El Món no s´ ha acabat

Dintre de la gran majoria d´ utilitats que tenen els telèfons mòbils , puc donar gràcies que al 2008 encara no hi havia gent o la tecnologia 3G  encara no era coneguda o més aviat no existia ( ? ) , i així les paraules que vaig dir en companya del Dave i les quals va gravar el Narcís Egea amb el seu telèfon mai podran ser corroborades per ningú . 

Si en un primer moment vam ser escèptics amb el Pep Guardiola , la gent que dèiem que el Xavi Posas , el de Cal Botafocs d´ aquí Artés  , tenia més historial futbolístic i havia entrenat més equips : fins al moment el Pep debutava a la categoria i arribaria a jugar dues vegades amb l´ equip de Xavi Posas ( el Manlleu ) , acabant expulsat les dues vegades ; calia ser escèptic per què el Barça s´ ho val .

Però el temps ens ha fet adonar que aquesta energia amb la qual els nervis feien perdre al timoner de l´ equip del Barça a 3ª divisió per pujar a segona B , era l´ energia que necessitava el primer equip del Barça per deixar enrera vicis i tics que l´ equip de Frank Rijkaard ens acabava de deixar .

Aquests últims anys ens han demostrat que Guardiola ha donat un altre aire al Barça , i al mateix temps , assolint la maduresa per al Club de la nostra vida acceptant derrotes com a victòries , en actituds mai vistes per l´ afició al Camp Nou després d´ una setmana nefasta per qualsevol culé , denoten que el llegat començat per Rinus Michels i que enllaça amb el beneplàcit de Frank per al seu relleu , és un fet sense precedents amb l´ amarga història del club Blaugrana . A ningú li agrada acceptar la realitat que t´ envolta , però de fet és millor que si ha d´ arribar el destí al què està disposat , val més arribar-hi el més aviat possible , així doncs , situacions a les què hem associat negativament en el passat , ens poden fer més forts en el pretèrit . Les ambdues  derrotes contra el Chelsea i la del clàssic han tingut un efecte totalment inesperat amb una culerada que sempre ha practicat el caïnisme i que ha demostrat una simbiosi afició equip mai demostrada amb tanta emoció com aquests últims dies .

Però , però , però , i com a bon culé sempre hi ha un però , hem de fer apreciacions que no sé si algun dels savis als què consulto han fet , http://www.martiperarnau.com/ , http://carlosdezaragoza.blogspot.com.es/ , i que crec que s´ han d´ enunciar .

Hem d´ agrair molt al Pep , però dintre del discurs rupturista al què s´ emmarca per la falta de ganes per continuar entrenant , s´ ha pres una decisió que a ell no l´ afecta per què ha estat presa des de la secretaria tècnica , però que pot ser considerada com a continuista per a molts aficionats i socis , si estem parlant de que els jugadors poden haver agafats tics i rols de grans estrelles , pot ser una persona que ha viscut amb ells 4 anys continus el seu propi botxí o transformador de personalitats esportives ? .

El futbol és important , forma part de la nostra vida , forma part de la meva vida , des de que jugava a les Monges , amb el Goyo d´ entrenador , o tots els anys viscuts a l´ Artés , amb gent com l´ Estruga , el Pere Polo o el Salada . No entendre per què el meu pare no em deixava anar a jugar , i quan hi podia anar i ell em venia a veure estava a la banqueta . Ser part important d´ un club , com a jugador , des del 1990 fins al 1999 , com a directiu fins al 2003 , per entendre el futbol has de mamar-lo , d´ una forma o altre , però l´ has de mamar .

I dintre de la distància i el mamoneig , em cabreja que el país s´ hagi aturat per conèixer una notícia que podem considerar important , però què denota el rol i l´ idiosincràsia que segueix una societat erma de valors que s´ acaben emmirallant en actors multimilionaris  de l´ espectacle . Realment hi ha problemes més importants i que requereixen més cobertura informativa com la què s´ ha aplicat avui en el cas d´ un relleu professional com és el cas d´ en Pep Guardiola .

D´ altre banda , i considerant també , que dintre de la penúria a la que ens veiem immersos , el Barça és una via directa cap a la busca de la felicitat , intentarem , jo , i suposo que la majoria de persones que els hi agradi el futbol , d´ abrigar , mimar i cuidar a en Tito Vilanova pera aconseguir el què ens ha definit fins al dia d´ avui : la busca de la bellesa . Aquest és l´ únic fi .