És possible reconèixer la teva capacitat d´ adaptació al medi urbà sense tenir danys col·laterals ? . Com et pots reconèixer com una persona forta en aquest món civilitzat ? . De fet si parléssim amb l´ Eduard Punset , ell ens establiria mecanismes i dogmes que possiblement entendríem i acabaríem acceptant .
El dilluns el nostre fill Joan tenia els mateixos símptomes que la setmana passada m´ havien fet creure que jo era Jim Carrey . Llavors , el dimarts ja es va comportar com un perfecte resignat i malaltís ciutadà de l´ hivern , moc , tos i més moc i més tos , amb l´ afegit del plor incorrupte i inacabable pel temps del temps . Sí el Joan per segons quines coses és un ploramiques , però aquests plors ens feien pensar en alguna cosa més . Dijous a les dues de la matinada tornàvem a estar a l´ Hospital General de Manresa , i fins i tot el metge que ens va visitar el nen ens va donar a entendre de Què hi fèiem allà ? , el divendres el matí , la Magdalena , la iaia , va veure que el Joan arronsava el braç dret , i que quan se li tocava li feia mal . Definitivament i després de visitar un altre cop el Cap d´ Artés vam recaure al ja visitat Hospital General . Ahir vam entrar a les set de la tarda i a les quatre del matí acabaven de col·locar la via per l´ administració de l´ antibiòtic al Joan .
Sí , una infecció bacteriana allotjada al canell de la mà dreta , sí , difícil de detectar , fins que la Magdalena no va veure el seu net com un" tullido " no vam saber de què es tractava .
No sé si el Joan haurà deixat alguna llàgrima per més endavant , però la veritat és que s´ ha de tenir molta sang freda , molta mà esquerra i molt estómac per no arrencar a plorar quan estan atenent a un nen / a .
El diagnòstic a part de ser clar fa que la teràpia només pugui ser aplicada intra venosament , així doncs , passarem la castanyada i molts més dies a l´ hospital .
No us podeu imaginar el què pateix un pare quan veu segons què . Ara em faig preguntes de coses que no pensava , ara ja sé per què la meva mare em deia moltes coses que no sabia i per què me les deia....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada