dimecres, 13 d’octubre del 2010

Primera i segona incursió de la temporada .

Sempre mirant l´ agenda de l´ any anterior i fent el càlcul matemàtic , o simplement , picant a la gent amb la que normalment coincideixes al bar , aconsegueixes i a la fi decideixes quin és el dia que tries per anar a buscar bolets . El dissabte , la Carme i jo vam anar a Oristà , i a primera hora del matí , quan ja entrava al bosc i rebia la primera trucada del dia , a 2/4 de nou augurava una infructuosa busca del preciós menjar al Moño , m´ havia equivocat i com que sóc un feleres em pensava que els havia de xafar només entrar . No va ser així , i resseguint el què havíem fet amb anterioritat 9 dies abans i d´ altres anys amb tota la gent que normalment ve amb nosaltres  , vam anar omplint poc a poc , sense presa però sense pausa , i així a les onze ja estàvem a Artés amb la cistella plena . El problema va ser a la tarda quan vaig fer la tria . Molt bolet corcat , fins i tot algun botó que normalment ni te ´l mires i dones per fet que està sa . 
Diumenge ja va ser un altre cosa , vam haver d´ anar un altre vegada a buscar-ne , el meu cunyat Manuel , el Mustafà i jo . Vam tornar a anar a Oristà , tot i que havia plogut la nit del dissabte a diumenge , 56 l per m2 a Artés , havíem de treure-li les ganes al Manuel , i la seva persistència va fer que a part d´ anar a buscar bolets  , acabéssim molls com ànecs . La busca del diumenge ens va demostrar que per molt que li emprenyi a segons quin sector d´ aquesta nostra auto anomenada moderna progressista societat , pel que he vist i sentit a les rotllanes d´ amiguets de bar , sempre , i per a mi és millor un àrab musulmà , sense feina des fa dos anys i mig ,  respectant , buscant i sabent buscar bolets , que una ex diputada sobre dimensionada , mal arreglada per anar al bosc i més semblant a la presència d´ una tertúlia de La Noria  , sense coneixement de les espècies i acompanyant la banalització que ha fet TV3 de la busca de bolets .
La lliçó del dia també va ser que qui menys té comparteix el màxim , Musta , un cop acabada la busca i ja canviats de roba , ens havia portat l´ esmorzar , diferent , però al final esmorzar , té negre amb menta i pastissets elaborats per la seva dona de tota classe imaginable , sabeu qui es va quedar les sobres , no ? .


   
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada