Aniversaris

Ja suposo que ho deveu saber , i més després de les vegades que escric sobre el mateix i recurrent tema , el pas del temps i la irascibilitat que això em suposa . Sí , de veritat , i quan ets més jove no te n´ adones pas , del pas del temps , i així passa com si res , fins que veus una altre generació vinguda , que a poc a poc i sense fer massa fressa t´ aparta lentament de les teves actuacions profanes i dels vicis mundans , d´ a vegades aquestes generacions vingudes et passen per sobre sense saber què ha passat , a mi mateix m´ ho deien quan el Josep Martínez , el pare del Jordi de La Xicra ens veia entrar el Dani Isanta , el Benito i jo per la porta , se li estarrufava més la permanent del què la portava , ara mateix i amb el periple infatigable de la busca també hi ha coses que et fan sentir desplaçat i et fan entristir , d´ altres per contra et fan somriure i el seu pas inevitable però et recorden que com més gran seran ells més vells seràs tu . 

En mig any hem vist un Barça campió una altre vegada , però també hem vist com la Rita , la meva neboda feia 3 anys el passat 21 de maig , en època gloriosa , després hem vist com la Martina , la meva altre neboda feia 4 anys el dia 9 de juliol del present , el nostre fill Joan feia 22 mesos el dia 13 del mateix , i l´ Aida Roqueta Blanco feia 30 anys aquest dissabte 16 , mirar enrera , recordar la plenitud veient una parada de gelats , recórrer l´ efímer estat de l´ invencible sense adonar-te , i acabar sent pare en un tres i no res , el pas lent i ràpid és incert i confús , inapreciable en l´ immensitat .

Odio la busca i com ens acompanya , impassible i silenciosa , i renuncio als tòpics de la nostra societat : " es inevitable " , " cal reconèixer-ho " , " és aixins això " , i així , jo mateix sabent-ho ,  també lluito contra la pèrdua de temps , i busco fer les coses com si fos l´ última vegada que les fes , buscant tot el temps possible per les coses més importants , ara mateix .....

Per això us tornaré a recitar el poema d´ en Màrius Sampere i Passarell , una vegada més , i una altre , i totes les vegades que em sigui possible , sense cansar-me , del llibre Ens trobarem a fora , de l´ editorial Proa , que es titula Distàncies :

Allò que ha tingut principi tindrà fi .

Allò que no té fi no ha tingut principi .

Allò que no ha tingut principi

tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi 

també tindrà principi .

D´ aquesta manera i tan senzilla

i insistent s´ explica

la confusió que diu 

que la fi és el principi de la fi

i el principi , la fi del principi .

Perquè si jo

recordés la fi ,

tornaria al principi . I si oblidés 

el principi , tornaria 

a la fi .

Els llibres de l´ Óssa menor  nº 283