divendres, 2 d’abril del 2010

Ese hombre llamado Barrufet

Quantes vegades passem pel costat d´ una persona important , important en quin sentit ? , em pregunto jo ? , i no sabem ni que hi passem pel costat ? . Quantes vegades donem importància a personatges que realment no mostren ni representen realment el què volem arribar a ser ? . Si realment , de fet , estiguéssim pendents de tothom , o seriem paranoics i estaríem dintre d´ un estat policial . Per això hi ha mecanismes dintre d´ aquesta , nostra , societat , ens agradi o no , que fan que el món avanci , a vegades de la manera que volem i d´ altres de forma que no acceptem .
Cada vegada que el veig li dic Kipchoge , li dic per què és l´ atleta Keniata , que ha intentat guanyar un pilot de vegades a Tadese Bekele , i que mai ho aconsegueix , però també per què en Josep Barrufet Torreguitart és un blanc amb aptituts genètiques de negre  .  Al final , el Barrufet  , com el coneix gairebé tothom o com tothom el crida fins i tot pensant que és broma ,  aquella cosa tan prima que passa pel teu costat i no li dones importància . Aquell noi que et ve a arreglar el termo de casa que se t´ ha espatllat , o aquella cosa que s´ afarta de menjar incansablement , tu li dius que té la solitària , i ell et diu per què encara té un forat a l´ estómac , va fer podi a la III Cursa de muntanya de Manresa . I realment el podi té la seva importància , la té per què va superar un dels incansables corredors del què es fan imbatibles fins al moment . En Barrufet  no va poder superar en Just Sociats , però la fotografia a http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10673/sociats/imposa/amb/autoritat/cursa/muntanya/manresa , és prou simptomàtica , Barrufet  pujant com una bala cap al Collbaix i en Sergi Rodríguez , el Bell Enfant Terrible  de Sallent apareix caminant i esbufegant darrera seu .
Així doncs el mateix dilluns , quan el vaig veure per casualitat quan m´  interessava de debò veure´l , li vaig demanar per una qüestió tècnica relativa als dipòsits de gasoil . Quina coincidència ... veus un conegut , un amic , un company , ell es pensa que li demanaràs si has vist El Patufet , i tu li demanes per la feina . Per això  em faig la pregunta i al final crec i afirmo , que hi ha gent molt més important que la que surt a la televisió , parlant a la ràdio , o a qualsevol pàgina del facebook o twiter , o en aquest mateix blog , gent anònima , gent que passa pel teu costat i que no semblen res , però han aconseguit gestes important . La cursa de la vida diària no es fa visible ni perceptible per mecanismes que hem adoptat i als que li restem importància , per això possiblement també ens ha deshumanitzat i ens semblen normals coses inadmissibles  , potser seria hora que abandonéssim opcions fàcils d´ estabilitat , per valorar el què realment ens fa viure de debò .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada