El meu amic Bético em va dir una vegada que la mort no se li desitja a ningú , aquella vegada que m´ ho va dir em va impactar molt , estàvem dinant a la Masia Els Clapers i ja feia un any que havia passat el què havia passat al Bar Musical El Revolt , jo desitjava amb totes les meves forces que els que van començar la baralla morissin lentament com feia pocs dies ja ho havia fet un dels nois de sobredosi , " El Miami " havia abandonat aquest món i a la mateixa taula hi havia amics comuns nostres i seus , com que la frase del Bético em va fer tanta impressió , els pensament següents sempre han quedat dintre meu . Així doncs jo no desitjo ja la mort de ningú , però si no hi és en aquest món no passa res .
En alguns moments , des d´ ahir a les 12 del migdia quan estava escoltant Ona FM per veure com es lamentaven miserablement sobre la derrota del Barça i vaig sentir que hi havia un periodista dret com un estaquirot davant de la Clínica Quirón de Barcelona , em vaig pensar que jo era un Rara Avis , un incomprès , un personatge que tenia un pensament únic i contradictori , i que estava equivocat , després de 24 hores de què Juan Antonio Samaranch hagi deixat aquest món , he vist que jo no sóc un sol pèsol negre dintre del perol . Aquesta mateixa tarda dintre del programa Ona Esport de la mateixa cadena , quan s´ ha començat a obrir el canal per què la gent opinés , hi ha hagut més d´ un , dos i tres que han dit que el personatge en qüestió havia fet molt per l´ esport però que també s´ expliqués el seu passat i que se sabés que venia d´ on venia . Dintre de l´ hipocresia dels mitjans de comunicació , els partits polítics i les elits dominats del món cultural i econòmic , practicant fel·lacions pedants incansables sobre els seus grans avenços dintre del COI , he vist molt poques veus crítiques sobre la figura d´ un home que el dia que va morir Franco , era president de la Diputació de Barcelona i públicament davant de la televisió quan va anunciar la seva mort es va declarar 100 X 100 Franquista i lamentava la mort del més gran brillant governant Espanyol mai existit . Aquesta única imatge va ser passada ahir al vespre pel telenotícies de TV3 .
D´aquesta forma i referint-me en articles anteriors a l´ hipocresia , intentaré no ser hipòcrita i senyalar directament a les coses materials , vives i amb capacitat per decidir , que de la mateixa manera que en aquest món ja no hi ha un dels germans bessons ultraconservadors Polonessos , ni tampoc en Juan Antonio Samaranch , amb el pas inexorable del temps també pot ser que Ex- governadors civils que en el seu mandat van arrossegar 8 morts per una vaga general , simples ciutadans pobladors d´ Artés que en un petit il·legible llibre parlen de com es mata tranquil·lament a un comissari polític durant la Guerra Civil o terroristes verbals que inciten a l´ odi mitjançant les ones herzianes , també és possible que deixin aquest món . Com jo , jo també el deixaré algun dia , però abans , intentaré paladejar els magnífics plaers que et dóna la tranquil·litat de veure les coses des de l´ altre banda .
http://kaosenlared.net/noticia/juan-antonio-samaranch
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vellut_blau
http://kaosenlared.net/noticia/juan-antonio-samaranch
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vellut_blau
Todos tenemos un pasado. Artés va llena de "antiguos" miembros de la Falange y del Movimiento, mayoritariamente militantes y simpatizantes en la actualidad de CiU. Se diferencian del difunto Samaranch en una cosa: reniegan de su pasado y aceptan, en la distancia, que aquello era lo que tocaba en ese momento. El ex-presidente del COI nunca renegó ni renunció de "aquello", y no se le conocen declaraciones ni comentarios al respecto.
ResponEliminaUn personaje, brazo en alto, reproduciendo el saludo fascista ante su féretro, deja el mas claro testimonio para la historia del pasado de Samaranch. La historia lo juzgará.