dilluns, 10 de maig del 2010

1970

Com que em sembla o crec que totalment o gairebé la meva vida és pública , no sé si us he explicat ( o segur que sí ) , que per a mi , el pas del temps i la suma d´ anys no m´ està agradant gens , si abans del naixement del meu fill Joan ja estava en constant debat metafísic sobre el per què d´ estar aquí , la seva vinguda encara em va fer entrar més profundament dintre d´ aquesta dialèctica acabada abans de començar . Hi ha gent que diu clarament que una cosa és l´ edat cronològica i l´ altre l´ edat fisiològica , jo no hi estic d´ acord ... , si aquesta afirmació la fes el Pipi Estrada , què pensaríeu ? , i com sabeu que no és una afirmació seva ? . Bé , amb el què estic d´ acord és que l´ home es trastoca totalment quan arriba als quaranta , sí , aquests símptomes de Peter Pan i el no voler renunciar a ser jove i voler viure en el món de Nunca Jamás es fa molt palès si  estàs en el cataclisme sobre el debat filosòfic del per què de tot plegat . Aquesta parrafada que potser alguns us preguntareu per què us l´ engego , és per què aquest dissabte , la colla de gent que anàvem junts a escola van decidir que s´ havien de reunir per celebrar els quaranta anys . Si en un primer moment em va semblar una bona idea quan la Susana Pujolreu o la Dolors Paré m´ ho van dir , amb els dies vaig començar a pensar sobre la necessitat del sopar reunió i del  per què no ens havíem trobat abans amb tants anys de diferència , i és que fins i tot algun dia entre setmana mentre dormia , em vaig arribar a despertar dient que no ! , que no aniria al sopar . I el per què  , a part del debat inicial de l´ article , em permetré el luxe per qüestionar , renunciar o fins i tot  a menysprear aquesta mateixa quinta a la qual també pertanyo . Amb aquestes mateixes paraules avui el Xavi Pous m´ ha renyat i m´ ha demanat que no em posés en pla filosòfic   quan li he donat la resposta de per què vaig faltar a la cita , però més d´ una vegada he publicat aquí  que l´ hipocresia no va amb mi , i prefereixo de fet que em diguin que em fa pudor la boca a què m´ ofereixin un xiclet . I realment renegaré d´ aquesta quinta per què essent de les nascudes encara amb grans diferències socials i econòmiques , enmig de la transició , amb el Paquitu mort al 75 , i els diferents canvis socials dels 80  m´ agradaria saber  en quina molta , poca , gran o gens mesura algú dels 42 privilegiats que anaven a la Vedruna nascuts l´ any 1970 han contribuït a que aquest món sigui millor . Jo no m´ identificaré amb aquesta quinta però com que tampoc puc jutjar el comportament de cadascú , encara que a vegades em cregui Déu , m´ agradaria que demà mateix aquest mateix article estigués infectat de comentaris en contra de què tot el què he acabat de dir és veritat .

2 comentaris:

  1. Ja us vaig dir en tot moment ahir que ningú de la meva generació ha fet res per canviar aquest món , l´ únic comentari de la meva quinta el faig jo mateix per rajar d´ ella .

    ResponElimina