divendres, 17 de juny del 2011

The thin red line

No ho sé si alguna vegada arribaré a anar a la feina amb helicòpter com el Noi de la Laca , i tots aquests encorbatats i apoltronats vividors , corruptes enquistats , rèmores i demés decrèpits desfets quirúrgics polítics vividors , o si hi hauré d´ anar per un túnel com el abans d´ ahir obert , tapiat després de la II Guerra Mundial ,  i arrel de les 200.000 persones que esperaven el primer ministre grec . El què si sé és que si he d´ anar a la feina per algun impediment de causa major , hauré de rascar-me la butxaca , no hi hauré d´ anar amb un helicòpter que paga un contribuent com jo i demés ....i tampoc em podré estalviar recórrer els 400 i miserables metres que em separen de casa a la feina per què la neu m´ impedeix accedir al treball . Són exemples potser més reals però aleshores diferenciadors  a la realitat , primer per què aquests què es van sentir agredits van ser els primers que van mostra-se complaents a l´ hora de repartir estopa a tort i a dret a la gent del 15- M  que fins al moment havien mostrat actituds discordants però respectuoses ; i segon per què encara i després del què s´ ha vist , encara no he vist cap índex d´ autocrítica per paret de cap polític preguntant-se per què amb la reacció de les persones que estaven fora del parc de la Ciutadella . El més rocambolesc  encara és llegir el blog de l´ Espanyolitu , i veure com els pares encara pronuncien que l´ actuació dels secretes disfressats d´ indignats és un muntatge , http://www.duranilleida.cat/ , la situació realment dels polítics que ens governen encara està a un pedestal per sobre del nostre , i l´ aproximació que en la meva pregunta li va fer a en Joan Carretero en el seu moment abans d´ entrar a formar part del Govern del seu moment , " Els polítics us sentiu al costat i propers a la gent ? " , en un acte de campanya d´ERC , aquí a Artés ,  al costat del què llavors seria el director general de consum , Enric Aloy , http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/159 , de si sobre els polítics es creien propers a la gent o distant a ells , el mateix Doctor que ara no sap què fer ni amagar-se amb Reagrupament.cat , em va dir davant de totes les persones que estàvem en aquell moment allà , que si respongués que sí , seria un il·lús i un mentider . La política enquistada d´ avui en dia a de canviar , aquesta llei d´Om , no la d´electricitat , si no l´ altre , ha de ser reformada per donar més pes específic a tercers partits més votats a nivell estatal i demés formacions que amb aquesta llei queden abandonats davant dels dos partits genèrics i generalistes .
La permissivitat de la corrupció enerva l´ indiferència , i la prima línia vermella no ha estat traspassada primer pels indignats ni pel moviment del 15-M , el cofoisme , mirant cap a l´ altre cantó dels nostres governants , denota certa animadversió envers una classe política dominant que no s´ acosta gens als problemes mundans i banals del món d´ avui en dia , la mateixa escenificació de l´ arribada al Parlament representatiu de la nostra societat Catalana , màxim exponent de les nostres llibertats , expressa la distància total i irreversible que els polítics tenen envers la gent profana .
Una altre exemple clar és els dels mitjans de comunicació , acostant l´ escarxofa als dipuindignats  , i apartant-la dels indignitats en la màxima expressió . Cal prendre exemple dels 4 milions de parats que té l´ estat Espanyol , dels casos de corrupció que  mantenen a alts càrrecs en el seu lloc , dels sous exagerats i benèvols de la majoria de presidents de Comunitats , Parlaments i demés senats d´ àmbit divers , mentre la població plana i treballadora , queda indefensa davant d´aquest quantitatiu atac cap als principis democràtics universals adquirits . Mai en el món i en aquesta societat moderna s´ havia injectat tanta quantitat de diners públic per salvar les entitats bancàries que ens perdonen amb les seves vaixelles de regal . 
I per tant , cal lluitar , i no desistir , dintre de la legalitat i ratllant el límit per recordar que jo et voto i jo t´ escullo , per això respecta´m .

1 comentari:

  1. Millor sense ells, pobres mixetes que ronronegen amarrats a les mamelles de la mà invisible. Bèlgica, més d'un any sense govern oficial, tant sols un interí que es limita a gestionar el pressupost prorrogat, Qui ha sentit dir que Bèlgica s'ha de rescatar o res semblant? i encara més, qui llegeix res del cas belga als nostres diaris?

    Per altre, em de sentir a dir, que no sabem el que ha costat arribar aquí, que si Franco, que si grisos, morts... Arribar a on?

    L'enemic ara és molt més gran ja que no es veu. ... la millor jugada del diable és fer creure a la gent que no existeix...

    ResponElimina