Una altre vegada el temps ràpidament s´ ha escolat per entremig de les escletxes que encara em queden de minuts lliures , per mostrar-me clarament que jo ja no importo tant , i que el principal actor a la pel·lícula ara és diu Joan . Una vegada més i després d´ anar a toc de pitu , començar com tots els mortals reconeixent que aquest dilluns dia 12 tot començava a ser com abans , el rol de l´ escola bressol , les rutines marcades i l´ adaptació ja no necessària , va acabar caient com una llossa sobre meu el dimarts , per tornar a anar a toc de pitu , reconèixer una altre vegada que la infantesa és efímera , la joventut és efímera i la vellesa és un càrrega . El dimarts va esdevenir alegre , per què el Joan complia dos anys , dos anys del què un s´ enorgulleix , però que denoten el pas del temps en la seva màxima crueltat , com més anys compleixi el Joan , més vell seré jo . Impassible , i des contant , no vull assimilar aquest pas del temps com si no passés res , i d´ altre banda vull veure com el Joan creix feliç en un món maleït i amb un futur incert . L´ any que ve o abans tornaré a parlar del miserable pas del temps i la meva lluita aferrissada per què s´ alenteixi el màxim possible , gaudint dels canvis inevitables d´ un sagal que es convertirà en bèstia parda , intentar modelar si es pot sàviament la no dominable personalitat d´ un cigró què és una gota d´ aigua clavada a tu , per acabar sucumbint a la seva emmascarada i tàcita governabilitat del què abans creies que era teu . Esperant que la distància sigui compresa per mi sense crear-me cap més dilema , us tornaré a repetir el què ja sabeu :
DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi .
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi .
D´ aquest manera tan senzilla
i insistent s´ explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .
Per què si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .
Màrius Sampere i Passarell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada