Aquest article el vaig començar el mateix dissabte després del casament , vaig continuar-lo el dilluns amb més tranquil·litat , i l´ he abandonat fins avui , després del partit del Barça , ja no podia esperar més i deixar de banda els meus amics , deixar de banda el què realment importa i restar en la profunda banalitat del món quotidià .
És proporcionalment recíproca l´ amistat i l´ estima que els teus amics manifesten ? . A vegades nosaltres mateixos , i jo especialment , tant pel què fa al caràcter o a la forma de manifestar els meus sentiments no . Per sort , i dintre de la varietat de gent que habita en aquest món , hi ha persones com el Xavier Vallribera Guerrero o la Mercè Rojo Soler . De fet l´ història de la seva relació va començar al poc de començar a nedar jo a la piscina de Sallent . Després de què l´ any 1999 hagués de deixar de jugar a futbol per agafar responsabilitats dintre de la junta del FC Artés , em van obligar tant al Javi Luna com a mi a abandonar la disciplina esportiva i no barrejar així la pràctica esportiva amb les tasques de direcció , llavors doncs , aquell estiu el vaig passar gairebé tot nedant , i quan es va acabar la temporada a la piscina municipal d´ Artés , vaig buscar un lloc per nedar a l´ hivern , l´ oferta de Sallent va ser factible , i aquí vaig començar a coincidir amb el Xavi . La química va funcionar de seguida , i la veritat és que és difícil no congeniar amb un tipus com ell , disposat i obert a tot de del principi . La seva dinàmica sempre ha estat respectada allà on ha treballat , i les casualitats de treballar de monitor a la piscina van fer que una altre monitora , en aquest cas la de gimnàs , la Mercè Rojo Soler , comencés a practicar i exercitar les seves altres debilitats sentimentals i carnals .
És proporcionalment recíproca l´ amistat i l´ estima que els teus amics manifesten ? . A vegades nosaltres mateixos , i jo especialment , tant pel què fa al caràcter o a la forma de manifestar els meus sentiments no . Per sort , i dintre de la varietat de gent que habita en aquest món , hi ha persones com el Xavier Vallribera Guerrero o la Mercè Rojo Soler . De fet l´ història de la seva relació va començar al poc de començar a nedar jo a la piscina de Sallent . Després de què l´ any 1999 hagués de deixar de jugar a futbol per agafar responsabilitats dintre de la junta del FC Artés , em van obligar tant al Javi Luna com a mi a abandonar la disciplina esportiva i no barrejar així la pràctica esportiva amb les tasques de direcció , llavors doncs , aquell estiu el vaig passar gairebé tot nedant , i quan es va acabar la temporada a la piscina municipal d´ Artés , vaig buscar un lloc per nedar a l´ hivern , l´ oferta de Sallent va ser factible , i aquí vaig començar a coincidir amb el Xavi . La química va funcionar de seguida , i la veritat és que és difícil no congeniar amb un tipus com ell , disposat i obert a tot de del principi . La seva dinàmica sempre ha estat respectada allà on ha treballat , i les casualitats de treballar de monitor a la piscina van fer que una altre monitora , en aquest cas la de gimnàs , la Mercè Rojo Soler , comencés a practicar i exercitar les seves altres debilitats sentimentals i carnals .
Amb el Xavi , i gent com el Lluís Bartoló , vam crear la secció de triatló del CN Sallent , llavors l´ any 2004 i sense haver escarmentat d´ haver estat a la junta del FC Artés , jo vaig entra a formar part de la junta del CN Sallent com a part de la secció de triatló , al final , la feina feta i els títols aconseguits , sobretot en la modalitat de duatló , van ser menyspreats per la mateixa junta que jo formava part , i la relació Xavi Vallribera i CN Sallent es va trencar . La nova secció de triatló creada en el seu moment , la mateixa que ja ni funciona pràcticament , ( igual que les altres o principalment recolzant el waterpolo , deficitari sempre , i amb instal·lacions esportives obsoletes ) , va establir una nova modalitat esportiva al club i una altre forma de veure les directrius que combinaven la bona pràctica esportiva lligada a l´ econòmica , que buscaven l´ optimització de resultats per donar protagonisme al club . Així creiem que era una nova forma d´ ingressos , si tens gent bona competint , la gent vol ser com tu , i s´ emmiralla amb tu .
Al final el Xavi va canviar d´ aires , era inevitable , i va acabar al Club Esportiu Berga Resort ( o sigui , el càmping de Berga ) , tots els triatletes lligats a la secció vam anar abandonant el club , primer la gent de Puig-reig , Gironella , Callús , Súria , Berga , i els últims jo ( aquest gener passat em vaig inscriure a Navàs ) i la Mònica , la socorrista que fa tres anys va exercint la seva feina als estius aquí a la piscina d´ Artés , bé , crec que la pèrdua tant esportiva com humana del Xavi a la piscina de Sallent gairebé no té reparació , i que el canvi d´ aires també li hauran anat bé a ell per maduresa laboral . D´ altre forma haver estat company d´ ell en tantes batalles , amb l´ inclusió col·lateral de la Mercè , em convida a fer-li cert homenatge moral i esportiu , el sol fet d´ haver estat convidat al casament civil , oficiat per l´ ex alcaldessa de Sallent , la Mireia Cortès d´ ERC , ja va ser una gran distinció per part dels dos colomets , i és que no és el mateix veure com et cau la llàgrima e intentes dissimular a gairebé a cada interludi de la boda que patir a sobre de la bicicleta en la majoria de sortides que hem anat fent per preparar els mig Ironman de Calella d´ aquests dos últims anys .
Espero que aquest esperit de superació que normalment ens marquem els triatletes per afrontar nous objectius acompanyin a aquesta nova parella , i que perduri pels temps dels temps , cosa difícil en el món actual , de fet , també demanaré que m´ acompanyi a mi mateix , així doncs tornarem a estar junts un altre vegada per afrontar nous reptes , profans , però difícils .
Al final el Xavi va canviar d´ aires , era inevitable , i va acabar al Club Esportiu Berga Resort ( o sigui , el càmping de Berga ) , tots els triatletes lligats a la secció vam anar abandonant el club , primer la gent de Puig-reig , Gironella , Callús , Súria , Berga , i els últims jo ( aquest gener passat em vaig inscriure a Navàs ) i la Mònica , la socorrista que fa tres anys va exercint la seva feina als estius aquí a la piscina d´ Artés , bé , crec que la pèrdua tant esportiva com humana del Xavi a la piscina de Sallent gairebé no té reparació , i que el canvi d´ aires també li hauran anat bé a ell per maduresa laboral . D´ altre forma haver estat company d´ ell en tantes batalles , amb l´ inclusió col·lateral de la Mercè , em convida a fer-li cert homenatge moral i esportiu , el sol fet d´ haver estat convidat al casament civil , oficiat per l´ ex alcaldessa de Sallent , la Mireia Cortès d´ ERC , ja va ser una gran distinció per part dels dos colomets , i és que no és el mateix veure com et cau la llàgrima e intentes dissimular a gairebé a cada interludi de la boda que patir a sobre de la bicicleta en la majoria de sortides que hem anat fent per preparar els mig Ironman de Calella d´ aquests dos últims anys .
Espero que aquest esperit de superació que normalment ens marquem els triatletes per afrontar nous objectius acompanyin a aquesta nova parella , i que perduri pels temps dels temps , cosa difícil en el món actual , de fet , també demanaré que m´ acompanyi a mi mateix , així doncs tornarem a estar junts un altre vegada per afrontar nous reptes , profans , però difícils .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada