Fa un any enrera que ni jo mateix em pensava que tindria un blog , que la gent s´ interessaria més o menys per ell , i que faria més coses que actualment faig i que em desconcerten a mi mateix dia a dia que passa . Fa un any que ni jo mateix em creia tant partícep de la festa major , el meu amic Víctor Picapoll http://visibilidadvariable.blogspot.com , i jo em debatut sobre ella , ell qüestionant-la , jo comparant les dues que podem celebrar al poble . Però de ben cert , a part del Kintu a la fresca de l´ alternativa , he estat participant a pràcticament tots els actes infantils de la festa major que he pogut assistir , qui ho diria .... fins i tot al dels aprenents d´ explicar contes del dimarts a la tarda , fins i tot els nens marxaven emprenyats i deien que eren dolentíssims , però jo i com tota la quadrilla de desganats esperàvem la xocolata desfeta i la coca que ens servien esclavament els xampinyons convergents amb Si si -ya ya al capdavant . De fet però el què importa i deixant de banda el servilisme i el val tot per aconseguir un vot , és que a part de ser ja el número més buscat en les apostes de loteria de la grossa , 13910 , Rafael Nadal va guanyar el màsters dels EE.UU aquest dilluns , i el nostre fill Joan també va celebrar un any . 13 de Setembre de 2009 i 13 de Setembre de 2010 , un any i el temps corrents , i el temps quan corre em produeix veritables problemes d´ assimilació de la realitat . El Joan ja té una any , i jo també ja en tinc un més , content per portar vida al món , trist per veure com et consumeixes .... I és que vull que passi lentament , aprofitant cada moment , i per això és tant important cada segon en la meva vida , els vull consumir tots gaudint-los profundament , i per això tornaré a escriure i a repetir el poema de Màrius Sampere i Passarell , el mateix que vaig escriure ara fa un any :
DISTÀNCIES
Allò que ha tingut principi tindrà fi.
Allò que no té fi no ha tingut principi .
Allò que no ha tingut principi
tampoc no tindrà fi . Allò que tindrà fi
també tindrà principi.
D´aquesta manera tant senzilla
i insistent s´ explica
la confusió que diu
que la fi és el principi de la fi ,
i el principi , la fi del principi .
Per què si jo
recordés la fi ,
tornaria al principi . I si oblidés
el principi , tornaria
a la fi .
Màrius Sampere i Passarell
Llibres de l´ ossa menor
Ed Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada