Calçotada a l´ Ateneu Popular

Un any darrera un altre , a l´ època que normalment toca  i amb el temps acompanyant amb el seu sol que ens calenta i abraça més que d´ altres anys , aquest dissabte passat vam celebrar la calçotada popular a l´ ateneu . La gran quantitat de gent que hi havia ja no sobtava a ningú , molts més nens i nenes de lo habitual ( les generacions van canviant i s´ han de re jovenir )  , parelles , amics , coneguts , persones grans , la festa està consolidada en tots els aspectes , no crec que hi hagi res que la pugui fer trontollar , a no ser que realment no sigui viable econòmicament i jo no en tingui coneixement , però d´ entrada i veient l´ espectacle ,  agrada anar a llocs i festes així per acabar deixant-te absorbir per l´ electricitat i atracció positiva que et tramet la gent .

Val més que veieu les fotos i gaudiu per què l´ any que ve sigueu un més .
Si algú vol veure alguna foto més que m´ ho digui , en tinc més dels nens que corrien i jugaven per allà , del Marc Agüera fotografiant-me , dels calçots , etc ...
Ah!! i si no us vau cansar de calçots i en voleu per aquest cap de setmana següent , jo també us en puc vendre ....

Tancat per vacances

Des d´ aquest 22 d´ agost fins al 25 del mateix aquest blog restarà tancat per vacances . Aquest any anem a Tossa de Mar , la casa de l´ Ampolla no ha pogut ser ....

Sant Joan

Cal mostrar-se impassible envers els fets què ens envolten ? . La veritat és que jo mateix no sóc de les persones que restin impassibles quan les coses del teu voltant t´ afecten directament . És més fàcil criticar al bar o des de casa veient la televisió , que anar a una manifestació a expressar el què realment penses , és més fàcil despotricar  a la carnisseria o al forn de pa dels fets què ens afecten que fer-ho en òrgans de reunió cívica social creats per fer-ho . Però de fet , i després del desgast d´ escoltar a aquella persona que prové d´ aquell lloc que està enganxat a la península Ibèrica , del desgast i avorriment de sentir la caverna mediàtica no reconeixent l´ evidència , de veure com les persones que s´ haurien d´ apropar a tu s´ allunyen amb helicòpter , després de veure que per llegir un blog d´ una persona propera al poble el teu permís ha estat denegat , https://www.blogger.com/blogin.g?blogspotURL=http%3A%2F%2Fwww.rogergenesca.blogspot.com%2F&zx=ngwxuaktq69z , veure com la propera tinent d´ alcalde es fa la simpàtica en llocs que no es freqüenten habitualment , o veure l´ impassibilitat  de competències abans de què s´ hagin executat , ja només em queda anar a nedar a la piscina tranquil·lament abans de que els nens del campus del Rafa Martínez s´ apropiïn d´ ella mateixa abans de què jo arribi , o anar a tirar cebetes amb el meu fill Joan davant de casa i gaudir de la revetlla en la mesura del què pugui .

Aquest és el desig d´aquest cap de setmana llarg , passar una bona revetlla amb la Lori i el Moño sopant a la nit al Punt , prèviament col·locant el Joan a casa de la iaia . No anar a dormir gaire tard i sense beure tampoc molt , cosa difícil , per mi i per la companya que arrossego , esperar que el Joan no es llevi gaire d´ hora , o sigui que a les set del matí ja m´ estarà dient : papa allà !! assenyalant el menjador i que vol el bibi .

Esperar al migdia i menjar canelons a casa de la Magdalena i en companyia del meu germà Ivan , la Mireia i la Rita , tornar a menjar canelons , veure cava i coca i quedar dissecat tota la tarda per anar a dormir i aixecar-te l´ any demà , això sí , marcant-te el ritme el Joan un altre cop , i esperar que sigui el migdia per anar a la Guàrdia a dinar i celebrar els 78 anys de la tieta iaia Maria , la dona que ha fet de mare pràcticament tota la vida a la Carme i la Paqui , tornar a quedar dissecat , agafar forma al sofà i quedar suspès en l´ aire fins al diumenge al matí dia 26 i vigília de dia laborable , la resta és incert , i per això gaudeix de la revetlla tant cop puguis , i amb moderació , la nostra moderació ....

Passions trencades , passions retrobades

És molt difícil per a les persones separar la visceralitat quan s´ ha creat un espai idoni per que aflori en el moment oportú . Nosaltres , les persones hem estat dominades i dirigides cap a les passions més profundes durant tres setmanes , vam començar el dia 16 d´ abril amb el primer clàssic , i s´ acabarà el pròxim  dimarts quan la tornada de la semi final de Champions es decideixi al Camp Nou . Sí , no sé si per casualitat o per altres coses que els profans no podem dominar , sembla que tot es decidirà en una petita fracció de temps , algú desitja que això passi ràpid , d´ altres que el temps resti impassible i inexorablement el seu camí condueixi lenta i pausadament a la victòria final . D´ altra forma i fent símils històrics , és més important veure com els lleons devoren als cristians , que intentar lluitar per què l´ imperi no caigui . I així , i jo el primer , i com no d´ altre forma , demà seré el primer de mossegar-me les ungles mirant l´ equip que portes al cor , intentant de no tirar cap petard dintre del bar , i esperant que la sort acompanyi als campions . 

Està clar que totes les persones es retroben amb els seus instints primaris , i obliden per complert el què realment importa en la nostra vida , Possiblement aquesta passió ens farà oblidar momentàniament d´ altres problemes que ens continuaran assetjant dia rera dia i als quals ningú , ni jo mateix podré aparcar a cap lloc .

Restaurant El Raval

Quin pont tant curt !!! No acabo de tastar-lo plenament i ja s´ acaba . Realment podríem començar parlant de moltes coses , del viatge a Pamplona del Barça , de la triple corona dels jugadors del Barça nomenats a la pilota d´ or , de què tres dies després de les eleccions http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/11/felip_puig_veu_ara_inviable__el_concert_economic_19280.php , Felip Puig ja ha dit que el concert econòmic ja no és possible , de Wikileaks i la detenció de Julian Assange http://213.251.145.96/ , de les crítiques que he rebut per fer un article banal comparant dues victòries diferentment oposades , però el què importa realment en la vida són els plaers profans , i el pont va començar amb un d´ aquests plaers .

El restaurant El Raval ha estat re inaugurat i obert un altre vegada per el germà del Marc Santmartí i l´ antic cuiner de la Xicra . El divendres a la nit , un cop col·locat el Joan amb la iaia , i amb la dubtosa excusa de celebrar el meu sant , molts ja sabeu que jo no el celebro mai , ara si esteu disposats a fer-me algun regal serà acceptat de bon grat , vam anar a sopar a dit restaurant .

La sorpresa va ser bona , l´ ambient també , vam arribar a les deu de la nit però i les primeres taules , la del Tata i el Pep Pladevall més la nostra aviat va ser acompanyada per molta més gent . El saló on es sopa , suposo que també deu haver la possibilitat de fer un mos al costat de la barra i així  ho vaig poder comprovar quan sortíem , ha canviat de tonalitats cromàtiques i el fa molt acollidor , i així vam començar a provar les delícies del menú que vam triar . De moment el restaurant presenta tres tipus de menú , el de 20 € a base d´ embotits i graellada de carn , el de 26 € a base d´ entrants sorpresa i 6 plats a escollir , i el  menú estrella  de 32 € . Més endavant hi haurà la possibilitat de triar a la carta , però es veu que l´ idea dels menús ha tingut tant bona acollida que de moment funcionarà així . Nosaltres vam triar el menú de 26 € , i els entrants estaven formats per un assortit de pates , un altre de formatges , calamarsets a la planxa , dos bols de fideus xinesos amb botifarra negra i cansalada virada i una llesqueta de pa amb tomàquet amb pernil salat , tot això presentat amb safates petites i servit escalonat en funció de la gula representada . Després dels plats a escollir vam triar un llom de bacallà gratinat amb all i oli , i melós de vedella . Finalment de postres vam demanar un coulant , que no era de xocolata i no vaig saber esbrinar de què era , però que al plat no va quedar . Tot això va estar regat amb un Terrer de la Creu rosat que incloïa el menú , i vam deixar de banda els cafès per fer-los a un altre lloc .

Sí , la decisió de triar el Raval va estar encertada , us la recomano , i de fet envejaria algun dia que en aquest aspecte Artés fos com Monistrol de Calders , potser hi ha la mateixa o més quantitat de restaurants , i potser tenim gent que cuina igual o millor que allà , però som reconeguts gastronòmicament com els coneixen a ells ? Tant de bo sigui així i no cal que ho repeteixi però cal recorda-ho que a la taula i al llit , al primer crit !!!   

La Mansión de los Plaff

La veritat és que amb anterioritat , i quan teniem total relació d´ amistat amb la gent que jugava a futbol i tots els nostres satèl·lits , vam explotar molt lo de marxar caps de setmana llargs , ponts i demés a cases rurals . Havíem anat a Os de Civís , un poble que pertany a a Catalunya , però que per accedir-hi has d´ entrar a Andorra , a Cal Conill a Vilada , a Tortellà a l´ Alt Empordà , però que hi havies d´anar per la Garrotxa per arribar-hi més ràpid , o fins i tot al proper Vallès Oriental , a Santa Eulàlia de Ronçana , de fet , la casa més semblant a la que hem llogat aquestes vacances , i la qual en el seu moment , quan vam tornar a intentar llogar-la no va ser possible per què la l´ arrendaven d´ any en any a alemanys o holandesos .
Interhome , l´ empresa a la qual vam arrendar aquesta meravellosa mansión de los Plaff , http://www.interhome.es/ , és la culpable de què gaudíssim d´ allò més aquesta setmana passada .
http://www.es.wikipedia.org/wiki/La_mansión_de_los_Plaff . Això sí , pagant el què s´ ha de pagar ......

                                                                                                                     

Vuelta al cole ....

Tot i que durant quinze dies , el meu fill  Joan , primer , i la Martina i seguidament el Joan una altre vegada quan estàvem a l´ Ampolla , s´ han cuidat de què no perdés el fil de llevar-me més tard de les vuit del matí , un galifardeu com jo , no s´ habitua mai a aixecar-se per anar a treballar , i més després dels primers quinze dies , i primer glop de les vacances . 

Avui escoltava al migdia a les notícies de la cadena Cuatro , que una experta , una psicòloga especialitzada amb ansietat , deia que aquest any amb època de crisi , la tornada al món laboral , serà molt més dura . M´ ha fet una mica de gràcia veure com amb el seu " deje " argentí , com si no amb un psicòleg , ens recomanava pacientment el què havíem de fer . Jo , de fet , com que ja vaig néixer amb crisi , no he trobat gaire diferència d´ aquest any a l´ anterior . Sí , que costa el primer dia , però tampoc n´ hi ha per a tant . Suposo , que a tota aquesta nova generació malcriada , sobre protegida i alimentada per les noves tecnologies tampoc deuen haver trobat gaire diferència , abans ja no feien res , ara tampoc , un altre dia igual . El dia de la Marmota ....

Bé , el primer i últim article , després de vacances i abans de què s´ acabi l´ agost , serà molt breu i concís . Tan sols és per anunciar-vos que el blog torna amb força , amb les piles carregades i amb ganes de explicar , acceptar i contradir qualsevol cosa de qualsevol tema .

Ja estem operatius una altre vegada !!!!

M´ ha agradat : Veure a primera hora del matí , quan anava a esmorzar , una pintada a la paret del Banc Santander Hispano ( antic Banc Hispano Americano ) , anarquista , criticant el benefici de la Banca aquest passat 2009 , és curiós que encara no l´ hagin tapat , hi estaran d´ acord ells mateixos ? .

No m´ ha agradat : Tot i que he estat de vacances en un lloc d´ un paratge incomparable i una grandiosa  bellesa , no he assimilat la calor humida del Delte de l´ Ebre , això de moure´t un centímetre i estar suant com un porc només em pensava que pasava a la Selva Amazònica i la Venezolana ....

Tancat per vacances

La Família Casadevall Fernàndez us comunica que des del 21  fins al 28 d´ agost del corrent , aquest blog romandrà tancat per desconnectar una mica i oblidar-se  de la normal  deixadesa municipal Artesenca .

Així doncs us comuniquem que , la Carme , el Joanet , els meus cunyats Manuel i Paqui , i les meves nebodes Martina i Valèria , i jo mateix marxem avui mateix i fins dissabte que ve a L´ Ampolla .

Intentarem gaudir el màxim de temps possible a una casa que hem llogat , i que té les particularitats de tenir 2000 m2 de  zona enjardinada amb piscina inclús , i dues plantes de 140 m2 . 

No vull ser burgés , però aquesta setmana ho intentarem . 

Paisatge després de la tempestat

El mateix dia 24 , el dia de Sant Joan ja vaig publicar aquest mateix missatge en aquest blog , la veritat és que no sé si per casualitat o gràcies a la meva acurada relació entre funcions activades i desactivades i actualitzacions , el missatge es va esborrar ( ? ) o va desaparèixer de la pàgina web ( ? ) . 

Bé , el missatge en qüestió ve relacionat per les conseqüències i el desenllaç sempre de l´endemà revetlla . Sí durant la revetlla , diem coses que no diríem , fem coses que no faríem i sentim coses que mai hem escoltat , o d´altre forma diem coses que ja hem dit , fem coses que ja hem fet i sentim coses que ja hem sentit , hem de tenir coll avall , que l´endemà mateix tot allò que ha passat durant la nit forma per bé o per mal part de la revetlla .

Aquest any l´ endemà ha tingut un desenllaç agredolç , potser per culpa de la mala administració de rauxa que a vegades ens fa disparar l´ adrenalina i les feromones , les investigacions pertinents demostraran que va passar a Castelldefels i en quina mesura la negligència dels vianants va provocar el fatídic desenllaç .

Aquí a Artés , i mai volent comparar la malaurada pèrdua de vides humanes , sí que hauríem de fer també una anàlisi del paisatge després de la batalla veient com van quedar els carrers i què va passar segons a quins llocs amb el mobiliari urbà . Està clar que una cosa és per on passa el correfoc i l´ altre per on passen els magnífics destralers i brètols que poden cremar containers a la cantonada Carrer Lleida amb Claudi Sala , davant de la Residència d´ avis del Carrer Hospital , intentar si més no també tirar un container cap a la Carretera de Sallent , o obrir a pets de trenca totxos la porta de l´ escola Vedruna , carregant-se el motor i quadre de maniobra de la porta corredora per continuar tirant trenca totxos al mig de la pista de bàsquet .

La veritat és que tots hem fet bestieses i entremeliadures , però la nit de la revetlla vaig veure tanta maldat acumulada dintre de la racionalitat de segons quins personatges , que ara mateix em pregunto i em demano si el nostre fill Joan tindrà la capacitat per saber diferenciar quina és la línia que separa un abisme de l´ altre .

Calçotada a l´ Ateneu Popular

Esteu cansats de fotografies de calçots ? Esteu cansats de què us parlin d´ elements agrícoles que ingerim gairebé per modes o obligació per l´ època de l´ any ? . No ,  home , no ! No sigueu així , deixeu-vos anar sigueu solidaris i reuniu-vos , associeu-vos , col·laboreu al màxim possible en la divulgació popular de les tradicions que vam perdre , que hem pogut recuperar i que no sé si podrem mantenir ... inclosos les curses de  braus....

Quan vaig decidir acabar de ser purista , tornar a ingerir alguna dosis d´ alcohol , deixar de menjar cada dia arròs integral i pollastre , i no fer la Duatló de Moià , aquest dissabte coincidirà amb la Duatló de Manresa , vaig descobrir que el primer , el segon , o quan se li ocorria als oportuns ... es feia la Calçotada a l´ Ateneu Popular . No sé quantes en porto ja de calçotades , potser des del 2003 , i això que ni els tasto , ni m´ hi acosto , no els aguanto i no m´ agraden , i la dieta bàsicament és vi del Sindicat i pa amb tomàquet amb botifarres , si en queden . Per sort sempre estic voltant com un borinot mentre la gent s´ enllardissa amb la salsa dels calçots , i jo carrego el meu plat suplint l´animadversió al calçot . Crec a part que la Calçotada amb els anys ha anat millorant , podríem criticar si voléssim alguna tasca de logística o de provisió d´ aliment , però deixant de banda càlculs que et poden fallar per l´ assistència o no de la gent , crec que és una trobada que li aniria molt bé a més d´ algú per què la seva limitada visió de la societat Artesenca li enriquís el seu devaluat format de correcció política .

Crec que  la Calçotada ha crescut proporcionalment amb la maduresa social i política de la gent que l´ organitza , a vegades s´ ha volgut fer creure  que segons quins organitzadors d´ actes tenien el seu públic limitat en funció de la seva etiqueta . Això no és així i la pròxima assistència de tu mateix així ho demostrarà .