèfon mai podran ser corroborades per ningú . 
Si en un primer moment vam ser escèptics amb el Pep Guardiola , la gent que dèiem que el Xavi Posas , el de Cal Botafocs d´ aquí Artés  , tenia més historial futbolístic i havia entrenat més equips : fins al moment el Pep debutava a la categoria i arribaria a jugar dues vegades amb l´ equip de Xavi Posas ( el Manlleu ) , acabant expulsat les dues vegades ; calia ser escèptic per què el Barça s´ ho val .
Però el temps ens ha fet adonar que aquesta energia amb la qual els nervis feien perdre al timoner de l´ equip del Barça a 3ª divisió per pujar a segona B , era l´ energia que necessitava el primer equip del Barça per deixar enrera vicis i tics que l´ equip de Frank Rijkaard ens acabava de deixar .
Aquests últims anys ens han demostrat que Guardiola ha donat un altre aire al Barça , i al mateix temps , assolint la maduresa per al Club de la nostra vida acceptant derrotes com a victòries , en actituds mai vistes per l´ afició al Camp Nou després d´ una setmana nefasta per qualsevol culé , denoten que el llegat començat per Rinus Michels i que enllaça amb el beneplàcit de Frank per al seu relleu , és un fet sense precedents amb l´ amarga història del club Blaugrana . A ningú li agrada acceptar la realitat que t´ envolta , però de fet és millor que si ha d´ arribar el destí al què està disposat , val més arribar-hi el més aviat possible , així doncs , situacions a les què hem associat negativament en el passat , ens poden fer més forts en el pretèrit . Les ambdues  derrotes contra el Chelsea i la del clàssic han tingut un efecte totalment inesperat amb una culerada que sempre ha practicat el caïnisme i que ha demostrat una simbiosi afició equip mai demostrada amb tanta emoció com aquests últims dies .
Però , però , però , i com a bon culé sempre hi ha un però , hem de fer apreciacions que no sé si algun dels savis als què consulto han fet , http://www.martiperarnau.com/ , http://carlosdezaragoza.blogspot.com.es/ , i que crec que s´ han d´ enunciar .
Hem d´ agrair molt al Pep , però dintre del discurs rupturista al què s´ emmarca per la falta de ganes per continuar entrenant , s´ ha pres una decisió que a ell no l´ afecta per què ha estat presa des de la secretaria tècnica , però que pot ser considerada com a continuista per a molts aficionats i socis , si estem parlant de que els jugadors poden haver agafats tics i rols de grans estrelles , pot ser una persona que ha viscut amb ells 4 anys continus el seu propi botxí o transformador de personalitats esportives ? .
El futbol és important , forma part de la nostra vida , forma part de la meva vida , des de que jugava a les Monges , amb el Goyo d´ entrenador , o tots els anys viscuts a l´ Artés , amb gent com l´ Estruga , el Pere Polo o el Salada . No entendre per què el meu pare no em deixava anar a jugar , i quan hi podia anar i ell em venia a veure estava a la banqueta . Ser part important d´ un club , com a jugador , des del 1990 fins al 1999 , com a directiu fins al 2003 , per entendre el futbol has de mamar-lo , d´ una forma o altre , però l´ has de mamar .
I dintre de la distància i el mamoneig , em cabreja que el país s´ hagi aturat per conèixer una notícia que podem considerar important , però què denota el rol i l´ idiosincràsia que segueix una societat erma de valors que s´ acaben emmirallant en actors multimilionaris  de l´ espectacle . Realment hi ha problemes més importants i que requereixen més cobertura informativa com la què s´ ha aplicat avui en el cas d´ un relleu professional com és el cas d´ en Pep Guardiola .
D´ altre banda , i considerant també , que dintre de la penúria a la que ens veiem immersos , el Barça és una via directa cap a la busca de la felicitat , intentarem , jo , i suposo que la majoria de persones que els hi agradi el futbol , d´ abrigar , mimar i cuidar a en Tito Vilanova pera aconseguir el què ens ha definit fins al dia d´ avui : la busca de la bellesa . Aquest és l´ únic fi .    


divendres, 13 d’abril del 2012

Corre , corre , que ve la Fira .

De res més es va omplir tant la boca l´ oposició municipal , en el seu moment i ara en el govern ,  com fer una crítica absoluta a una gestió anterior que s´ havia enquistat i desdibuixat a còpia d´ agafar vicis i tics de consistoris i de polítics que tenen la majoria absoluta , els quals  es dediquen a fer valer la potestat sobirana del poble per fer-la davallar al final pels interessos que marquen el clientel·lisme i l´ amiguisme molt conreat i gairebé en excés en el cas de CiU .
Si volem ser objectius , i no entrar dintre de l´ endogàmica política , hem de reconèixer que l´ actual consistori , dintre de la seva feblesa política a l´ hora de governar , continua tenint la mateixa delicadesa parasitària a l´ hora de demostrar els seus avenços en política municipal que d´ altres consistoris municipals amb molta més suficiència política per a governar .
Arribar a la setmana santa per veure el poble una mica curiós no ha de ser tasca exclusivament obligada per què la fira s´ acosti , a ningú que visqui a Artés li agrada la deixadesa pel què fa a serveis , almenys que jo pensi i per poc arrelament que hagis lligat .
Per això , i amb una actitud no gens sorprenent , tornem a veure obres , obretes i demés cerimonial , per arribar al cap de setmana de la fira amb un poble d´ allò més acurat , les voreres netes , els marges sense herba i la promesa incomplida de torn que s´ ha acabat per obra de l´ esperit sant .
L´ aurèola de descontent que actualment s´ està generant arrel de població envers polítics no és fictícia , la població palpa el  malbaratament que es fa des de l´ administració d´ uns recursos que van minvant , i que es es deixen escapar per l´ aigüera és simptomàticament palpable . D´ això , que la confiança posada en diversos actors i personatges   per canviar mecanismes recalcitrants del funcionament polític municipal transcrit al funcionament  polític nacional , decaigui en el transcurs de l´ acte i posada en escena .
No cal llegir l´ Informe Sanuy , http://www.alibri.es/informe-sanuy-305613 , per veure que cal començar a canviar moltes coses , començant per nosaltres mateixos , per fer caure el vici , la corruptela , i el condicionament polític al què ens veiem obligats per culpa dels grans pactes entre grans partits .
D´ allò d´ aquesta aigua mai en veuré , aquest actual òrgan municipal de poder ja no ho pot dir , i el què dic no m´ ho invento , només t´has de mirar al mirall per veure que continues estant igual encara que et sembli que siguis diferent . 

dijous, 12 d’abril del 2012

Pressuposts

Avui Luis de Guindos en ha tornat a delectar referint-se als pressuposts dient que no eren cap revenja cap a Catalunya . La seva frase cal ser emmarcada en un quadre de punta de coixí i tenir-lo a l´ entrada de cada casa de cada catalanet , per ser recordada per la posteritat i per fer-nos creus de com un ministre d´ economia encara no creu en els seus ciutadans i en la lectura que fan dels seus pressuposts . 
Cal destacar que dintre del muntatge mediàtic d´ anunciament del pressupost per l´ any vinent , i un cop entregat el pendrive i la fotografia corresponent , que el contribuent no s´ està a repassar partida per partida i ministeri per ministeri per comprovar a on han estat les retallades , aquesta síntesis manifesta la fan els mitjans de comunicació , que podem trobar objectius o aduladors , fins i tot , donant el seu vist i plau a la gran tisorada .
Dintre del mapa de la península veiem que Catalunya és la gran perjudicada , 21 M d´ € a la província de Barcelona i 15,9 M d´ € a la de Tarragona en segons quines partides . La gran beneficiada és la província de Pontevedra , quina casualitat , no ? ....
Llavors hem d´ escoltar , encara , a la delegada del govern a Catalunya , María de Los Llanos de Luna , fent afirmacions que acompanyen la gran retallada , sabent que el PIB de Catalunya no reflecteix tals afirmacions , http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/delegada-del-govern-alerta-una-catalunya-independent-seria-dels-paisos-mes-pobres-deuropa-1634501 , es natural que l´ estratègia ve marcada des de fa temps i amb uns objectius clars .
Els pressupostos en sí suposaran una retallada adicional de 14.300 M d´ € , per passar d´ un dèficit del 8,51 % al 5,3% que ens demana la senyora Merkel , i que ella mateixa sap que només un any en l´ història de l´ Unió Europea , un país ( i va ser el seu ) , va ser capaç de fer front al dèficit marcat per Brusel·les .
Dintre d´ aquestes retallades per això no s´ inclouen el què han costat els retrats fets per pintors a ex ministres de foment com Àlvarez Cascos o ex ministres de la cambra baixa com José Bono , 194.000€ l´ un i 94.000€     l´ altre , per restar impassible en el temps al passadís del congrés i per ser recordat que gran culpa del què passa ara és en part per les decisions preses amb anterioritat . Unes retallades que sempre afecten al mateix i ignoren altres camins : la casa reial , l´ exèrcit , el sou dels polítics , el kit del diputat , etc ....

dimarts, 3 d’abril del 2012

Reflexions

Les reflexions després de les coses ocorregudes es poden fer de diferent forma : o des de la visió que es té desconeixent el què ha passat , o des del coneixement de causa essent base en el fet ocorregut . Llavors podem parlar de les deformitats i les alteracions dels fets en funció de la teva ideològica visió política , a la qual , ni jo mateix moltes vegades , ofereixo objectivitat , tot i que m´ ho sembla ...
Així doncs i partint de la base que vaig participar en la concentració manifestació del 29 M passat , m´ agradaria  reflexionar al voltant de l´ èxit aconseguit per part de la convocatòria i posar de relleu que la visió és ben diferent , encara que siguis un personatge de la política activa ,  quan s´ està assentat a una taula de la terrassa del Parc de  Can Crusellas .
Si partim de les primeres afirmacions envers de la concentració d´ Artés , hem d´ aguditzar els altaveus anunciant que si s´ esperava al principi una assistència de 4 i el cabo , va acabar sent prou gran , i acabant sent notícia al " patufet " , si el menyspreu per moltes parts envers el dret democràtic del treballador va ser expressat de forma implícita en molts sectors de la societat Artesenca , per altra banda va ser recompensat amb l´ èxit de la concentració manifestació convocada incomprensiblement per una sola força política representada al consistori .
Quan parlo de menyspreu apel·lo als documents testimonials de la jornada en sí :
La concentració convocatòria va ser feta per una sola força amb representació al consistori Artesenc , les altres forces polítiques es van amagar , això no va impedir ni que un bon grup de treballadors municipals es sumessin a la fita , ni que les demés persones que van votar determinada opció política en el seu moment , tot i sentir-se desacollida , optés per assistir a la manifestació .
Encara que molts amics meus em diguessin amb actitud xulesca que érem quatre desgraciats , han acabat acotant el cap i reconeixent que potser sí que només érem 100 persones ( segons el "patufet" ) , però 100 persones amb orgull per manifestar la nostra disconformitat amb la reforma laboral , i el nostre compromís ple en la lluita pels drets del treballador . La frase : " si no aconseguirem res " , és una assimilació derrotista del caràcter poc combatiu del treballador . A ningú li ha de fer vergonya defendre els seus drets , la unió fa la força encara que sigui un dit massa emprat . A la concentració vam podem veure gent de diferent i vario pinta massa social , l´ estratificació de la mateixa no significa que a diferent sector laboral i social tingui una mateixa lluita per la busca del bé comú .
La poca delicadesa solidària per part dels demés sectors del teixit industrial i comercial d´ Artés . A mi tampoc m´ ha anat gens bé fer vaga , ja és la segona en menys d´ un any , la meva butxaca també se´ n resen , per això tot i comprendre , o d´ intentar posar-se al lloc envers  l´ actitud dels autònoms o dels comerciant , m´ hagués agradat una declaració oficial per part de l´ Unió de Botiguers d´ Artés , o mostrar una actitud de respecte o solidaritat quan la concentració manifestació va passar per davant dels seus comerços . Hi va haver comerços que van tancar , 1 en tota la vila ? , o 1 comerç que va baixar la persiana quan vam passar , això denota també l´ inclinació definitiva de certs sectors cap a una banda de la balança .
Obviant una altre vegada , que no va haver-hi cap representant polític de formacions governants al consistori Artesenc al gruix de la manifestació , desconeixent de si van assistir a Manresa o a Barcelona , i pensant que és millor parlar de la jugada a la terrassa del Parc de Can Crusellas , acabaré agafant el programa de la Fira , per acabar veient  els mateix tics i enginys que fa més de tres dècades que veig , volen ser diferents per arribar al poder i acaben sent iguals per comoditat .