El passat 2 d´ octubre , vaig anar a la Fundació Alícia on es feia el primer acte de la XIV ena. Festa de la Verema . Aquest acte d´ inauguració va ser un taller didàctic a càrrec del cuiner Jaume Biarnés , tot i que en el tríptic de la festa posava que el duria a càrrec el Sr. Pere Castells , responsable d´ investigació de la Fundació Alícia i que s´ anomenaria " El vi del Bages en el món d´ Alícia " . Al final , i no sé si par a mi i als assistents , millor que fes el taller Jaume Biarnés , el taller duia per títol " EL Vi en Textures " . Què significa això del vi en textures ? , doncs el Jaume va saber explicar i posar-nos exemples molt clars que vam poder tastar , de que una cosa com el vi que normalment el bevem , se´n feia tot un seguit de transformacions que podíem paladejar de forma diferent . D´ entrada vam poder veure que Jaume Biarnés era un bon conductor per a la tertúlia i que el seu sentit de l´ humor era força àcid , i sobretot començant amb la primera transformació que va fer : Una sangria amb CO2 , sí , al final el què significa és que a la sangria s´ hi afegeix anhídric carbònic i obtenim el vermut de totta la vida o sigui una sangria amb sifó , clar que aquesta sangria teniar la particularitat d´ estar feta amb vi d´ Oller del Mas , i els glaçons també estaven fets amb sangria . Totes les presentacions van estar collonudes , cal recordar que la sangria la vam beure amb el vas de tota la vida clar ! , de plàstic ! Va continuar amb una destil·lació a baixa temperatura d´ una mistela , amb dues pipetes provàvem el destil·lat i la mistela , llavors la tercera cosa que vam provar uns grans de raïm picapoll d´ Artés amb impregnació de gas , sí , sí , tenien bombolletes a dintre hi tenien nitrogen .
En Jaume va continuar explicant-nos el tractament de les mermelades per part de Georgina Regàs al Museu de Torrent a l´ Alt Empordà i ens van regalar una gelea de vi del Pla de Bages , i així continuà amb el préssec al vi adaptant la recepta tradicional a la tecnologia , i acabant oferint-nos un vi mitjaval , el Vi piment amb la seva recepta original del Museu d´ Història de Barcelona . Sort que ja acabàvem aquí , per què tot i les petites quantitats al final ja començava a enfilar amunt . El taller va ser molt didàctic i gens pesat , i vaig poder comprovar que l´ investigació de certes fundacions serveixen per alguna cosa , tot i haver-me carregat més d´ una vegada sense coneixement de causa , ara ja puc parlar i dir que també una gran fundació amb gent important a davant fa coses per apropar la cuina a la gent . I per això m´ agradaria o hauríem de tenir un Jaume Biarnés o un Ferran Adrià dintre de l´ armari de la cuina .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada