Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat / sanitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat / sanitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de juny del 2011

Adversitats

Dintre de les meves teories i elucubracions mentals a les quals una persona adquireix amb el pas del temps i afronta amb normalitat quan ja formen part de sí mateix , jo en tinc dues de particulars sobre l´ estat físic de la persona en sí  de les accions que succeeixen o que passaran .
Una , i és més què evident i no me l´ he inventada jo ,  és que amb el pas del temps et tornes més vulnerable , l´ altre i és una mica més rebuscada és què si expliques una cosa que faràs abans de què succeeixi , no acaba passant de la mateixa forma  , o si per contra acabes pensant una cosa que no vols que passi , a mí aquesta segona em fa trair l´ inconscient , i és habitual en els meus actes , a vegades em fa creure fins i tot en bruixes , acaba passant ,  però també hem de tenir clar que el destí i la casualitat ens embolcallen a cada pas .
Per això , la meva avidesa i ràpida redacció per explicar el què acabaria fent el cap de setmana llarg , ha acabat esgotant el meu físic , com marquen els cànons , i ha acabat succeint el contrari del què volia què passés com a segona opció a la realitat .
El dimecres passat mentre ja escrivia l´ article , ja era carn de llit malalta , havia anat a fer classe de pilates amb la Lídia al carrer Catalunya , al centre de fisioteràpia de la Sara , i com que ja arribava tard i acalorat vaig ser víctima durant una hora de l´ aire condicionat  . L´ endemà va ser pitjor , mal cos , pel pilates i l´ aire , més mal cos , febre fins a 38º a les sis de la tarda , i ficar-me al sobre a les onze i cinc . Em sembla que era el primer any que faltava a la revetlla .....
El 24 no va solucionar gaire res , el dinar potser celebrant el sant de l´ Ivan i del meu fill Joan , però al vespre encara pitjor . I el dinar de la Guàrdia del 25 al migdia va durar fins al segon plat , les supremes de salmó al cava ja no van ser poder ingerides amb actitud medieval .
El cap de setmana llarga ha estat per oblidar , i per això , és molt possible que no escrigui cap article més explicant-vos les meves intencions , i si deixant-les de dintre cap a mi més en dintre , i així no promoure la contrarietat dels meus pensaments , però tot i així , no sé si demà a les set de la tarda crec que em mirarien com un boig si em presento amb una mascareta 3M a la classe de pilates per què el maleït aire condicionat no em condicioni ....

dissabte, 30 d’octubre del 2010

XIII

És possible reconèixer la teva capacitat d´ adaptació al medi urbà sense tenir danys col·laterals ? . Com et pots reconèixer com una persona forta en aquest món civilitzat ? . De fet si parléssim amb l´ Eduard Punset , ell ens establiria mecanismes i dogmes que possiblement entendríem i acabaríem acceptant .
El dilluns el nostre fill Joan tenia els mateixos símptomes que la setmana passada m´ havien fet creure que jo era Jim Carrey . Llavors , el dimarts ja es va comportar com un perfecte resignat i malaltís ciutadà de l´ hivern , moc , tos i més moc i més tos , amb l´ afegit del plor incorrupte i inacabable pel temps del temps . Sí el Joan per segons quines coses és un ploramiques , però aquests plors ens feien pensar en alguna cosa més . Dijous a les dues de la matinada tornàvem a estar a l´ Hospital General de Manresa , i fins i tot el metge que ens va visitar el nen ens va donar a entendre de Què hi fèiem allà ? , el divendres el matí , la Magdalena , la iaia , va veure que el Joan arronsava el braç dret , i que quan se li tocava li feia mal . Definitivament i després de visitar un altre cop el Cap d´ Artés vam recaure al ja visitat Hospital General . Ahir vam entrar a les set de la tarda i a les quatre del matí acabaven de col·locar la via per l´ administració de l´ antibiòtic al Joan .
Sí , una infecció bacteriana allotjada al canell de la mà dreta , sí , difícil de detectar , fins que la Magdalena no va veure el seu net com un" tullido " no vam saber de què es tractava .
No sé si el Joan haurà deixat alguna llàgrima per més endavant , però la veritat és que s´ ha de tenir molta sang freda , molta mà esquerra i molt estómac per no arrencar a plorar quan estan atenent a un nen / a .
El diagnòstic a part de ser clar fa que la teràpia només pugui ser aplicada intra venosament , així doncs , passarem la castanyada i molts més dies a l´ hospital .
No us podeu imaginar el què pateix un pare quan veu segons què . Ara em faig preguntes de coses que no pensava , ara ja sé per què la meva mare em deia moltes coses que  no sabia i per què me les deia.... 

dimarts, 29 de desembre del 2009

Incubus

Avui al matí quan m´ he llevat ja m´ he notat una mica estrany , amb malestar general . He pensat que potser va ser el vi negre Solaz de la Casa Osborne que vaig obrir ahir a la nit , o els exercicis que vaig haver de començar ahir per reforçar els músculs lumbars degut a la lesió d´ esquena que m´ acaba de sortir , però a còpia de passar les hores del dia he vist que alguna cosa no anava bé , els exercicis no van donar per què sortissin les agulletes i la Casa Osborne fins ara ha cuidat els seus caldos per barats que siguin . Al migdia ja he pres mà del paracetamol i al vespre la meva visita a la meva neboda Martina ha estat un acudit comparat amb totes les vegades que hem jugat junts fent cridar a la meva cunyada Paqui . He marxat cap a casa i he mirat d´aillar-me al màxim possible del meu fill Joan . Realment tinc malestar general , amb un mal d´ ossos bestials i el cap també em fa mal , i no és per culpa del seu tamany nois !!! . Bé he arribat a la conclusió que mentre estic escrivint , estic incubant el grip , he mirat al quadern de bitàcora i he vist que l´ any passat em va atacar després de Reis , aquest any no em deixarà ni fer la Sant Silvestre ni començar l´ any bé .....