El 727 , aquest era el dorsal amb el qual vaig participar aquest diumenge passat al Half Challenge de Calella . Si el passat dilluns dia 10 , quan amb el Manel Samà ens vam veure a la piscina a Navàs i em va insinuar que potser em vindria a veure com competia al mig Ironman amb la seva dona i la canalla , l´ intentava dir que no tenia ganes de participar i que estava una mica acollonit degut a que a mi em semblava que no portava la càrrega de treball igual que l´ any passat , aquestes sensacions o frases que jo mateix em vaig anar auto assimilant i que repetia a tort i a dret a les persones i amics que em demanaven per l´ esdeveniment de la prova , potser van ser les que van desembocar a una reacció totalment inesperada i que m´ han deixat diferent a l´ infinitat de proves en les quals he participat . Si aquí mateix parlava del cagòmetre i de la possibilitat d´ abandonar a la carrera , la impossibilitat de no poder-me decebre a mi mateix van facilitar que la participació a la prova tingués una vàlvula d´ escap que ni jo mateix havia previst .
Estic segur i fins i tot n´ hem parlat amb la Carme , que si el Barça hagués jugat el dissabte , no hauria participat a la prova , fins i tot amb la bronca sobre la càrrega econòmica que comporta la no participació , jo em vam inscriure al Novembre de l´ any passat per marcar-me un objectiu , cosa que comporta un avantatge pel què fa a descomptes amb inscripcions anticipades , i la participació en la prova suposa 150 € .
Bé , en definitiva , em vaig plantar a Calella amb la family , i amb l´ intenció d´ almenys acabar la prova amb el temps de l´ any passat 5 hores 45 minuts . Els nervis a la 4 rta. sortida de 9 , sobrepassaven el traje de pneoprè , a les 8 del matí van sortir els professionals i elit masculí , i després i amb pautes d´ un quart d´ hora van anar sortint la categoria femenina i els grups d´ edat fins als 1059 participants , jo vaig sortir a la quarta sortida i de fet a vaig agrair que no fos com l´ any passat , 3 sortides de 500 persones a tota hòstia fins a la primera boia amb una mala mar de mil dimonis , i la veritat l´encabiment de participants amb nou sortides de grups d´ edat i categories també va fer que no es produís dràfting en la transició de bicicleta . Vaig témer tornar a tenir problemes d´ ansietat per culpa de la temperatura de l´ aigua i l´ acumulació de colzes i cames quan fas el primer viratge a la primera boia , però la veritat és que sense provar l´ aigua com l´ any passat i tot i a estar a 16º , el traje de pneoprè Orca , més cascat que mai i reparat amb pega el mateix divendres , no van ser excusa per demostrar que estava nedant bé . I així quan vaig xafar la sorra i vaig veure al pulsòmetre 33' vaig al·lucinar i vaig tirar ràpid cap a la carpa on fèiem la primera transició . La transició de bici va ser molt ràpida , res comparat amb l´ any anterior , potser també degut a que la mala mar de l´ any anterior feia que estiguessis una mica marejat mentre et posaves el casc i els diferents accessoris per anar amb bici , de fet aquest any havia preparat tot directament a la bici i només vaig atura-me a la zona de transició per treure´m el traje de pneoprè i deixar-lo a resguard . Quan em vaig treure el traje i em vaig fotre el primer dels sis power gels , vaig enfilar cap a la zona de boxes sense descuidar anar contant una per una les fileres de bicicletes que veieu a la foto , fins a la setena i em vaig enfundar el casc els guants , les ulleres i vaig dirigir-me fins a la sortida de boxes , allà i amb l´ estratègia de triatlons sprint i olímpic , els peus es van ficar amb facilitat dintre de les sabates que ja tenia col·locades al pedal automàtic de la bici i retingudes en posició amb gomes , va ser fàcil , com quan ens crèiem bons . I així fins als 90 Km. de bici , el circuit d´ aquest any va ser millor per a mi , les dues voltes de Calella a Mataró podien fer més assequible aconseguir una mitja decent sense drafting , i sí , també em vaig trobar bé , amb una mitja de 31,7 Km/h. sense drafting les sensacions eren bones , els temps també , però quedava el què més m´ agrada , la carrera . I així va succeir , vam començar corents a 6' el Km. , vam allargar fins a 6'30" a partir del Km 8 , vam continuar fins als 6'40" i fins als 7' el Km. per acabar els 21,097 Km. de la mitja marató que restava . I sí , va ser així , vaig acabar , patint i maleint del per què de la meva participació en aquestes proves , però rebaixant 15' el temps envers l´ any passat , tot i pensant que el meu entrenament no havia estat del tot correcte .
La llàstima va ser no poder creuar la línia de meta amb el meu fill Joan , de fet la tieta iaia i la meva dona estaven ja farts d´ esperar , van marxar a les dues cap a l´ hotel a dinar , i jo entrava a les dues i sis minuts , bé , el destí és el destí , i van relacionats amb els objectius que et marque moltes vegades . Mentre corria la mitja marató només pensava en el final , si arribava el final , el Barça guanyaria la lliga , i si arribava també em podria veure aquella cervesa tan anhelada i que estava gelada en el meu pensament mentre corria .
Tot va passar i tot va succeir , I avui ja em pregunto com rebaixar 15' més de cara a l´ any que ve .
Felicitats! Gladiator!
ResponElimina