Les reflexions després de les coses ocorregudes es poden fer de diferent forma : o des de la visió que es té desconeixent el què ha passat , o des del coneixement de causa essent base en el fet ocorregut . Llavors podem parlar de les deformitats i les alteracions dels fets en funció de la teva ideològica visió política , a la qual , ni jo mateix moltes vegades , ofereixo objectivitat , tot i que m´ ho sembla ...
Així doncs i partint de la base que vaig participar en la concentració manifestació del 29 M passat , m´ agradaria reflexionar al voltant de l´ èxit aconseguit per part de la convocatòria i posar de relleu que la visió és ben diferent , encara que siguis un personatge de la política activa , quan s´ està assentat a una taula de la terrassa del Parc de Can Crusellas .
Si partim de les primeres afirmacions envers de la concentració d´ Artés , hem d´ aguditzar els altaveus anunciant que si s´ esperava al principi una assistència de 4 i el cabo , va acabar sent prou gran , i acabant sent notícia al " patufet " , si el menyspreu per moltes parts envers el dret democràtic del treballador va ser expressat de forma implícita en molts sectors de la societat Artesenca , per altra banda va ser recompensat amb l´ èxit de la concentració manifestació convocada incomprensiblement per una sola força política representada al consistori .
Quan parlo de menyspreu apel·lo als documents testimonials de la jornada en sí :
La concentració convocatòria va ser feta per una sola força amb representació al consistori Artesenc , les altres forces polítiques es van amagar , això no va impedir ni que un bon grup de treballadors municipals es sumessin a la fita , ni que les demés persones que van votar determinada opció política en el seu moment , tot i sentir-se desacollida , optés per assistir a la manifestació .
Encara que molts amics meus em diguessin amb actitud xulesca que érem quatre desgraciats , han acabat acotant el cap i reconeixent que potser sí que només érem 100 persones ( segons el "patufet" ) , però 100 persones amb orgull per manifestar la nostra disconformitat amb la reforma laboral , i el nostre compromís ple en la lluita pels drets del treballador . La frase : " si no aconseguirem res " , és una assimilació derrotista del caràcter poc combatiu del treballador . A ningú li ha de fer vergonya defendre els seus drets , la unió fa la força encara que sigui un dit massa emprat . A la concentració vam podem veure gent de diferent i vario pinta massa social , l´ estratificació de la mateixa no significa que a diferent sector laboral i social tingui una mateixa lluita per la busca del bé comú .
La poca delicadesa solidària per part dels demés sectors del teixit industrial i comercial d´ Artés . A mi tampoc m´ ha anat gens bé fer vaga , ja és la segona en menys d´ un any , la meva butxaca també se´ n resen , per això tot i comprendre , o d´ intentar posar-se al lloc envers l´ actitud dels autònoms o dels comerciant , m´ hagués agradat una declaració oficial per part de l´ Unió de Botiguers d´ Artés , o mostrar una actitud de respecte o solidaritat quan la concentració manifestació va passar per davant dels seus comerços . Hi va haver comerços que van tancar , 1 en tota la vila ? , o 1 comerç que va baixar la persiana quan vam passar , això denota també l´ inclinació definitiva de certs sectors cap a una banda de la balança .
Obviant una altre vegada , que no va haver-hi cap representant polític de formacions governants al consistori Artesenc al gruix de la manifestació , desconeixent de si van assistir a Manresa o a Barcelona , i pensant que és millor parlar de la jugada a la terrassa del Parc de Can Crusellas , acabaré agafant el programa de la Fira , per acabar veient els mateix tics i enginys que fa més de tres dècades que veig , volen ser diferents per arribar al poder i acaben sent iguals per comoditat .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada