Ahir mentre estava mirant el Barça al Bar Mallorca ( sí , dimarts és festiu , però la Lola té per als in condicionals detalls més què bons ) , el Xavi Illa i el Jordi Mas em van fer recordar coses què m´ havien fet emprenyar i que no havia mostrat la meva enèrgica repulsa , però què havia oblidat per què no havia estat constant amb el meu ideal . Com un marcià em vaig adonar què el Barça perdia 0-1 al quart d´hora després de no parar atenció a l´ arribar al bar per culpa de parlar d´ anteriors polítiques municipals . I mentre el Barça intentava empatar el partit amb un joc de solvència contrastada i amb molta mal sort , també va sortir a la llum la demagògia política il·lustrada a la xarxa per part del pseudo polític Roger Genescà , ell , com jo , i amb molta anterioritat també té un blog . Però vist i re vist , encara que hi hagi amics que em diguin que jo estic permanenment emprenyat , allò és la manipulació total de la realitat . Democràticament també deixa molt que desitjar , aquí em podeu deixar comentaris , fins i tot em podeu insultar , allà , la participació brilla per la seva absència . Però jo no vull fer-vos un prejutjament de la meva opinió , busqueu i penseu , i jo mentre també pensaré què m´ emprenya més : veure el Barça perdre o veure cada dia a totes hores i a tot arreu el camió de Jardineria Rubí .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada