dimarts, 6 d’octubre del 2009

Mentre tu ( i jo ) bevies vi

Sí , realment és ben veritat , aquest diumenge passat , mentre tu bevies vi , i jo degustava el monovarietal d´ Oller del Mas , l´ escumós brut rosat d´ Artium , el 3.9 d´ Abadal o el reserva d´ en Quico Fargas , a Calella de la costa es disputava la 1era. Challenge a l´ Estat Espanyol . Sí , 1301 triatletes van prendre part en aquesta competició que consta de 3800 metres nedant , 180 Km. en bicicleta i finalment una marató corrents o sigui 42,242 Km. . Sí , enérgicament sí , admiro a tots aquests 1301 triatletes que van disputar la prova , no gairebé per la preparació física que portaven , si no jo penso que millor entrenament mental . La prova la va guanyar en Marcel Zamora , un triatleta català que amb anterioritat pertanyia al Club Natació Barcelona i que ara a passat a un club Francès , per què ? per què el recolzen molt més que totes les institucions d´ aquí . En Marcel ja venia de guanyar per quarta vegada consecutiva l´ Ironman mític de la glamourosa ciutat francesa de Niça , guanyar quatre vegades arribant davant del mític hotel Negresco , fortíssim !!!!.
En Marcel aquesta vegada va necessitar 8h15' per finalitzar la prova , l´ últim participant ho va fer amb 15 hores ......
Professo adiració per tots aquests triatletes , la distància Ironman encara em fa por , almenys ja he debutat en la llarga distància , el 2007 vaig fer el "B " de Banyoles : 2500mts nedant+71 Km. en bici +20 Km. corrents , i aquest any vaig fer la meitat del què va fer el Marcel Zamora el diumenge , o sigui el passat 24 de Maig , a la mateixa població , a Calella , vaig participar al Half Challenge Costa Maresme : 1900mts nedant , 90 Km. en bici , i Mitja Marató corrents . Molt dur , realment dur , i això que portava entrenament des del Novembre del 2008 . Però què dur , res comparat amb una Sprint o una Distància Olímpica , el què més em va emocionar va ser arribar a meta i veure que el meu germà amb la seva filla Rita i la meva cunyada Mireia , la meva germana Montse , la meva dona la Carme i un inesperat Jordi Crusellas amb la seva dona i fills , m´animaven per què creués la fi del meu sofriment . És difícil d´ explicar , però patint també tens sensacions de llibertat .
www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada