44.904

Ja que la disponibilitat només queda acceptada per la gent que es pren seriosament les coses , i queda dit , que tota aquella que renunciï a la seva part de responsabilitat quedarà retratada , m´ agradaria recordar , avui , que hi ha gent que es permet estar un any fora deixant el seu número tres de la llista per què l´ agafi el número quatre , el quatre renunciar al seu lloc després de poder fer palès per què en el món d´ avui hi ha retallades , i així successivament fins al número onze , que encara hi ha gent compromesa fins al final i que no accepta que la política sigui un joc de l´ oca .

Avui , quan hi ha encara gent que habilita i exonera les frases i els discursos de P X C , presentant una querella primer per la seva propaganda però donant l´ alcaldia a El Vendrell amb els regidors d´ aquesta formació , hem de saber que hi ha hagut gent compromesa fins el dia d´ ahir en fer que el món d´ avui en dia fos millor .

Quan una persona que ha viscut l´ horror en primera persona , quan ha estat en un camp de concentració de la II guerra mundial ,  t´ arriba a explicar que el què és més important ,  greu i terrible és el  què no es pot explicar , i aquest no poder explicar és l´ olor a carn cremada ...

Jorge Semprún se´ n va anar ahir amb l´ edat de 89 anys , amb el domicili instaurat a París ,  el net per part de mare del polític conservador Antonio Maura , ens va deixar un llegat ple d´ inconformisme i d´ autosuficiència real amb la seva polifacètica vida . Instaurat en l´ exili permanent , detingut i torturat per llunitar contra el nazisme , alliberat , immers al PCE per després  lluitar per canviar-lo , expulsat del mateix , ministre de cultura amb Felipe González , escriptor , guionista de directors com Costa-Gravas , no dubto que des de la desconeixença del mateix Semprún pels nostres actes més propers   però , i , també des de l´ assimilació i el reconeixement de les seves idees , no m´ estranyaria que s´ hagués decebut totalment des del seu llit de l´ habitació 224 de l´ hospital Georges Pompidou , en les seves últimes meditacions per l´ actuació dels nostres actes més immediats de la vida política actual .

Potser una persona genial com Semprún no va poder explicar com realment era l´ olor cremada d´ un camp de concentració com el de Buchenwald , però jo que sóc una persona molt més inculta , que no ha viscut l´ horror com ell , i que l´ admira des de la distància , per dignificar-lo si que sabré , i explicaré i senyalaré com són els cadàvers polítics que no han sabut estar a l´ altura de les últimes eleccions municipals  .

Ell s´ avergonyiria en aquest moment si sabés la realitat , diria amb la frase de Baudelaire : " Tengo más recuerdos que si tuviera mil años " , hi ha d´ altres que en la curta vida i jove dels mortals , pels seus simples fets ja seran recordats per mil anys .