Oblit,pas del temps i mort .

Una de les coses que més em venen a la memòria cada vegada que s´ acosta una data com ahir o com la de demà em fan recordar les paraules d´ en Terenci Moix . Ell , i per ordre enumerava que el què li feia més por  a la vida era l´ oblit , el pas del temps i la mort .

En certa mesura o reconeixent ja en tota la seva totalitat , jo també m´ apropio de les seves paraules i gairebé també les vull fer meves . La data d´ ahir no té importància per segons qui o la de demà per segons qui altre , ahir la Carme va fer 39 anys , el Marcos Jiménez Vázquez (germà del Pepe) va celebrar el seu sant , i demà es farà el memorial en record del Marc Agüera , així i com les gotes que cauen d´ aquesta pluja plora miques que trenca la primavera , les dates i els dies són més importants o menys en la mesura que les persones i l´ ésser humà s´ aferra a elles .

Jo mateix i en l´inconscient conscient no vaig ni tan sols felicitar a la meva parella ahir fins al migdia , o vaig deixar-ho de fer al Marcos amb tota la seva intencionalitat . L ´ importància de les dates , el pas del temps i l´ oblit fan que la meva percepció i perspectiva de la mort imperi amb absoluta i inviolable veritat per sobre de qualsevol altre  opinió : No m´ agrada avançar en anys , acceptar que em faig gran i vell , no m´ agrada veure que cada vegada que el Joan creix jo també en totes les proporcions possibles , i en definitiva no m´ agrada mirar el camí i enrera i veure tot el llegat i rastre que deixa la gent que hi era i ja no hi és .Pas del temps , oblit i mort , tres aspectes que acompanyen a l´ésser humà , que no te´ n pots desprendre ´n i que en renego totalment obviant que formen part dels meus moviments corporals habituals .

 La nostàlgia forma part del present , però aquest present i el dia a dia també fa oblidar olors , formes , costums , paraules i en definitiva records de coses que no voldries oblidar o que voldries que estiguessin en permanència constant al lloc present i in situ sense haver de treballar mecànicament els teus records acompanyats de dolor i sofriment .

No hi ha cap de la gran quantitat de persones amb les què parlo i amb les quals acabem parlant de qüestions metafísiques que em puguin fer acceptar que que el pas del temps forma part de la nostra vida   , per què tot i que sigui comprovat científicament , jo renuncio a acceptar-lo . 

El dia a dia està ple de celebracions , després de commemoracions i després d´ infinitat de pèrdues que aquesta curta forma de vida ens tortura acceptant a veure-les , tragar-les i digerir-les . Així doncs demà també ens reunirem per recordar en Marc sense ganes de fer-ho , i recordarem moltes coses i ens ho passarem bé recordant-ho , i presagiant que jo també seré presa del futur voldré restar en el passat del passat i sent egoista amb mi mateix no voldré acceptar que el pas del temps , la mort i l´ oblit , i ara ja en diferent ordre , m´ acabaran engolint .Aquesta actitud trista , pragmàtica i realista que manifesta que  veient al meu fill Joan jo formo part d´ un final és al qual intento foragitar de qualsevol forma . Impossible , difícil , només cal llegir una i una altre el mateix poema d´ en Màrius Sampere i Passarell que no em canso de llegir mai :
DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi .

D´ aquesta manera tan senzilla
i insistents´ explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .

Per què si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .

365 dies caminant

Últimament , tot i ser un apassionat de la política , em resulta cada vegada més difícil establir un vincle comú entre les necessitats del nostre moment i les apropiacions suculentes i la necessitat onírica a la què  la classe política es reafirma i continua llençant els seus missatges de poc calat inicial però sí de mar de fons . M´ agrada molt més parlar i escriure de les profanes lleis de la natura a les quals ningú salvarà o a les que algú s´ haurà de plegar , indistintament de si portes els teus nens a la ST Patricks´s School o a l´ escola Ferrer i Solervicens . 

Sí , ja ho he dit , la sàvia natura ens avisa i ens alimenta en el seu moment , suposo que jo no me´n vaig adonar en el seu moment , igual que ara el Joan . Demà , 3 de desembre , farà un any que el Joan ja camina . Saps apreciar l´ il·lusió d´ un cigró que en comptes de rodolar ja avança pel seu propi pes ? . Moltes de les coses que em deien els meus pares en el seu moment no les entenia de res . Per  què me les deien ? . El Joan es deu trobar així moltes vegades , o fins i tot amb amics amb els que parlo habitualment , no se´n saben avenir de les situacions quotidianes de la parella , ni abans , ni després de tenir un fill . 

Mai podrem saber si el caminar d´ Artur Mas denota permissivitat per la retallada , o si el de Mariano Rajoy et durà al final de la crisi , tampoc sabràs si el caminar de Carme Chacón et conduirà cap a la guerra , o el d´ Esperanza Aguirre fins a la victòria . Amb el que sí que estarem d´ acord és que el caminar et porta fins a algun lloc des del primer moment . El camí equivocat l´ has trobat quan ja has parat la caminada .

Així doncs i des de l´ altura omnipresent que examina a cada moment el seu llegat , continuarem contemplant el llarg camí que durà a terme el petit cigronet , intentant que la marxa sigui constant i temperada , lleugera i solta , amb un objectiu final , que farà feliços als demés . 

Després de 365 dies caminant , això serà difícil , el començament del camí es pot marcar i  assenyalar , i pots arribar a confiar en què la continuació de les primeres discussions tampoc s´ apartin gaire d´ ell , però la rebel·lia també forma part del camí ...

Assimilant que els trams inicials de la fera porten en comú els trams finals de la bèstia , caminarem junts , intentant no sortir del marge . Ni ell ni jo .... 

2 anys

Una altre vegada el temps ràpidament s´ ha escolat per entremig de les escletxes que encara em queden de minuts lliures , per mostrar-me clarament que jo ja no importo tant , i que el principal actor a la pel·lícula ara és diu Joan . Una vegada més i després d´ anar a toc de pitu , començar com tots els mortals reconeixent que aquest dilluns dia 12 tot començava a ser com abans , el rol de l´ escola bressol , les rutines marcades i l´ adaptació ja no necessària , va acabar caient com una llossa sobre meu el dimarts , per tornar a anar a toc de pitu , reconèixer una altre vegada que la infantesa és efímera , la joventut és efímera i la vellesa és un càrrega . El dimarts va esdevenir alegre , per què el Joan complia dos anys , dos anys del què un s´ enorgulleix , però que denoten el pas del temps en la seva màxima crueltat , com més anys compleixi el Joan , més vell seré jo . Impassible , i des contant , no vull assimilar aquest pas del temps com si no passés res , i d´ altre banda vull veure com el Joan creix feliç en un món maleït i amb un futur incert . L´ any que ve o abans tornaré a parlar del miserable pas del temps i la meva lluita aferrissada per què s´ alenteixi el màxim possible , gaudint dels canvis inevitables d´ un sagal que es convertirà en bèstia parda , intentar modelar si es pot sàviament la no dominable   personalitat d´ un cigró què és una gota d´ aigua clavada a tu , per acabar sucumbint a la seva emmascarada i tàcita governabilitat del què abans creies que era teu . Esperant que la distància sigui compresa per mi sense crear-me cap més dilema , us tornaré a repetir el què ja sabeu :

DISTÀNCIES 

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi

també tindrà principi .

D´ aquest manera tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi .

Per què si jo 

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell 

Aniversaris

Ja suposo que ho deveu saber , i més després de les vegades que escric sobre el mateix i recurrent tema , el pas del temps i la irascibilitat que això em suposa . Sí , de veritat , i quan ets més jove no te n´ adones pas , del pas del temps , i així passa com si res , fins que veus una altre generació vinguda , que a poc a poc i sense fer massa fressa t´ aparta lentament de les teves actuacions profanes i dels vicis mundans , d´ a vegades aquestes generacions vingudes et passen per sobre sense saber què ha passat , a mi mateix m´ ho deien quan el Josep Martínez , el pare del Jordi de La Xicra ens veia entrar el Dani Isanta , el Benito i jo per la porta , se li estarrufava més la permanent del què la portava , ara mateix i amb el periple infatigable de la busca també hi ha coses que et fan sentir desplaçat i et fan entristir , d´ altres per contra et fan somriure i el seu pas inevitable però et recorden que com més gran seran ells més vells seràs tu . 

En mig any hem vist un Barça campió una altre vegada , però també hem vist com la Rita , la meva neboda feia 3 anys el passat 21 de maig , en època gloriosa , després hem vist com la Martina , la meva altre neboda feia 4 anys el dia 9 de juliol del present , el nostre fill Joan feia 22 mesos el dia 13 del mateix , i l´ Aida Roqueta Blanco feia 30 anys aquest dissabte 16 , mirar enrera , recordar la plenitud veient una parada de gelats , recórrer l´ efímer estat de l´ invencible sense adonar-te , i acabar sent pare en un tres i no res , el pas lent i ràpid és incert i confús , inapreciable en l´ immensitat .

Odio la busca i com ens acompanya , impassible i silenciosa , i renuncio als tòpics de la nostra societat : " es inevitable " , " cal reconèixer-ho " , " és aixins això " , i així , jo mateix sabent-ho ,  també lluito contra la pèrdua de temps , i busco fer les coses com si fos l´ última vegada que les fes , buscant tot el temps possible per les coses més importants , ara mateix .....

Per això us tornaré a recitar el poema d´ en Màrius Sampere i Passarell , una vegada més , i una altre , i totes les vegades que em sigui possible , sense cansar-me , del llibre Ens trobarem a fora , de l´ editorial Proa , que es titula Distàncies :

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi 

també tindrà principi .

D´ aquesta manera i tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi

i el principi , la fi del principi .

Perquè si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Els llibres de l´ Óssa menor  nº 283

Companyies i animals

Dintre del camí que traces , normalment sempre vas acompanyat d´ algú , pot ser una amistat perdurable , una companyia efímera o qualsevol companyia perdurable que una amistat efímera et va fer trobar . Dintre del cúmul de possibilitats de no restar sols en l´ els moments que vols estar acompanyat  del temps , els animals ens han causat molta lleugeresa en aquest aspecte , animals de quatre potes i animals de dues potes ... La companyonia d´ alguns és gravada en foc en la memòria dels humans , i dintre de la ciència ficció he pogut veure best sellers portat a la pantalla com el de Jo , Robot d´ Asimov , http://es.wikipedia.org/wiki/Yo,_robot_(pel%C3%ADcula) , o la mateixa i esplèndida Blade Runner , http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner , per traduir similituds i aspectes de la nostra profana i avorrida vida , o de la nostra dependència de mecanismes d´ estimació per part d´ altres éssers , per tal de què el recorregut resulti més portador .

Aquest dimecres passat i mentre estàvem atònits veient el Joan com es despertava , la Magdalena va pujar a casa , no esperant com sempre i habitualment , que baixéssim el Joan , i ens va dir que el Món havia mort , el seu gos favorit , el que , com d´ altres animals amb d´ altres persones et fan passar les hores més curtes .

Sí , això és gairebé intrascendent i gairebé no perceptible per d´ altre gent , però com s´ ha demostrat i s´ ha vist , a vegades val més la companyonia de segons quin animal , que la lligada obligatòria d´ altres espècimens   que normalment i molt al nostre pesar en acompanyen , recordant-nos el què hem de fer , el què hem de pagar i el què hem de votar .

Si alguna cosa tenen aquests animals que normalment les persones ens fem acompanyar des de temps immemoriables , http://antrophistoria.blogspot.com/2011/07/hallan-la-tumba-de-un-perro-de-hace.html , és la noblesa que mai tindran d´ altres animals que igualment i amb dues potes ens voldran demostrar que tot el què diuen és encertat .

Des d´ aquí , i vist l´ impàs de temps per què la nostra felicitat canviï , no arriba , i d´ altra forma hi ha gent que s´ esforça en què no arribi mai , prefereixo pensar en la traçada comuna dels Món , Bobby , Nil , Canela o d´ altres , que en la forçada dels què tots ja coneixem .

Alfa i Omega

Jo sóc el principi i també sóc el final .

Dintre de la síntesis de la nostre vida i dels objectius que ens marquem , l´ inici i el final venen donats pel resultat final què volem aconseguir ,l´ objectiu motiu i verdader és la busca  de la felicitat . Les persones ens marquen fites , a vegades no assolibles , d´ altres venen per si soles , però necessitem estar en el llindar per no caure en la recança i en la mandra i despropòsit absolut .

Aquest cap de setmana començaran i acabaran varis objectius , demà a la nit el Barça jugarà la final de Champions contra el Manchester United , es jugarà un altre títol , aquest a cara i creu com la Copa del Rei , no serà com la lliga que és per l´ equip més regular , i encara que es perdi , ja  no tindrem les urgències històries com quan em vaig plantar a l´ estadi de Wembley ara fa 19 anys . Aquest cap de setmana també es celebra el Mig Ironman de Calella , la prova en la qual havia de participar i rebaixar la marca de 5h 30' de l´ any passat , 1900 metres nedant , 90 Km. en bici i 21,137 Km. corrents també marcaven un objectiu proper . Les lesions i les recomanacions dels metges han fet desdir me de la prova  , i el proper 1 de Juny marcarà el camí a seguir pel què fa a l´ assumpte de carrera .

Principis i finals , objectius i finalitats , tots venen buscats per l´ interès comú d´ un interès individual , i tant fa quin sigui el tema , la rama o el branquilló , tant fa que parlem de futbol , política o benestar , cal començar i acabar amb una finalitat concreta per persistir en els nostres objectius .

Nosaltres sabem el què busquem , hi ha d´ altre gent que va dirigida sense saber quina finalitat trobarà picant a tort i a dret amb la seva magnífica porra . 

Principi i final , jo sóc el principi i també sóc el final , el mateix que em va respectar al principi serà respectat al final , el què mai va respectar no té principi .

Decisions vs. Indecisions

Aquest article va dedicat al Roger Berenguer " Killer " .

L´ any 1999 vaig aterrar per necessitat amb el Javier Luna Melguizo a la junta directiva del F.C. Artés com a Sots president ( ell ) i Tresorer ( jo )  , l´ any 2002 vam crear la secció de triatló del C.N. Sallent amb el Xavi Vallribera i el Lluí Bartoló , l´any 2004 ja formava part de la junta del C.N. Sallent com a enllaç entre junta i secció i membre permanent de la junta , l´ any 2008 vam entrar a formar part de la Junta de la Comunitat de regant de la Riera Malrubí amb el meu cunyat Manuel , i aquest any m´ ha tocat entrar a l´ AMPA de l´ escola bressol . 

Abans de tot això ja havia estat jugador del primer equip del F.C. Artés des de la temporada 1990-1991 fins a la 1998-1999 , membre actiu del club i acabant essent un dels tres capitans de l´ equip , a part de ... va !!! és necessari ser tant hedonista en aquest moment ?  .

Quina és la necessitat que  té una persona d´ avui en dia per mostrar les seves inquietuds ? , per què hi ha persones que es mostren més properes a participar en el desenvolupament actiu de la vida quotidiana i d´ altres no ? És necessari  traslladar la teva opinió per aconseguir un bé comú ? .

A vegades totes aquestes respostes les comparo com amb l´ experiència mateixa de quan ens vam construir la casa , comences amb moltes ganes i al final tens ganes de què s´ acabi tot i marxi tothom per estar tranquil i relaxat . Al final tornes a pensar en construir un altre cosa , potser a menor escala , però ho vols , vols un objectiu .

La participació d´ un mateix en la construcció de la nostra societat , per què considero que encara estem en construcció  , fa que la transmissió de petits cristalls de la nostra menuda intel·ligència  envers d´ altres persones que personifiquen un projecte comú ens faci sentir realitzats com a ésser humà . Hi ha persones que ho transmeten sense donar-se´n compte , la seva tasca habitual ja fa que sigui una aportació constant de saviesa al món real quotidià , d´ altres s´ han d´ aferrar a tasques que acaben fent altrament tot i que ells mateixos en cercles reduïts i amb intimitat reneguen d´ elles mateixes sense saber que necessiten manifestar-se i actuar de dita forma .

Haver-me rigut de mi mateix en la votació per l´ elecció de membres de l´ AMPA de l´ escola bressol , jo mateix vaig comunicar al meu amic Moño  que m´ havia votat a mi mateix i a ell , no va ser si no una decisió indirecta sabent que hi havia la possibilitat segura de ser membre de l´ AMPA : La finalitat acaba essent premeditada però amb un objectiu individual que acabarà esdevenint col·lectiu , com en totes les entitats que he estat l´ objectiu comú i solidari per a la busca de la felicitat col·lectiva acaba fent-se obsessiu .

Així doncs , i aquesta vegada sense capacitat de relleu , la Carme ja m´ ha dit que dels tres anys que em queden , cap d´ ells em substituirà , tornaré a anar a reunions que comencen d´ hora i acaben tard , mantindré  la meva incontinència verbal obligatòria que tant em caracteritza , i acabaré desitjant que el Joan tingui tres anys per deixar de ser membre de l´ AMPA . 

Encara que us sembli estrany i arribeu a pensar que les relacions que vull intentar establir , per a vosaltres són inconnexes , m´ agradaria que penséssiu en cadascú de vosaltres i intentéssiu establir un símil , acabareu veient que  tot haurà estat amb una finalitat obsessiva i que dintre vostre es mostra amagada : la busca de la felicitat , vostra i dels vostres éssers més propers .  

Aniversari

Fa un any enrera que ni jo mateix em pensava que tindria un blog , que la gent s´ interessaria més o menys per ell  , i que faria més coses que actualment faig i que em desconcerten a mi mateix dia a dia que passa . Fa un any que ni jo mateix em creia tant partícep de la festa major , el meu amic Víctor Picapoll http://visibilidadvariable.blogspot.com , i jo em debatut sobre ella , ell qüestionant-la , jo comparant les dues que podem celebrar al poble . Però de ben cert , a part del Kintu a la fresca de l´ alternativa , he estat participant a pràcticament tots els actes infantils de la festa major que he pogut assistir , qui ho diria .... fins i tot al dels aprenents d´ explicar contes del dimarts a la tarda , fins i tot els nens marxaven emprenyats i deien que eren dolentíssims , però jo i com tota la quadrilla de desganats esperàvem la xocolata desfeta i la coca que ens servien esclavament els xampinyons convergents amb Si si -ya ya  al capdavant . De fet però el què importa i deixant de banda el servilisme i el val tot per aconseguir un vot , és que a part de ser ja el número més buscat en les apostes de loteria de la grossa , 13910 , Rafael Nadal va guanyar el màsters dels EE.UU  aquest dilluns , i el nostre fill Joan també va celebrar un any . 13 de Setembre de 2009 i 13 de Setembre de 2010 , un any i el temps corrents , i el temps quan corre em produeix veritables problemes d´ assimilació de la realitat . El Joan ja té una any , i jo també ja en tinc un més , content per portar vida al món , trist per veure com et consumeixes .... I és que vull que passi lentament , aprofitant cada moment , i per això és tant important cada segon en la meva vida , els vull consumir tots gaudint-los profundament , i per això tornaré a escriure i a repetir el poema de Màrius Sampere i Passarell , el mateix que vaig escriure ara fa un any :

DISTÀNCIES 

Allò que ha tingut principi tindrà fi.

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi 

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi

també tindrà principi.

D´aquesta manera tant senzilla

i insistent s´ explica 

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi ,

i el principi , la fi del principi .

Per què si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés

el principi , tornaria

a la fi .

Màrius Sampere i Passarell

Llibres de l´ ossa menor

Ed Proa 

1970

Com que em sembla o crec que totalment o gairebé la meva vida és pública , no sé si us he explicat ( o segur que sí ) , que per a mi , el pas del temps i la suma d´ anys no m´ està agradant gens , si abans del naixement del meu fill Joan ja estava en constant debat metafísic sobre el per què d´ estar aquí , la seva vinguda encara em va fer entrar més profundament dintre d´ aquesta dialèctica acabada abans de començar . Hi ha gent que diu clarament que una cosa és l´ edat cronològica i l´ altre l´ edat fisiològica , jo no hi estic d´ acord ... , si aquesta afirmació la fes el Pipi Estrada , què pensaríeu ? , i com sabeu que no és una afirmació seva ? . Bé , amb el què estic d´ acord és que l´ home es trastoca totalment quan arriba als quaranta , sí , aquests símptomes de Peter Pan i el no voler renunciar a ser jove i voler viure en el món de Nunca Jamás es fa molt palès si  estàs en el cataclisme sobre el debat filosòfic del per què de tot plegat . Aquesta parrafada que potser alguns us preguntareu per què us l´ engego , és per què aquest dissabte , la colla de gent que anàvem junts a escola van decidir que s´ havien de reunir per celebrar els quaranta anys . Si en un primer moment em va semblar una bona idea quan la Susana Pujolreu o la Dolors Paré m´ ho van dir , amb els dies vaig començar a pensar sobre la necessitat del sopar reunió i del  per què no ens havíem trobat abans amb tants anys de diferència , i és que fins i tot algun dia entre setmana mentre dormia , em vaig arribar a despertar dient que no ! , que no aniria al sopar . I el per què  , a part del debat inicial de l´ article , em permetré el luxe per qüestionar , renunciar o fins i tot  a menysprear aquesta mateixa quinta a la qual també pertanyo . Amb aquestes mateixes paraules avui el Xavi Pous m´ ha renyat i m´ ha demanat que no em posés en pla filosòfic   quan li he donat la resposta de per què vaig faltar a la cita , però més d´ una vegada he publicat aquí  que l´ hipocresia no va amb mi , i prefereixo de fet que em diguin que em fa pudor la boca a què m´ ofereixin un xiclet . I realment renegaré d´ aquesta quinta per què essent de les nascudes encara amb grans diferències socials i econòmiques , enmig de la transició , amb el Paquitu mort al 75 , i els diferents canvis socials dels 80  m´ agradaria saber  en quina molta , poca , gran o gens mesura algú dels 42 privilegiats que anaven a la Vedruna nascuts l´ any 1970 han contribuït a que aquest món sigui millor . Jo no m´ identificaré amb aquesta quinta però com que tampoc puc jutjar el comportament de cadascú , encara que a vegades em cregui Déu , m´ agradaria que demà mateix aquest mateix article estigués infectat de comentaris en contra de què tot el què he acabat de dir és veritat .

http://es.wikipedia.org/wiki/Años_1970