divendres, 9 de setembre del 2011

Declivis

Dintre del xuclador resacós irritant de la Festa Major , sense acceptar totalment que has de començar a treballar , també pensant en què has d´ escriure i tenir alguna cosa a punt dintre del blog ,  per tenir , sobretot , una comparsa de crítics i aduladors compassius , fa que deambulis perillosament pel món actual . Quan aconseguit això ,  sense intentar parlar de les coses més comunes i de les que parlaríem ara mateix com l´ atac frontal del PP a la nostra llengua , les resolucions del TSJC , el patrimoni dels senadors i diputats  o la mateixa magnífica Festa Major d´ Artés , em declino per ja que farà una setmana demà mateix i amb l´ il·lusió amb la què anava a veure una primera competició , he de parlar del Club Natació Artés .
Veure una foto antiga , i no tant , per què quan parlem d´ antiguitat hem de parlar de més de 50 anys , i recordar al Pep Mas com feia l´ esquena , la bèstia del Toni Mir fent papallona ( encara el podem veure ara a l´ estiu fent-la ) , el Toni Camacho i l´ Esther Puigmartí amb els seus estils impol·luts , la colla d´ amics de sempre , els mateixos que jugàvem a la Plaça Sant Pelegrí amb l´ afegit dels que anàvem a l´ escola , Anna Casanova , Neus Piniella , Mercè Palomo , i un llarga etcètera de canalla que han passat pel Club Natació Artés , et fa comparar amb el pas del temps , les pujades i les baixades de les entitats que es dediquen a fomentar l´ esport en aquest país .
El dissabte passat vaig afanyar-me ràpid per arribar puntual a la piscina i per veure el festival de natació que s´ organitzava per la Festa Major , volia veure la millora de la meva neboda Martina a la piscina i gràcies als cursets de natació de l´ estiu , l´ aposta s´ ho valia : 25 metres . Fer una piscina de banda a banda !!! . Tot i anar tard , les onze era l´ hora oficial d´ inici , el quart d´ hora de retard tan sols va ser una anècdota per veure que hi ha segons quines coses que amb el pas del temps no canvien . 
Un cop a la piscina vam poder veure la desfilada de tota la canalla i la competició en sí del Club Natació Artés . El què passa , i sempre des de la pròxima distància que a una persona que li tiba una disciplina esportiva per poder arribar a fer una crítica constructiva de la mateixa , la sensació de Festa es va anar traduint amb decepció total . Consensuar criteris amb demés nedadors em van re afirmar més amb el meu dit : el Club Natació Artés està en declivi total .
No crec que haguem de buscar culpables del per què de tot plegat , però si què podem veure que dintre de la monòtona vida de les persones que es dediquen en cos i ànima a una entitat esportiva , la rutina i el deforme desenvolupament de l´ entitat entra en decadència precisament per culpa dels mateixos mecanismes enquistats de l´ entitat , normalment que han funcionat bé , i que entren en l´ espiral de la súper nova .
L´ altre problema afegit potser ha estat el de la no presència de la Felisa per malaltia , una llàstima , pobre estiu i maleït per ella . I a ella li podem efectuar moltes crítiques , però dintre d´ aquest enquistament institucional , la seva rigidesa dialèctica condueix moltes vegades al camí .
Veure com   molta canalla no sabia què fer , no saber fer les sortides adients a cada estil , fer els viratges malament , fer esperar als pobres clubs que ens visitaven , i el pitjor , aglutinar a nedadors en sèries per falta dels mateixos , fa que ens re plantegem la vida de certes entitats esportives molt al nostre pesar . 
Hauríem de pensar que com pot ser que una entitat que conglomerava a tota la canalla de diferent disciplina esportiva durant l´ estiu , ha tingut una merma tan forta de nedadors que no continuen el seu camí esportiu . Hauríem d´ intentar de renovar les cares visibles del club , començant des de la base i mantenir una directriu esportiva pel futur . Si la proposta hivernal funciona , com és que l´ estival no ? . Cal fomentar els concerts amb les escoles per la pràctica de la natació , intentant de què fos una activitat extra escolar més .
Totes aquestes receptes al meu entendre poden ser una millora per què la decadència no formi part de la presència . I m´ ofereixo voluntari per millorar-ho , si es pot ....
D´ altre forma també hem de re conèixer que l´ associasonisme  i la vinculació a entitats d´ àmbit cultural i esportiu , denoten certa falta d´ estímuls efervescents de les masses per continuar endavant . La comoditat i la falta d´ altruisme ens comença a retratar realment com a pais , i ens emmiralla envers  l´ element diferenciador d´ una societat que sempre havia crescut gràcies  a aquest comportament . Anòmal ? .

1 comentari:

  1. Una visió molt encertada del que succeeix a aquesta i altres entitats, esportives o no.

    ResponElimina