dilluns, 4 de juliol del 2011

Companyies i animals

Dintre del camí que traces , normalment sempre vas acompanyat d´ algú , pot ser una amistat perdurable , una companyia efímera o qualsevol companyia perdurable que una amistat efímera et va fer trobar . Dintre del cúmul de possibilitats de no restar sols en l´ els moments que vols estar acompanyat  del temps , els animals ens han causat molta lleugeresa en aquest aspecte , animals de quatre potes i animals de dues potes ... La companyonia d´ alguns és gravada en foc en la memòria dels humans , i dintre de la ciència ficció he pogut veure best sellers portat a la pantalla com el de Jo , Robot d´ Asimov , http://es.wikipedia.org/wiki/Yo,_robot_(pel%C3%ADcula) , o la mateixa i esplèndida Blade Runner , http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner , per traduir similituds i aspectes de la nostra profana i avorrida vida , o de la nostra dependència de mecanismes d´ estimació per part d´ altres éssers , per tal de què el recorregut resulti més portador .
Aquest dimecres passat i mentre estàvem atònits veient el Joan com es despertava , la Magdalena va pujar a casa , no esperant com sempre i habitualment , que baixéssim el Joan , i ens va dir que el Món havia mort , el seu gos favorit , el que , com d´ altres animals amb d´ altres persones et fan passar les hores més curtes .
Sí , això és gairebé intrascendent i gairebé no perceptible per d´ altre gent , però com s´ ha demostrat i s´ ha vist , a vegades val més la companyonia de segons quin animal , que la lligada obligatòria d´ altres espècimens   que normalment i molt al nostre pesar en acompanyen , recordant-nos el què hem de fer , el què hem de pagar i el què hem de votar .
Si alguna cosa tenen aquests animals que normalment les persones ens fem acompanyar des de temps immemoriables , http://antrophistoria.blogspot.com/2011/07/hallan-la-tumba-de-un-perro-de-hace.html , és la noblesa que mai tindran d´ altres animals que igualment i amb dues potes ens voldran demostrar que tot el què diuen és encertat .
Des d´ aquí , i vist l´ impàs de temps per què la nostra felicitat canviï , no arriba , i d´ altra forma hi ha gent que s´ esforça en què no arribi mai , prefereixo pensar en la traçada comuna dels Món , Bobby , Nil , Canela o d´ altres , que en la forçada dels què tots ja coneixem .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada