Reflexions

Les reflexions després de les coses ocorregudes es poden fer de diferent forma : o des de la visió que es té desconeixent el què ha passat , o des del coneixement de causa essent base en el fet ocorregut . Llavors podem parlar de les deformitats i les alteracions dels fets en funció de la teva ideològica visió política , a la qual , ni jo mateix moltes vegades , ofereixo objectivitat , tot i que m´ ho sembla ...

Així doncs i partint de la base que vaig participar en la concentració manifestació del 29 M passat , m´ agradaria  reflexionar al voltant de l´ èxit aconseguit per part de la convocatòria i posar de relleu que la visió és ben diferent , encara que siguis un personatge de la política activa ,  quan s´ està assentat a una taula de la terrassa del Parc de  Can Crusellas .

Si partim de les primeres afirmacions envers de la concentració d´ Artés , hem d´ aguditzar els altaveus anunciant que si s´ esperava al principi una assistència de 4 i el cabo , va acabar sent prou gran , i acabant sent notícia al " patufet " , si el menyspreu per moltes parts envers el dret democràtic del treballador va ser expressat de forma implícita en molts sectors de la societat Artesenca , per altra banda va ser recompensat amb l´ èxit de la concentració manifestació convocada incomprensiblement per una sola força política representada al consistori .

Quan parlo de menyspreu apel·lo als documents testimonials de la jornada en sí :

La concentració convocatòria va ser feta per una sola força amb representació al consistori Artesenc , les altres forces polítiques es van amagar , això no va impedir ni que un bon grup de treballadors municipals es sumessin a la fita , ni que les demés persones que van votar determinada opció política en el seu moment , tot i sentir-se desacollida , optés per assistir a la manifestació .

Encara que molts amics meus em diguessin amb actitud xulesca que érem quatre desgraciats , han acabat acotant el cap i reconeixent que potser sí que només érem 100 persones ( segons el "patufet" ) , però 100 persones amb orgull per manifestar la nostra disconformitat amb la reforma laboral , i el nostre compromís ple en la lluita pels drets del treballador . La frase : " si no aconseguirem res " , és una assimilació derrotista del caràcter poc combatiu del treballador . A ningú li ha de fer vergonya defendre els seus drets , la unió fa la força encara que sigui un dit massa emprat . A la concentració vam podem veure gent de diferent i vario pinta massa social , l´ estratificació de la mateixa no significa que a diferent sector laboral i social tingui una mateixa lluita per la busca del bé comú .

La poca delicadesa solidària per part dels demés sectors del teixit industrial i comercial d´ Artés . A mi tampoc m´ ha anat gens bé fer vaga , ja és la segona en menys d´ un any , la meva butxaca també se´ n resen , per això tot i comprendre , o d´ intentar posar-se al lloc envers  l´ actitud dels autònoms o dels comerciant , m´ hagués agradat una declaració oficial per part de l´ Unió de Botiguers d´ Artés , o mostrar una actitud de respecte o solidaritat quan la concentració manifestació va passar per davant dels seus comerços . Hi va haver comerços que van tancar , 1 en tota la vila ? , o 1 comerç que va baixar la persiana quan vam passar , això denota també l´ inclinació definitiva de certs sectors cap a una banda de la balança .

Obviant una altre vegada , que no va haver-hi cap representant polític de formacions governants al consistori Artesenc al gruix de la manifestació , desconeixent de si van assistir a Manresa o a Barcelona , i pensant que és millor parlar de la jugada a la terrassa del Parc de Can Crusellas , acabaré agafant el programa de la Fira , per acabar veient  els mateix tics i enginys que fa més de tres dècades que veig , volen ser diferents per arribar al poder i acaben sent iguals per comoditat .  

APM el circ del PSC

Regirant els calaixos de casa , però també amb la memòria clara , he vist el carnet de l´ assemblea nacional de Catalunya , carnets del sindicat vertical , o simplement he vist desfilar personatges de la vida política que al final acabes associant a la vida Artesenca , des del Domènech Baró fins al malaurat Ton Cabra , la política en més o menys mesura sempre hi ha estat present a casa i sempre ha passat per casa , cosa inequívoca avui en dia i que donem com a mala opció o com a exemple de mala praxis en general . El polític s´ ha devaluat , i la corrupció genera desconfiança absoluta en el sistema .

Una de les coses amb les que es vanagloriava el meu pare , era que havia estat un dels fins a tres cents militants del PSC que van ser expulsats per seguir la corrent d´ en Josep Pallach , i després de la seva mort i successió al partit per Josep Verde Aldea , molts dels que no van combregar amb l´ integració a PSC ( Congrés )  , van preferir passar o a ERC o fins i tot a CDC .

De fet ara al PSC , amb el seu intent d´ aconseguir alguna cosa després de què la que tenia el penjador per la gabardina a Barcelona i a Madrid quedés borrada del mapa estatal per Rubalcaba , s´ intenta recordar la figura d´ en Pallach , sense tenir en compte que en Pallach , a part de ser realment socialdemòcrata era també nacionalista .

Les pocions apartades en el seu moment , com les de Tura , Castells o el mateix Ernest Maragall , semblen tenir importància per a l´ alcalde de Terrrasa , en Pere Navarro , o per el de Lleida , Àngel Ros .

Potser encara no s´ ha parat a pensar del per què del moviment social i polític generat a Catalunya molt abans de la Guerra Civil , i de les associacions naturals però ben diferenciades al mateix moment  entre moviments obrers i partits polítics . El pes de la CNT i la FAI , vinculada al poder d´ ERC a la Generalitat , la purga del POUM per part dels comunistes , i l´ aniquilació per part del franquisme de tot vestigi anarquista , fa que el moviment socialista a Catalunya tingui diferent recorregut que a la resta de la península .

El naixement del PSC en sí     ja suscita les seves primeres veus dissonants , com les què ja he dit d´ en Pallach , o més endavant amb la vinculació al PSOE mantenint una autonomia com a federació socialista . 

Els escenaris són diversos per al futur , però al meu entendre , l ´ avantatge actualment , si és que n´ hi ha alguna , és pels partits que es col·loquen més a l´ esquerra i més emmirallats amb la realitat catalana , com són el cas d´ ERC o els eco socialistes d´ ICV - Verds .

Mentrestant , l´ ensorrament d´ un partit que no sap on va , mantenint el seu aparell burocràtic al capdavant , i sense pujar al ring en cap moment per debatre amb la societat el què realment és necessari per sortir d´ aquesta crisi , genera incertesa per una banda mateixa dels votants i societat que es pot sentir representada per dit partit , i per l´ altre la re col·locació de fitxes per part de partits polítics que  poden aconseguir ocupar un espai que ara mateix el PSC no pot ocupar .

Des de la platea , ens ho mirarem de lluny , per poder ajudar , sempre de la nostra profunda ignorància a que les coses es facin molt millor del què ells intentin dir què s´ ha fet , una millor política és possible , sí , és possible .      

I encara més

Sovint dintre de les propostes dels partits polítics no saps veure gaire bé què és el principi i la finalitat del què ens trameten amb frases i eslògans . Però al final si busques i t´ apassiona la política acabes veient que els que la practiquen ho fan amb una altre finalitat . És el cas de les diputacions , la proposta pels part dels grans partits és ambigua i a vegades contradictòria entre membres del mateix color polític .

El què ara escriuré és un redactat íntegre d´ un article del diari " El País " d´ avui mateix , al qual també hi faig la meva traducció i l´ inserció d´ alguna estigma  evident , http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes : 

La diputació paga 1640 € al mes per assistir a 22 minuts de plé :

Aquestes dietes se sumen a les que ja cobren els regidors als seus ajuntaments .

Ivanna Vallespin , Barcelona 14/11/2011

Plens a corre cuita molt ben pagats . Això és el què succeeix als plens de la diputació de Barcelona , on alguns càrrecs electes arriben a cobrar 1640€ per un plé que pot durar tan sols 10' com va passar el mes passat . De mitja , aquest any , les sessions plenàries de l´ institució ( sense comptar amb la sessió extraordinària de constitució de la mateixa , al juliol ) han durat 21,6 minuts .

La dieta de 1640 € per assistència no la cobren tots els diputats , si no sols els que reben el sou d´ una altre administració .

Els càrrecs electes i funcionaris  ( alcaldes , diputats i regidors ...) només poden cobrar , per llei , un sou públic , que per norma és el més elevat  . De forma complementària reben dietes pels seus càrrecs en d´ altres administracions , organismes públics i d´ altres tipus de representacions .

Assistir a un plé de la diputació és d´ allò més alliçonador , no és com en un plé d´ un pobre ajuntament on un debat pot arribar a ser calorós , asfixiant i comprometedor , i a on s´ allarguen fins a altes hores . Els plens de la diputació són l´ anti tesi de tot això . En la sessió del mes d´ Octubre es va llegir l´ ordre del dia i una declaració institucional a favor del corredor Mediterrani . I ja està ! . El plé va durar 10 minuts . " Uy , i aquest plé va ser dels llargs ! n´ hi ha que són més curts !" comenta un alt càrrec de dita institució . Per aquesta breu assiténcia , ( els grups rarament intervenen ) , els diputats amb dedicació exclusiva , que són 21 de´ un total de 51 , cobren 1640 € .

Vàries fonts consultades de la diputació obvien comentar l´ import i argumenten que els plens són un pur tràmit . " El  treball real es fa a les comissions de treball " , afegeixen . Per assistir a dites sessions mensuals els diputats provincials reben 460 € al mes , en total 2100 € .

A la diputació de Barcelona , aquesta camama la reben 21 diputats , que ja reben el seu sou com a regidor . Entre aquests figuren Jaume Ciurana o Joan Puigdollers , tots dos regidors de CiU a l´ ajuntament de Barcelona amb una nòmina que es baralla entre 75.300 i 98.200 € anuals .

Però és a les files socialistes on hi ha més diputats que cobren : 13 d´ un total de 19 . Entre ells alcaldes com en Manuel Bustos de Sabadell amb 81.600 € o el controvertit Josep Monràs de Mollet del Vallès , amb un sou de 65.000 € , i Jordi Hereu ( PSC ) o Jordi Portabella ( ERC ) , amb nòmines municipals de 56.400 € .

A Iniciativa només la regidora Elsa Blasco , cobra dietes , mentre que els sis diputats del PP que tenen dedicació exclusiva , i els quals els hi va obrir la porta de poder a la diputació per part de CiU amb sectors estratègics com el de cultura  , cobren entre 6.000 i 7.000 € al mes . Al final la diputació gasta uns 600.000 € anuals amb aquest tipus de dietes . La diputació de Barcelona no és un cas aïllat en el pagament de suculentes  dietes en l´ assistència a plens i comissions vàries . La de Girona no es queda enrera . Aquesta institució provincial paga als seus diputats sense dedicació exclusiva fins a 1.000 € per assistència als plens , comissions o junta de portaveus .Però estableix un tope màxim de la camama que es pot percebre anualment en dietes  per part de cada diputat :  40.000 € pels que formen part del govern provincial i 24.000 € pels que estan a l´ oposició . Dels 27 diputats que formen la diputació Gironina , 17 cobren aquesta prima .

Cas apart són les diputacions de Tarragona i Lleida , on gaire bé ningú cobra les dietes . Cal dir a favor ( ja , ja , ja )  que l´ import és sensiblement inferior al que paguen les seves dues germanes de Barcelona i Girona . A l´ institució Tarragonina tan sols dels 27 diputats , n´ hi ha sis que cobrin amb dedicació exclusiva , i en conseqüència poden cobrar un plus per assistència . Per cada plé al que vagin cobraran uns 520 € i per cad reunió de les comissions uns 400 € .

A Lleida les dietes encara són més reduïdes , només es paguen 130 € per plé i 65 € per assistir a la  reunió de les comissions de treball . L´ import molt menys atractiu només el rep un diputat . Els 24 restants tenen dedicació exclusiva ....

Quina vergonya ! llegir això és realment desesperant , què bé que ho van fer els partits polítics amb els seus càrrecs no electes després de les eleccions a la Generalitat . Exemples com el de Roger Genescà o el de l´ ex alcalde de Navàs , Josep Oliva ( amb el seu bonic llegat de sentències en contra de l´ ajuntament ) , són exemples clars de com re col·locar al teu cercle més proper . Tenim més exemples en tot el ventall i espectre polític . És just ? És necessari ? Per què tanta cobdícia ? .

Demà , i a sobre , haurem d´ aguantar a Josep Vives al centre cívic , lliçons de com retallar i com untar-se vaselina lentament .     

    

Anar de bracet .

Les últimes eleccions nacionals al parlament de Catalunya van demostrar que la nostra societat volia un canvi i un gir radical de conducció política del nostre país . El Noi de la laca , en les seves primeres intervencions es va omplir la boca dient que havia llegit el missatge i que ho tindria en compte . D´ aquí al què està passant n´ hi ha un bon tros , i no és per menys . Els homes de goma , tal com els va anomenar Álvarez Cascos , són del què no hi ha , tan flexibles i tan interessats que són capaços d´ eliminar la sisena hora en educació , tancar més de 50 CAP a Barcelona , tancar un Hospital ( el 2 de Maig ) , re dirigir la gestió de no sé quants més , amb la conseqüent anulació d´ un de cada quatre llits fins a Octubre d´ aquest any , limitant l´ higiene ( canviant els llençols cada dos dies ) , el pagament d´ aigua i sucs a les dietes d´ hospital , http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cataluna/cierra/octubre/camas/hospitalarias/elpepusoc/20110727elpepisoc_4/Tes , etc ... la llista fa plora i tot  ! .  Però això no és tot , els homes de goma van de bracet d´ aquells que L´ Espanyolitu ha abraçat i acostat ara sí ara no , no poder ser ministre amb Aznar , però disposat a recolzar una moció de censura , per fer la pinça al govern de l´ estat i copar així part de poder al seu partit en un eventual avançament d´ eleccions , fins i tot el secretari d´ organització del PP , González Pons , es va atrevir a pressionar als nacionalistes Canaris i Bascos en el seu suport envers Zapatero .

Això no és tot i el govern estable de l´ ajuntament de Barcelona , o el xenòfob Garcia Albiol a Badalona , es sustenten recíprocament amb aliances a l´ ombra . És cansí , però em disgusta com a ciutadà , hem pogut veure atacs contra Catalunya abans de la democràcia , però dintre d´ aquests 30 anys , mai ningú en aquest petit marge de temps ha atacat tant a Catalunya com el PP : la llei de normalització lingüística , la llei d´educació , l´ estatut , tot ha valgut per treure´n rèdit polític arreu de la península . Aquest atac sistemàtic al nostre país  no ha valgut per què els càrrecs de la diputació de Barcelona pel què fa a cultura passin a mans d´ un partit que ens ha ultratjat i aixafat una darrera una altra vegada la nostra societat . Amb la consecució de cultura per part del PP a la diputació de Barcelona , la seva gestió del pressupost provincial passarà aproximadament  a uns 160 milions d´ €  , d´ un total de 660 milions d´ € . Què hem d´ esperar d´ aquest matrimoni promogut i augurat de fa temps ? . La perseverança per la lluita dels nostres valors aconseguits es veu atacada manifestament , de veritat podem pensar que el PP defensarà l´ entorn cultural comprès per biblioteques , arxius , museus locals i manteniment del patrimoni artístic local  . És evident que   l´ atac constant a l´ estat del benestar , amb deficiències , però millorable no gràcies a les seves solucions , i les demés coses abans esmentades ens aclareixen d´ una vegada per totes de què els nois de goma i el PP només els diferencia una bandereta .

Si ja entréssim a parlar del bo del Madí , principal col·laborador del Noi de la Laca fins al passat gener , llavors si que ja és per posar-se a plorar , el seu pas cap a la empresa privada és sospitós , el fitxatge per Endesa , que es farà efectiu aquest 1 de setembre , o per la consultoria Deloitte , fa previsible que l´ empresa privada i les seves grans deficiències no paguin per les errades comeses per les nevades del març del 2010 a la província de Girona , o per si els 775.000 € d´ IVA que el nostre govern pagarà a Deloitte per l´ auditoria de contes del Tripartit , són meres casualitats contractades amb anterioritat setmanes enrera  .

És molt trist , però aquests que normalment i sempre s´ apropien de l´ exclusivitat de la nostra cultura van de bracet dels què sempre ens han odiat , en l´ intimitat no per això .  

       

The thin red line

No ho sé si alguna vegada arribaré a anar a la feina amb helicòpter com el Noi de la Laca , i tots aquests encorbatats i apoltronats vividors , corruptes enquistats , rèmores i demés decrèpits desfets quirúrgics polítics vividors , o si hi hauré d´ anar per un túnel com el abans d´ ahir obert , tapiat després de la II Guerra Mundial ,  i arrel de les 200.000 persones que esperaven el primer ministre grec . El què si sé és que si he d´ anar a la feina per algun impediment de causa major , hauré de rascar-me la butxaca , no hi hauré d´ anar amb un helicòpter que paga un contribuent com jo i demés ....i tampoc em podré estalviar recórrer els 400 i miserables metres que em separen de casa a la feina per què la neu m´ impedeix accedir al treball . Són exemples potser més reals però aleshores diferenciadors  a la realitat , primer per què aquests què es van sentir agredits van ser els primers que van mostra-se complaents a l´ hora de repartir estopa a tort i a dret a la gent del 15- M  que fins al moment havien mostrat actituds discordants però respectuoses ; i segon per què encara i després del què s´ ha vist , encara no he vist cap índex d´ autocrítica per paret de cap polític preguntant-se per què amb la reacció de les persones que estaven fora del parc de la Ciutadella . El més rocambolesc  encara és llegir el blog de l´ Espanyolitu , i veure com els pares encara pronuncien que l´ actuació dels secretes disfressats d´ indignats és un muntatge , http://www.duranilleida.cat/ , la situació realment dels polítics que ens governen encara està a un pedestal per sobre del nostre , i l´ aproximació que en la meva pregunta li va fer a en Joan Carretero en el seu moment abans d´ entrar a formar part del Govern del seu moment , " Els polítics us sentiu al costat i propers a la gent ? " , en un acte de campanya d´ERC , aquí a Artés ,  al costat del què llavors seria el director general de consum , Enric Aloy , http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/159 , de si sobre els polítics es creien propers a la gent o distant a ells , el mateix Doctor que ara no sap què fer ni amagar-se amb Reagrupament.cat , em va dir davant de totes les persones que estàvem en aquell moment allà , que si respongués que sí , seria un il·lús i un mentider . La política enquistada d´ avui en dia a de canviar , aquesta llei d´Om , no la d´electricitat , si no l´ altre , ha de ser reformada per donar més pes específic a tercers partits més votats a nivell estatal i demés formacions que amb aquesta llei queden abandonats davant dels dos partits genèrics i generalistes .

La permissivitat de la corrupció enerva l´ indiferència , i la prima línia vermella no ha estat traspassada primer pels indignats ni pel moviment del 15-M , el cofoisme , mirant cap a l´ altre cantó dels nostres governants , denota certa animadversió envers una classe política dominant que no s´ acosta gens als problemes mundans i banals del món d´ avui en dia , la mateixa escenificació de l´ arribada al Parlament representatiu de la nostra societat Catalana , màxim exponent de les nostres llibertats , expressa la distància total i irreversible que els polítics tenen envers la gent profana .

Una altre exemple clar és els dels mitjans de comunicació , acostant l´ escarxofa als dipuindignats  , i apartant-la dels indignitats en la màxima expressió . Cal prendre exemple dels 4 milions de parats que té l´ estat Espanyol , dels casos de corrupció que  mantenen a alts càrrecs en el seu lloc , dels sous exagerats i benèvols de la majoria de presidents de Comunitats , Parlaments i demés senats d´ àmbit divers , mentre la població plana i treballadora , queda indefensa davant d´aquest quantitatiu atac cap als principis democràtics universals adquirits . Mai en el món i en aquesta societat moderna s´ havia injectat tanta quantitat de diners públic per salvar les entitats bancàries que ens perdonen amb les seves vaixelles de regal . 

I per tant , cal lluitar , i no desistir , dintre de la legalitat i ratllant el límit per recordar que jo et voto i jo t´ escullo , per això respecta´m .

Gests

http://www.tv3.cat/videos/3289370/Mas-pren-possessio-com-a-president-de-la-Generalitat

Quan l´ Obama va col·locar Joe Biden a la seva dreta , o quan Sarkozy va col·locar a Rachida Dati en el seu govern , feien gests per anar més enllà del què significa la política simple . En la política els gests són molt important , però els gests acompanyats de fets encara ho són molt més . Per això i amb d´ altres exemples , com el del mentider eficient  per simpatia , que va anar enunciant frase rera frase lapidària per caure en el seu error més absolut : " apoyaré la reforma del ...." , " en mi gobierno nunca van ha haber recortes sociales "   , segurament estigui , o cada dia parlant amb Artur Mas , o directament ha fitxat al director de campanya del Noi de la Laca . Ahir l´ Artur va tornar a guanyar la partida als seu més acèrrims detractors , jo entre ells dintre , i va fer una presa de possessió a l´ altura del país on vivim , plena d´ emotivitat , amb un discurs sense escriure i partint de quatre notes , mostrant la màxima educació i solemnitat al President sortint de la Generalitat . Però aquí no acaba tot , la formació de les noves conselleries també han donat un bon cop de ganxo als més encapsulats partits que deien que eren els més progres del món , i s´ ha vist que el govern d´ un país també es pot formar amb tres conselleries amb persones que provenen de l´ independència i el treball objectiu i  contrastat , juntament amb gent que prové del partit de l´ oposició , en aquest cas Ferran Mascarell ha estat el fitxatge estrella del nou govern .

Avui al matí escoltant l´ entrevista a Miquel Iceta  al Món a RAC1 amb la Núria Riquelme , he vist que el dogmàtic i nan pensador-salvador de les nostres esquerres es mostrava disconforme amb la decisió acceptada per l´ anterior ja conseller amb el govern de Pasqual Maragall , desfrenestrat per ells mateixos i ara no acceptant que pugui continuar una tasca que amb prou feina va començar .

Les paraules del savi nan pensador-salvador han demostrat una vegada més que el resultat de les urnes no han servit per alliçonar a la gent amb els deures que ha de fer a casa seva i  possiblement l´ idea que teníem de segons quins partits potser és la d´ altres , així frases com les d´ algun dirigent socialista manifestant que Mascarell era un mercenari i traïdor , denotin que l´ encapsulament i el dogma d´ un partit el situï a la cua de l´ auto crítica per refer el seu pensament i direcció com a partit .

Està clar que encara no podem llençar campanes al vol , i haurem d´ esperar els 100 dies de rigor per veure com aquest nou govern navega en aquest present incert , però de la mateixa forma que li donem un vot de confiança per tirar endavant , hauríem de veure per altra banda gests i fets en d´altres formacions per acceptar realitats que els ciutadans ja hem copsat . 

Lecturas o Lectures ? ( II )

El dilluns va ser un dia , que per a segons qui va ser doblement emotiu . Pel resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya i per la , com també contundent , victòria del Barça sobre el Real Madrid . He de reconèixer que qui té boca s´ equivoca , i jo crec , que des de la meva equidistància pròpia realitat , vaig manifestar que el neguit de la gent seria traduït a les urnes . De fet ho va ser , i tot i que no confessi amb el resultat del canvi evident , és obvi que el neguit al qual em referia es va manifestar amb el resultat de les urnes . El mateix diumenge a la nit escoltant Felip Puig ,  o el dilluns a als càrrecs dirigents de CiU , i fins i tot ahir a la nit quan escoltava el Noi de la Laca , el missatge va ser molt diferent al d´ altres vegades i oferint una mà oberta a tots els demés partits polítics i a la societat en sí , per solucionar els problemes de la crisi que s´ arrossega , i sense ànim de revenja en cap aspecte , crec que no va demostrar cap punt de feblesa davant la Terribles .

El missatge assenyat i a l´ hora de sentit de país al qual s´ aferrà Artur Mas , fa que possiblement els pròxims temps no siguin tant dolents com realment siguin , i els pocs ànims que quedaven per part de molts siguin corresponents amb les ales i les ganes de continuar lluitant endavant . Amb això tampoc vull congratular-me de la victòria convergent , ni d´ aquest canvi generalitzat cap a la dreta arreu d´ Europa , però sí que potser es necessitava una porta de sortida o almenys entre oberta cap a un futur  almenys més esperançador per fer front al món actual al què estem obligats a viure i afrontar . 

Hi ha també altres lectures del resultat de les eleccions , tots vàlids , però n´ hi ha d´ altres innegables , la patacada del PSC i ERC , el fidel electorat de l´ altre soci del Tripartit ICV - Verds , el PP com a tercera força política del Parlament , demostrant el traspàs de vots . L´ entrada de Solidaritat al Parlament , i la consolidació de C´s com a partit . Bé , Mas va dir ahir que té molta feina per endavant , però a part d´ en Mas hi ha molta altre gent que també n´  ha de fer ....  

El Pepe i el PP

Hi ha diferències mínimes , diferències substancials i al final sense l´ adjectiu acompanyant , diferències . El Pepe és un votant del PSC , que en un moment d´ eufòria nacionalista va votar a  un partit d´ esquerra . El seu vot i el de molts més Pepes va fer que el primer tripartit es dugués a terme . El Pepe va continuar pensant que el vot útil era millor per què la dreta no tornés a governar el nostre país després de 23 anys , i així el seu vot i els de molts Pepes més es va poder re editar el Tri partit . El Pepe actualment està desencantat , veu que el seu país no avança , hi ha molts Pepes sense feina a Catalunya , que  tot i ser el motor de l´ Estat  , fa que el Pepe no tingui ganes d´anar a votar , si ho fa en comptes de fer servir el vot útil per què no vingui el Coco , farà servir el contrari i així s´ assegurarà un nou govern que instal·larà polítiques marcadament continuistes , per què la crisi així ho requereix , i quedarà aliè als remordiments ideològics alimentant-se de la retòrica populista de la dreta .
Així de fàcil faig la lectura jo dels últims 8 anys d´ eleccions , aquesta lectura no és fàcil i és tendenciosa , sí , té finalitat política .
El cap de setmana passat , l´ enquesta feta per La Vanguardia , http://www.lavanguardia.es/ , auguraven un increment del vot d´ ERC i del PP . D´ entrada et mostres molt escèptic quan veus enquestes d´ opinió , i més quan te n´ adones que l´ avui nombrada membre del Consell d´ Estat , Mª Teresa Fernàndez de la Vega , va fer alentir  una enquesta del CIS en el seu moment , que  va provocar la dimissió de la directora general del moment  , per obtenir millors resultats d´ opinió envers el govern .
Està clar que les enquestes d´ opinió creen forquilles d´ intenció per a la gent més indecisa , però el més evident i després de la meva intenció de desviar el fons de la qüestió per recaure al principal focus de la qüestió recordant que dintre dels 30 anys democràcia no hi ha hagut cap partit polític , i solament aquest al què em referiré , que hagi atacat tant Catalunya com ho ha fet el PP . Cadascú dels potencials votants que formem aquesta Nació , i indiscutiblement amb el reconeixement de què la gent amb el seu vot pot fer el què vulgui , hauríem de reconèixer i identificar  automàticament l´ essència pura del naixement de la democràcia . Un cop reconegut aquest fet , cal recordar que el sistemàtic i constant atac a les identitats històriques per part d´alguns partits fa que  la gent d´ a peu , tot i trobar normals els seus àmbits habituals , fa   que segons aquests mateix interlocutors adulterats , mirin la realitat com  anormal . Això ens han de fer reflexionar  per intentar aïllar totalment qualsevol forma d´ intervenció interessada per aconseguir rèdit electoral .
Tot i que cada vegada em senti menys identificat amb les senyeres i banderes  , i que a poc a poc  i lentament em vagi transformant en un anarquista 2.0 , el grapat de terra que reculls i que t´ identifica , a vegades i últimament  amb assiduïtat et fan bullir la sang veient els atacs constants a qualsevol mesura presa per   la nostra  autoritat governant .
Sí això és de difícil concepció , no voldria reconèixer el govern , voldria una societat autosuficient , lliure de qualsevol cadena però , identificant-me cada cop més per acabar convergint en les últimes hores  amb  l´ anarquisme o amb el laïcisme militant , i  creure més en les xarxes socials o en les entitats horitzontals , sense òrgans reconeguts de govern , reclamo , tot i que hauria de professar l´ abstenció activa , un vot per l´ eliminació total dels partits que han atacat sistemàticament a Catalunya .
Sí és fort , però després de tota l´ història que porten els del "gavilan blau "  i els altres de C´s , no se m´ acut res més que advocar per l´eliminació activa dels elements més recalcitrants , casposos i intervencionistes de la dreta Espanyolista envers l´ identitat del poble Català .
Cal recordar que aquesta senyora que no mou el llavi superior i aquella cosa que es despulla i fa despullar als demés , juntament amb el seus partits , han estat atacant constantment les decisions preses pel govern Català i en conseqüència pel govern Espanyol  per tal d´ aconseguir un sostre legal de legislació autonòmica i possiblement per un futur millor i per aconseguir  fites més grans .
Així doncs , aquest Pepe i aquest transfuguisme de vots que acabades les eleccions no saps llegir d´ on han vingut o a on han anat a parar , caldria canalitzar-los cap a l´ evidència extrema de postrar en l´ ostracisme més absolut als que ens han volgut aïllar i atacar dia si , dia també , i per fer-nos dubtar i oblidar el què som i per què hi som .
El 28 de Novembre cal aïllar totalment als dinosaures !!!!

Xatarrero

Cada dia que surto amb bici i em dirigeixo en direcció a Avinyó , just quan surto d´ Artés i deixo a banda esquerre el Molí i Les Farreres , tinc a la meva vista després d´ aixecar-me de la bici i a banda esquerra abans d´ arribar la curva de baixada cap a la Font de Casanovas , la magnífica imatge de la xatarreria que abans havia estat del malaurat " Manà " , el cosí de l´ ex alcalde Pep Candàliga . Actualment tinc entès que la regenta el mateix xatarrero que porta la deixalleria d´ Avinyó , vist les llargues cues que hi ha de furgonetes , petits camions i fins i tot turismes es diria que reparteixen diners . Bé , ben mirat a la seva manera sí . De fet gairebé sembla una sucursal de Sorigué , Acsa verd , Pasquina o qualsevol d´ aquestes empreses que fan obra pública per la Gene , si apartes la merda que ja hi havia quan vivia el " Manà " , hi pots trobar de tot com a la " Picapedrera " , valles d´ ajuntament , embornals , senyals de tràfic de totes classes , més embornals d´ altre tipus , més reixes de clavegueram de l´ Ajuntament de Calaf , òstia !! també de l´ Ajuntament de Berga .....

Em pregunto per què el Sr. Zapatero no té persones més intel·ligents dintre el seu gabinet de crisi  , tan sols en re posar totes les senyals , embornals i reixes que han desaparegut des de que ha començat la gran crisi , s´ haguèssin creat un munt  de llocs de treballs . Quan faig aquesta afirmació i amb doble llenguatge , igual que el " Mariposón " amb el seu discurs al congrés dels diputats ahir , jo no faig populisme , però si que me ´n ric bastant de l´ evidència real de les coses quan no fa falta negar-les tres vegades . Quan al Congrés dels diputats es va proposar retallar el sou dels diputats arrel de la proposta d´ IU , tothom hi va votar en contra . Quan es va dir que el xec baby era una mesura electoralista que ha fet procrear com conills a tothom , fins i tot jo , es va tirar endavant . Per què les mesures socials sempre són aconseguides abans per l´ aparell de l´ estat : els funcionaris ? . Si amb anterioritat vaig fer una cita de l´ escriptor Marc Twain , arrel de que`l´ història mai es repeteix però acaba essent semblant , m´ agradaria saber per què l´ executiu de Zapatero  és tan hipòcrita i no suprimeix el Ministeri de Defensa , sí , sí , tal com ho sentiu . Per què no penalitza les rendes més altes ? aquestes rendes que tenen amarres a tort i a dret del litoral espanyol , sabeu quin és l´ augment del % d´ amarres en deu anys a l´ estat Espanyol ? . Per què no es suprimeixen les 28 sots direccions generals dels ministeris innecessàries . I ja per no parlar de les comunitats autònomes o de la Gene  . El problema continua essent el mateix , sempre en sortim perjudicats els mateixos , pot ser al final tots aquests que sempre anem rebent estomacades acabarem sent xatarreros i recollirem el què sigui per guanyar 10 € al dia . Com ja vaig dir en el seu moment : " El pobre , cada dia más pobre , el rico cada dia más cerdo " .

El Coix , el Cec , el Sord i el Mut .

Una vegada un coix li va dir amb un mut ,  que li digués a un sord , que un cec el vingués a buscar . Artés no és la majoria de municipis de Catalunya i tot i tenint una alta participació i uns resultats contundents com a la majoria de llocs de on hi ha hagut consultes sobiranistes , us tornaré a dir el què ja vaig dir i que s´ ha accentuat amb els resultats d´ ahir diumenge : Les consultes no reflecteixen la realitat de la Societat Catalana , el cens electoral no és real ( aquí també hauríem de veure per què no s´ ha volgut cedir el cens electoral  per part dels organismes oficials ) i en les plataformes d´ organització no hi són representades totes les opcions .

Avui mateix no he escoltat cap frase crítica per part de cap coix , cap mut , cap sord , ni cap cec , en relació a la baixa participació en la tercera onada de consultes ,  a capitals de comarca i de província com a Lleida , ( 8% ) , Girona  i a Reus .

Avui seré més breu i més contundent , i és que en aquest país com el nostre és més important una semifinal de Champions que qualsevol altre cosa : el dia que la mateixa Societat Catalana vulgui el què vulgui , no hi haurà cap partit polític , ni de dreta , ni d´ esquerra , ni blanc , ni negre , que la pugui parar per decidir la seva elecció sobirana . Mentrestant mentre ens anem genoll flexionant davant d´ altres situacions més banals , no cal perdre el temps .

http://www.emezeta.com/articulos/los-tres-monos-misticos

http://www.artesdecideix.blogspot.com/

http://referendumindependencia.cat/

El Vellut Blau / Terciopelo Azul / Blue Velvet

El meu amic Bético em va dir una vegada que la mort no se li desitja a ningú , aquella vegada que m´ ho va dir em va impactar molt , estàvem dinant a la Masia Els Clapers i ja feia un any que havia passat el què havia passat al Bar Musical El Revolt , jo desitjava amb totes les meves forces que els que van començar la baralla morissin lentament com feia pocs dies ja ho havia fet un dels nois de sobredosi , " El Miami "  havia abandonat aquest món i a la mateixa taula hi havia amics comuns nostres i seus , com que la frase del Bético em va fer tanta impressió , els pensament següents sempre han quedat dintre meu . Així doncs jo no desitjo ja la mort de ningú , però si no hi és en aquest món no passa res .

En alguns moments , des d´ ahir a les 12 del migdia quan estava escoltant Ona FM per veure com es lamentaven miserablement sobre la derrota del Barça i vaig sentir que hi havia un periodista dret com un estaquirot davant de la Clínica Quirón de Barcelona , em vaig pensar que jo era un Rara Avis , un incomprès , un personatge que tenia un pensament únic i contradictori , i que estava equivocat , després de 24 hores de què Juan Antonio Samaranch hagi deixat aquest  món , he vist que jo no sóc un sol pèsol negre dintre del perol . Aquesta mateixa tarda dintre del programa Ona Esport de la mateixa cadena , quan s´ ha començat a obrir el canal per què la gent opinés , hi ha hagut més d´ un , dos i tres que han dit que el personatge en qüestió havia fet molt per l´ esport però que també s´ expliqués el seu passat i que se sabés que venia d´ on venia . Dintre de l´ hipocresia dels mitjans de comunicació ,  els partits polítics i les elits dominats del món cultural i econòmic , practicant fel·lacions pedants incansables sobre els seus grans avenços dintre del COI , he vist molt poques veus crítiques sobre la figura d´ un home que el dia que va morir Franco , era president de la Diputació de Barcelona i públicament davant de la televisió quan va anunciar la seva mort es va declarar 100  X 100 Franquista i lamentava la mort del més gran brillant governant Espanyol mai existit . Aquesta única imatge va ser passada ahir al vespre pel telenotícies de TV3 .

D´aquesta forma  i referint-me en articles anteriors a l´ hipocresia , intentaré no ser hipòcrita i senyalar directament a les coses materials , vives i amb capacitat per decidir  , que de la mateixa manera que en aquest món ja no hi ha un dels germans bessons ultraconservadors Polonessos , ni tampoc en Juan Antonio Samaranch , amb el pas inexorable  del temps també pot ser que Ex- governadors civils que en el seu mandat  van arrossegar 8 morts per una vaga general , simples ciutadans pobladors d´ Artés que en un petit il·legible llibre parlen de com es mata tranquil·lament a un comissari polític durant la Guerra Civil o terroristes verbals que inciten a l´ odi mitjançant les ones herzianes , també és possible que deixin aquest món . Com jo , jo també el deixaré algun dia , però abans , intentaré paladejar els magnífics plaers que et dóna la tranquil·litat de veure les coses des de l´ altre banda .
http://kaosenlared.net/noticia/juan-antonio-samaranch
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vellut_blau